Llitzes de Cal Pelegrí

• Activitat: Barranquisme al Solsonès i el Berguedà
• Altres toponímies:
  • Rasa de les Llises de Llúria (creiem que erroni)
• Punt de sortida: La Plana de Can Blanc
• Població més propera: Sant Llorenç de Morunys / Guixers
• Combinació de cotxes: SI
• Temps aproximació: 15'
• Temps de descens: 3h
  • + Tram inferior Vilacireres: 40'
• Temps de retorn: 10'
• Dificultat: v3-a1-III
• Ràpel més llarg: 21 mts
  
• Corda: 2x30
• Cartografia:
  • Vall de Lord - Port del Comte - 1:25.000 (Ed. Alpina)
•  Bibliografia:
  • Guía de Descenso de Cañones y Barrancos - Cataluña (Ed. Barrabes) DESCATALOGAT
    
• Observacions:
  • Revisat l'abril de 2025 en motiu del GORGS '25 de Solsona
    • Resten alguns espits en estat acceptable.
  • Recomanat 4x4 en l'aproximació
  • Tisores de podar
  • Preveure material de reposició

BUSQUES UN GUIA PER FER EL BARRANC?

Per deixar el cotxe de retorn, seguint la carretera LV-4241 que connecta Berga amb Sant Llorenç de Morunys (i en aquest sentit) trobarem el trencall que duu a Sisquer (Xisquer) i Montcalb. Passat Xisquer i al capdamunt d'una llarga pujada, trobarem un trencall que cal prendre a l'esquerra cap a Cal Vallonga, Parrillo, La Parera i el Molí de la Corriu. Seguim fins arribar al petit embassament a l'Aigua de Valls, punt on la pista tomba pràcticament 180 graus per seguir davallant fins a la central hidroelèctrica i el Molí de la Corriu, punt on deixarem el vehicle de retorn.

Retornarem a la carretera LV-4241 i seguirem de nou direcció Sant Llorenç de Morunys, on només creuar el Pont de Valls trobarem el trencall que indica La Corriu, Valls i Ajuntament, el prendrem i seguirem la carretera sense desviar-nos-en en cap moment, farem l'espectacular corba pavimentada i a l'esquerra sobre el Riu de Valls per pujar força drets cap al següent trencall on ens desviarem a la dreta, en direcció Gósol, Can Blanc i el Santuari de Puig Aguilar.

Seguirem cap al Santuari de Puig Aguilar, però al trencall que hi duu, on hi trobem fins a tres camins, prendrem el del mig que segueix cap a l'Espluga, Vilacireres, Cal Pelegrí i més enllà Can Blanc i també Gósol, ara ja sense massa dubtes, seguirem sempre la pista principal fins a Can Blanc, on trencarem per baix a la dreta, cap a la Plana, passant per una pista amb uns alts murs de pedra a banda i banda. Aparcarem en un espai a la dreta, quan s'acaben els murs i sota el que, si la memòria no ens falla, semblava un gran Freixe.

APROXIMACIÓ A LA RASA DE LES LLITZES DE CAL PELEGRÍ

Des del cotxe, prendrem un rastre de pista mig desdibuixada que surt cap al sud (la dreta de la pista per on hem vingut). Aquest rastre de pista es dirigeix inequívocament al collet que conforma l'entrada al circ que és la capçalera del barranc de les Llitzes o Llises de Llúria, en endavant, de Cal Pelegrí, doncs com hem dit, creiem que és la toponímia més encertada per les informacions que se'n pot consultar. Observeu les vistes des de l'entrada, són d'una bellesa incommensurable.

Entrarem al descens evitant una llarga successió de ressalts i rampes, nosaltres ho hem trobat més fàcil i menys vestit per l'esquerra hidrogràfica.

EL DESCENS DE LA RASA DE LES LLITZES DE CAL PELEGRÍ

Comencem doncs el descens davallant per una rasa força oberta però que a estones forma petits passadissos amb parets recobertes de molsa i molta, molta humitat.

D'entrada no convida gaire a l'optimisme, algun tap de vegetació, i ressalts de dificultats diverses, alguns dels quals ens permeten l'opció d'assegurar la nostra progressió amb corda des d'algun boix. Després d'una llarga progressió pel barranc, topem amb un ràpel d'uns onze metres, el primer del barranc, que cau a un estret passadís, trobem uns cordinos més que mimetitzats amb la molsa a la dreta. Els substituïm i netegem una mica el pas, que els boixos havíen cobert.

Seguirem, i ens toparem amb un ressalt un xic delicat i que decidim equipar com a ràpel a la dreta amb un parabolt amb anella. L'ambient durant una bona estona serà d'estret passadís amb parets d'entre cinc i deu metres d'alçada a banda i banda, continuarem la nostra progressió fins a trobar el següent ràpel, que davalla una mica més en un passadís més profund. El trobarem equipat a l'esquerra amb un bonic (i antic) espit amb anella recuperable que decidim mantenir.

El ràpel és una mica estrany de fer, tot i que si ens recolzem a les parets no ens donarà cap problema. Seguint pel passadís, pararem atenció ja que el següent ràpel surt de damunt d'un tronc encastat que acumula a la vegada fulles i terra, i podriem escolar-nos! Altra vegada a l'esquerra, un espit, ara amb xapa. La sortida d'aquest és encara més estranya que l'anterior i ens anirà prou bé de baixar sense la saca de barrancs.

Estem a la base d'un profund passadís humit i vestit de molsa, del qual sortim amb un petit ressalt. D'ara en endavant i abans no trobem el següent ràpel ens espera un llarg tram que s'arriba a fer tediós de típica rasa de conglomerat, passadís sense massa profunditat, tot i que variable, amb diversos ressalts de diferents dificultats.

Arribats al ràpel, que trobarem equipat a l'esquerra d'un espit amb la típica xapa recuperable i amb el qual davallarem una desena de metres enmig de les branques d'un boix grèvol; l'ambient segueix sent d'un passadís de conglomerat que es mantindrà bona estona fins trobar un altre ràpel, que equipem d'un boix a l'esquerra.

L'entorn es mantindrà invariable, lúnic que anirà canviant és l'alçada de la paret esquerra o dreta, però nosaltres prosseguirem per un passadís de conglomerat fins que aquest es desdibuixarà i retornarem a l'ambient boscós fins a topar-nos amb un sender que creua la rasa de les Llitzes.

Rasa avall ja intuim el circ que conforma els següients ràpels, un 12 equipat originalment a la dreta i des d'un natural, però que decidim moure a un parabolt a l'esquerra i que ens deixa en una marmita gens profunda, prèvia a un ràpel de 18 que reequipem amb no massa fortuna, provocant un fregament, poc greu, però fregament al capdavall.

Aquest ràpel ens deixa a la bauma del Pelegrí, i la rua que enllaça amb diverses baumes amb nom, fet que ens fa pensar que antigament aquí hi arribàven caminant.

Seguim rasa avall superant diversos ressalts, entre els quals el que la topografia original indicava com a molt delicat, i que val a dir que no presenta massa dificultat, podent, a més, assegurar-nos amb corda des d'un boix a l'esquerra.

Trobarem més ressalts, en un tram que no té massa a destacar, per bé que si es troba moll si que pot ser delicat.

El tram final és doncs el que possiblement sigui més confús quan seguim la topografia original, ja que aquesta indica un ràpel de 13 metres que nosaltres no fem ni sabem veure, ni molt menys tampoc, el sender d'anada o tornada (segons el sentit) de Pont Cabradís on podem seguir pel torrent o sortir un xic per reprendre'l un tros més avall i després d'algun ressalt poc destacable trobar la gorja final, un bonic ràpel de 21 des d'un espit al centre, que davalla cap a una primera marmita i segueix cap a una segona, punt on fraccionarem per acabar amb un nou ràpel d'uns deu metres, que no apareix a la topografia original.

Acabat aquest ràpel fem un petit ressalt, ja en un espai més obert i fem una minúscula i darrera "gorja" on descendim un petit tobogan, però ho fem rapelant des d'un nou monopunt amb anella des de la dreta. Aquest ens deixa a una marmita que ens cobreix gairebé fins la cintura, i de la qual sortim amb un petit ressalt.

*Com hem comentat, la topografia original presenta diverses imprecisions en aquest tram final, i és que passat el ràpel de 21 metres, indica un nou ràpel d'uns 20 metres amb un gir inexistent a la dreta, més un darrer ràpel de 18 equipat a l'esquerra que no existeix o no sabem trobar, potser, qui sap, és el que nosaltres hem equipat a la dreta, sumant-hi el ressalt superior.

RETORN DEL BARRANC DEL TORRENT DE COMALLONGA

Arribats al Torrent de Vilacireres, trobarem una preciosa part de foscos, a la qual entrarem per un petit barranc d'uns 5 metres escassos (no 8 com apareix a la topo original, equipat amb químics. Alguns passos mig sifonables si el cabal és alt, i el ràpel principal de la part inferior del torrent de Vilacireres, factible a dreta i esquerra, d'uns 15 metres.
A partir d'aquí, un tediós caos de blocs amb petites sorpreses entremig ens conduiran al riu de Valls.

Hi ha qui creua el riu, però si ens hi fixem hi ha una antiga sínia que creua el Torrent de Vilacireres i que segueix pel marge dret del riu de Valls. Pujarem a la sínia i la seguirem fins a arribar al Molí de la Corriu al cap d'uns 10 minuts. Per respecte a la propietat, vorejarem per sobre del molí evitant entrar al "pati" de la casa.

Creuarem per la passarel·la metàl·lica que ens condueix de nou a la Central Hidroelèctrica i per tant, també al cotxe de retorn.

El croquis original el podeu trobar al llibre:

Guía de Descenso de Cañones y Barrancos - Cataluña (Edu Gómez - Ed. Barrabes) DESCATALOGAT

Tenim pendent l'edició d'un croquis actualitzat.

ATENCIÓ: El tram del descens de la rasa de les Llitzes de Llúria ha estat corregit i traçat sobre mapa per a evitar els errors per manca de senyal de GPS, així que preguem que els prengueu com a referència visual. L'aproximació i el retorn si que han estat degudament enregistrats amb GPS sobre el terreny.

DEMANEU INFORMACIÓ PER A FER EL BARRANC AMB UN GUIA