la Cresta de Queralt

Coneguda, divulgada i posada de moda de fa relativament pocs anys, sobretot arran d'una generosa desbrossada de tot allò que trepitgem amb els nostres passos, la cresta de Queralt ha esdevingut un dels clàssics ràpids de fer del senderisme al Berguedà.

Ja sigui per un entrenament, o bé per tant sols ocupar una horeta que ens queda lliure, aquesta completa i bonica activitat ens tindrà de ben segur distrets l'estona que hi vulguem dedicar.

Progressiva com poques, avança de poc interessant fins a prendre'ns tota l'atenció possible en els seus dos passos més exposats; també les vistes que ens ofereix aquest mirador privilegiat de la Catalunya central farà que ens costi de resistir-nos a seure uns moments en un cap de roc, i restar muts i bocabadats davant de la bellesa de l'interior del Principat.

Fitxa

  • Activitat: Senderisme
  • Punt de sortida: Casa de Fumanya (BV-4242)
  • Població més propera: Berga
  • Distància: 2,47 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 287 metres aprox.
  • Temps: entre mitja i una hora
  • Dificultat: Mitjana Camí fressat i evident tota l'estona, permet evitar alguns trams aeris malgrat que n'hi ha dos d'obligats i exposats.
  • Cartografia:
    • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija (Ed. Alpina 1:25.000)
  • Material recomanable: Corda de rando, alguna baga per ponts de roca i material per rapelar/assegurar els passos delicats. Hi ha parabolts als trams més compromesos, i també algun pont de roca.

Punts de referència

Punt de referència

Temps Parcial

Temps total

Km recorreguts

cal Fumanya

0

0

0

Inici de la cresta

4'

4'’

457m

Final de cresta

17’

21'’

1,26km

Inici de la baixada de les ermites

1’

22’

1,34km

cal Fumanya

8’

30’

2,47km

Descripció de la ruta

Com arribar al punt de partida: Des de Berga haurem d'anar en direcció a Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt, quan arribant en un petit collet a l'esquerra d'una urbanització al cap d'una serra hi veiem una petita masia, podrem deixar el cotxe a l'altra banda de la carretera; habitualment, ja n'hi trobarem d'aparcats, doncs pujar a Queralt és molt habitual entre els Berguedans.

Arrenquem la pujada per la dreta de la casa de cal Fumanya per unes escales ben evidents que enfilen entre la casa i un dipòsit d'aigua; el camí, en general ben fressat i dotat d'escales puja dret, a voltes poc, a voltes més, i de seguida comença a fer zig-zags per evitar encarar directament la pendent.

Al cap d'uns 300 metres de pujada, en un revolt del camí cap a l'esquerra, veurem que un desviament a la dreta apunta cap a la capella de Sant Pere de Madrona, que custodia el seu propi turó. Prendrem aquest camí uns metres més fins que, just abans que el camí s'amagui a l'esquerra, cap al collet que enllaça amb Sant Pere, una gran fita al peu d'una gran llastra rocosa inclinada ens indica l'inici de la cresta de Queralt, i per tant el punt on hem d'abandonar el camí.

Comencem doncs la cresta amb una progressió distreta sobre roca, que aviat esdevindrà més penosa i menys agraïda entre garrics i matolls diversos.
Així anirem guanyant alçada sense grans sensacions ni tenir la percepció d'estar enfilant massa una cresta que ens pugui fer xal·lar amb les seves esquenes escarpades fins que arribem a un petit pas, on s'hi senyala un Coto de Caça, i sembla un pas evident per on enfilar o abandonar aquesta cresta de Queralt.

D'aquí estant, la cosa es va posant més i més interessant a mesura que avancem pel llom cada vegada més aeri i rocallós de la cresta de Queralt.

Successions de passos aeris i estrets, molts d'ells evitables per petites jaçes de camí a esquerra o dreta de la part més alta de la cresta, ens duràn als que, per nosaltres són els tres passos claus de la cresta. El primer, la desgrimpada per l'esquerra d'un pla inclinat allargat, que podem assegurar des d'un parabolt o muntant un pont de roca, o bé, com és habitual, desgrimpar amb compte per la llengua de pedra menys inclinada.

El segon pas delicat, és l'escalada d'un gran bloc que ens trobem enmig de la cresta de Queralt, es pot escalar per dreta i esquerra, encara que per l'esquerra el pas queda menys exposat al buit de la cresta, i les preses són més consistents que no pas la roca trencada de la dreta.

El tercer pas i potser més delicat, és pràcticament una vertical de pedra, d'uns 3 metres, que com en la primera ocasió, es poden rapelar, o desgrimpar amb bones preses per a peus i mans en tot moment.

Llevat d'aquests tres passos, la cresta és factible per a tothom qui estigui habituat a trams aeris i passos molt estrets en aquest ambient.

Cal prestar atenció a la roca, en molts trams descomposta.
En resum, la cresta de Queralt és una molt bona opció per a un complet entrenament alpí, oferint-nos fins-hi tot, si cal, la possibilitat de practicar-hi maniobres de fortuna.

Els temps aquí ressenyats són extrets del GPS, per una persona sola i sense fer ús en cap moment de material de progressió.

Altimetría

Mapa i track per a GPS

Arxius de descàrrega

Descarrega el track fent click dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Format GPX

Santuari de Queralt

Pendent rocós a l'inici

Sant Pere i els Mercadals des de la cresta de Queralt

La cresta va prenent forma a mesura que avancem

Llevat de 3 punts, no presenta massa complicacions

El bloc al mig de la cresta que cal escalar

La darrera desgrimpada és segurament la més delicada

Vistes privilegiades al Santuari de Queralt

¿Vols compartir-ho?
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *