La Tosa d’Alp per les Muntanyetes

• Activitat: Senderisme pel PN del Cadí-Moixeró
• Punt de sortida: Proximitats del Xalet-Refugi de Coll de Pal
• Població més propera: Bagà
• Distància: 14,5 quilòmetres aprox.
• Desnivell positiu: 870 metres aprox.
• Temps: 4h 30'
• Dificultats:
  • Mitjana - Camí perdedor i alguna grimpada
• Cartografia:
  • Parc Natural del Cadí Moixeró (Ed. Alpina 1:25.000)
• Observacions:
  • El tram de les Muntanyetes pot ser perdedor si no es té un bon sentit de l'orientació.

Per arribar al punt de partida de la ruta, sortirem des de Bagà cap a Coll de Pal per la carretera BV-4024 passant per sota els imponents ponts que condueixen la C-16 cap a la boca sud del túnel del Cadí. Seguirem la carretera sense cap desviament i guanyant a cada quilòmetre més alçada i millors vistes.

Passat el mirador de la Devesa trobarem l'aparcament del Refugi de Rebost, i més enllà, abans d'arribar al Xalet-Refugi de Coll de Pal, actualment tancat, trobarem una pista forestal que surt ascendent a l'esquerra.

És en aquest punt on podem deixar el cotxe en un ample espai a la dreta de la carretera.

LA RUTA A LA TOSA D'ALP PER LES MUNTANYETES VISITANT LA COVA FORADADA

Prendrem la pista forestal seguint marques de GR cap a la collada de la Bòfia i més enllà, ja en sentit descendent passarem per les mines de la Barita, tancades el 1978.

Restarem molt atents en arribar als Orris de Baix, on veurem algunes barbacoes en uns planells. Aquí hem de prendre la pista a la dreta, amb un rètol indicador de camí tallat i més enllà la tanca que en limita l'accés als vehicles a motor. Seguirem aquesta pista, també descendent i desdibuixant-se fins a esdevenir un sender cap a la Pleta dels Xais, primer punt on podem dubtar del camí.

En el recorregut que tenim en ment en aquesta ocasió, volem incloure la visita a la Cova Foradada, així doncs, per fer-ho, caldrà que travessem el Torrent del Saltant de l'Aigua i davallem lleugerament per trobar un sender que descendeix lleugerament i ens porta cap a la Cova Foradada; en el camí, caldrà que parem atenció en un parell de punts, el primer és un clar al bosc on el camí es perd per uns metres, caldrà que el busquem baixant una mica i tendint a la nostra dreta. Més endavant trobarem un trencall cap a l'esquerra que haurem d'obviar. Nosaltres seguim recte i ja sense pèrdua arribarem a la Cova Foradada, un lloc del qual no en valorarem ni percebrem per complet la seva bellesa fins que ens hi endinsem i tombem la mirada enrere.

Un cop visitada la cova desfarem el camí altre cop fins al Torrent del Saltant de l'Aigua, on reprendrem el sender pel qual veníem i que remunta pel marge esquerre del riu (en sentit hidrogràfic). Unes desenes de metres torrent amunt, el sender creua a l'altra banda del torrent, on hi veurem algunes fites i algunes restes rogenques de pintura que anys enrere havien marcat el camí.

A partir d'aquí comença l'aventura de veritat, i és que cal que posem tots els sentits en seguir el sender i no perdre'l, ja que a estones el camí és tan poc definit que qualsevol rastre de pas d'animals ens pot desviar del sender. La tendència general del sender és d'anar vorejant la muntanya cap a l'Oest amb un ascens progressiu i creuant dues tarteres.

El detall de les tarteres és rellevant, ja que passada la segona, el camí ja va a buscar l'entrada més evident a la zona de les Muntanyetes, davant nostre una imponent paret de roca que deixarem a l'esquerra, remuntant la gran canal per terreny força descompost. Guanyarem alçada per l'imponent canal muntanyosa cercant a la nostra esquerra la grimpada força descomposta i on hem de parar atenció a la caiguda de pedres, que ens permetrà d'accedir a una gran feixa gràcies a la qual podrem caminar cap al Torrent de la Mena, que conforma una canal més estreta que l'anterior, però que amaga a dins una tartera molt descomposta amb una gran torrentera on observem el curiós color marró vermellós fruit de la barreja de ferro i manganès i que ens ofereix vistes ja a la sortida de les Muntanyetes, on trobarem més restes d'activitat minera, més en concret una antiga mina de Manganès a l'esquerra, just quan la canal s'obre ja a la muntanya guanyant amplada.

A la part alta, ens dirigirem cap a l'esquerra cap a la Cabana de la Mena, una construcció que algunes informacions daten de 1940 i que havia estat la residència dels miners que treballaven aquí, ni més ni menys que a 2300 metres d'alçada, fet que obligava a treballar només de maig a octubre. Les parets es mantenen d'empeus però la teulada està completament derruïda, de fet, pujant per la tartera del Torrent de la Mena, trobem força planxes metàl·liques que possiblement cobrien la teulada. A tocar de la cabana hi ha la Font de la Mena, però nosaltres dirigim els nostres passos cap al Nord i més tard a l'Oest passant pel carregador principal del sector miner, a peu d'una antiga pista que condueix a les immediacions del Puig de la Mena on un grau excavat a la roca ens permet de creuar cap al Nord, trobant altra vegada el GR i els camins de Cavalls del Vent que, cap al nord-est puja al refugi de Niu de l'Àliga i la Tosa d'Alp, amb una alçada màxima de 2520 metres.

A l'est del refugi, la muntanya és molt planera fet que fa que el camí estigui poc fressat. Dirigirem els nostres passos cap a l'est cercant la part alta dels Rasos de Comabella i ja havent retrobat el camí, passarem el Puig de Comabella, davallarem cap a la Collada Baixa per haver de tornar a pujar cap al Cap del Serrat Gran i seguir la carena.

Baixant del Cap del Serrat Gran deixarem el GR per tombar a la dreta seguint Cavalls del Vent, encara més avall, en uns planells trobarem un pas de fusta del pastor elèctric, just en passar-lo ens trobem una bifurcació poc definida, on nosaltres tombarem a la dreta (cap al sud) i en sentit descendent, seguint Cavalls del Vent, més avall, se'ns incorporarà per la dreta el camí dels enginyers.

Seguirem el camí descendent sense pèrdua possible, endinsant-nos al bosc i muntanya avall, trobar-nos de nou amb la pista per la qual hem transitat a primera hora, just per sobre dels Orris. La prendrem en sentit descndent per arribar de seguida altre cop a les Mines de la Barita, seguint fins a la Collada de la Bòfia, i davallar de nou fins al cotxe.