La Tossa Plana de Lles (2.905m)

• Activitat: Raquetes de neu / Esquí de Muntanya
• Punt de sortida: Estació d'esquí nòrdic de Lles
• Població més propera: Lles
• Distància: 16,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 966 metres
• Temps: 6:13 hores (inclou parada per dinar)
• Dificultat: Fàcil Pendents fàcils i amb descansos, orientació molt evident.
• Cartografia:
  • Cerdanya (Ed. Alpina 1:50.000)
• Material recomanable: Cal preveure aigua abundant, doncs no trobarem fonts.

Arribem a l'estació d'esquí nòrdic de Lles arribant a Martinet, en direcció la Seu d'Urgell, passat el poble, després del trencant d'Estana i Montellà, a mà dreta surt el que ens durà a Lles, passat el bonic poble de la Cerdanya arribarem, no sense fer un bon reguitzell de corbes, a l'estació de Lles.

Fa ben poc que han caigut abundoses nevades i l'aspecte que ofereix la muntanya és immillorable, amb la totalitat dels boscos nevats.

Aquesta ruta és ideal per iniciar-se a l'ascensió a cims amb raquetes de neu, en especial a la Cerdanya, però avui ens calçarem els esquís, també per a iniciar al nostre amic David.

Sortim de l'estació mateix, passem per les instal·lacions de l'estació de la Cerdanya, travessem la terrassa per entrar a pistes i les creuem, a l'altra banda hi trobarem un GR que marxa bosc endins bo i resseguint també circuits de raquetes de neu senyalitzats per l'estació. Comencem a progressar pel GR, molt ben indicat entre les senyals que li són pròpies i per alguns rètols del circuit de raquetes de neu, dels quals obviarem les indicacions de distàncies perquè no concorden amb la realitat.

Seguim doncs progressant per aquest camí, sense preocupar-nos pels trencants, doncs sempre ens acabaran duent al refugi del Pradell. Hi arribem al cap de menys d'una hora de transitar pel GR, un GR que tot sigui dit, ascendeix d'una manera suau en general en direcció al refugi, llevat d'algun tram puntual on el pendent esdevé més important.

Arribats al refugi del Pradell, que custodia uns prats lleugerament inclinats i del qual cal destacar que no és pas un refugi completament lliure, sinó que hem de demanar permís per fer-ne ús a Cap del Rec, fet pel qual, en cas d'una eventual complicació meteorològica només ens podrem servir del seu petit porxo.
Del refugi doncs, en sortirem pel darrere mateix, costes amunt fins trobar en perpendicular amb el pendent de la muntanya, "l'autopista", una de les pistes d'esquí nòrdic. Veiem ja a l'altra banda com vàries traces segueixen costes amunt; creuarem la pista amb cura de no molestar ni molt menys malmetre la traça dels fondistes i enfilarem amunt per un bosc esclarissat que en acabar-se, ens abocarà a uns altres grans prats, a la falda de la pala inclinada que duu al cim de la Tossa Plana de Lles.

Aquesta pala inclinada, comença suau i va augmentant d'inclinació progressivament fins que ens aboca de nou a uns prats lleugerament inclinats, previs a l'elevació, per dir-ne d'alguna manera, que conforma el cim de la Tossa Plana de Lles, només custodiada per un darrer mur inclinat.

Un cop arribats dalt, les vistes són espectaculars, si bé ja des del refugi del Pradell, l'espectacle que ens oferia el Cadí ja era imponent, ara hi podem sumar el Puigmal, la Tossa d'Alp, Penyes Altes i tot el Cadí amb el Pedraforca treient el cap al seu darrere, també, a Nord, Andorra als nostres peus i la seva vall de Madriu, i també, el massís de la Pica d'Estats a la llunyania.

Per al descens i per problemes de llagues als peus del David, la baixada la fa sense els esquís, i el ritme s'alenteix, fet que fa que poguem comptar el temps de retorn com a temps de retorn apte per a raquetes de neu.

Baixem doncs a un ritme lent i fem també una paradeta per fer un mossec. Al retrobar la pista "autopista" de l'estació ceretana, ens calcem els esquís de nou per baixar de forma plaent, de nou intentant no molestar ni, és clar, fer malbé la traça dels fondistes.

Al cap d'un quilòmetre i mig aproximadament, trobem a mà dreta un trencant que pren una petita pista, marcada també per l'estació com a "Camí Vell" però sense traces de fondistes, així que el prendrem per baixar tranquil·lament pel camí sense patir per la traça i gaudint de l'espectacle de veure el bosc ben nevat. En breu retrobarem el camí que havíem fet servir per a la pujada i el seguirem fins l'estació.

Podem tornar a casa contents, hem fet cim, i ens en tornem esfarnegadots a casa, que sempre és l'objectiu. Avui dormirem plans.