Torrent de Comellongues

• Activitat: Barranquisme al Solsonès i el Berguedà
• Altres toponímies:
  • Canal de Comallonga
• Punt de sortida: La Plana de Can Blanc
• Població més propera: Sant Llorenç de Morunys / Guixers
• Combinació de cotxes: SI
• Temps aproximació: 15'
• Temps de descens: 2h 30'
• Temps de retorn: 5'
• Dificultat: v3-a1-III
• Ràpel més llarg: 32 mts
  
• Corda: 2x35
• Cartografia:
  • Vall de Lord - Port del Comte - 1:25.000 (Ed. Alpina)
•  Bibliografia:
  • Guía de Descenso de Cañones y Barrancos - Cataluña (Ed. Barrabes) DESCATALOGAT
    
• Observacions:
  • Revisat l'abril de 2025 en motiu del GORGS '25 de Solsona
    • Mancaria reforçar R32
  • Recomanat 4x4 en l'aproximació
  • Tisores de podar
  • Preveure material de reposició

BUSQUES UN GUIA PER FER EL BARRANC?

Per deixar el cotxe de retorn, seguint la carretera LV-4241 que connecta Berga amb Sant Llorenç de Morunys (i en aquest sentit) trobarem el trencall que duu a Sisquer (Xisquer) i Montcalb. Passat Xisquer i al capdamunt d'una llarga pujada, trobarem un trencall que cal prendre a l'esquerra cap a Cal Vallonga, Parrillo, La Parera i el Molí de la Corriu. Seguim fins arribar al petit embassament a l'Aigua de Valls, punt on deixarem el vehicle de retorn.

Retornarem a la carretera LV-4241 i seguirem de nou direcció Sant Llorenç de Morunys, on només creuar el Pont de Valls trobarem el trencall que indica La Corriu, Valls i Ajuntament, el prendrem i seguirem la carretera sense desviar-nos-en en cap moment, farem l'espectacular corba pavimentada i a l'esquerra sobre el Riu de Valls per pujar força drets cap al següent trencall on ens desviarem a la dreta, en direcció Gósol, Can Blanc i el Santuari de Puig Aguilar.

Seguirem cap al Santuari de Puig Aguilar, però al trencall que hi duu, on hi trobem fins a tres camins, prendrem el del mig que segueix cap a l'Espluga, Vilacireres, Cal Pelegrí i més enllà Can Blanc i també Gósol, ara ja sense massa dubtes, seguirem sempre la pista principal fins a Can Blanc, on trencarem per baix a la dreta, cap a la Plana, passant per una pista amb uns alts murs de pedra a banda i banda. Aparcarem en un espai a la dreta, quan s'acaben els murs i sota el que, si la memòria no ens falla, semblava un gran Freixe.

APROXIMACIÓ AL TORRENT DE COMELLONGUES

Des del cotxe, prendrem un rastre de pista mig desdibuixada que surt cap al sud (la dreta de la pista per on hem vingut). Aquest rastre de pista es dirigeix inequívocament al collet que conforma l'entrada al barranc de les Llitzes o Llises de Llúria., uns planells anomenats els Llitzes. Aquí la pista tomba a l'esquerra per uns 150 metres, quan torna a tombar a sud un cop a l'oest del Serrat del Ventador. A la nostra esquerra ja observarem el circ que conforma la capçalera de la Canal de Comallonga.

Seguirem la pista fins a cercar el millor moment per saltar al barranc, nosaltres ho fem al cap d'uns 150 metres des que tombem a sud, hi hem deixat una petita fita per si algú vol seguir els nostres passos. Sense camí, seguint les clarianes que ens permetin de progressar amb més comoditat, anem cercant la millor manera d'accedir al curs del torrent de Comallonga.

EL DESCENS DEL TORRENTS DE COMELLONGA

Iniciem el descens per un torrent sec però humit, envoltats de boixos severament afectats per la plaga de la papallona del boix. Petits ressalts i arribem a una surgència a l'esquerra, l'aigua però, durarà poc en ser engollida pel terreny.

En un moment el barranc tomba a la dreta i la vegetació s'obre, deixant pas a una rampa de conglomerat que acaba en una desgrimpada delicada que decidim equipar amb un parabolt amb anella per davallar el que ara és doncs un ràpel d'uns 8 metres.

El torrent s'engorja moderadament i ens ofereix un petit ressalt, previ al que és un bonic ràpel d'entre 21 i 25 metres, ara equipat d'un parabolt amb anella a l'esquerra, anteriorment d'un roure a la dreta, d'accés delicat. Aquest ràpel ens deixa en un passadís estret i profund entre grans parets de conglomerat, encara amb el terra plè de restes d'una important calamarsada de fa dos dies.

El passadís s'eixampla lleugerament per donar pas a alguns ressalts per damunt de blocs encastats on cal vigilar de no posar el peu damunt d'algun forat tapat per rames i fulles.

