Barranquisme, torrent de les Cavorques Superior

• Activitat: Barranquisme
• Punt de sortida: Encreuament passat el coll de Ciuret
• Població més propera: Ciuret
• Combinació de cotxes: no se n'ha fet, possible amb tot terreny
• Distància d'aproximació: 3,3 km
• Longitud del barranc: 1km aprox
• Temps aproximació: 40'
• Temps de descens: 1h53' per a dues persones, una amb poca experiència
• Temps de retorn: 1h12'
• Temps total emprat: 3h45'
• Dificultat: Dificultat mitja
• Ràpel més llarg: 50 metres
• Cartografia:
  • Institut Cartogràfic de Catalunya
    
  • La Garrotxa - (Ed. Alpina)
• Bibliografia:
  • Descenso de Cañones - Girona (Tomo I) - Autoeditat - Eduardo Gómez
  • Barrancs, Torrents, Canyons i Cavitats del Pirineu de Girona
    • Al llibre es comenta que per a ressenyes completes ho trobarem al llibre:
      • Sallents, Torrents, Canyons i Cavitats de la Vall d'en Bas (vol.1)
• Material recomanable: Cordes: 2x50, cordinos i maillons per renovar reunions

Accés a la zona:
Arribarem a l'indret des de Sant Quirze de Besora en direcció a Santa Maria de Besora per la BV-5227 seguint fins a Vidrà i el veïnat de Ciuret; sortint d'aquest, trobarem una curva molt tancada d'esquerres de la qual surt una pista forestal, amb un escut, el mateix de la casa de Pla Traver, on ens dirigirem seguint la pista. De seguida veurem el coll de Ciuret, i un cop passat el coll, trobarem un encreuament, una pista que baixa a mà esquerra i un petit aparcament a la dreta, on deixarem el cotxe.

Preparem les motxilles i seguim la pista en direcció Est/Sud-Est per arribar en poc més de deu minuts a la casa de Pla Traver, on creuant una tanca entrarem en uns grans prats que creuarem cercant la pista que continua al final d'aquests prats, creuarem una rasa, i més endavant el torrent del Pla dels Hortals, que també és un barranc amb una vertical de 65 metres, compartint per tant aproximació i retorn amb el Torrent de les Cavorques, el barranc que nosaltres anem a fer. Des d'aquí, només ens queda creuar un morral evident darrere el qual ja veurem la rasa del Torrent de les Cavorques, al que entrarem per la fondalada.

El torrent de les Cavorques comença amb un tram llarg de riera oberta, amb alguns ressalts amb els quals cal anar amb compte, doncs patinen molt, ja que només hi corre un petit fil d'aigua purament testimonial i els ressalts es troben tots coberts de verdet que els fan un xic perillosos, havent-ne d'evitar alguns per fora del torrent, sense  cap mena de problema.

Al cap de poc, arribarem a un punt on el torrent esdevé un passadís lleugerament excavat de roca viva i que ens conduirà al primer dels ràpels, penjats d'un boix a la dreta, que ens durà amb els seus 25 metres aproximats a la capçalera del salt de les Cavorques, amb els seus 100 metres de descens.

La primera de les reunions, al bell mig del torrent, està equipada amb una cadena rovellada penjada de dos ancoratges que tenen tota la pinta de ser de ferreteria i reforçada amb el que sembla ser un espit unit a l'anella de la cadena amb una corda envellida.

Passem la corda pel maillon i hi afegim un mosquetó de seguretat per provar-lo en el primer descens.
El primer ràpel són 50 metres escassos sense passos volats destacables que ens deixa en una ampla feixa a mig salt de les Cavorques, a la dreta d'aquesta hi trobarem la següent reunió, equipada amb dues anelles unides i amb un maillon gros del qual penjar la corda. Reassegurem amb un tros de corda nova la reunió al no fiar-nos de la vella que hi ha i saltem cingle avall. A remarcar que una corda de 100 metres en doble ens ha quedat un metre curta, per sort, amb l'elongació d'aquesta, i una petita pendent que fa just al desplom al peu del salt, hem pogut arribar a terra sense massa problemes; seria recomanable però, muntar potser una corda de 55 en simple per baixar més la de recuperació, per arribar a terra sense problemes.

