Barranc de la Font Bordonera

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a l'Alt Urgell
• Altres toponímies: riuet o riu de Fontanet, Barranc de Muntanya
• Punt de sortida: Pista dels Vilansats al Riu de Fontanet
• Població més propera: Organyà
• Combinació de cotxes: possible i molt útil
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 359490
  • Y: 4673759
• Horaris amb un sol cotxe
  • Temps aproximació: 1h
  • Temps de descens: 1h30'
  • Temps de retorn: 15'
• Horaris amb dos cotxes
  • Temps aproximació: 5'
  • Temps de retorn: 15'
• Dificultat: v2-a2-I
• Ràpel més llarg: 18 mts.
  
• Cartografia:
  • Muntanya d'Alinyà - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya
• Bibliografia:
  • Descenso de Cañones - Lleida (Tomo III) - Eduardo Gómez (Autoeditat)
  • Guía de Descenso de Cañones y Barrancos - Cataluña - Eduardo Gómez (Barrabes Editorial)
  • Gorgs Organyà - Guia de barrancs · Alt Urgell (Edicions Salòria)
• Corda: 2x20
  
• Observacions: És molt important que intentem evitar caminar per damunt les tosques, molt especialment en el tram inicial fins a la confluència amb el Barranc de Muntanya, el nostre pas les malmet enormement.

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Si arribem a Organyà des de Coll de Nargó per la C-14 restarem atents a l'entrada Sud del poble, on just passat el rètol del poble amb el seu escut i nom, trobarem a l'esquerra un parc amb uns aparcaments a peu de carretera i un trencall també a l'esquerra, als rètols del qual hi trobarem indicats, entre altres, l'Escola Miret i Sans, i l'Alberg de Santa Fe.

Prendrem aquest trencall i seguirem el carrer que forma una espècie de essa gran, fins al primer encreuament per prendre el carrer de l'esquerra i el seguirem fins al final, quan esdevé una pista forestal en bon estat, però sense pavimentar.

Seguirem aquesta pista, obviant alguns trencalls secundaris, cercant anar a passar entre una estació fotovoltaica i una gran nau industrial allargassada.

Des d'aquest darrer punt seguirem la pista fins que s'acabi en sec, just a tocar del Riuet de Fontanet. Aquí deixarem el nostre cotxe.

NOTA: Si hem optat per fer el barranc amb dos vehicles, amb el vehicle que ens servirà per accedir a la capçalera del barranc de la Font Bordonera, retrocedirem fins a Organyà per cercar al carrer principal l'encreuament amb l'avinguda de Santa Fe, amb indicadors on hi veurem escrit Cabó i Montanissell, i també la Ruta dels Dòlmens. Seguint l'Avinguda sortirem del poble a través d'enormes prats fins a arribar a un nou trencall a l'esquerra, on a més d'un indicador cap a Montanissell, hi veurem també inscrit ja el nom de la Font Bordonera entre molts d'altres.

Prendrem aquesta pista i la seguirem fins a arribar a l'àrea de pícnic o berenador de la Font Bordonera, molt evident sota el marge esquerre de la carretera, on hi ha també un petit aparcament habilitat. Podem trobar-nos l'espai força massificat els dies festius de primavera i estiu quan el bon temps convida a fer fontades.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DE LA FONT BORDONERA

Descriurem primer l'opció amb un sol vehicle, que es correspon a la nostra experiència al barranc de la Font Bordonera, i, per tant, al track que compartim adjunt amb aquesta ressenya d'aquesta bonica jornada de Barranquisme a l'Alt Urgell.

Des del cotxe aparcat a baix, a tocar del Riuet de Fontanet, observarem una pista que perdent un xic de desnivell als primers metres, busca baixar cap al riu, arribarem de seguida en un punt on la pista creua un camp sembrat, per no destorbar ni malmetre aquest sembrat, hi ha un sender alternatiu per la dreta i que de seguida torna a enganxar-se a la riba esquerra del barranc de Font Bordonera per remuntar-lo de forma, per ara, molt plaent. Observarem algunes marques grogues que ens acompanyaran de forma més o menys continua durant tot el nostre recorregut.

El camí, per a més referències, voreja pel sud les Solanes del Cap del Terme, per arribar al punt de sortida del tram de descens esportiu del Barranc de la Font Bordonera, l'identificarem, perquè a banda que hi ha una cruïlla de camins, un dels quals (el que hem d'agafar ara) remunta pels terrers cap a uns camps dalt del Cap del Terme, veurem també en aquesta cruïlla un pal de fusta amb la punta pintada de groc.

Vorejant els camps que hi ha al capdamunt del Cap del Terme trobarem amb una pista que hem d'agafar cap a l'esquerra i seguir-la fins a creuar un torrent sec i passats uns tancats amb gossos a l'esquerra, haurem de cercar també a l'esquerra unes fites i un camí desdibuixat que busquen remuntar el llom dels turons àrids que tenim, també, a la nostra esquerra.

Aquest camí, feixuc els dies de sol, ens conduirà fins a una pista força precària per la qual baixa també una petita canalització d'aigua i que ens portarà a pujar a la carretera de la Font Bordonera i Montanissell just abans d'una gran bassa d'aigua.

Agafarem la carretera cap a l'esquerra, per continuar una mica més de dos quilòmetres a peu per arribar al berenador de la Font Bordonera.

Cercarem amb més intuïció que certeses el camí que ens condueixi el més avall possible del punt on brollen les aigües de la Font Bordonera. Habitualment, una petita canalització de formigó a l'esquerra del barranc, punt on ens podrem equipar còmodament.

NOTA: Si hem optat per l'opció amb dos vehicles, òbviament d'aquesta aproximació només n'haurem de seguir l'últim paràgraf, corresponent a cercar els senders que ens permetin evitar el màxim possible de trepitjar les tosques que hi ha a la part alta d'aquest torrent. Identificant el punt d'entrada amb la canalització de formigó.

EL DESCENS DEL BARRANC DE LA FONT BORDONERA

Abans de començar, volem demanar de nou, si-ús-plau, a tothom qui visiti el barranc, que procuri el màxim possible d'evitar trepitjar la preciosa i igualment vulnerable tosca que ocupa la pràctica totalitat de l'espai de l'inici d'aquest encantador descens. Ja que en molts punts evitar trepitjar-la és pràcticament impossible, buscar sempre trepitjar on ja veurem evidents rastres d'haver estat trepitjat abans, intentant sobretot no obrir noves ferides a aquest entorn tan magnífic que se'ns ha regalat.

El descens del barranc de la Font Bordonera comença sense massa interès esportiu, amb un tram força llarg de ressalts, alguns moments entre els arbustos i trobant-nos sempre en un entorn de tosca, com ja hem dit fins a ser pesats, molt vulnerable a l'efecte del nostre pas. En total, al voltant d'uns dos-cents metres de rampes de tosca, amb tolls preciosos plens d'aigua cristal·lina on podem permetre'ns algun salt minúscul.

Al final d'aquest primer tram hi ha el primer ràpel, just després del que sembla una fissura que el riu ha provocat en el que podríem descriure com a un mur de pedra tosca. A l'esquerra del barranc hem de buscar a terra instal·lat un passamà que ens permet accedir amb seguretat a la capçalera del ràpel, d'uns deu metres i que ens deixa al toll de la confluència amb el Barranc de Muntanya, que se'ns incorpora per la dreta, aportant més aviat poca aigua. Aquest toll també és a la base de la preciosa colada de tosca per la qual baixem en rapelar.

Sortirem del toll creuant un petit tram força vestit per arbustos, per seguir per un passadís amb una paret rocosa molt característica a la nostra dreta i seguir caminant per un llarg tram obert de barranc on la roca de mica en mica anirà guanyant protagonisme topant-nos també amb alguns ressalts on comprovant la fondària i sempre flexionant molt les cames podrem fer algun salt per refrescar-nos.

Aquest tram de caminada pel riu s'obrirà de nou, prenent altre cop un ambient de riera, per encaixonar-se tímidament més endavant on ens toparem amb un ràpel preciós de deu metres, podent escollir instal·lar un passamà cap a una capçalera que evita l'actiu, però essent recomanable utilitzar la capçalera del passamà per baixar per l'actiu i refrescar-nos. Probablement, els més agosarats voldran saltar des d'aquí, sent però un salt força tècnic, perquè cal allargar prou per a superar la colada de tosca que tenim sota els peus, així i tot, parant atenció a no passar-se de llarg, ja que hi ha un bloc enfonsat sota l'aigua en sortir del toll profund de la base del ràpel.

El barranc s'obrirà de nou i un tram breu caminant pel riu ens conduirà a un nou tall vertical en el barranc, on si el cabal ho permet podrem desgrimpar pel canaló ubicat al centre del barranc, i deixar-nos caure amb molt de compte al toll esquerre, que tot i la seva poca profunditat ens permet aquesta maniobra. Immediatament, superarem desgrimpant una nova grada rocosa sense massa importància i no tardarem gens en arribar a la propera vertical d'importància, on tenim diverses opcions, des de saltar o fer un llarg tobogan per la part central/dreta (compte sempre amb la profunditat de la recepció), o bé podem desgrimpar o rapelar per l'esquerra.

Un llarg tram a peu pel llit del barranc de la Font Bordonera ens separa del darrer ràpel, el de més alçada, comptant-hi uns divuit metres d'alçada. Aquest ràpel supera una enorme, i també preciosa colada de tosca del qual hem de buscar la instal·lació en dos espits amb cadena a l'esquerra del barranc. També trobarem algunes instal·lacions a la dreta, semblaria que per accedir a un replà que hi ha uns metres per sota, i poder saltar, tot i que la poca profunditat de la recepció no ho fa gaire aconsellable si no tenim molt depurada la tècnica del salt.

En endavant ens resta només seguir progressant pel barranc, que conforma un ample passadís rocós custodiat per parets inclinades a banda i banda, on també gaudirem de petits salts i ressalts fins que, després d'una vira a l'esquerra del riu de Fontanet, aquest s'obre de nou recuperant l'ambient de riera, i cercarem a l'esquerra el camí de sortida (i que també ens ha servit per a l'aproximació) amb el pal de fusta amb la punta pintada de groc.

Retorn del Barranc de la Font Bordonera

Un cop identificada la sortida del barranc, prendrem el camí i el desfarem fins al cotxe, fàcilment fent memòria dels passos recorreguts en la nostra aproximació. Al cap de menys d'un quart d'hora arribarem al cotxe de nou i podent donar per acabat el descens d'aquest preciós barranc de l'Alt Urgell.