Sortim del passadís per una curiosa rampa en forma de canaló rocós al mig del qual hi ha una llengua de roca per sobre la qual progressem i al final de la qual muntem un ràpel d'un boix amb poca salut, des del qual fem un ràpel d'uns 12 metres per una estreta canal que cau a un petit toll d'aigua. Aquest ràpel és evitable desgrimpant per damunt la paret de la dreta del canaló rocós. El paisatge que ens envolta en aquest punt del barranc és impressionant i feréstec.

Seguim, el barranc tomba a la dreta i ens trobem el ràpel més alt del barranc, i el qual potser hauríem d'haver reforçat, ja que penja d'un únic espit. Sigui com sigui, el ràpel inicia per una canal rocosa oberta, i acaba fent una vertical, un petit tram volat i una rampa final allargassada. Aquí el barranc vira a l'esquerra i ens ofereix un altre ràpel, bonic i encaixonat que s'instal·la novament en un natural a l'esquerra per superar dos ressalts en una bonica gorja vestida de molsa.

A continuació un parell de ressalts delicats, on acabarem posant a prova la nostra habilitat en les desgrimpades, opcionalment, però, podem posar la corda en algun boix proper per assegurar-nos, si així ho creiem necessari, tant és així que sense adonar-nos-en ens saltem el ràpel de nou que el croquis original situa en aquest tram. Val la pena aturar-se i gaudir de l'espai, estret, humit i vestit de molsa i molta orella d'ós.

Continuem barranc avall i aquest s'obre, donant pas de nou a l'ambient de torrent obert, i la boixera afectada per la plaga, sobrepassem uns grans blocs de conglomerat sota un dels quals hi ha un petit abric rocós on algú fa anys i panys hi va construïr un petit mur de pedra per protegir-se, i trobem un corriol mig desdibuixat que creua el barranc.

Serà aquí on hi ha possiblement la imprecisió més destacable en la topografia original d'Edu Gómez, i és que indica una rampa delicada de 20 metres que no és tal cosa, si bé si que és delicada, la rampa té escassos deu metres, per deixar-nos en una petita lleixa de roca d'on cau el següent ràpel, originalment equipat en arbres a la dreta, d'accés més que delicat pel fang acumulat damunt la roca, així que decidim instal·lar-lo al centre amb un parabolt amb anella. Opcionalment podem assegurar la rampa inicial des d'algun dels bóixos i arbres que hi ha a la dreta. Cal destacar que a partir d'aquí l'aigua fa acte de presència amb més abundància a mesura que avançarem.

Amb aquest ràpel el barranc de Comallonga s'encaixona de nou, seguit d'aquest ràpel uns ressalts ben estrets ens apropen a un petit ràpel d'uns cinc o sis metres des d'un natural a la dreta i continuem per un petit canal rocós força obert que acaba en una desgrimpada per l'esquerra.

Trobarem el sender que va o vé de Pont Cabradís i immediatament després d'aquest una rampa de roca que rapelem, uns 8 metres d'alçada. Prosseguim per diversos ressalts fins a arribar a la sorpresa majúscula del barranc, una bonica gorja amb dos ràpels prou verticals, amb surgències d'aigua, el primer, d'uns nou metres, equipat a la dreta i després del qual cal superar algun ressalt delicat per trobar lúltim ràpel del barranc, d'uns dotze metres i equipat a la dreta, superant una bonica colada de tosca que ens deixa en un bonic passadís.

Ja havent superat la pràctica totalitat del desnivell del barranc, ens resten els darrers ressalts i passadissos oberts amb aigua, i el que és amb tota seguretat llevat de l'entrada del barranc, la part més vestida per esbarzers d'aquest remot barranc, en el dia de la nostra visita, ens vam haver d'obrir passos entre la bardissa fins a tres vegades.

Finalment, les aigües de la Canal de Comallonga desembassen a l'Aigua de Valls, justament a la presa que hi ha a tocar de la bauma de les Pintes.

RETORN DEL BARRANC DEL TORRENT DE COMALLONGA

Arribats al petit embassament a tocar de la bauma de les Pintes, podem creuar nedant el petit pantà per sortir per l'altra banda, o bé podem cercar un rastre de corriol que surt a la dreta i s'enfila a la rua, on vàrem deixar equipat un ràpel d'un arbre per baixar passada la presa i sortir per una pista de servei que hi ha un cop travessat el riu de Valls.

El croquis original el podeu trobar al llibre:

Guía de Descenso de Cañones y Barrancos - Cataluña (Edu Gómez - Ed. Barrabes) DESCATALOGAT

Tenim pendent l'edició d'un croquis actualitzat, mentrestant ens permetem de publicar-ne un que hem trobat a internet, però amb les apreciacions del nostre descens sobreposades.

ATENCIÓ: El tram del descens del torrent de Comellongues ha estat traçat sobre mapa per a evitar els errors per manca de senyal de GPS, així que preguem que els prengueu com a referència visual. L'aproximació i el retorn si que han estat degudament enregistrats amb GPS sobre el terreny.

DEMANEU INFORMACIÓ PER A FER EL BARRANC AMB UN GUIA