Torrent de l’Eychauda (amb un cotxe)

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme als Hautes-Alpes
• Altres toponímies: no en coneixem altra
• Punt de sortida: Musée de l'Hydroélectricité, les Claux
• Població més propera: Vallouise
• Combinació de cotxes: possible (3.5km aprox)
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 310556
    
  • Y: 4972867
• Horaris amb combinació de cotxes
  • Temps aproximació: 45'
  • Temps de descens: 2h'
  • Temps de retorn: 20'
• Dificultat: v4-a4-II
• Ràpel més llarg: 16
  
• Cartografia:
  • Meije - Pelvoux - Parc National des Écrins - 3436 ET (IGN Francès - 1:25.000)
• Bibliografia:
  • Sense referències
• Corda: 2x40
  
• Observacions:
  • Ben assolellat a partir de mig matí.
  • Ràpels per l'actiu, rellisca força en alguns d'ells.
  • Possibilitat de valorar el cabal des de la carretera en vistes a la "Cascade Blanche"

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

RECORDEU QUE AQUESTA EXPLICACIÓ ES CORRESPON AL NOSTRE DESCENS DE L'EYCHAUDA SENSE COMBINACIÓ DE COTXES

Circulant per la N94 d'Ambrun en direcció a Briançon, passats els pobles de Saint Crepin i de La Roche-de-Rame, ens trobarem la primera entrada a L'Argentière que també ens indica Les Vigneau, Vallouise i Puy-St. Vincent. Podem obviar aquesta sortida perquè n'hi ha una segona, més directa encara.

Creuant per l'avinguda de Beauregard (la mateixa N94 creuant l'Argentière), passarem just per sota el que sembla una serradora, trobarem uns metres més enllà un primer trencall a la dreta i immediatament després d'aquest un altre a l'esquerra en sentit descendent que indica la carretera D994E i també Puy-St. Vincent així com Pelvoux i Vallouise, les Vigneaux entre d'altres. Seguirem aquest carrer fins creuar el riu Durance per un pont on després tombarem a l'esquerra seguint sempre aquest carrer o carretera per deixar enrere l'Argentière, i passar per Los Vinhaus (Les Vigneaux), més endavant Vau Loïsa (Vallouise), seguint fins creuar el darrer nucli en el que hem de parar atenció, Les Claux, a la sortida del qual hi ha una central hidroelèctrica, també museu, i un xic més enllà, un aparcament on podem deixar el cotxe.

APROXIMACIÓ AL TORRENT DE L'EYCHAUDA

Just a tocar de l'enorme tub que alimenta la central hidroelèctrica, comença un sender (GR segons l'IGN) que remunta el marge dret hidrogràfic de l'Eychauda, de seguida trobarem una bifurcació que prendrem a la dreta seguint un sender molt bonic que guanya ràpidament alçada fins a situar-se damunt una pista sota la qual circula la canalització d'aigua, prendrem aquesta pista a la nostra dreta tal com la trobem, i la seguirem fins a creuar el Torrent de l'Eychauda gràcies a un pont, i encara aigües amunt de la captació d'aigua. Seguirem aquesta pista, parant atenció, ja que en una petita vira a l'esquerra d'aquesta, un sender baixa dret i directe a la corba de la carretera on habitualment la gent aparca el cotxe superior per a la combinació de vehicles.

En aquesta corba hi trobem un cartell que ens indica que el cabal de l'Eychauda es troba afectat per la captació d'aigua, i que en cas de tancar-se l'activitat hidroelèctrica, el cabal del riu pot arribar-se a multiplicar per 50 en només mig minut!, acompanyat d'una foto que francament fa feredat.

D'aquesta corba en surt un camí prou fressat que amb algunes desgrimpades (alguna d'elles punyetera) ens duu al riu, on observem una antiga captació d'aigua (ara renovada) feta en fusta, i un mirador damunt el riu, sembla que sent el punt culminant d'alguna ruta historicocultural.

EL DESCENS DEL TORRENT DE L'EYCHAUDA

Iniciem el descens de l'Eychauda caminant pel llit del riu durant una bona estona parant atenció a les relliscades.

Alguns ressalts sense massa res a destacar ens condueixen al primer ràpel, ubicat a l'esquerra, un ràpel que no allarga massa més de cinc metres i que tot i una sortida punyetera se supera sense dificultats.

A partir d'aquí, el barranc s'encara cap a la vall, i quan no s'engorja, les vistes són espectaculars, a més de resultar enormement fotogènic.

Seguirem amb un nou ràpel, de nou rondant els cinc metres des d'un bloc al marge esquerre i per l'actiu, compte que patina molt, arribant a ser millor baixar de genolls o de cul.

Caminem una desena de metres per arribar a la Cascade Blanche, visible des de la carretera, trobarem el seu ràpel d'uns dotze metres equipat a la dreta, hi trobem expansius i un químic característic pel seu gran diàmetre, segons tenim entès, instal·lats recentment al barranc. Tot i que el cabal no és massa elevat, la cascada blanca forma la meitat del seu ventall, i és ben bonica de veure.

El següent ràpel el trobem de seguida, instal·lat a l'esquerra i supera una primera vertical que s'engorja a la seva part baixa i que tot i que la topo de què disposem indica com a recepció per l'aigua, amb cura de no relliscar es pot evitar el fort raig d'aigua que et cau a sobre a la base d'aquest ràpel.

Compte també, perquè la topo que tenim (la publicada en aquest post) indica el següent petit obstacle com a salt, i el dia del nostre descens no cobria suficient, així que vam fer-ho tot d'una tirada des de dalt dels 14 metres. Compte però amb el fregament en aquesta darrera part.

Seguim pel barranc, arribant a un pas on trobem un dels enormes químics a l'esquerra i que ens permetrà superar amb corda un primer, i encadenar un segon ressalt (total uns 15 metres), tot a tocar de la paret esquerra del torrent de l'Eychauda. Continuarem amb un nou ràpel, que trobarem a la dreta de nou penjant d'un químic ben gros, superant uns vuit metres en una mena de caos de blocs que no s'arriba a tancar massa ni canviar el curs de l'aigua. Som just abans del pas que es ressenya en molts indrets on hi ha el bloc encastat que provoca un sifó delicat, i que ara com ara es troba degudament senyalitzat.

Abans d'arribar-hi, però, observarem un caminet ben fressat que per l'esquerra evita aquest pas, podent anar un xic més enllà, i retornar al curs del riu just per damunt el bloc encastat, punt on hi trobarem una instal·lació que ens permet de fer ràpel, però evitant això si el pas tan delicat del sifó.

Sortirem nedant de la base d'aquest ràpel i ja altre cop dempeus veurem una vira important a l'esquerra del barranc de la qual surt una petita canalització d'aigua, des d'aquesta vira, el barranc forma una bonica successió de tolles mig excavades a la roca, talment com un petit passadís. Podem superar aquest següent obstacle, amb el seu ràpel final, caminant per la dreta si volem rapelar per fora l'aigua, o com en el nostre cas farem aquest primer tram per l'esquerra, just per damunt la lleixa de roca en la qual hi ha excavat el passadís d'aigua i trobant-hi dues opcions, una primera instal·lació a l'esquerra, o una segona, més penjada i delicada d'accedir, ja gairebé a la vertical al final del passadís, un ràpel d'una dotzena de metres com a molt que ens deixa en una tolla plena de graves on caminem còmodament per apropar-nos a través d'un brevíssim caos de blocs al proper ràpel.

Aquest el trobarem al centre del barranc i ens duu a superar una curta rampa i que a la vegada aquesta ens condueix de forma gairebé immediata a una nova i preciosa gorja, molt fotogènica des de la seva capçalera, doncs les vistes al poble i a la vall són magnífiques.

Sortirem de la gorja empesos per la vena d'aigua que s'escola per una estretor entre la paret dreta i un gran bloc als quals els segueix una nova tolla d'aigua a la sortida de la qual, una instal·lació a la dreta ens permet de superar un parell de ressalts i arribar assegurats a la següent instal·lació, altra vegada a la dreta i ben fotogènica.

Aquesta nova capçalera ens duu a davallar un imponent canal que escup l'aigua al buit aigües avall, a més de concentrar l'aigua en un punt molt estret, fent que empenyi amb força, la roca rellisca moltíssim, resultant complicat de mantenir-se dempeus, així que baixem de cul o de genolls, fins que per sorpresa, la lleixa de roca queda interrompuda i ens treu de cop i volta de la vena d'aigua per la seva esquerra (compte amb els fregaments, malgrat que pot resultar complex de gestionar).

Cercarem el proper ràpel i la seva instal·lació en concret, a l'esquerra, altre cop un petit canal que concentra l'aigua en un únic punt, aquest cop però més vertical i alt, rondant uns setze metres. El lloc és molt característic, doncs si el sol il·lumina degudament el toll de la base, ja intuireu que és profund, a més, diversos passamans ajuden a arribar a diverses repises a banda i banda del barranc, ben segur que per saltar.

Sortint del generós toll, una paret vertical de roca parteix el barranc en dos, havent-hi un ràpel per l'actiu i un altre, quan el cabal no és massa abundant com ara, en sec. Estem arribant al final del barranc, un nou ràpel ben immediatament després de superar l'anterior, ens porta a superar un nou ressalt d'uns sis metres i ens deixa davant de la rampa final, amb una instal·lació que evidencia haver estat instal·lada molt recentment que ens permet rapelar en lloc de desgrimpar com es feia fins deu fer poc, exposant-nos a les relliscades.

Retorn del barranc de l'Eychauda

Des de la base de la rampa final (però també des de la seva capçalera) intuïm a l'esquerra el camí de sortida del barranc. Evitarem remuntar-lo cap a l'esquerra, perquè condueix de nou al barranc. Prendrem el camí sortint als prats, i els recorrerem per la vora intentant trepitjar-los el mínim possible ni fer-nos veure, menys encara de molestar, la sortida més fàcil la trobarem dirigint-nos al gran edifici que veurem per damunt dels prats, és un centre de vacances i caldrà que hi passem per davant, motiu de més per procurar ser el màxim discrets possibles.

Superat l'edifici del centre de vacances pujarem lleugerament per seguidament baixar i enllaçar amb un carrer que baixa sense pèrdua cap a la carretera, on, un cop arribats a aquesta, la prendrem cap a la dreta, creuarem de seguida el Torrent de l'Eychauda i més enllà, a la sortida del poble, trobarem de nou la central hidroelèctrica, i passat el tub, el nostre cotxe.