Rec de Malanyeu, barranquisme al Berguedà

• Activitat: Barranquisme al Berguedà
• Punt de sortida: Mina a tocar de la carretera (Mina Transversal del Far)
• Població més propera: Malanyeu
• Combinació de cotxes: Innecessària però possible
• Temps aproximació: 10' encara no
• Temps de descens: 1 h
• Temps de retorn: 20'
• Dificultat: v2-a2-II
• Ràpel més llarg: 8 mts
  
• Cartografia:
  • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Canyons i Cavitats de l'Alt Berguedà - 1:50.000 (Ed. Piolet)
• Corda: 2x20
  
• Observacions: Portar una placa i cargol per a espit del 8 si es vol baixar fins al riu Llobregat.

VOLS FER EL BARRANC AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Circulant per la carretera C-16 en direcció Nord, entre Cercs i Guardiola de Berguedà trobarem a mà dreta i un centenar de metres després de sortir del Túnel de La Nou, el trencall que duu al poble de Malanyeu, on s'hi accedeix per una carretera estreta, però asfaltada que puja serpentejant pel marge esquerre del torrent de Malanyeu.

Passada la casa de Can Roma, al peu mateix de la carretera, restarem molt atents a la següent corba molt tancada a la dreta, d'on surt una petita pista que esdevé un ample replà davant la boca d'una antiga mina de pedra i carbó, explotada fins a mitjan anys vuitanta per Ciments Collet de Guardiola.

Aquí podrem deixar-hi còmodament el cotxe per començar l'aproximació*.

*L'Edu Garcia ens comenta que per l'esquerra de la boca de la mina (que sembla tenir el nom de Transversal del Far) surt un petit camí de caçadors que baixa cap al torrent amb marques vermelles. En el moment de buscar l'accés al barranc, nosaltres vam creure intuïr un caminet, però no prou evident ni vàrem veure les marques, així que restarà pendent de comprovar en una segona visita.

Per a accedir a l'entrada del barranc, tal  com en Xevi Franquesa ens comentà que ho havien fet l'any 2013 seguirem per la carretera cap a Malanyeu, passat el pas estret i excavat a la cinglera i just abans d'una confluència entre una rasa i el Rec de Malanyeu, i també d'una corba a la dreta que dóna pas a tot un seguit de zig-zags de la carretera, veurem una petita pista que surt per l'esquerra en direcció a unes pilones de la llum i cap al torrent. Resulta molt evident i no té pèrdua.

EL DESCENS DEL BARRANC DE MALANYEU

Amb la incògnita de com haurà afectat al descens del barranc l'enorme esllavissada de la cinglera que amaga Malanyeu, entrem des de la part alta del Rec, just tal i com ens ho ha indicat en Xevi.

Sorprenentment el barranc duu un generós raig d'aigua, fresca, neta i cristal·lina i arribem immediatament a un primer ressalt, de fet un salt, que ens desperta de cop al submergir-nos a l'aigua fresca i neta. El segueix un nou ressalt que podem superar en forma de curt tobogan i ja, molt aviat, ens endinsarem en el pitjor del descens, el tram de llera del torrent completament soterrat sota tonelades i tonelades de roques de cantells vius i tallans, blocs enormes i inestables amb els quals tenim alguns ensurts i ens fan passar amb tota la precaució possible.

És també aquest tram el que passa per la corba tallada al cingle, punt on alguns porcs aprofiten per llançar runes dins del torrent.

Superarem tota l'esllavissada com podem, amb trams força vestits de vegetació, sense que arribi a ser impediment per al pas, però sí que obligant-nos a buscar el pas més adeqüat.

L'alegria no tardarà en arribar-nos de nou, anem deixant enrere els immensos blocs de roca, i transitem ara per blocs de menors dimensions, i en alguns punts tornem a veure la roca nua de la muntanya, intuint antics tolls d'aigua, ara o bé buits, o enterrats sota la roca. La remor d'aigua propera però, ens esperança de tornar a reprendre el fil del descens on l'hem deixat, en el darrer tobogan, i sense tenir ni idea de l'espectacle que ens esperava en aquest preciós racó de món.

Una bonica formació de tosca i molsa acompanya cap a dins el Rec l'aigua que brolla de la boca de la mina on hem deixat el cotxe, el barranc, abandona el seu aspecte rocallós i es torna verd, ric en vegetació i banyeres i tolls de tosca, plens d'una aigua que gaudirem a plaer.

Passarem per sota d'un enorme arbre tombat i entravessat al torrent per baixar una petita i bonica formació de tosca essent un ressalt d'uns 3 o 4 metres molt fàcil de superar amb un generós toll d'aigua a la base. El segueix un nou ressalt, també de tosca i acabant igualment en aigua abundant. Resulta molt plaent resseguir amb la mirada tots els detalls de l'indret, i encara no ho hem vist tot.

Nous ressalts ens condueixen de mica en mica en un petit tram on unes altes parets de roca s'alcen a banda i banda de l torrent, nosaltres, dins del riu, seguim baixant moltes i diverses formacions i banyeres de tosca, tot un regal per als sentits.  Aqui el barranc fa uns girs que li donen una forma semblant a una lletra essa, i és aquí també on ens trobem amb l'únic ràpel del barranc, equipat a la dreta en un parabolt i un espit amb anella units per una cinta plana vella, però que no ens inspira desconfiança en cap cas.

Aquest rapel supera un primer ressalt ben bonic, amb una generosa formació de tosca, i el següent el desgrimpem, per la dreta, ben arrambats a la paret on s'hi forma un curt tobogan amb bons llocs on posar peus i mans, però si no ho veiem clar, el millor serà allargar la corda i fer els dos ressalts assegurats.

A partir d'aquí, el barranc és una bonica successió de parts amb ressalts, algun salt i tobogans cap a tolls d'aigua fresca i a voltes amb un color turquesa que ens meravella en tot moment, combinarem trams on predomina el bosc de ribera, i d'altres on ens acompanyarà un alt marge per l'esquerra, ens banyarem a plaer en els nombrosos tolls formats per la tosca.

Seguim baixant, i intuirem a la nostra dreta una sortida que duu a un antic carregador a tocar de la C-16 (és a parer nostre la millor sortida).
En aquesta ocasió i animats per la sorpresa i el regal que la natura ens ha fet avui, volem seguir explorant, i arribar fins al riu Llobregat, així que arribarem al pont de l'antiga carretera, sota el qual hi ha un enorme toll on de nou ens banyarem a plaer.

Abans, però, instal·lem a la base dreta del pont un espit per deixar una corda fixa, en previsió de no poder sortir més endavant i haver de retornar. (Si hi aneu i voleu fer el mateix, porteu-vos cargol i placa, doncs ho hem recuperat tot).

Superat el toll el barranc segueix sense cap més ressalt fins a la sortida al riu Llobregat, on per l'esquerra del torrent podríem remuntar fàcilment cap a la C-16 i creuant-la, retornar.

Nosaltres, però, hem de tornar a recuperar la corda i les motxilles, que les hem deixat sota el pont vell, i sortim per la vora d'on hem instal·lat l'espit, amb una grimpada per un marge terrós i relliscós, una sortida molt exposada a una caiguda que no recomanem a ningú.

Retorn del Torrent de Malanyeu

Tant si sortim pel camí que hem comentat abans d'arribar als ponts, com si optem per l'aventura de grimpar per sota el pont, anirem a sortir a un curt tram que resta de la carretera vella, just on hi ha el vell carregador.

Si seguim la carretera vella en la direcció oposada al carregador un petit sender ens duu fins a El Far, que no ho sabem del cert, però sembla una antiga cantina.

Des d'aquest edifici abandonat i en un avançat enrunament, seguirem fins la carretera que puja a Malanyeu des de la C-16, i ja només ens caldrà pujar fins al cotxe de nou.

OPINIONS SOBRE EL DESCENS

En aquest punt, un cop descrita la nostra experiència en el descens del Rec de Malanyeu, volem deixar escrites també les sensacions que hem tingut amb en Pere, i com creiem que és la millor manera, i la més lúdica, d'afrontar el seu descens.

A parer nostre, és millor evitar el tram de l'esllavissada, de perillós com és, i perquè fer-lo, suma només dos ressalts al descens, que tot i ser molt bonics, no compensen el perill de prendre mal a l'esllavissada. Així doncs, el millor serà cercar el camí que baixa per l'esquerra de la mina Transversal El Far, que tot i no haver-lo comprovat, sí que ens va semblar intuir-hi un camí, o almenys, un pas del bestiar que hi baixa a abeurar-se. De fer-ho així, pensem que s'accedirà al barranc directament al punt on l'aigua hi retorna després de l'esllavissada.

Pel que fa a la sortida, pensem que el millor i més pràctic és sortir quan intuïm el vermell dels totxos del carregador a la dreta del barranc de Malanyeu, on també hi intuirem alguna paret de pedra seca que aguanta el marge. També es pot optar per equipar com cal, amb un punt més i anelles el ràpel de sota el pont, i cercar el marge de terra que hi ha a l'esquerra de la sortida d'aquest al Riu Llobregat, que ens va semblar molt practicable.

COORDENADES DE LA SORTIDA AL CARREGADOR

x= 406790
y= 4671987

No existeix croquis o ressenya d'aquest descens, ni falta que fa, només necessitem la corda indicada per a superar el ràpel, i moltes ganes de gaudir d'un barranc paisatgísticament singular.

ATENCIÓ: El retorn inclou apropar-se a una molt bona sortida del torrent de Malanyeu, així com el mateix retorn, el tram de barranc ha estat traçat sobre mapa per tal d'evitar punts errants degut a la manca de senyal de GPS, si us plau preneu-lo únicament com a referència visual.