barrancs a la Quar i Borredà, barranquisme al Berguedà

Barranc del Torrent de la Font del Llop

Sortim a descobrir un dels barrancs que podríem encabir a la llista d'oblidats de la comarca del Berguedà, bonic i salvatge, solitari i fora de les llistes publicades arreu dels barrancs i torrents que tenim per tota la comarca, en aquest barranc hi tenim l'aventura assegurada, amb unes instal·lacions que ens obligaran a fer servir la corda i el cap alhora per tal d'evitar problemes, sobretot pel que fa a la recuperació de la corda. A la vegada, amb aquesta activitat gaudirem d'una petita descoberta del caràcter tan genuí de la serra del Picancel alhora que practiquem una activitat tant bonica com és el barranquisme.

El valor del Torrent de la Font del Llop, a parer nostre, rau sobretot en la vertical final, fraccionada amb fins a tres o quatre ràpels, segons preferim, sumant entorn els 75 metres, a més també del seu retorn, que malgrat la pràctica mort de tots els boixos per la papallona del boix que en conformen l'entorn, recorre per un camí frondós i humit, amb grans quantitats de molsa.

Fitxa tècnica del barranc de la Font del Llop

  • Activitat: Barranquisme al Berguedà
  • Altres toponímies: No n'hem trobat (Afluent del Torrent de Cirers)
  • Punt de sortida: Cra. C-26 Km 164
  • Població més propera: Borredà i Vilada
  • Combinació de cotxes: Innecessària
  • Temps aproximació: 15' podent seguir la pista fins creuar el segon torrent
  • Temps de descens: 1h10'
  • Temps de retorn: 15'
  • Dificultat: v3-a1-II
  • Ràpel més llarg: 35 mts.
  • Cartografia:
    • Catllaràs - Picancel - 1:25.000 (Ed. Alpina)
    • Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
  • Bibliografia:
    • No en coneixem
  • Corda: 2x40
  • Observacions: Dur almenys dos maillons, varis metres de cordino i un mínim de material d'instal·lació.
    • MOLT DE COMPTE AMB LA RECUPERACIÓ AL DARRER RÀPEL, MOLT I MOLT RECOMANABLE REINSTAL·LAR A L'ESQUERRA

Accés i aproximació al Torrent de la Font del Llop

Tant si venim de Borredà, com si ho fem de Vilada, estarem molt atents al trencall que hi ha entre el quilòmetre 163 i 164, de fet, pràcticament ja al 164. Aquest trencall vinguem d'on vinguem ens quedarà a la banda del riu Merdançol o Mergançol, i de fet, el creua.

ATENCIÓ: Aquesta pista no es troba sempre en bon estat, i sobretot el primer baixador des de la carretera, malgrat que té uns primers metres pavimentats, pot representar un maldecap als qui hi vagin amb vehicles baixos. Tot i que nosaltres ens hem pogut apropar fins "els Dos Recs", confluència entre el Rec de Castelló i el Torrent de la Font del Llop, pot ser molt recomanable deixar el cotxe a la carretera, just a l'altra banda del trencall (preveure que afegim 1 km. a l'aproximació).

APROXIMACIÓ AL BARRANC DEL TORRENT DE LA FONT DEL LLOP

Tant si hem deixat el cotxe a la carretera, com en el nostre cas, a l'indret anomenat "els Dos Recs", seguirem sempre la pista principal sense prendre cap trencall. En el punt on la pista es va recaragolant sobre si mateixa en forma de cobres de gairebé 180º, cercarem un sender força fressat pel pas de motos de trial que surt a la dreta de la pista, en una tímida corba a l'esquerra en un indret relativament planer, rondant la cota 830 mts.

Aquest sender pujar suaument però de forma continuada per un bonic bosc de boixos, ara pràcticament morts per culpa de la papallona del boix, i busca trobar-se de nou amb la pista forestal per on hem pujat, un bon tros més amunt, on coincidirem en una corba molt tancada a l'esquerra, a la cota 900 mts. Nosaltres seguirem recte, tangents a la corba de la pista, per entendre'ns, cercant un caminet, ara menys fressat que baixa directe a la llera del torrent.

EL DESCENS DEL BARRANC DEL TORRENT DE LA FONT DEL LLOP

Arribats al torrent, comprovarem en el nostre cas que és pràcticament sec, i que no farà falta ni tan sols que ens equipem amb el neoprè. Així doncs, ens podem a punt i sortim a la descoberta d'aquest modest però bonic descens.

Trobarem el primer dels ràpels de forma gairebé immediata, equipat en un arbre a l'esquerra, tot i que hi faltava el maillon, li posem, i descendim aquest primer tram, amb molt i molt de compte, doncs hi ha un gran tronc caigut per sobre del qual hem de passar, i aquest és ben podrit, i es recolza sobre mates molt delicades, podent fer-lo caure al nostre pas.

Uns deu metres més avall, a l'esquerra altre cop, hi trobem un espit gràcies al qual podrem fraccionar aquesta primera part vertical per facilitar-nos la recuperació de la corda.

Des d'aquest fraccionament podem baixar una primera tova de tosca a un nou balcó natural, sobre una nova vertical, aquest cop de prop de 19 metres i que supera una preciosa colada de tosca, alhora, cal destacar que molt delicada, així que intentem passar-la per la seva esquerra hidrogràfica, evitant així trepitjar i malmetre la tosca. Molta precaució també amb la instal·lació d'aquesta vertical, que trobarem mig enterrada a terra i al marge esquerre del torrent. Per com es troben ubicats els ancoratges, ens pot ser molt complex de recuperar la corda.

Aquí el barranc tomba cap a la dreta per un passadís entre boixos, prou bonic i caminarem un centenar llarg de metres creuant un camí, punt on sortirem breument per la banda esquerra del barranc esquivant un enorme roure caigut dins el torrent de la Font del Llop i que ens impediria el pas. Passat aquest roure, tornarem a entrar al curs del barranc per cercar la següent instal·lació en un roure a la dreta del torrent. Aquí tenim dues opcions, fer el primer ràpel d'uns 10 metres fins al pla intermedi i fraccionar des d'un arbre a l'esquerra, però al nostre pas, hi mancava el maillon, i decidim allargar la corda uns 10 metres més per arribar a la instal·lació de la part més vertical d'aquesta darrera part del barranc un cop comprovat que no hi haurà cap problema de recuperació de la corda.

La primera instal·lació de la vertical final del barranc ens ofereix un marc paisatgístic preciós, de paisatge típic del Picancel. L'hem de buscar a la dreta, en una marmita penjant que al nostre pas era pràcticament seca. Consta de dos espits protegits amb pasta química, units per una cadena i amb una argolla on instal·lar la corda.
Tot i que no n'hem comprovat la llargada, sí que és cert que amb tan sols una corda de 40 metres hem pogut arribar a la següent instal·lació.

Aquesta darrera instal·lació mereix una menció especial, doncs la trobarem a la dreta instal·lada a terra, dos espits en estat regular, molt junts i amb un cordino que alhora s'uneix amb una cinta plana d'obra no homologada a un arbust de resistència més que dubtosa.

Preveient una més que complexa recuperació, decidim afegir un maillon en un dels ancoratges, i unir el cordino als dos ancoratges aconseguint que ambdós siguin solidaris, alhora que també ho són amb l'arbust que en cas de ruptura, tampoc confiem que aguanti la batzegada. Units a tres elements, encara que dubtosos tots ells, instal·larem la corda passant-la només al maillon que hem afegit, que evita que la corda es pessigui entre el mateix maillon i la roca i baixem aquesta última vertical d'uns 35 metres podent recuperar la corda sense cap mena de problema.

Val la pena restar bocabadats per la bellesa d'aquesta darrera vertical, plena de molsa i tosca, un racó molt bonic com tants altres que amaga el Picancel.

NOTA: Considerem que en ocasió d'una propera visita, caldrà venir amb el material necessari per reinstal·lar aquesta darrera vertical en un petit replà penjat a l'esquerra de la vertical, just per sota d'un boix mort i uns arbustos, podent arribar-hi còmodament amb la corda des de la capçalera ubicada una vintena de metres més amunt. Aquesta nova instal·lació permetria disposar d'ancoratges alçats del terra, evitant així els problemes de recuperació de corda que es poden donar ben segur si no s'instal·la la corda amb compte.

Retorn del Barranc de la Ribera dels Pouets

A la base d'aquesta última vertical, el barranc tomba de nou a la dreta, i trobarem no més enllà d'un centenar escàs de metres, un camí que ens permetrà caminar pel marge esquerre del barranc. Aquest tram és preciós, tot i la mort dels boixos del bosc, la molsa que en cobreix les soques i troncs que hi ha arreu li confereix un aire molt bucòlic.

Seguirem el camí, fins que aquest creua de nou el torrent per situar-se al marge dret i puja molt dret cap a la pista forestal, que prendrem a l'esquerra per retornar al cotxe.

Ressenya del Barranc de la Font del Llop

topografia croquis ressenya barranc font del llop

Mapa i track per a GPS

Arxius de descàrrega

ATENCIÓ: Com sempre, marquem el tram de descens sobre mapa per evitar punts errants per manca de senyal o errors de GPS.

Descarrega el track fent clic dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Descarregueu el track Format GPX

Torrent de Cirers (La Quar/Borredà)
barrancs a la Quar i Borredà, barranquisme al Berguedà
barrancs a la Quar i Borredà, barranquisme al Berguedà
barrancs a la Quar i Borredà, barranquisme al Berguedà
barrancs a la Quar i Borredà, barranquisme al Berguedà
barrancs a la Quar i Borredà, barranquisme al Berguedà
barrancs a la Quar i Borredà, barranquisme al Berguedà
barrancs a la Quar i Borredà, barranquisme al Berguedà
barrancs a la Quar i Borredà, barranquisme al Berguedà
barrancs a la Quar i Borredà, barranquisme al Berguedà

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *