Cresta Nord Est del Pic Alt de Cubil

• Activitat: Esquí de Muntanya / Alpinisme a Andorra
• Punt de sortida: Grau Roig (Pàrquing Cubil)
• Població més propera: Pas de la Casa / Soldeu
• Distància: 8,11 quilòmetres
• Desnivell positiu: 694 metres
• Temps: 7h 14'
• Dificultat: AD+ / V+
• Cartografia:
  • Cerdanya (Ed. Alpina 1:50.000)
• Bibliografia:
  • No en coneixem, ens la podeu recomanar als comentaris!
• Material recomanable:
  • 1 corda de 40 metres
    
  • Friends i tascons, opcionalment algun pitó
  • Cintes llargues i cordinos per abandonar
  • Si la fem, com és el cas, en hivernal:
    • Piolet i grampons
    • Material d'aproximació

Prenent com a punt de partida la Vila de Puigcerdà, en sortirem cap a França per la N-154 en direcció Llívia - Toulouse.

A la propera rotonda, prendrem la sortida cap a Andorra La Vella - Tolouse per la N20, seguint les mateixes indicacions a la següent rotonda.

Passarem Ur, més tard Enveig, La Tor de Querol, també Porta i abans de Portè prendrem la carretera N320 en direcció a Porte-Puymorens - Pas de la Casa, per superar el Coll de Pimorent. Ja de baixada, la carretera enllaça amb la N22 just en una corba molt pronunciada, la prendrem a l'esquerra cap a Andorra i el Pas de la Casa.

En passar la duana francesa, arribarem a una rotonda on, si volem pagar, podem prendre el desviament a la dreta per creuar pel túnel d'Envalira, o si, per contra, i com és el nostre cas, preferim el Port, seguirem rectes, per travessar el Pas de la Casa i enfilar el port per la carretera CG-2.

De baixada trobarem l'indicador de Grau Roig (carretera CS 280) cap a l'esquerra.

Seguirem aquesta carretera cap a la base de l'estació de Grau Roig fins a l'aparcament de Cubil, a la dreta del complex.

Aproximació al Coll on comença la Cresta Nord-Est al Pic Alt de Cubil

Des de l'aparcament retrocedirem fins al pont que creua el riu dels Pessons / Valira d'Orient i passarem per les pistes amb comte, deixant a la nostra esquerra el TSD Pic Blanc i passant entre els TSD Cubil i TSD Coma Blanca per prendre el circuit per a Esquí de Muntanya dels Pessons.

A partir d'aquí, buscarem la millor manera d'anar seguin el riu dels Pessons cap al Refugi Vell i l'estany primer, on remuntem de nou les pistes per tombar a l'oest per resseguir per sota el Pic Baix del Cubil, seguint sempre el que ens sembla l'itinerari més còmode i lògic.

A mesura que anem vorejant el Pic Baix de Cubil comencarem a divisar la cresta i el seu coll a 2622 mts segons els mapes de l'Ed. Alpina.

Hi dirigirem els nostres passos. Assolit el coll, observarem a la nostra esquerra un parabolt que indica l'inici de la cresta.

Descripció de la Cresta Nord-Est al Pic Alt de Cubil

Resulta gairebé impossible descriure amb cara i ulls aquests tipus d'activitats, més encara aquesta cresta, ja que ens ofereix diverses opcions, i també condicions, com és el nostre cas, hivernal, i amb una nevada recent, tot i que ventada, que deixa alguns passos coberts amb cinc o deu centímetres de neu dificultant la progressió en no veure on posar peus i mans. Així que ben segur tot el que us escriurem a continuació coincidirà només en algun tram amb la vostra experiència a la cresta. Però, què seria de la muntanya si no ens guardés aquest punt d'aventura?

La fem quan la fem, la cresta té un alt component alpí, altiva, escarpada i fins i tot laberíntica, però oferint-nos múltiples opcions per a progressar i evitar algunes dificultats, per bé que hem de dir que l'hem trobada més obligada del que esperàvem.

El primer dels trams que fem no és pas massa difícil, passos més grimpables que no pas d'escalada, segons per on l'encarem, nosaltres decidim vorejar cap a l'esquerra obviant la primera fissura, a l'altre cantó, una grimpada fàcil però que culmina en un "pas de cavall" sortint d'un bloc un xic inestable.

Continuarem navegant a esquerra i a dreta de la cresta, amb alguns primers passos on hem de desenterrar la pedra i buscar les preses dels peus ben eixarrancats.

En general l'escalada és feixuga  per la neu que cobreix la roca i ens tapa les preses, en Martí que va davant, bon escalador, el bo de debò de la cordada, també espernega i renega de no veure on posar mans i peus. Intentem evitar de totes totes el famós diedre groc.

Continuarem escalant parant atenció a no pujar massa, ja que d'un gran bloc piramidal (o cònic segons es miri) farem el ràpel de 15 metres.

Arribem a una gran bretxa, i seguim, evitant el pas del pitó a la dreta, per seguir a l'esquerra per una escalada on novament cal escamarlar-se per poder escalar amb els peus ferms, i sortirem, navegant entre blocs fins a arribar a una campa nevada a l'esquerra d'uns blocs a l'aresta que, en altres condicions no ha de presentar cap mena de dificultat, però que amb la neu, fa de mal avançar i acaba damunt una placa inclinada que rellisca com una mala cosa! A la punta de la placa, però, hi ha una bona presa, a la qual ens llencem amb un salt de fe. Superat això, una desgrimpada amb un final delicat ens deixa en un nou coll.

A partir d'aquí comencem a ser conscients que anem tardot, i que encara tenim feina abans no arribem al cim, unes dues hores de llum natural és el que ens resta.

D'aquest coll és d'on abandonarem la cresta més tard.

Seguirem per un flanqueig còmode a la dreta, grimpant per blocs de nou a l'esquerra, potser seguir per la dreta hauria estat més ràpid i senzill, ara, qui sap, si ens colla el cansament, el temps, la gana, o tot alhora.

Farem una tirada més, escalant enmig de dues parets amb un bloc encastat fins que no veiem clar que puguem acabar la cresta de clar, i decidim fer dos ràpels per tornar al coll posterior a la desgrimpada, el segon dels quals amb una recuperació ben feixuga (i sempre de rocs, ja sabeu com de malament llisca la corda en el granit!)

D'aquest coll, cap a la Vall dels Pessons, hi ha una canal que es bifurca en dues, mirant avall, la de l'esquerra sembla obligar a un ràpel molt vertical, la de la dreta, en canvi, d'accés no massa evident, però amb continuïtat en forma de pala de neu molt dreta, ens ofereix un petit gendarme d'on rapelar, i amb un total de 3 ràpels, sent el del mig el del gendarme, serem a la base de la canal.

El retorn de la cresta del Pic Alt de Cubil

És tard, la temperatura ha caigut i la neu que durant el dia transformava a fusió, ara esdevé una crosta complexa d'esquiar.

Amb el cansament, la gana, i les cames bullint d'esgotament, anem esquiant mirant de mantenir la cota fins a les pistes de Grau Roig, i d'aquestes, fins a l'aparcament, potser la calma de saber-nos de nou en terreny humanitzat, ens refà les cames i acabem tornant als fora pistes, pel bosc, fins a l'aparcament.

Fracàs? Uns collons! Hem fet gran part de la cresta en condicions plenament hivernals i amb neu tova de la qual no hi havia manera de traccionar.
Feliços d'arribar al cotxe amb una nova experiència compartida al cabàs, i tot sigui dit, quan ja gairebé no ens hi veiem en la foscor, només ens queda comprar unes cerveses per celebrar-ho! Al final fer muntanya és això, provar-ho i vagi com vagi, celebrar-ho.