Barranc de l’Infern

• Activitat: Barranquisme
• Punt de sortida: Font de la Figuereta
• Població més propera: la Pobla de Segur
• Combinació de cotxes: no és necessària
• Distància d'aproximació: 2,97 km fins a l'inici del barranc
• Longitud del barranc: 650 m aprox
• Temps de descens: 2 hores per a dues persones
• Temps total emprat: 3h43'
• Dificultat: Dificultat baixa en condicions de cabal normal. Amb cabal alt, cal ser més curós.
• Cartografia:
  • Cartografia de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
• Bibliografia:
  • 50 Barrancos del Pirineo (Ed. Desnivel)
• Material recomanable: Politja per a cable d'acer/mosquetó d'acer
  S'ha emprat una corda de 50 per al descens. No és necessari/imprescindible dur frontal per la zona dels foscos.

CONTRACTA UN GUIA DE BARRANCS

El maig de 2018 va ser diluviós, de pluges més que abundants, precedit d'un dels hiverns més generosos que es recorden pel que fa a les nevades, fa que els barrancs del Pirineu de Lleida, i els d'altres contrades també, baixin amb una alegria que fa goig de veure i viure.

Ens dirigim cap a Sort, i d'allà ens aproparem a la Font de la Figuereta amb la intenció de fer el que serà el nostre primer descens del barranc de l'Infern; una joia que encara hem de descobrir.

Baixant del Port del Cantó cap a Sort ens para la Guàrdia Civil, i entre altres coses, ja ens adverteixen que el barranc de l'Infern fa uns dies que va carregat i que cal valorar-ne bé el cabal abans d'entrar-hi. Per postres, per avui havien augurat bon temps i fa un dia núvol, sense pinta de xàfecs, però qui sap...
També ens comenten que està prohibit aparcar a la carretera que duu a les tirolines d'accés i retorn, i per això sortirem de l'àrea de descans de la Font de la Figuereta, bon lloc per a fer-hi algun àpat o qui sap si fins i tot fer nit malgrat que es troba a tocar de la carretera que uneix Tremp amb Sort.

Sortim a peu en direcció a Sort i just abans d'entrar al túnel de Sant Pere de les Maleses (el primer que trobem venint de la Pobla de Segur), prenem el desviament a la dreta, la carretera vella que evita el túnel i segueix la fondalada que amb temps, paciència i molta aigua ha anat excavant la Noguera.

Al cap d'aproximadament un quilòmetre i mig arribarem a la tirolina que ens permet travessar el riu Noguera i prendre el sender d'aproximació al barranc sense haver-nos de llençar a l'aigua i nedar.
Veiem alguns que es llancen a l'aigua i travessen el riu en una maniobra que (el dia del descens) resulta arriscada perquè la Noguera va passada, i la presa de més amunt es troba desembassant. Naltres creuem per la tirolina, maniobra que es fa prou un xic feixuga doncs no està pas massa tensada i cal empènyer una mica per arribar a l'altra banda.

Un cop a l'altre marge del riu Noguera ja comencem a fer el sender d'aproximació del Barranc de l'Infern; més o menys amb tendència a l'esquerra i remuntant el que sembla una tímida rasa (amb força fites) puja un sender fins a superar un bon desnivell, i trobar-se amb una pista forestal en força bon estat de conservació. Aquí trencarem a l'esquerra, en sentit descendent per a, al cap de poc començar a intuir la gorja del barranc de l'Infern i sentir com l'aigua ja retruny al seu fons. Baixant, arribarem a la intersecció entre la pista i el barranc, aquí en forma de riera oberta.

