Barranco de Letur

• Activitat: Barranquisme a Castilla - La Mancha
• Altres toponímies:
  • Arroyo de Letur
• Punt de sortida: pàrking públic de Letur
• Població més propera: Letur
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 578492
    
  • Y: 4246781
    
• Horaris amb un vehicle*:
  • Temps aproximació: 5' (segons pàrquing)
  • Temps de descens: 2h (amb un grup comercial al davant)
  • Temps de retorn: 1h
• Dificultat: v3-a2-II (a parer nostre la cotació oficial no respon als estàndards establerts)
• Ràpel més llarg: 14
  Compte, perquè el ràpel més llarg és el primer, però precisa de muntar un passamà o ràpel d'uns 6 metres, i la reunió del ràpel no és còmoda per més de dues o tres persones.
• Cartografia:
  • IGN Espanya
• Bibliografia:
  • No en coneixem
• Corda: 2x20
  
• Observacions:
  • Instal·lacions en químics sense anelles
  • Barranc subjecte a nombroses regulacions:
    
    • Prohibit caminar amb banyador o sense samarreta pel poble
    • No podem banyar-nos amb neoprè ni equipar-nos al Charco de los Canales, cal creuar la tanca de fusta per equipar-se.
    •  Cal informar del nostre descens per whatsapp o trucada al +34 640 23 41 04 (l'atenció humanament és immillorable)
      • Només s'accepta un màxim de 8 persones per hora

En el nostre cas, el trajecte comencava a la Catalunya central, però per no descriure tot el trajecte al complet, només direm que el bonic poblet de Letur es troba a la carretera CM-3225 entre el km 10 i 12. Creuant aquesta l'Arroyo de Letur.

Venint de la costa Mediterrània, passarem per Socovos i entrant a Letur depassarem el Camping las Fuentes de Letur on se suposa que ens hauriem d'habillar amb tot el material necessari per a fer el barranc. Guiats però per un local, decidim aparcar al pàrquing municipial, que el trobarem entrant a Letur per la Carretera de Calasparra i obviant el trencall per la Calle Puente, on alguns rètols ens indiquen el Puente o Nerpio. Seguim recte i uns escassos deu metres endavant a la dreta surt la calle Proyecto F, d'on de nou, a escassos deu metres i abans de la primera casa a la dreta, surt un desviament directe a un camp on podem aparcar.

APROXIMACIÓ AL BARRANCO DE LETUR

De l'aparcament estant retornarem a la carretera de Calasparra i la seguirem en direcció a l'Arroyo de Letur, aquesta farà una corba a la dreta i després d'una recta tomba a l'esquerra creuant l'arroyo per un pont des d'on veiem a la dreta el Charco de los Canales. Just en creuar el pont tombarem a la dreta i veurem, també a la nostra dreta unes fonts, seguirem el carrer i tombarem pel primer a la dreta, baixant unes escales, però al cas, ja que a la nostra dreta hi trobarem un desviament que mena al Charco de los Canales, un cop al Charco ens fixarem a la nostra esquerra, una tanca barra el pas a la primera vertical del barranc, la part central de la qual és una ampla porta que podem obrir (i que tornarem a deixar tancada). A la dreta, i de forma molt evident per un canal de roca trobarem la instal·lació per accedir al primer ràpel.

EL DESCENS DEL BARRANCO DE LETUR

Com que només sóm dues persones a fer el descens, muntem directament un ràpel per accedir a la capçalera del primer ràpel de forma segura, així ens estalviem un xic de temps en la maniobra de passamà, que a més compta amb un punt intermedi. La capçalera d'aquest primer ràpel és penjada, i per no més de dues persones. En cas de ser un grup més nombrós el millor serà muntar el passamà.

El ràpel, ronda els 14 metres i aparentment l'actiu ha estat desviat en la construcció del Charco de los Canales, ja que el canaló excavat a la pedra ja no brolla, ni fa pinta que brolli massa sovint, per com es veu de brut de trepitjar-hi les persones.

Superat el ràpel un petit ressalt ens condueix a una curta cavitat formada per la tosca, dins la qual trobem una desgrimpada que no té complicació, però que mig a les fosques i en no veure clar on caiem amb els peus fa una mica de feredat. Seguim el curs de l'aigua, i arribem a la famosa plaça de toros. A continuació ve una bona interrupció del barranc, ja que abandonem l'aigua i seguirem la torrentera per un camí molt evident a l'esquerra de l'aigua, el camí sembla ben bé que aculli algun "encierro", ja que tots els possibles foradets i desviaments estan tapiats amb grans tanques fetes amb troncs. En un moment donat el camí creua per un pas a la dreta de l'aigua, i trobarem passarem una portella, seguirem i trobarem unes tanques fetes amb barres rodones pintades de negre al final de les quals hi ha una porta metàl·lica que ens hauria de servir per reprendre el barranc. La porta, però, està lligada amb diverses cordes, i decidim passar entre els barrots de ferro, que és més ràpid i pràctic.

Anem a cercar el riu, just abans d'una passarel·la feta amb dos taulons de fusta reprenem el descens. Aquesta segona part del descens és més interessant i no tarda massa en arrencar, al cap d'una desena de metres i sota una figuera a l'esquerra hi ha un ràpel molt bonic que cau a un toll preciós i profund, on potser fins i tot podríem saltar.

El barranc segueix superant un ressalt curt que cau en un petit toll del qual sortirem per un estret pas que amb cabal alt pot arribar a sifonar-se.

Seguim fins al següent ràpel, i el barranc ens endinsa de nou a una zona més obscura, passant per sota enormes blocs de tosca. Hi entrem doncs fent un ràpel a l'esquerra, d'uns vuit metres.

Aquest ràpel pràcticament encadena amb l'inici d'un passamà a la dreta que ens condueix amb seguretat a la capçalera del següent ràpel, penjada a uns cinc metres sobre terra, fent un ràpel volat.

Seguirem i el següent ràpel el saltarem, amb compte, des d'una lleixa de roca a l'esquerra.

La progressió ens conduirà a unes altres formacions de tosca on cercarem una finestra amb la instal·lació per fer un curt ràpel d'uns quatre metres gràcies al qual accedim a una àmplia "terrassa" damunt d'un preciós salt d'aigua al qual accedirem per un passamà instal·lat en fix a l'esquerra. Al final d'aquest, hi trobarem el ràpel, que davalla aquest salt d'aigua tan bonic, i ens trobarem en un espai on ens cau un afluent per la dreta, també en forma de salt d'aigua.

Seguim amb alguna desgrimpada i un petit tram a peu fins a topar-nos amb el darrer ràpel, molt més curt, a la dreta i que davalla per un canaló de roca.

Caminarem una desena de metres fins a arribar a Charco Pataco, ho reconeixerem perquè el marge del riu està molt trepitjat. Aquí sortirem del barranc.

Retorn del barranco de Letur

Acabat el darrer ràpel seguirem la llera del riu que farà algunes esses, i arribarem a un indret inconfusible, un toll on la bardissa ens impedeix de progressar a més d'una bauma i un sender molt evidents a l'esquerra que ens indiquen el final del descens.

Prendrem aquest camí, que primer ens durà a una taula de pícnic i de seguida remuntarà seguit d'una barana de fusta fins trobar el trencall de la Cova de la Fresquera, aquí tombarem a l'esquerra, i entre sèquies i figueres remuntarem cap al poble, on trobarem a la nostra dreta la Puerta del Sol, a través de la qual prendrem la Calle Mayor, ja fins la plaza Mayor, on tombarem a l'esquerra per apropar-nos de nou al arroyo de Letur, remuntant el carrer a l'esquerra, passant de nou per l'entrada del Charco de los Canales i resseguint barranc amunt, fins al pont que el creua, ara ja en terreny conegut perquè l'hem transitat en l'aproximació. D'aquí estant, només ens manca de desfer el camí fins al cotxe.

No hem estat capaços de poder enllaçar a la font original. Malgrat tot, l'autoria és ben palesa a la mateixa topografia.