la Cresta de Queralt

• Activitat: Senderisme
• Punt de sortida: Casa de Fumanya (BV-4242)
• Població més propera: Berga
• Distància: 2,47 quilòmetres
• Desnivell positiu: 287 metres aprox.
• Temps: entre mitja i una hora
• Dificultat: Mitjana Camí fressat i evident tota l'estona, permet evitar alguns trams aeris malgrat que n'hi ha dos d'obligats i exposats.
• Cartografia:
  • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija (Ed. Alpina 1:25.000)
• Material recomanable: Corda de rando, alguna baga per ponts de roca i material per rapelar/assegurar els passos delicats. Hi ha parabolts als trams més compromesos, i també algun pont de roca.

Com arribar al punt de partida: Des de Berga haurem d'anar en direcció a Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt, quan arribant en un petit collet a l'esquerra d'una urbanització al cap d'una serra hi veiem una petita masia, podrem deixar el cotxe a l'altra banda de la carretera; habitualment, ja n'hi trobarem d'aparcats, doncs pujar a Queralt és molt habitual entre els Berguedans.

Arrenquem la pujada per la dreta de la casa de cal Fumanya per unes escales ben evidents que enfilen entre la casa i un dipòsit d'aigua; el camí, en general ben fressat i dotat d'escales puja dret, a voltes poc, a voltes més, i de seguida comença a fer zig-zags per evitar encarar directament la pendent.

Al cap d'uns 300 metres de pujada, en un revolt del camí cap a l'esquerra, veurem que un desviament a la dreta apunta cap a la capella de Sant Pere de Madrona, que custodia el seu propi turó. Prendrem aquest camí uns metres més fins que, just abans que el camí s'amagui a l'esquerra, cap al collet que enllaça amb Sant Pere, una gran fita al peu d'una gran llastra rocosa inclinada ens indica l'inici de la cresta de Queralt, i per tant el punt on hem d'abandonar el camí.

Comencem doncs la cresta amb una progressió distreta sobre roca, que aviat esdevindrà més penosa i menys agraïda entre garrics i matolls diversos.
Així anirem guanyant alçada sense grans sensacions ni tenir la percepció d'estar enfilant massa una cresta que ens pugui fer xal·lar amb les seves esquenes escarpades fins que arribem a un petit pas, on s'hi senyala un Coto de Caça, i sembla un pas evident per on enfilar o abandonar aquesta cresta de Queralt.

D'aquí estant, la cosa es va posant més i més interessant a mesura que avancem pel llom cada vegada més aeri i rocallós de la cresta de Queralt.

Successions de passos aeris i estrets, molts d'ells evitables per petites jaçes de camí a esquerra o dreta de la part més alta de la cresta, ens duràn als que, per nosaltres són els tres passos claus de la cresta. El primer, la desgrimpada per l'esquerra d'un pla inclinat allargat, que podem assegurar des d'un parabolt o muntant un pont de roca, o bé, com és habitual, desgrimpar amb compte per la llengua de pedra menys inclinada.

El segon pas delicat, és l'escalada d'un gran bloc que ens trobem enmig de la cresta de Queralt, es pot escalar per dreta i esquerra, encara que per l'esquerra el pas queda menys exposat al buit de la cresta, i les preses són més consistents que no pas la roca trencada de la dreta.

El tercer pas i potser més delicat, és pràcticament una vertical de pedra, d'uns 3 metres, que com en la primera ocasió, es poden rapelar, o desgrimpar amb bones preses per a peus i mans en tot moment.

Llevat d'aquests tres passos, la cresta és factible per a tothom qui estigui habituat a trams aeris i passos molt estrets en aquest ambient.

Cal prestar atenció a la roca, en molts trams descomposta.
En resum, la cresta de Queralt és una molt bona opció per a un complet entrenament alpí, oferint-nos fins-hi tot, si cal, la possibilitat de practicar-hi maniobres de fortuna.

Els temps aquí ressenyats són extrets del GPS, per una persona sola i sense fer ús en cap moment de material de progressió.