Història del caiac
És evident que a Relleus no hem inventat el caiac, d’haver-ho fet, possiblement seria quelcom més semblant al vaixell Titànic, que no pas al que avui en dia entenem com a caiac, o kayak. Però sí que ens agrada i amb els anys de pràctica ens hem anat fent preguntes, com la seva història, i aquí la desgranarem breument, sense voler-ne fer un estudi minuciós, vagi per endavant que exposem els grans trets de la història del caiac que a nosaltres ens han semblat més destacables.
Potser doncs, hauríem d’haver-ho titulat “la nostra versió de la història del caiac”? En fi, no ens enrotllem més.
La història del caiac és llarga, i ve de molt enrere, abans fins-hi tot que al 1936, fos inclòs com a esport olímpic als jocs del Berlín de l’Alemanya nazi, i que el també nazi Erns Krebs guanyés els 10.000 metres en la modalitat de kayak K1.
Així doncs, anem al gra, d’on provenen els orígens dels caiacs, us preguntareu.
Per a trobar aquests orígens, ens hem de desplaçar a l’àrtic americà, on les tribus Inuit i Aleut van ser les primeres a construir i fer servir caiacs.
Bàsicament n’hi havia de dos tipus en aquells anys, els primers, construïts en fusta lleugera, mentre que d’altres es fabricaven en base d’estructures fetes d’esquelets de balena, tot recobrint-les amb pells d’animals.
Aquests últims, per la seva lleugeresa es van anar desenvolupant i millorant, utilitzant el greix de les balenes per a millorar la impermeabilitat i flotabilitat dels caiacs. També començaren a omplir d’aire les bufetes de les foques que caçaven, situant-les en les parts davantera i posterior dels seus caiacs, us sona, oi? Han canviat els materials, però l’essència es manté.
A més de les versions per a una sola persona, semblants als caiacs moderns, també utilitzaven els umiaqs, uns caiacs més grans amb capacitat per a transportar famílies senceres incloent també les seves pertinences.
Alguns d’aquests umiaqs eren molt grans, arribant a mesurar fins a 18,3 metres el més gran que hi ha documentat. Els caiacs més petits, eren els emprats per a la pesca i la caça, com que són tan silenciosos per la seva pròpia naturalesa, els caiacs són perfectes per a la caça i la pesca, doncs així els inuits podien apropar-se de manera silenciosa als animals desprevinguts de la costa o l’aigua.
La paraula kayak, significa, de fet, “barca de caçadors”.
Índex dels continguts:
Quan es va estendre l’ús del caiac a Europa?
L’arribada del caiac a Europa data de principis o a mitjan 1800 en forma d’un bot tou, estenent-se la seva pràctica sobretot entre els homes alemanys i francesos, que en varen ser els pioners de la seva pràctica esportiva al continent.
També però, els europeus els empraren per al seu ús en aigües gelades en les expedicions als Pol Nord i Sud. A poc a poc, però, i amb el pas dels anys, l’evolució del material i la tècnica anaven permetent als caiaquistes ser més i més aventurers, fins a l’any 1931 en què Adolf Anderlene es convertí en la primera persona a navegar per les gorgues de Salzachofen, al riu austríac Salzahc.
Possiblement, de la gesta d’Adolf Anderlene se’n desprengui el naixement del kayak modern en aigües braves, així com l’establiment posterior de l’Escala Internacional de Dificultat Fluvial, sistema encara utilitzat avui dia.
Pocs anys després, el 1936, els jocs olímpics celebrats al Berlín de l’Alemanya Nazi inclouen ja el caiac com a modalitat esportiva olímpica.
D’aquells anys ençà i com passa amb les modalitats esportives que esdevenen olímpiques, a poc a poc, el caiac anà guanyant adeptes, i amb l’augment de participants augmentava també l’interès econòmic pel caiac, provocant una evolució constant dels materials i la tècnica.
Breu història dels materials i la fabricació de caiacs
Per no allargar-nos, posarem el punt de partida a l’era moderna, d’ençà que el caiac arriba i es va estenent de mica en mica al continent europeu.
