Via Ferrada dels Patacons
Estirant els cables de vida d'aquesta ferrada, hom pot resseguir també lleugerament les línies de les vides dels Patacons, conegut grup de resistents del Baix Camp i les Muntanyes de Prades durant la postguerra franquista espanyola. I és que cada vegada menys gent parem atenció a les picades d'ullet que ens fan les toponímies locals, recorrent als boscos i muntanyes només per a consumir espais per a la pràctica esportiva, i no com a indrets d'aprenentatge, i també, com és el cas d'avui, de memòria. O així hauria, o almenys, podria ser.
Com ja intuireu, estem parlant de la conegudíssima Via Ferrada dels Patacons, que manlleva el nom a la Cova dels Patacons, que a la vegada rep el nom d'aquest grup resistent, i al qual en tot l'itinerari només una modesta placa col·locada per familiars en fa una minsa memòria.
Una placa, però que a nosaltres ens ha fet rebuscar, almenys una estoneta, sobre la sort d'aquelles persones que habitaren i trobaren refugi però ben segur també càstig a parts iguals en aquestes cingleres, que ara, a nosaltres, ens serveixen per gaudir d'una ferrada a parer nostre equipada amb bon criteri, oferint un itinerari molt original aprofitant un pany de paret prou menut, amb flanquejos d'allò més divertits, no sempre assegurats amb cable, ni falta que fa si un sap moure's per muntanya.
Com sempre, us l'expliquem a la nostra manera, com l'hem viscuda, i també si ens ho permeteu, quatre pinzellades sobre els Patacons.
Índex dels continguts:
Fitxa tècnica de la via ferrada dels Patacons
- Activitat: Via ferrada a les Muntanyes de Prades
- Punt de sortida: Aparcament de la Font del Roure / Pla de les Casetes
- Població més propera: Vilaplana
- Recorregut de la via ferrada: 480 metres
- Desnivell: 90 metres
- Temps del recorregut:
- Temps aproximació: 15'
- Temps ferrada: 2h
- Temps retorn 20'
- Dificultat: K3 / K4
- Cartografia:
- Bibliografia:
- Les millors ferrades de Catalunya i l'Aragó oriental (Pep M. / Miquel S. - Ed. Alpina)
- Material recomanable:
- Corda 20 mts. (40 si es vol fer el ràpel de l'agulla)
- Material bàsic d'autorescat/assegurar
Accés i aproximació a la via Ferrada dels Patacons
Des de Vilaplana prendrem la carretera T-704 seguint les indicacions cap a Prades i no deixarem la carretera fins arribar al Pla de la Mola, ho identificarem perquè la carretera deixa de resseguir el cap dels cingles i s'endinsa als planells enmig del bosc. No tardarem pas massa en identificar amples aparcaments a dreta i esquerra de la carretera.
Si trobem el camí de l'Albiol, és que ens hem passat.
Deixarem el cotxe en qualsevol dels dos aparcaments.
Aproximació a la Via Ferrada dels Patacons
Amb el cotxe aparcat, ens situarem a l'aparcament esquerre on ja trobarem algun cartell dels camins dels Cingles. Cercarem el camí que surt a la dreta (a Nord) que malgrat ser un GR té també marques grogues i blaves. El seguirem breument fins a trobar un ample camí que de la dreta ens ve de la carretera i baixa cap a l'esquerra fins a la Font del Roure on hi ha una cruïlla on seguirem recte tal com veníem caminant.
El camí vorejarà la cinglera fins a situar-nos sota un gran mur taronja que culmina amb un sostre també taronja.
A la base d'aquest mur de pedra trobarem les plaques que indiquen l'inici de la via ferrada dels Patacons.
LA VIA FERRADA DELS PATACONS
Comencem la via ferrada dels Patacons amb un tram prou vertical, fàcil i amb grapes tipus T prou generoses fins a arribar a una feixa de roca sota un sostre ataronjat sense cable de vida. Progressarem per aquesta feixa gaudint d'unes vistes espectaculars, i amb compte de no fer caure pedres (tot i que la llosa està ben polida i neta de tant passar-hi gent), sota nostre hi ha el camí per on hem vingut i podem fer mal a altres persones que vinguin a gaudir de l'indret.
Al sortir de la feixa, ens posem drets de nou, i al fer una cantonada trobem un nou tram vertical que busca pujar a una feixa superior, aquest pas es troba ben equipat, tot i que ens obliga a fer algun petit pas d'escalada o agafar-nos al cable si el III o IV grau d'escalada no els tenim ben apresos.
Arribarem al grau del Patacó amb bon regust i la certesa d'estar en una gran via ferrada. En aquest punt, podríem sortir cap a la dreta i arribar a l'aparcament passant pel desviament de la Font del Roure.
Per seguir la via ferrada tombarem a l'esquerra uns 80 metres seguint un sender ben fressat.
Caminarem de nou sota alguns sostres, i amb un curt pas vertical iniciarem un llarg flanqueig amb unes vistes espectaculars. Al final d'aquest flanqueig hi trobarem el pas més famós de la ferrada, un desplom equipat amb cadena que voreja la muntanya. Amb aquest pas la via puja el seu grau de dificultat a K4.
El pas en si mateix no és complex, però sí que és molt mental, doncs als nostres peus hi ha el buit més absolut. Mantenint la calma, fent ús dels bons recolzaments de peus, i una bona gestió del material i les nostres forces ens ajudaran a superar aquest pas sense problema.
Superat el pas, trobarem un breu tram descendent per connectar amb un llarg pont nepalès de 22 metres.
Seguirem el nostre flanqueig i arribarem a una original escala que puja i ens col·loca a l'altre vessant. Seguim i iniciarem la tercera part, molt estètica i amb dos ponts nepalesos gairebé connectats entre si, el primer de 28 i el segon de 22 metres, al peu d'una agulla, que és opcional de pujar, baixant-ne per un ràpel de 20 metres paral·lels a la ferrada. Aquí hi ha una nova escapatòria cap a la dreta.
A la base de l'agulla, hi trobem un nou pont nepalès de 16 metres i que ens dirigeix a encarar els darrers metres de la via ferrada dels Patacons.
Flanquejarem a peu resseguint el cable de vida fins a trobar un petit pont fet amb fustes. En aquest punt hi ha una escapatòria per una canal equipada que ens permet de davallar directes al Grau de Latrencanous i evitar el ràpel de 10 metres final.
Seguirem el flanqueig fins a arribar a una escletxa a la roca on hi ha una cadena amb una anella per fer el ràpel final de 10 metres volats i que podem superar fent un pas de fe.
A TOTES LES RESSENYES TROBADES ES MENCIONA AQUEST RÀPEL COM A OBLIGATORI, NO SENT AIXÍ
En trobar-nos uns excursionistes veïns de la zona, just al pas de la fe, i ens expliquen que si fem el pas de la fe i voregem amb compte, podem davallar sense corda per un petit pas, encara que delicadot. Així doncs, la via ferrada dels Patacons es pot fer perfectament sense dur corda, tot i que, qui voldria estalviar-se el bonic ràpel?
Retorn de la Ferrada dels Patacons
Acabada la ferrada, seguirem la paret cap a la Cova dels Patacons. Creuarem per dins la cova fins a trobar el Grau de la Trencanous, on uns cables i algunes grapes a la part més baixa ens ajuden a progressar amb seguretat. A la base d'aquest grau, el camí es bifurca pels corriols que duen al peu d'algunes vies d'escalada, nosaltres cal que seguim avall pel corriol més fressat i trobarem ja el camí, que prendrem a l'esquerra i ens retornarà a l'inici de la ferrada, i ja només haurem de desfer el camí que hem resseguit en l'aproximació fins a l'aparcament.
Mapa i track per a GPS
Arxius de descàrrega
NOTA: La part del track corresponent a la Via Ferrata dels Patacons l'hem traçat sobre mapa, així que pot tenir imprecisions, preneu el track com a referència visual, i seguiu sempre la via ferrada.
Quatre pinzellades sobre el grup dels Patacons
Els Patacons, un grup de resistència antifranquista format principalment per persones d'ideologia anarquista i que van operar a la zona del Baix Camp i les Muntanyes de Prades després de la Guerra Civil Espanyola. Aquest grup va prendre el seu nom de Ramon Roig Recasens, conegut com el Patacó, originari del Mas Patacó a Mont-ral, i va incloure inicialment als seus fills Fernando i Ramon Roig Suñer, així com a altres membres com els germans Pàmies Òdena i Josep Oriol "Pep Pastor".
Després de la victòria franquista, i davant l'implacable repressió del nou règim, aquests individus es van veure obligats a refugiar-se a les muntanyes esperant un canvi de règim o l'amnistia, malvivint de l'ajuda de simpatitzants, robant queviures o refugiant-se en coves i masos aïllats. Els Patacons, malgrat ser vistos com emboscats per alguns, van comptar amb l'ajuda i el suport de molts veïns que els proporcionaven aliments i refugi, mostrant una convivència relativament pacífica en certs moments.
El grup va patir diverses pèrdues a causa d'enfrontaments amb la Guàrdia Civil i eventualment es va reduir a un nombre molt menor de membres. El 24 de gener de 1946, un intent de robar aliments va resultar en un tiroteig amb forces de seguretat, que va portar a la captura i la ferida de Ramon Roig Recasens. Aquest fet va desencadenar una sèrie d'arrestos que van afectar no només els membres del grup sinó també a aquells que els havien ajudat.
La repressió franquista va ser brutal, utilitzant la tortura, els judicis amanyats i l'execució sense judici previ com a mitjans per eliminar la disidència. El 1947, es va celebrar un Consell de Guerra contra alguns membres dels Patacons i col·laboradors, resultant en condemnes de mort i llargues penes de presó per a diversos d'ells, incloent l'execució de Ramon Roig Recasens el 1948.
A més de la lluita armada, els Patacons també van mantenir vincles forts amb la població local, rebent suport en forma de refugi, aliments i informació, i en alguns casos establint relacions amistoses amb els habitants de la zona. Les dones van jugar un paper fonamental en la resistència, tant en el suport logístic com en mantenir viva la lluita contra el règim.
Els Patacons, així com altres grups de resistència antifranquista, van lluitar en condicions extremadament difícils, aïllats i sense suport organitzat, representant una forma de resistència col·lectiva i individual contra la repressió i la injustícia del règim franquista. La seva història és un testimoni de la lluita per la llibertat i la justícia en un dels períodes més foscos de la història espanyola recent.
FONTS CONSULTADES:
0 Comentaris