Zla Kolata, el cim de Montenegro des d’Albània

Zla Kolata pels montenegrins, Kollata e Keqe pels albanesos.
Amb els seus 2534 metres d'alçada esdevé la muntanya més alta de Montenegro, a cavall i frontera d'aquest país i també d'Albània, aquesta famosa i turística muntanya des d'ambdues vessants, forma part de les muntanyes Prokletije, els Alps Dinàrics.

Aprofitem una breu estada a l'antic país soviètic, Albània, per a fer la llarga i exigent ruta senderista que mena a aquest cim confús, doncs en són tres a la seva part alta. La ruta en general, marcada però a trams perdedora, ens durà a travessar diversitat de terrenys, boscos i paisatges, així com camins fressats, fins a grimpades i feixes en pendents pronunciats.

Sortim de Valbone, una petita i dispersa localitat en vies de massificació, cal dir-ho així, com tot Albània degut al turisme, on a dia d'avui, hi ha varis guesthouses on la cartografia que podrem trobar de l'indret és poca i confusa, fet pel qual val la pena comprar-la abans.
A remarcar doncs que tant la cartografia com també moltes indicacions orals són ja no tant sols confuses, si no també contradictòries, fet pel qual pugem amb certs dubtes de si farem o no el cim que nosaltres volem; al cap i a la fi, però, el que importa és el camí. Això si, un cop dalt, en farem dos, i deixem el tercer per una altra ocasió; vist amb perspectiva, però, potser el tercer, tot i no ser el més bonic, és el que ofereix les millors vistes a la vall. Sempre ens quedarà el dubte.

Setembre 2018.

Fitxa

  • Activitat: Senderisme
  • Punt de sortida: Valbonë
  • Població més propera: Valbonë
  • Distància: 18,88 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1693 metres aprox.
  • Temps: 7 hores
  • Dificultat: Mitjana: Requereix una bona forma física. Camí a voltes poc fressat, marques molt escasses.
    • Alpet e Shquipërisë, Valbona (Ed. Vektor 1:30.000)
  • Material recomanable: Aigua i menjar per la llarga jornada

Punts de referència

Punt de referència Temps Parcial Temps total Km recorreguts
Jezerca (Guesthouse) 0 0 0
"Cafè" 1h45' 1h45' 5,04km
Coll / Frontera 47' 2h32' 7,28
Cim 1h59' 4h31' 10,17km
Jezerca (Guesthouse) 2h42' 7h3' 18,88

Descripció de la ruta

Sortim de Valbonë per la carretera direcció Bajram Curry, a la sortida del “poble” a mà esquerra hi ha un pont que creua el riu Valbonë, amb un retol indicador amb les distancies APROXIMADES de la ruta a emprendre, que comença marcada amb dues ratlles vermella i groga.
De seguida el camí entra bosc endins i comença a pujar, al principi es un sender bonic pero aviat es torna en un espedreguer i mes tard un cami molt fresat i amb arena molt fina que aixeca força pols, segurament pels ramats de vaques i ovelles que pugen a la muntanya a pasturar.
Seguirem així, amb pendents variats fins a arribar a una cruilla de camins a uns 2km del nostre punt de partida. Hi veiem un rètol indicador, tambe un paller i a la nostra dreta un nucli de cases de muntanya abandonades i derruïdes la majoria d’elles.

Encara que el cami mes evident no sigui aquest i les marques indiquin un tomb a l’esquerra, anirem direcció al nucli de cases, seguint ara les marques més vistes a la vall, tres franges: blanc, vermell, blanc. Creuarem un prat que hi ha just passat el nucli, en sentit ascendent, i de seguida ens endinsarem en una bonica fageda que pràcticament no abandonarem fins a arribar a un primer collet, on hi veiem el que a casa nostra en diriem una pleta, i una cabana amb uns nois que guarden els ramats que es veuen costes amunt. Hi veiem tambe un cartell on hi diu CAFE, parem un moment i sens apropa un noi que mig xapurreja l’angles i ens pregunta si volem alguna cosa, demanem aigua i ens omple una ampolla de franc, aixo si, aigua terbola i amb un gust estrany. Hi posem potabilitzadores i amunt. Tambe veiem que venen refrescos a 2€ la llauna.

El cami segueix ascendint per la dreta de la pleta, seguim encara amb les marques, passant per nombrosíssimes dolines i el que semblen un parell d’entrades a coves amb una congesta de neu tapant-les.
Les marques ens duran fins a un coll molt clar i marcat, on si seguim, creuem cap a Montenegro, i les marques esdevenen un pel confuses.
A l’anada, la lògica (i unes linies vermelles pintades a la roca) ens fa abandonar la recerca de més senyals blanc-vermell-blanc i seguim les linies, que senfilen a una feixa damunt el que sembla un rocam i parets d’un petit circ rocós. Aviat, grimpant i des de les alçades, veiem un camí i unes marques amb dos punts concèntrics blanc-vermell que continuen el que sembla ser un itinerari mes lògic i segur que el nostre. Amb tot acabem la grimpada i els flanquejos fins que ambdos camins conflueixen, i ens conduiran per un zig-zag a saltar de feixa en feixa fins assolir un nou collet, sembla que ens estem movent per terreny de Montenegro.
Arribats al coll, ens assalta el dubte, ja que a Valbonë, un noi ens ha dit que el Zla Kolata és el que véiem del poble estant, aquí però, hi ha tres cims, i ni la gent de la zona, ni els mapes, es posen d’acord. Amb tot però, una pintada en una pedra ens indica que el que busquem es a l’esquerra, hi pugem, de seguida veiem que el cim és força mes enlla, despres de resseguir una bonica carena. Arribats a dalt, una inscripció: Maja Kollatë.
Coi, aquest és el cim més alt de Montenegro, baixem i fem l’altre, que fins dalt no té ni marques ni per sort, tampoc inscripcions, però si a dalt, una pintada ens fa saber que sóm al Zla Kolata, la sisena d’Albània, cansats de marejar la perdiu i sabedors que ens queda una bona baixada, deixem l’altre cim, que és menys estètic, de fet, és m3és aviat la punta més alta d’un llom de muntanya i enfilem avall.

Dir que de dalt el Zla Kolata ens ha semblat veure un rastre que tirava a la vessant sud, i segons els mapes albanesos, la pujada es fa per allà.
Vista l’experiencia del coll on hem perdut el camí realment lògic per embrancar-nos en una successió (encara que curta) de grimpades i flanquejos delicats, decidim no buscar-nos maldecaps i desfer el camí, aquesta vegada, com sol passar quan es va de baixada, veiem molt més clarament tots els camins fressats i còmodes.

Així doncs, ja només queda desfer el camí per tornar a Valbonë, parar al riu a mullar-nos amb la seva aigua gèlida, posar peu si mitjons a remull, i tornar al Guesthouse, a mullar-nos per dins amb una Korçe, segons els albanesos, la seva millor cervesa.

Altimetría

Mapa i track per a GPS

Arxius de descàrrega

Descarrega el track fent click dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Format GPX

Valbonë

De la vall estant, els cims són ben altius

Comencem creuant boscos

Alguns prats i les primeres vistes

Uns planells generosos, just després del nucli deshabitat

el "Cafè"

Poc després d'haver arribat al coll que fa frontera ja veiem que el terreny es complica

maja Kollatës, ens recorda al nostre Cadí

al món hi deu quedar cap cim sense embrutar ...

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *