Barranc Sulleoni, Barranquisme a Còrsega

• Activitat: Barranquisme
• Punt de sortida: Revinda
• Població més propera: Cargèse o Piana (som a mig camí d'ambdós)
• Combinació de cotxes: molt recomanable
• Coordenades UTM de l'entrada al Sulleoni:
  • X: 472691
  • Y: 4671901
• Distància d'aproximació: 2,55 km
• Longitud del barranc: 1500mts segons topo
• Temps de descens: 3h26' per a dues persones
• Temps total emprat: 5h45'
• Dificultat: v4 a2 III
• Ràpel més llarg: 65 mts.
• Corda:
  • 2x70
• Cartografia:
  • Un mapa de carreteres per a viatjar ha estat suficient, els IGN Francesos poden ser interessants.
• Bibliografia:
  • Corse, Paradis du Canyoning (Hubert Ayasse, Philippe Dubreuil)
• Material recomanable:
  • Material de reposició per si les mosques.

Val la pena ressenyar que en el retorn, hi hem descomptat una hora que vàrem perdre amunt i avall cercant el camí de retorn a l'aparcament.

A mig camí de Cargèse i Piana, circulant per la D81 en direcció Nord, si combinem cotxes aparcarem en un petit descampat, en una curva després del que sembla una Trattoria. En tal descampat hi veurem una tanca amb una porta de fusta (és el retorn del barranc) i a la vall, la gran vertical de 65 metres d’aquest barranc tant bonic.

Amb l’altre cotxe, desfarem el camí, direcció al sud de l’illa de nou, passat el pont del riu Umbertacciu, al cap d’un centenar de metres veurem a mà esquerra el trencall cap a Revinda, una carretera revirada com ella sola i de curves en plè pujador ens durà a un poblet dalt d’un turó, la tranquil·litat del qual haurem de preservar de totes totes; tal i com indica la guia, aparcarem fora del poble, o demanarem permís als vilatans per fer-ho a la vila.
Potser l’opció ideal, fóra un sol cotxe, i un company/a que ens digui i reculli, ara que es pot trucar a l’estranger com si fóssim a casa.

L’accés al barranc són uns 30/40 minuts en funció del pas, sortint per la pista a l’esquerra de l’església de Revinda. Cal travessar una tanca que no ens oblidarem de tancar de nou, i caminar llarga estona per aquesta pista fins al cap de força, trobar un tancat de porcs i depassat aquest, una curva molt marcada a la dreta, on una gran fita i un camí evident que salta costes avall, directe cap al torrent.

Entrarem al riu bona estona abans de la part engorjada; prèvi a aquesta, el barranc va evolucionant mica en mica, començant doncs com a riera, i prenent cada vegada més una forma engorjada; arribarem a un ressalt rocós, ja de parets també rocoses, on segons sembla es pot saltar, per prudència i al no conèixer el barranc decidim rapelar, a l’arribar a la bassa de recepció veiem com la meitat és grava, i el forat és just a la part d’on davalla l’aigua, pel que si saltem, cal fer-ho amb força. Seguirem per un tram de passadissos de poca fondària i força estrets, algun dels trams dels quals es pot passar en oposició si ens fa mandra mullar-nos.
Mica en mica, el barranc anirà encaixonant-se més i més fins a esdevenir un barranc preciós i ben format, fet que fa que algunes guies li atorguin el calificatiu de ser un dels barrancs més bonics de Còrsega. En aquest tram, és on podríem tenir problemes en cas de crescuda, per això cal valorar molt bé el cabal i la méteo abans de posar-nos-hi. A poc a poc, just abans de la gran vertical de 65metres, el barranc s’obre un xic més, sense perdre però el seu caràcter encaixonat i estètic, d’aquesta part, destacar el bonic ràpel (penúltim abans de la gran vertical), que ens deixa en una enorme tolla d’aigua.

Arribats a la vertical més alta, el 65, cal prendre una decisió, baixar per la instal·lació esquerra (plena de maillons podrits i un de bò que treballa molt pinçat), i que ens duu directes a l’actiu, i la recepció de la qual ni coneixem ni veiem al ser el nostre primer descens en aquest barranc.
Valorant-ho, bo i sabent que el barranc duu un xic més d’aigua de l’habitual, decidim baixar per la instal·lació dreta, a simple vista en molt millors condicions, i que ens allunya uns metres de l’actiu. Decisió encertada, d’haver rapelat per la dreta, hauríem baixat en tot moment per un actiu força emprenyat, i arribat a l’espuma de l’aigua en la recepció, val la pena dir també que anar amb una corda de 8’5cm de diàmetre ens fa decidir també per evitar l’actiu, doncs córre com una mala cosa !
D’altra manera, hem estalviat l’actiu, així com també, és important mencionar, que de baixar per la dreta, ens podríem estalviar corda, ja que hi ha una instal·lació per fraccionar la vertical en dos rapels, un de 45 i un de 20.

La base d’aquesta vertical, és un toll encaixonadot i estètic, el seu doll d’aigua principal el podrem evitar sortint amb compte per damunt dels pendents rocosos que hi ha.

Seguirem doncs endavant, a partir d’aquí el barranc es va obrint mica en mica, llevat d’alguns trams concrets on guanya de nou engorjament. D’aquest darrer tram, destacar-ne per exemple que el rapel de 30 es pot baixar des d’un arbre a l’esquerra, permetent deixar la corda un xic curta i acabant en un petit tobogan; o bé baixar per la dreta, en un rapel fraccionat per poder evitar l’actiu, nosaltres optem per l’arbre; les instal·lacions de la dreta, de lluny semblen les més correctes del barranc.

El barranc acaba confluint amb el riu Umbertacciu, que, segons diverses guies, cal descendir durant uns 15’ i trobarem una pista evident a la dreta.

D’evident no en té res, la pista pràcticament no es veu, després de caminar mitja hora llarga i no trobar res, fem mitja volta i seguim cercant, al final, al marge dret del riu hi veiem un mur de pedra amb un camí que sembla de bestiar que s’apropa al riu a abeurar-se. Uns metres bosc endins, no gaires, seguint aquest rastre, trobem la pista, que durant força metres discórre paral·lela al riu. Aquesta pista, ens durà en uns minuts de pujada a l’indret on hem deixat el cotxe. Sabrem que anem bé si just abans de fer un gir a l’esquerra i començar a pujar costes amunt, trobarem una barraca a l’esquerra de la pista.

Sens dubte i com diuen, un barranc molt bonic i estètic, com en la majoria però en aquest en especial, és recomanable dur material d’instal·lació, doncs a maig de 2018 algunes d’elles es trobàven en estat molt precari.