Tot el saltant es troba parcialment sec, especialment per la banda dreta per on baixem, però presenta les humitats del fil d'aigua a la dreta, amb una capa de verglàs que es va despenjant i caient costes avall a mesura que passem estona penjats.

A destacar que la base del salt de les Cavorques és un pendent mullat que patina moltíssim, per precaució el creuarem per la part alta, just per sota la paret i deixarem la llera del torrent per baixar el ressalt per fora i evitar-nos així el risc de patinar i prendre mal.

Al cap de poc, un nou ressalt humit ens obliga a muntar la corda (directa a un boix) per salvar el ressalt, d'uns 10 metres. Al peu del ressalt hi trobem diversos cossos de porcs i altres bèsties més menudes que no arribem a reconèixer que han passat a millor vida, qui sap, si perquè han fet el descens del barranc, és clar, sense cordes.

Passat aquest ressalt, el torrent esdevé un caos de petits blocs, cada vegada més obert que ens permet progressar per la vora del torrent sense problemes fins a arribar a la pista que creua el torrent.

D'aquí estant, sabem per la informació que tenim que podem seguir fins al circ del salt de Sallent que es veu evident torrent avall, amb els seus 100 metres extra, molt més penjats que els del salt de les Cavorques.

Nosaltres no duem entrepans i s'apropa l'hora de dinar, així que decidim prendre la pista i deixar aquí aquest barranc, reservant-nos per a una altra ocasió el descens integral del torrent, combinant el salt de les Cavorques i el del Sallent.

Entre desvestir-nos, i caminar, en mitja hora ens plantem en un encreuament de camins amb la pista, degudament senyalitzat amb els itineraris de la xarxa ItinerAnnia, per estalviar-nos la pista, que sempre és més feixuga de fer caminant, prenem el camí que puja, senyalitzat amb marques grogues i que condueix a els Hostalets d'en Bas, enfilant-nos així per un bonic sender que discorre per una bonica fageda, que sempre fa més amè el caminar.

El camí senyalitzat sembla ser que duu a la casa del Pla Traver, però en veure el coll de Ciuret, decidim improvitzar prenent la pista que aparentment porta al coll. Amb més o menys encert, i amb alguna reculada al prendre algun trencall que veiem que es desvia del nostre rumb, arribarem de pet a l'encreuament on tenim aparcat el cotxe.

En total haurem passat menys de quatre hores d'activitat ben distretes, fent una primera pràctica en verticals llargues per la Glòria, en un torrent pràcticament sec, amb un fil d'aigua testimonial, però ideal per a iniciar-se en les grans verticals.

Recalcar de nou que la corda de 100 ens ha fet un xic curt per al segon ràpel del salt de Cavorques, i que, val la pena dur cordes i maillons per a reforçar o renovar el material de les instal·lacions, éssent més que recomanable unir les dues xapes del tercer ràpel (segon de la vertical) amb corda i maillon, doncs si passem la corda directament per les anelles de les xapes, el fregament ens pot complicar la recuperació de la corda.

Sigui com sigui, tot i ser de col·leccionista, el torrent de les Cavorques és un bon barranc per a combinar amb algun dels altres barrancs de col·leccionista que baixen des de la pista de Pla Traver, el torrent de Pla Traver o el del Pla dels Hortals, que trobarem tots dos mínimament ressenyats als llibres descrits a la bibliografia de la fitxa d'aquesta activitat o a les relíquies d'Eduardo Gómez de primers dels noranta.

De la part alta només l'hem trobat en llibres, però res publicat a internet, amb tot, aquests són els ràpels que hi trobarem:

R1. 25mts [des d'un natural a la dreta]
R2. 100mts (50+50mts) [equipats, a canviar els cordinos]

Podem fer algun altre ràpel des d'algun boix per a salvar algun ressalt delicat.

Acabat aquest tram i recorregut l'espai de bosc fins la darrera paret, hi trobarem el que es detalla en la topo compartida amb el Salt de Sallent de Gurn: