Gorgues del Cady Inferior

• Activitat: Barranquisme al massís del Canigó
• Altres toponímies:
  • Moyenne Gorges du Cady
    
  • Cascades de Cady (final del tram esportiu)
  • El Cadí o Riu Major
  • Cascada o Bec dels Canards (confluència amb Canal de l'Odet)
• Punt de sortida: parking Cascades de Cady / planta tractament d'aigues
• Població més propera: Castell de Vernet (Casteil, en francès)
• Combinació de cotxes: si, molt recomanable
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 451182
    
  • Y: 4706589
• Horaris amb dos vehicles:
  • Temps aproximació: 1h
  • Temps de descens: 3h 30'
  • Temps de retorn: 1h
• Dificultat: v4-a4-III
• Ràpel més llarg: 18
  
• Cartografia:
  • Massif du Canigou - 2349ET - 1:25.000 (IGN)
• Bibliografia:
  • Els 30 Millors Barrancs del Pirineu - Alexandre Battlori I Lagueva (Ed. Azimut)
  • Gorges et canyons en Languedoc Rousillon - J.P. Lucot & R.Quintilla (Édisud)
  • Tour de l'Europe en Canyon - Caracal et les Sancho Panza (APPC)
• Corda: 2x20
  
• Observacions:
  • Se'n prohibeix el descens del 3r diumenge de setembre al segon d'abril. Cal entrar després de les 7 i abans de les 17h.

A la carretera N116 que uneix Perpinyà i la Guingueta d'Ix (Bourg Madame), just a la frontera entre Catalunya i França hi trobem la preciosa vila emmurallada de Vilafranca de Conflent on a la rotonda que hi ha a la carretera prendrem el desviament que remunta el riu Cadí, passant per sota d'un enorme tub de canalització d'aigua i en direcció a Vernet (Vernet-les-Bains) per la carretera D116. Caldrà creuar el poble, fins la rotonda on seguirem recte seguint les indicacions a Casteil

Ben aviat ja observarem a la nostra dreta el riu Cady en una llarga recta, que seguirem sempre per la llera dreta del riu (és a dir mantenint el riu a la nostra dreta).

Dins del poble seguirem sempre pel carrer principal fins una bifurcació on tres petits rètols indiquen les Gorgues de Cadí - Coll de Jou i el refugi de Marialles cap a l'esquerra; a la propera bifurcació, girarem a la dreta seguint els mateixos rètols.

Seguirem la pista asfaltada fins trobar un aparcament a la dreta just abans d'una planta de tractament d'aigues i un pont que creua el riu Cadi. Deixarem aquí el primer vehicle.

Amb el segon vehicle, seguirem deu minuts o uns 3km fins a Coll de Jou, on aparcarem, doncs recentment s'ha prohibit el pas de vehicles no autoritzats més enllà de l'aparcament de Coll de Jou, que dit sigui de passada, pot quedar ple ben aviat donada la seva baixa capacitat.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DE CADY

De Coll de Jou estant podem prendre la petita pista forestal ascendent a l'esquerra o bé si aparquem a la part alta del pàrquing podem seguir caminant per la pista fins que ambdós camins conflueixin on s'aparcava abans de la prohibició de circular amb vehicles. Reconeixerem l'indret per ser una corba molt tancada a la dreta, d'on surt el GR, que seguirem fins al coll del Cavall Mort, on trobarem un petit mas en runes, aquí, deixarem el GR per prendre un sender a l'esquerra que ja amb tendència a mantenir cota creua dos afluents del Cady i va a espetegar sense pèrdua a la passarel·la que creua el barranc, punt inequívoc d'inici.

EL DESCENS DE LES GORGUES DE CADY

Nota: No caldria dir-ho, ja que ningú que no vegi aquest perill no hauria d'endinsar-se en aquest descens, però per la tipologia d'instal·lació, és imprescindible substituïr el vuit desembragable per un nus o fals nus encastat (o el que preferiu) abans de davallar la darrera persona pels ràpels o es correrà un alt risc que el vuit s'enganxi a la instal·lació.

Iniciem la progressió pel barranc superant diversos tobogans ben divertits, amb un cabal més que abundant fins a topar-nos amb el primer obstacle que ens fa rumiar, una successió de tres blocs encastats a través dels quals cau l'imponent doll d'aigua, on busquem la instal·lació a l'esquerra per a poder baixar a un petit toll intermedi, a la dreta i per sota els blocs s'intueix un forat que succiona l'aigua. Decidim d'instal·lar de nou la corda a les instal·lacions que hi ha al bloc intermig i seguir progressant amb seguretat per un pendent que rellisca com una mala cosa.

Les parets que s'alcen a la nostra dreta són d'allò més imponents, fins i tot podem arribar a albirar-hi alguna assegurança de vies d'escalada, quin lloc més remot per venir a escalar!

El barranc "s'interromp" breument, amb un tram a peu pel llit del riu, o millor, cercant els vorals fins a topar amb un ràpel a la dreta d'uns blocs que és inviable per l'actiu, així que voregem el bloc cap a l'esquerra i en trobar la paret, una corda fixa ens ajuda a davallar i seguir progressant.

Seguim barranc de Cady avall i ben aviat arribarem a un passadís obert on observem els primers i famosos passamans dels pescadors, a partir d'ara, cadascun dels que trobem, serà més estrambòtic que l'anterior, fent-se difícil d'imaginar algú confiant la seva seguretat d'aquestes andròmines, aquest passadís acaba en un petit tobogan amb un petit cop al final però que podem fer sense cap problema ni perill aparent de prendre mal.

El barranc s'obre lleugerament, i amb el cabal adequat podríem davallar seguint el curs del riu, en les condicions que hem trobat en el descens descrit, preferim de resseguir una lleixa de roca a la dreta i anar a cercar un salt molt evident a un toll allargassat. Continuem, i en breu, evitant de nou l'actiu per la dreta trobarem un altre salt molt evident al qual segueix un petit tobogan amb un petit moviment d'aigua que amenaça d'atrapar-nos, però de dèbil com n'és, no acaba resultant ni amenaçador. Un nou tobogan, seguit d'uns dos o tres ressalts més ens menen a un altre tobogan que cau a un toll allargassat, trobem un guia local que ens el desaconsella així que baixem amb corda fins a una lleixa de roca a la dreta del toll llarg i saltem un cop superat el moviment d'aigua.

El següent ressalt el desgrimparem per l'esquerra ja que malgrat semblar un tobogan, si sóm observadors veurem una llastra submergida, si ens cal, per l'esquerra com diem, unes antigues corretges dels pescadors ens poden ajudar a desgrimpar, per bé que no ens vàren semblar en absolut necessàries.

Superat aquest ressalt ens trobem amb el salt més alt del barranc, podem rapelar per la dreta (actiu) o a l'esquerra (des del salt) si ho volem. A l'esquerra doncs surt un passamà (compte que pot ser complicat d'arribar-hi amb cabal alt) i al final d'aquest hi ha una petita lleixa des d'on podem saltar. Preferiblement allargarem, doncs la força de l'aigua pot impedir-nos de sortir del toll.

Seguim, un petit salt ens permet de continuar fins trobar un tobogan amb un drossatge a l'esquerra, que decidim d'evitar per la dreta amb un pas ja equipat. Si fem el tobogan, haurem de cercar un bloc a l'esquerra al qual pujarem amb dificultats i des del qual rapelarem.

Ens trobem al Bec del Canard, un afluent ens arriba per l'esquerra. Ens reincorporarem al barranc per una desgrimpada i de seguida trobarem el ràpel més compromès, per bé que hi ha instal·lacions a la dreta per evitar-lo, el guia que hem trobat abans, ara, de nou ens comenta que no hi ha problema. Instal·lem la corda a la dreta, el ràpel farà uns dotze metres, i el doll d'aigua que hi cau imposa molt de respecte, amb tot, està molt repartida i no és en absolut una columna concentrada. Cal parar atenció, ja que acabarem creuant la pràctica totalitat de l'actiu, i una relliscada pot fer que ens costi d'aguantar la pressió de l'aigua i la recepció és poc profunda.

Superat aquest ràpel seguim per trobar algun tobogan, també un parell de salts a l'esquerra que ens duen al primer encaixonament marcat del barranc, on en un bloc encastat al centre trobarem un altre salt al qual el segueix un altre ràpel que cau en una bonica però breu gorja.

Donat el fort cabal descartem el ràpel des del bloc encastat al centre/dreta del barranc i prenem el passamà a l'esquerra per fer-lo evitant la columna d'aigua.

En aquest punt cal fer menció especial al passamà fet de cable elèctric que recorre la paret de la dreta sense oferir cap mena de seguretat, ni tan sols en aparença.

Rapelem els 8 o 9 metres de paret i caiem en un passadís del qual sortim per sota d'uns blocs encastats.

El barranc s'obre de nou lleugerament enmig d'altíssimes parets de roca i fa una vira a l'esquerra per arribar al que és sens dubte la millor part del barranc, la seva part final. De seguida arribarem al que és indubtablement l'inici d'una gorja profunda i tancada, a la qual entrem fent un petit tobogan, pel qual no ens llancem pas des de dalt del doll d'aigua, sinó que cercant a l'esquerra trobarem una corda fixa que ens permet de lliscar per la roca i entrar a l'aigua ja en la direcció del passadís aquàtic, en cas contrari prendríem mal, ja que l'aigua pràcticament dibuixa un angle recte.

Al final d'aquest passadís aquàtic, un altre tobogan, molt breu i que acaba en una mena de llançadora, deixant-nos caure al buit des de cinc o sis metres.

Sense treva de cap mena, el barranc segueix, i si agafem prou impuls en el següent tobogan, podrem sortir disparats superant un toll intermig caient ja en un toll més gran, previ a la "Ruleta Catalana" el famós Tobogan de la Mort del barranc del Cadi.

Aquest tobogan, que forma una corba a la dreta i que acaba sorprenentment a prop d'una enorme roca on sembla que acabarem aixafats talment com una mosca al vidre d'un cotxe, se supera habitualment deixant una corda fins a superar la corba del tobogan i després ens deixem caure fins que una pedra al final del tobogan ens llança fora de perill però a tocar de la gran roca al final.

Donat l'alt cabal, però, en aquesta ocasió haurem de rapelar, amb compte, ja que tampoc és tasca fàcil ja que l'aigua complica quelcom tant senzill com mantenir-se d'empeus.

Superat aquest obstacle prosseguim pel barranc, ja intuint-ne el final, ens manca encara però un nou ràpel, que farem des de la dreta, només fins a un replà intermedi des d'on podrem saltar al toll amb compte, ja que no és massa profund i tocarem el fons.

El proper ressalt també l'evitarem per la dreta ja que el cabal és massa alt i el moviment a la recepció és massa amenaçador, segurem i ens reincorporarem al barranc, del qual pràcticament ja només gaudirem d'un petit salt i sortint per l'esquerra del barranc seguint un sender desdibuixat (hi ha un ràpel d'un natural a la dreta si el volem fer) arribarem en breus a les Cascades de Cady, on veurem a l'altra banda de la vertical el mirador ara abandonat.

Aquí podrem canviar-nos i preparar-nos per un llarg retorn.

Retorn del barranc de les Gorges del Cady

Lluny del que un pugui creure, el retorn d'aquest colossal barranc no serà pas tasca fàcil, sinó més aviat la culminació d'una activitat de barranquisme en majúscules.

A la dreta hidrogràfica de la cascada i de forma no massa evident, un petit corriol supera un bloc de roca i per un pas força exposat va a cercar el mirador, del qual surt un sender prou evident, però que mica en mica s'anirà desdibuixant, sobretot quan trobem la primera passarel·la, ara malmesa per un despreniment i que haurem de superar remuntant l'agulla de roca per la dreta del camí, superada aquesta agulla davallarem de nou per la petita tartera (aqui el nostre track conté un petit error que vam cometre) fins a recuperar el camí, que ens portarà a un pontarró que creua al marge esquerre del riu, seguirem, en alguns moments el camí es desdibuixa, però trobarem noves passarel·les, la següent, i que ens porta a creuar de nou al marge dret del riu, ben malmesa, qui sap quantes crescudes més resistirà.

Encara creuarem el riu en dues ocasions més, ara si, però, per passarel·les en bon estat fins a arribar a un sector d'escalada i després d'aquest, a l'aparcament.

Quedi dit, que malgrat l'entorn és espectacular, el cansament físic acumulat fa que el retorn es faci força feixuc.