Torrents de Can Pelegrí i de Vilacireres, barranquisme al Solsonès

• Activitat: Barranquisme al Solsonès
• Punt de sortida: Punt on la pista creua el Torrent de Vilacireres
• Població més propera: Sant Llorenç de Morunys
• Combinació de cotxes: Si, tot i que es pot fer sense
• Temps aproximació: 40'
• Temps de descens: 3h
• Temps de retorn: 45'
• Dificultat: v3-a3-III
• Ràpel més llarg: 30 mts
  
• Cartografia:
  • Vall de Lord - Port del Comte - 1:25.000 (Ed. Alpina)
•  Bibliografia:
  • Guía de Descenso de Cañones y Barrancos - Cataluña (Ed. Barrabes) DESCATALOGAT
• Corda: 2x35
  
• Observacions: A 2021 se sap de l'existència d'un projecte de re-equipament amb químics del barranc de Vilacireres, en el moment de realitzar el descens aquí descrit trobem ja equipat amb químics el primer ràpel que trobem en entrar al Vilacireres des de Cal Pelegrí. És d'esperar que ben aviat es vagin equipant més verticals amb material nou.

BUSQUES UN GUIA PER FER EL BARRANC?

Seguint la carretera LV-4241 que connecta Berga amb Sant Llorenç de Morunys (i en aquest sentit), creuarem el Pont de Valls on hi trobarem el trencall que indica La Corriu, Valls i Ajuntament, el prendrem i seguirem la carretera sense desviar-nos-en en cap moment, farem l'espectacular corba pavimentada i a l'esquerra sobre el Riu de Valls per pujar força drets cap al següent trencall on ens desviarem a la dreta, en direcció Gósol, Can Blanc i el Santuari de Puig Aguilar.

El primer vehicle el deixarem passat el trencall de la casa de Santa Eulària (tancat amb un cadenat), trobarem un segon trencall a la dreta, una pista per on retornarem. A l'esquerra de la carretera hi ha un petit espai pel cotxe.

Amb el segon cotxe, si és un 4x4 podríem escurçar un quilòmetre l'aproximació, però no és massa necessari. Seguirem cap al Santuari de Puig Aguilar, però al trencall que hi duu, on hi trobem fins a tres camins, prendrem el del mig que segueix cap a l'Espluga, Vilacireres, Cal Pelegrí i més enllà Can Blanc i també Gósol. Aparcarem al que és l'entrada habitual del barranc de Vilacireres, baixant dels plans de damunt l'espluga, just abans que la pista creui la rasa, on hi ha espai suficient a l'esquerra per aparcar.

Seguirem a peu per la pista, gaudint de l'entorn que ens envolta i veient les casetes de Cal Jep a la nostra dreta, marges avall, la teulada de Sant Jaume de Vilacireres, i en una corba que tomba a l'esquerra de la qual surt una pista a la dreta, ATENCIÓ, podríem prendre-la, aquesta pista a la dreta, però en Marc ens suggereix d'apropar-nos a visitar el curiosíssim cementiri de Vilacireres, on el temps s'ha aturat, al bell mig del bosc. Així doncs, en aquesta corba tirem recte, talment com si anéssim amb cotxe i ens haguéssim quedat sense frens, caminem bosc enllà amb certa tendència a l'Est per topar amb el cementiri. Realment és un racó bonic i curiós de visitar.

Seguirem bosc a través per darrere del cementiri buscant repescar la pista a la nostra dreta (Sud). Represa la pista arribarem a uns planells (cota 1354 al mapa Alpina) d'on baixa una pista cap a l'Est, fent marrades en sentit descendent i que ens durà directes a la confluència de la Rasa de les Fontanelles (el Torrent de Cal Pelegrí) amb una altra rasa que ve de Font Coberta i la Font de la Collada. Aquí comença el descens del Torrent de Cal Pelegrí.

EL DESCENS DELS TORRENTS DE CAL PELEGRÍ I DE VILACIRERES

El començament del Torrent de Cal Pelegrí és una bonica rasa que recorre un llit excavat en la característica roca conglomerada de la zona, si el trobem amb aigua com és el cas, resulta un entorn molt agradable. Amb alguns petits ressalts arribarem al primer ràpel de certa llargada, on el barranc s'encaixona momentàniament per formar un bonic passadís d'una vintena de metres i que es troba equipat d'un gran pi a la dreta.

A la base d'aquest una bonica formació de tosca ja ens dóna pistes de què trobarem més endavant. De nou el barranc s'obre i seguirem amb alguns ressalts, tornant a encaixonar-se al cap de poc, on ja notarem l'aire acanalat característic de la zona, i a poc a poc anirem quedant embadalits amb la bellesa de l'entorn, on no sabrem si fer fotos, o senzillament quedar-nos mirant l'espectacle que tenim davant dels ulls.

Un primer ràpel de quinze metres equipat a l'esquerra ens permet arribar a la instal·lació de la gran vertical de la Rasa de Cal Pelegrí, la gran colada de tosca i una vertical de 30 metres, que tot sigui dit de passada, podem fraccionar fent un segon ràpel de 10 o 15 metres des d'un espit que hi ha a una petita lleixa rocosa que reconeixerem per tenir una marmita aïllada.

Restarem uns minuts badant amb la colada de tosca i seguirem amb el barranc, superant un ressalt del qual no trobem l'equipament per la dreta, entre el bosc, i arribarem a un altre ràpel que equiparem llarg, molt llarg (uns 15 metres) per superar junts el primer ressalt de 6 metres i el segon de 6 que hi ha més avall.

Un nou passadís descendent que s'encaixona de mica en mica ens apropa cada cop més al Torrent de Vilacireres amb una successió de tolls d'aigua on buscarem la següent instal·lació a la dreta que amb uns 20 o 25 metres de corda ens duu de ple dins el barranc de Vilacireres. Si ho volem, hi ha la possibilitat de fraccionar-ho, en el penúltim ressalt  trobarem un espit a l'esquerra, tot i que no és necessari, doncs no hi haurà problemes per recuperar la corda des de dalt de tot. Haurem completat el descens del barranc de Cal Pelegrí en aproximadament una hora i mitja, potser algun minut més, qui sap.

L'arribada al barranc de Vilacireres no pot ser millor! De pet dins l'engorjat, la part més bonica del barranc. De seguida, a la nostra esquerra hi trobem un ràpel d'uns 15 metres, ara ja equipat amb químics, també un passamà de més enrere per accedir a la capçalera. Cap cartell indica que faci poc que s'han posat, per bé que al Marc li sembla que la resina encara és tendra. Baixem aquest ràpel on ja suquem a l'aigua, que com sempre és glaçada, i la cosa encara s'encaixona més, com sempre estem meravellats per aquesta gorja tan bonica. No ens caldrà caminar massa per trobar el següent ràpel, de poc més de deu metres on una aresta rocosa a mig descens ens complica una mica la gestió del fregament de cordes, de fet, el Marc s'hi fixa i ja hi veu restes de cordes de tots colors.

El següent ràpel el farem ja amb vista als característics i enormes blocs encastats a força alçada de la gorga del torrent de Vilacireres, podem baixar per l'actiu si el cabal ho permet, o passar per damunt d'un gran tronc encastat i buscar una reunió a l'esquerra que ens allunya de la vena d'aigua. Avui com que el cabal no és pas massa alt baixem els 5 o 6 metres per l'actiu i quedem en un toll on es forma una petita cova cap a sota el ràpel. Toca nedar una mica per sortir d'aquest toll d'aigua i de seguida un altre ràpel, ara d'uns 8 metres i equipat a l'esquerra.

A poc a poc anem veient el final de la gorja, i arribem al darrer ràpel d'aquesta part tan bonica del barranc de Vilacireres, un nou ràpel de 8 metres que ens deixa en un gorg preciós, tot i que no ve gens de gust banyar-nos, ja que l'aigua és glaçada.

Als pocs metres, el barranc s'obre, el bosc guanya presència i després d'un nou gorg on podem fer un saltiró des d'un bloc de mitjanes dimensions, trobarem un espai assolellat on canviar-nos, just abans d'un gran bloc que sembla barrar-nos el pas bo i avisant-nos que som a la primera sortida o escapatòria del barranc.

RETORN DEL BARRANC DE VILACIRERES SUPERIOR

Si volem escurçar el barranc de Vilacireres, i també la logística per a la combinada de cotxes i l'aproximació segons com ho planegem, en el darrer punt descrit del barranc buscarem un antic camí, que al començament està molt embardissat a la dreta del riu, uns deu, potser vint metres bosc endins en direcció Sud i que ben aviat comença a pujar sense treva fins als planells de la Torre de la Corriu, que creuarem sense abandonar la pista ni prendre cap sender alternatiu, vorejarem la coma que forma la rasa de l'Horta passant la font de la Casassa i per sota les runes de la Muntada i més enllà arribar al cotxe.

Francament l'únic inconvenient d'aquest retorn és no desesperar-se en els primers metres de camí, ja que hi podem trobar força bardisses, però un cop localitzat és de bon seguir.
Si volem tenir un detall com a col·lectiu, pot resultar ben interessant de dur unes tisores de podar, o com a mínim anar trencant les branques que any rere any intenten recuperar el terreny cedit al camí.

El croquis del Torrent de Can Pelegrí el podeu trobar al llibre:

Guía de Descenso de Cañones y Barrancos - Cataluña (Edu Gómez - Ed. Barrabes) DESCATALOGAT

Font: Informació de Can Pelegrí: Guía de Descenso de Cañones y Barrancos - Catalunya (Ed. Barrabes)

Informació del Vilacireres: Guia de Barrancs del Solsonès

(ambdós descatalogats)

ATENCIÓ: El tram del descens dels torrents de Cal Pelegrí i també el descens del Torrent de Vilacireres han estat traçats sobre mapa per a evitar els errors per manca de senyal de GPS, així que preguem que els prengueu com a referència visual. L'aproximació i el retorn si que han estat degudament enregistrats amb GPS sobre el terreny.

DEMANEU INFORMACIÓ PER A FER EL BARRANC AMB UN GUIA