Barranc de la Rasa de Capdevila

• Activitat: Barranquisme al Solsonès (Lleida)
• Altres toponímies:
  • No en coneixem altres
• Punt de sortida: Masia la Llosa del Cavall
• Població més propera: Sant Llorenç de Morunys
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 381840
    
  • Y: 4661339
• Temps amb un sol cotxe:
  • Temps aproximació: 1h
  • Temps de descens: 1h 30'
  • Temps de retorn: 15'
• Dificultat: v3 a1 II
• Ràpel més llarg: uns 30mts
  
• Cordes: 2x35
• Cartografia:
  • Vall de Lord - Port del Comte - 1:25.000 (Ed. Alpina)
• Bibliografia:
  • No ens en consta
• Material recomanable:
  • Tisores de podar

Si venim des de Solsona per la C-462 en direcció a Sant Llorenç de Morunys, al punt quilomètric número 11 ja albirarem la presa a la dreta, la Masia el Cavall, i a l'esquerra de la carretera i alçada sobre aquesta, un edifici modern i molt quadrat que allotja les estacions de bombeig d'aigua de l'embassament de la Llosa del Cavall. Trobarem més endavant una cruïlla on el trencall de la dreta duu a les cases de turisme de La Llosa del Cavall, i a la dreta, a la Masia el Cavall. Aparcarem a la dreta procurant que el nostre cotxe no destorbi.

Aproximació a la Rasa de Capdevila

Creuarem la carretera i prendrem la pista que surt a l'altra banda, passarem unes granges que ens queden a l'esquerra i a la nostra dreta passarem de llarg la pista que duu a les cases de La Llosa del Cavall. Al cap d'una desena de metres, una nova bifurcació en el camí, just on hi ha també un hidrant contra incendis, tombarem a la dreta per una pista amb un fressat molt clar del caminar de les vaques. La seguirem en sentit ascendent fins a una corba molt tancada a l'esquerra on coincidim amb la pista que vé i va a les estacions de bombeig, la prendrem en sentit ascendent fins a la següent corba cap a l'esquerra d'on surt una pista tancada per un cadenat. Prendrem aquesta pista fins que ens condueix inequívocament a la Rasa de Capdevila.

Creuem la rasa buscant un rastre de sender a trams no massa fressat. Ben aviat ens trobarem amb la primera cruïlla de camins confusa, just sota una petita cinglera rocosa, unes marques de pintura verda ens conviden a tombar a l'esquerra per sota la cinglera, però nosaltres hem de seguir recte, per anar a buscar un grau amb un antic camí ben arranjat que ens permet de guanyar la part superior de la cinglera.

No tindrem més dubtes fins a topar-nos amb un trencall a la dreta unes desenes de metres abans de topar de nou amb la Rasa de Capdevila. Prendrem aquest trencall per seguir la nostra aproximació i ara si, amb compte perquè ens trobem just abans del desviament que ens pot generar més confusió, ja que en aquest tram unes marques de pintura blaves ens conviden a seguir aquesta antiga pista, però hem d'estar molt atents a la nostra esquerra, on un petit sender enfila costes amunt, aquest és el nostre camí, que altra vegada ens permetrà guanyar un altre tram de cinglera i ja a la part alta d'aquesta, planejarem i baixarem cap a la Rasa de Capdevila.

EL DESCENS DE LA RASA DE CAPDEVILA

Aquest barranc comença sense embuts, començarem amb l'accés al primer ràpel, per la dreta, damunt la paret inclinada de conglomerat, davallant un petit ressalt a tocar d'un bloc al centre de la rasa per trobar un parabolt escadusser (això si, d'inox) per davallar els 14 metres de ràpel que ens deixen en l'únic toll que conserva aigua com per mullar-nos els peus si no l'evitem amb un mínim de traça.

Seguim per un ambient prou format i bonic, les vistes, impagables. Superem petits ressalts per accedir a un nou ràpel a la dreta d'uns 20 metres que ens permet d'accedir a una petita lleixa a l'esquerra des d'on farem el ràpel més llarg, d'uns 30 metres, que són ben rigorosos, compte si fa temps que no mesureu les cordes si aneu justos perquè us podeu trobar amb problemes.

A la base d'aquest ràpel un bloc de colossals dimensions que superarem seguint breument per un tram de llera de riu una mica vestida fins topar-nos amb un interessant tram de foscos on cercarem un ràpel cap a l'esquerra, d'uns 5 metres com a molt. Seguim pel breu caos de blocs fins trobar a la nostra esquerra un parabolt que ens permet de superar una llarga rampa de roca molt vertical, uns 17 metres segons ressenya.

Just a la base el barranc fa un gir pràcticament de 90 graus a la dreta per endinsar-se en un petit passadís al final del qual trobem un petit ràpel. Seguim el barranc amb una diversitat de passos interiors fins a topar-nos amb una pista que creua el barranc.

Alguns ressalts més sense massa a destacar ens condueixen a un nou ràpel, bonic i vertical, per bé que només fa 11 metres segons la topo.

Ja queda poc, però el barranc encara ens amaga alguna sorpresa, seguim per la llera fins a trobar el darrer ràpel, de 20 metres si el fem per complet, però en el qual podem parar al cap d'uns 15 metres per endinsar-nos a una bauma que havia estat habitada. Si ens dirigim a l'esquerra hidrogràfica hi podrem contemplar les restes de l'habitatge així com un forn molt i molt ben conservat. En mirar a terra encara s'hi poden trobar també restes de ceràmica, si us plau, sigueu respectuosos i no us endugueu res a casa ni malmeteu res.

El barranc segueix, de seguida ens topem amb un nou tram de caos de blocs amb foscos, on podem baixar amb una desgrimpada delicada o amb un ràpel a la dreta que no apareix a la majoria de croquis i que hi hem afegit en el que publiquem aqui.

D'ara endavant ja, no ens resta més que seguir la rasa, fins a arribar al punt que ens serà més còmode sortir-ne a la dreta i prendre un ròssec de treure llenya.

Retorn de la Rasa de Capdevila

Aquest antic ròssec per treure llenya ens servirà per retrobar la pista que creua la Rasa de Capdevila i que hem fet servir per l'aproximació. Només hem de desfer el camí que hem fet abans per retornar al cotxe.

El croquis original no inclou el darrer ràpel opcional que ens permet d'accedir al bonic caos de blocs final sense fer la delicada desgrimpada.