Els primers fabricants i clubs de kayak europeus
Ja al 1845, un escocès, de nom John MacGregor, basant-se en alguns dibuixos dels dissenys de caiacs inuits, va fabricar el seu propi caiac, anomenant-lo Rob Roy i començà a fer viatges arreu, sempre amb la prioritat de la navegació amb caiac. D’aquesta feta, se’n deriva l’aparició del Royal Canoe Club, el primer club de caiac del món, així com la primera cursa de caiac, celebrada al Londres del 1867.
El caiac desmontable de Klepper
A primers del segle XX, Hans Klepper va adquirir una patent d’un caiac i el començà a fabricar de manera industrial, sent-ne la característica principal que el caiac era desmontable. Constava d’una estructura de fusta, recoberta per una funda de goma. Aquest fet va popularitzar en gran manera el caiac a Europa, aplanant el camí a nous esportistes, però també a nous fabricants.
El caiac i les grans guerres
Com passa amb tot durant els períodes de guerra, l’evolució del caiac s’aturà o, almenys es ve alentir durant els períodes de guerres mundials de mitjan segle XX. Però no per això, el caiac va deixar de donar senyals de vida als llibres d’història, una bona prova, n’és l’operació Frankton, de la qual, els més interessats podeu veure en pel·lícula, es titula “El Infierno de los Héroes” (1955).
Us deixem amb un petit vídeo d’una recreació que se’n va fer l’any 2017.
Els materials de fabricació dels caiacs
El caiac “rígid” de fibra de vidre aparegué l’any 1950, essent l’estàndard i popularitzant en gran manera el caiac de mar per a un ús recreatiu.
El plàstic de polietilè, als 1980, concretament el 1976 de la mà del fabricant americà Perception va començar a desplaçar la fibra de vidre dels seus processos de fabricació en favor del nou plàstic, concretament en el seu model Quest.
Com ha passat amb enormes quantitats d’objectes que han passat a fabricar-se en plàstic, aquest fet n’ha afavorit molt l’abaratiment, podent oferir caiacs barats al mercat, estenent-ne i molt la possibilitat d’adquisició per part d’un públic molt més ample, popularitzant per tant el seu ús.
Els caiacs autobuidables o sit-on-top
Amb l’aparició del plàstic i la “democratització” de l’ús del caiac, va créixer exponencialment la quantitat de persones que veien en el caiac un negoci rendible.
Aquest va ser el cas del californià Tim Niemer, que en la seva cerca d’un model de caiac que no es pogués enfonsar de cap manera, va portar el caiac un pas més enllà amb el concepte de kayak autobuidable. En els seus inicis encara els fabricava en fibra de vidre, per la seva facilitat d’ús en tallers domèstics, però de seguida l’empresa Ocean Kayak va llançar el seu model Scupper Classic, ja als 80.
Breu cronologia històrica del caiac al món occidental:
1845: John MacGregor disenya i fabrica el seu kayak “Rob Roy”
1866: Es funda el Royal Canoe Club
1871: Fundació del New York Canoe Club
1900: Al Canadà, es funda també el Canadian Canoe Association
1905: Es fabrica el primer kayak plegable, patent que Klepper comprarà més tard.
1924: Caiaquistes d’arreu del continent europeu funden un club que derivarà el 1946 en la International Canoe Federation.
1931: Primer descens de les gorgues del riu Salzach.
1936: El kayak d’aigües tranquil·les esdevé olímpic.
1938: Genevièv de Colmont, la primera dona a navegar ràpids en caiac.
1948: S’implementa els 500 metres femenins en la modalitat olímpica de caiac K1 o individual.
1950: Es fabriquen els primers kayaks de fibra de vidre.
1972: Primera aparició de competicions olímpiques d’aigües braves
1991: Primera competició mundial de rodeo o freestyle, a Gal·les.
1992: Les aigües braves tornen a les Olimpiades.
1999: Tao Berman estableix el rècord mundial en descens de salts d’aigua verticals a Upper Johnston Falls.
Bibliografia:
- Going Vertical: The Life of an Extreme Kayaker (Tao Berman)
Si t’ha resultat útil l’article, no oblidis compartir-ho ! ?
0 Comentaris