l’avenc de l’Esquerrà

En aquesta ocasió ens deixem endur fins a l'avenc de l'Esquerrà, que amb més de 300m de cota, és l'avenc més important del Massís del Garraf, amb total seguretat, també la més complexa. És a més, atractiu per la seva immediata aproximació i retorn, doncs la boca es troba ben bé al mateix aparcament on deixem el cotxe.

El de l'Esquerrà, sens dubte serà per a nosaltres una gran experiència, cercàvem practicar de valent la tècnica de remuntar cordes, i l'avenc de l'Esquerrà i en concret la via Anna Maria Pallejà ens oferia nombrosos i llargs pous, volats i de diferents dimensions a més de diferents passamans i zones que cal desgrimpar, gateres, etc. una activitat d'espeleologia ben completa que no hi ha dubte, cal afrontar amb bona forma física.

Cal tenir en compte, també, com va ser en el nostre cas, que la via emprada, en cas de fortes i continuades pluges descendeix precisament sota el doll d'aigua que entra a l'avenc, i aquesta, ens anirà seguint. El problema però, rau especialment en el primer pou, doncs el raig d'aigua ens caurà al damunt.

Afrontem la jornada el Marc, l'Íngrid, en Xavier, en Txus i l'Albert. Avall !

Fitxa

  • Activitat: Espeleologia
  • Punt de sortida: Avenc de l'Esquerrà
  • Població més propera: Olesa de Bonesvalls
  • Distància: (accés immediat)
  • Tipus de cavitat: Avenc
  • Litologia: Calcària
  • Coordenades UTM (ETRS89)
    • 31T 
    • X: 402855
    • Y: 4575286
  • Descens dins la cavitat: -204 (via Anna Maria Pallejà) + pou "kamikaze"
  • Temps d'exploració: 6h aprox. per a un grup de cinc persones.
  • Dificultat: Alta: La principal dificultat rau en els pous llargs, cal una MOLT BONA condició física per a remuntar-los.
  • Cartografia:
    • Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
  • Material recomanable: Insta·lacions per als primers pous, més endavant trobarem una quantitat exagerada d'instal·lacions fixes, parabolts i químics.

Descripció de la ruta

Com arribar al punt de partida: Des de la carretera BV-2111 que duu al poblet d'Olivella i situats just sota el turonet que alberga el poble veurem un desviament a mà esquerra amb un rètol indicatiu de la casa/escola de natura Can Grau; la prendrem fins veure la casa, vora d'una bassa d'aigua, on prendrem la pista que surt a l'esquerra de la carretera, vorejant la bassa pel darrere. Serà al cap d'uns 3 quilòmetres, després de dues curves a esquerra i a dreta respectivament, i molt tancades, veurem a la nostra esquerra amb una entrada que potser ens demanarà fer maniobra amb el cotxe, l'aparcament i al fons d'aquest, la boca de l'avenc de l'Esquerrà.

Preparem doncs el material i repartim les cordes a les saques. La nostra intenció és fer la via Anna Maria Pallejà i veure si podem assolir la cota màxima que s'obre més enllà del "pou dels Kamikazes".

Ens dirigim a la boca, sóm un grup de cinc i equipem dues vies d'entrada; l'una, la que trobem al cantó oposat a la nostra arribada de la boca, cal vorejar-la per un corriolet que puja lleugerament per tornar a baxiar, aquesta via, amb varis fraccionaments, descendeix el primer pou passant pel replà de la Providència.
L'altra, la del ràpel volat amb un sol fraccionament d'un total de 67 metres; a ressenyar que plovia, i per aquesta segona, hi baixa el salt d'aigua que entra a l'avenc.

Val a dir, que a partir d'aquí ho trobarem tot equipat amb químics i/o parabolts de forma abundant, gairebé excessiva.

Seguim, i amb un nou ràpel de 21m ens acabem situant a la sala de la Paciència.
Uns metres enllà, progressant per, a través d'un passadís, accedir al pou de la sala de les Basseta i d'aquí cap al pou del Xarel·lo, un meandre força alt, que per la seva formació i tamany fóra possible de desgrimpar en lliure, però per no temptar la sort equipem i que enllaçem amb la gatonera de l'Anna i que ens deixa sortint amb un curt passamà, en una reunió a la capçalera d'un pou, el pou dels Cristalls que, a través d'un seguit de galeries i petits pous ens mena al pou J.M. Anglada que condueix a la seva base a una doble sala, la inferior de sostre molt baix, de la qual en surt una gatera que fa corba i que porta a un darrer pou, aquest d'uns -14 metres que ens durà a la sala GES, final durant un temps d'aquesta via. 

Se'ns han acabat les cordes, però no podem evitar de progressar un xic més fins superar la "gatera suïcida" i seguidament el "pou dels kamikazes", que acaba obrint-se en un ressalt al final del qual s'inicia una gatera que trobem amb aigua; ho deixem aquí, la mandra ens pot i sabem, perquè no tenim cordes que avui no assolirem la cota més fonda.

Tenim motius de sobra per tornar-hi.
Ara ens toca un tip de remuntar cordes !

Localització

Topografia

Font: espeleoindex.com

Una salamandra realment gran ens espera a la base del pou principal

Avenc de l'Esquerrà

Al final de l'aparcament, un rètol, i la boca

Posem la directa al pou !

Avancem cap al pou que duu a la sala de la Basseta

Les instal·lacions són molt generoses

Accedim a la gatera que ens obre pas a la sala GES

Hi fiquem el nas, però la mullena ens fa mandra i aquí ho deixem

Una foto no fa justícia, el pou Kamikaze és realment estret !

¿Vols compartir-ho?
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest

2 Comentaris

  • bones: una descripció acurada i ben entenedora. Potser calia afegir que ens hi van ficar amb un bon xàfec, i cal tenir-ho en compte en aquesta via si plou durant molta estona.

    Txus,
    • Ostres i tant Txus !
      Si que és una info útil i que cal posar-la, fem la rectificació.
      Merci per llegir el blog ;).

      relleus,
  • L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *