Barranc del Boter combinant cotxes

• Activitat: Barranquisme a l'Alt Urgell
• Altres toponímies:
  • Salt del Boter
  • Boter de Coll
• Punt de sortida: Carretera C-14 pk. 149
• Població més propera: Coll de Nargó i Oliana
• Combinació de cotxes: possible i molt útil
  • ALERTA: el cotxe d'aproximació ha de ser forçosament un 4x4 o SUV
  • Llegiu atentament la descripció d'accés
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 359020
  • Y: 4664975
• Horaris amb dos cotxes:
  • Temps aproximació: 1h 20'
  • Temps de descens: 3h
  • Temps de retorn: 35'
• Dificultat: v6-a1-V
• Ràpel més llarg: 98 mts.
  
• Corda: 2x100
• Cartografia:
  • Muntanya d'Alinyà - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya
• Bibliografia:
  • Descenso de Cañones - Lleida (Tomo I) - Eduardo Gómez (Autoeditat)
  • Gorgs Organyà - Guia de barrancs · Alt Urgell (Edicions Salòria)
    
• Observacions:
  • Aproximació per un camí en desús, portem tisores de podar, recuperem el camí.
  • Opcionalment, podem dur una corda de 50 pels dos primers ràpels.

Circulant per la carretera C-14 des d'Oliana i en direcció a Coll de Nargó, i just en el punt quilomètric 149, a la boca sud del túnel Remolins trobarem a l'esquerra un espai per aparcar el cotxe de retorn, prenent especial atenció a les maniobres amb el vehicle, ja que podríem provocar un accident.

Amb el segon vehicle continuarem en direcció Nord cap a Coll de Nargó, fins a passar de llarg el punt quilomètric 152 en plena pujada, farem la llarguíssima baixada cap al pont dels Raiers, just abans del qual hi ha un radar, darrere del qual hi ha un trencall sense indicacions. És la pista que duu a l'Ermita de Sant Miquel. L'inici és asfaltat, deixarem primer un gran edifici a la nostra dreta i més enllà un edifici molt tronat i ple de trastos a la nostra esquerra. Uns metres més enllà l'asfalt es bifurca, nosaltres seguirem recte obviant el trencall descendent a l'esquerra.

De seguida se'ns acaba l'asfalt i comença la pista forestal, a l'inici en un estat prou acceptable com per a poder-hi passar amb qualsevol vehicle que no sigui massa baix.

Al cap d'uns 600 metres trobarem un trencall a la dreta que duu a l'Ermita de Sant Miquel de les Masies.

3,2 quilòmetres més enllà d'aquest desviament, arribarem a les bordes de Maçana. És a partir d'aqui on, si com és el cas, ha plogut el dia abans, hi pot haver tolls que ens poden complicar la circulació amb un cotxe tipus turisme, fent molt recomanable circular, almenys, amb un SUV.

Aproximadament un quilòmetre després de les bordes, trobarem un ample espai on, si no ho veiem clar podríem deixar el primer cotxe. Ens resten "només" uns 400 metres de pista, però són els pitjors, ja que després de creuar el Barranc de la Trabanada, la pista esdevé un ròssec forestal en força mal estat, més encara en dies plujosos.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DEL BOTER

Arribats al petit planell a lo Perilló, cercarem al sud (i a la part alta d'aquest) un petit sender que immediatament es bifurca, a la dreta i en sentit ascendent, un antic ròssec o pista forestal en un gran estat d'abandó. A l'esquerra, i planer surt un sender poc fressat, amb clars signes de desús.

Prendrem el sender i anirem esquivant branques en direcció evident a la Collada de Coll. Aquest sender només l'hem vist ressenyat al darrer mapa de l'Editorial Alpina de la Muntanya d'Alinyà. Seguirem el sender, en general molt fàcil d'intuir llevat d'alguns punts concrets on si ens despistem trobarem de sobre que n'hem perdut el rastre, amb lògica i un bon sentit de l'orientació, però, no ens serà complicat de seguir progressant i retrobar-lo novament.

El sender és ben feréstec, i ens sorprendran les feixes per al cultiu que trobarem a tocar de la Collada de Coll, així com les runes de la masia amb el mateix nom, quin lloc més inhòspit per viure!

Arribats a la Collada, observarem a sud nombroses feixes i dues conques hídriques molt marcades a la dreta el Barranc de la Mare de Déu, i a l'esquerra el que baixa cap al Salt de Boter de Coll, que anirem davallant de mica en mica, a la dreta trobarem les restes de la casa de Coll, i més avall, ja a tocar del curs del barranc una altra construcció, pràcticament a tocar del llit del barranc.

EL DESCENS DEL BARRANC DEL BOTER

Arribats al curs del barranc no trobarem cap obstacle destacable fins ben a tocar la vertical, més enllà d'algun ressalt que sense aigua no comporta cap mena de problema.

Un cop ens trobem a la capçalera del primer ràpel, davant nostre l'ambient aeri comença a ensenyar-nos les orelles, però la part més potent és encara per venir.

Aquest primer ràpel, a la dreta del barranc té, com tots, un passamà on esperar el nostre torn per rapelar. És en aquest punt on davallarem pels darrers metres de barranc mínimament engorjat, amb compte amb els fregaments de corda que es produeixen. Una vintena de metres per sota nostre, a l'extrem d'un gran replà rocós observem un altre passamà, més llarg i al seu extrem dret, els químics d'on rapelarem. Ara si, comença l'autèntica aventura, ens trobarem de seguida de ple a la vertical del Boter, sota nostre i a uns 200 metres, el terra. Aquest ràpel, novament, frega una mica la corda i serà bo de gestionar-lo donada l'alçada a la que ens trobem. Una vintena de metres per sota nostre, altra vegada a la dreta del saltant del Boter, amb un passamà prou generós per a 4 persones. Com més a la dreta (hidrogràfica) d'aquest passamà ens col·loquem, més incòmodes estarem. A l'esquerra (hidrogràfica) del passamà hi trobem els químics d'on rapelar.

Iniciem doncs ara si el primer dels dos grans ràpels del salt del Boter, el primer, comença per la paret però al cap de pocs metres esdevindrà ja completament volat fins al replà on trobarem la següent instal·lació, a la qual accedirem fent un petit pèndol d'uns dos metres per arribar a la paret, o bé davallant una mica més per sota d'aquesta i grimpar novament cap a la instal·lació. Val a dir que a totes les ressenyes, i així ho mantenim en la nostra, indica que aquest ràpel és de 98 metres. En dubtem força ja que acabada d'estrenar una corda de 200 metres ben bé una quinzena de metres. Sigui com sigui, amb cordes de 100 fareu segur.

El darrer ràpel del barranc de Boter es troba, com tot el descens, perfectament instal·lat en un ample i còmode replà rocós, una llarga cadena inoxidable, amb parabolts d'igual qualitat acaba, a la dreta hidrogràfica en la instal·lació de ràpel. Novament, 98 metres segons ressenyes, primer de peus a la paret, i a mesura que davallem, acabarem altra vegada en un ràpel volat.

Ja amb els peus a terra, valorem el Boter com el que és, una enorme vertical, però sense altres trets especials, cal tindre l'experiència necessària i gestionar bé les cordes per no tenir cap problema, però en si, i sense que això li sigui un demèrit, el descens no presenta cap altra dificultat tècnica destacable per a barranquistes prou experimentats.

Retorn del Barranc de Boter

Acabada la gran vertical tenim dues opcions, la primera és seguir pel barranc, una opció força feixuga amb tants metres de corda a l'esquena.

Si seguim el barranc del Boter Inferior caldrà parar atenció als ressalts amb claus de ferro, ja que suposen un perill real en cas de relliscar. Trobarem també diverses cordes fixes per davallar els ressalts més exposats.

La segona, no més curta, però potser més còmode, cercar a la dreta el camí de retorn de la malauradament clausurada via ferrada de Roca Regina.