Ens preparem i entrem al barranc, al començament segueix sent una riera, algun ressalt i anar caminant, fins que ben aviat, arribarem al primer ràpel de 8 metres que ens deixa ja de pet a l'engorjat característic del barranc de l'Infern. Des d'aquí seguirem fent alguns ressalts, fins a trobar el primer ràpel dels foscos. Amb el cabal que duu el barranc avui és arriscat baixar pel primer, que ens obliga a posar-nos a l'actiu d'aigua, i ens pot dur algun problema. Ho descartem i ens dirigim a la famosa finestra, un forat entre el caos de bloc suspès sobre els foscos i que dóna accés a un segon rapel, on també ens tocaria l'actiu, però ja amb un raig dispers i una recepció més tranquil·la; amb tot, hi ha un grup i decidim avançar fins al darrer dels ràpels dels foscos, el de 14, equipat amb químics i que ens deixa just a la sortida d'aquests foscos. Els remuntem un xic, fins a dessota el rapel de 6 de dins els foscos del barranc, per veure com és. Prou que s'hi baixa sense problemes, i malgrat els núvols d'avui, sense frontal la progressió no sembla problemàtica.

Seguim, avancem un tros més i comprovem com els foscos no són pas l'únic interès del barranc, doncs el que ens queda fins a acabar-lo no minva pas en bellesa. Aviat arribem a un ràpel d'uns 8 metres on l'aigua baixa abundosament i cau en una tolla remoguda. La instal·lació de l'esquerra està ocupada per un grup nombrós, una empresa amb uns i unes guies molt simpàtics que ens expliquen quatre detallets del que ens queda de barranc. El present, el que estem fent ara, el muntem per la dreta per avançar-los. Resulta estètic i divertit, doncs en arribar a l'aigua podem deixar anar la corda i fer un petit salt impulsant-nos per a sortir del moviment de l'aigua.

El següent, ens comenten, sembla un petit tobogan, equipat amb rapel a l'esquerra; ens han comentat que és "la pera" on pel rapel en dies cabalosos podem tenir algun problema, i que el suposat tobogan no és tal, però que es pot desgrimpar amb compte i deixar-nos caure a l'aigua si flexionem de valent.

Seguim pel bonic passadís dins el qual encara trobarem un parell de ràpels fins a arribar al darrer; ens n'han també advertit, en un dia com avui és interessant evitar la instal·lació esquerra doncs ens condueix a una espècie de "sifó" que no és pas tal, sinó senzillament un pas per sota unes roques, però que avui engoleixen tot el doll d'aigua, i pot ser molest, i qui sap si perillós. Baixem per la instal·lació dreta, que evita l'aigua i ens deixa en una segona reinstal·lació per reprendre de nou el passadís aquàtic.

D'aquí ja veurem la paret de l'altra banda de la Noguera Pallaresa, i per tant, sabem que la cosa s'està acabant.

Seguim barranc avall fins a veure ja el polsador d'emergències, la seva antena i la sortida a la Noguera.
A la nostra dreta, uns cables i un camí ben definit marquen el pas per on hem de superar les formacions de tosca que hi ha a la sortida del barranc. A l'altra banda i baixant de nou cap al riu, ja veurem els dos cables que fan de tirolina per a passar el riu Noguera amb seguretat.
D'allí estant, un cop canviats, veurem una munió de cotxes aparcats (potser fora de temporada alta sí que es pot). A nosaltres ens toca caminar uns 25 minuts fins al cotxe.

Hem acabat el barranc amb un bon gust de boca i contents d'haver-hi entrat malgrat les advertències de la gent de la zona. Realment se'ns ha fet curt i l'hem acabat també amb la sensació d'agafar-lo en el seu punt òptim de cabal, aigua abundant però sense presentar problemes.

De la Font de la Figuereta estant, també podem accedir al Barranc de Sant Pere, del qual en veiem la sortida quan ens dirigim cap a l'Infern, just abans del túnel i per sota dels ponts de la carretera. És un petit barranc, juganer però senzill, amb alguns rapels bonics i moltes desgrimpades i algun salt curtet. En general, per al barranquista avesat, li semblarà un trekking aquàtic, però que ens pot servir per acabar d'arrodonir el dia si hem fet o tenim pensat fer l'Infern.

ATENCIÓ: Track traçat sobre mapa per evitar els punts errants de l'original degut als trams engorjats.

Descarrega el track fent click dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Format GPX