Sallent de Betrans i Sallent de Grau
Dirigim de nou els nostres passos cap a Falgars d'en Bas, aquest bonic altiplà que de pla en té ben poc, però del qual davallen cap al Nord-est interessants Salts o Sallents que comencen característicament amb verticals ben boniques.
Avui, és el torn de combinar-ne dos, el Sallent de Betrans i el Sallent de Grau, dels quals en farem les parts superiors i deixant per a posteriors visites amb aigua fer els descensos sencers, ja que de seguir davallant cap a les planes dels Hostalets d'en Bas allargassa massa les activitats obligant-nos també a llargs i feixucs retorns.
Amb aquesta curta presentació, doncs, us fem el relat de la nostra experiència i punt de vista d'un altre descens que com els seus veïns es troba inclòs a la llista de 50 Barrancs de Catalunya de la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya), no així pel Sallent de Betrans, per bé que el seu primer ràpel d'entorn 45 metres és també ben vistós.
Índex dels continguts:
Fitxa tècnica dels Sallents de Betrans i de Grau
- Activitat: Barranquisme a la Vall d'en Bas
- Altres toponímies:
- Pel Sallent de Betrans
- Torrent de Pujolriu
- Salt de Pujolriu
- Pel Sallent de Grau
- Torrent del Grau
- Torrent de l'Hostalot
- Salt del Grau
- Pel Sallent de Betrans
- Punt de sortida: Falgars d'en Bas
- Població més propera: els Hostalets d'en Bas / l'Esquirol
- Combinació de cotxes: possible, però massa llarga
- Coordenades UTM de l'entrada del Sallent de Betrans:
- X: 454416
- Y: 4658152
- X: 454416
- Coordenades UTM de l'entrada del Sallent de Grau:
- X: 454766
- Y: 4658360
- X: 454766
- Horaris amb un sol cotxe:
- Temps aproximació al Sallent de Betrans: 5'
- Temps de descens del Sallent de Betrans: 1h
- Temps de retorn / Accés al Sallent de Grau: 30'
- Temps de descens del Sallent de Grau: 1h
- Retorn (passant a veure la Mina dels Bandolers): 50'
- Dificultat: v4-a2-II
- Ràpel més llarg: 50
- Corda:
- 2x50
- Cartografia:
- Bibliografia:
- Barrancs, Torrents, Canyons i Cavitats del Pirineu de Girona - SPELEOCANYONS 2015 (Descatalogat)
- Descenso de Cañones - Girona (TOMO I) - Autoeditat Eduardo Gómez
- Observacions:
- Recomanable neoprè segons època de l'any
- Per al torrent de Grau cordinos i maillons si es volen equipar els naturals
Accés i aproximació al descens del Sallent de Betrans i de Grau
Prendrem la C-153 des de Roda de Ter cap a l'Esquirol, més enllà Cantonigros i restarem atents al trencall de Falgars d'en Bas, cap a l'esquerra i just en el punt quilomètric 34. Seguirem aquesta petita carretera i recorrerem l'altiplà de Falgars, creuarem el Torrent de l'Hostalot i just després en pujada ens toparem amb el desviament a la dreta que duu a la casa del mateix nom.
A partir d'aquí cercarem un bon lloc on aparcar, n'hi ha algun a l'esquerra, quan la carretera planeja lleugerament abans de trobar una pista a la dreta. Aparqueu sense destorbar el pas de vehicles, tenint present que poden ser camions i tractors grossos.
APROXIMACIÓ AL SALLENT DE BETRANS
Seguirem caminant per la carretera en direcció a Falgars d'en Bas fins trobar el Torrent de Pujolriu, entrarem aquí al barranc, caminant per on ens sigui més còmode, a voltes per dins, d'altres per fora del llit del riu fins a trobar-nos amb la primera vertical.
EL DESCENS DEL SALLENT DE BETRANS
Per iniciar el descens del Sallent de Betrans buscarem a l'esquerra un pont de roca reforçat amb un parabolt per poder muntar un ràpel o passamà, segons gustos, per arribar a la capçalera del primer i principal ràpel del barranc, que es troba uns quatre o cinc metres més avall. Malgrat que pot semblar molt penjada, la reunió té una petita lleixa de roca que ens permet d'estar còmodament dempeus. Aquest ràpel té dues capçaleres, una de més vella amb "càncams" units per cadena, i una de molt nova, dos parabolts units per cadena i anella.
Amb uns escassos cinquanta metres de corda davallarem aquest ràpel que acaba lleugerament volat, sent un ràpel prou bonic tot i que no sigui dels més oberts de la zona, ja que queda reclòs en un petit circ de la muntanya. Seguim progressant pel barranc fins a trobar el pròxim ràpel.
Per bé que podríem evitar-lo desgrimpant per un pas inferior entre blocs a l'esquerra, ja abans d'aquest pas trobarem l'equipament del ràpel, un parabolt amb anella i un altre sense. tot per rapelar uns 8 metres amb una sortida un xic incòmoda al no poder posar massa bé els peus, ja que és volada.
El pròxim ràpel serà d'un natural a l'esquerra (relativament centrada), un arbre fàcilment identificable i que amb una vintena llarga (22) de metres supera les tant característiques rampes rocoses de la zona.
Seguint el descens del barranc haurem de cercar uns avellaners força al centre (o lleugerament a l'esquerra) per davallar de damunt d'un bloc pla, compte amb la gestió de cordes aquí, és volat i convé no col·locar-nos en la fissura que es forma entre els dos blocs que conformen la part alta.
Un nou ràpel d'uns deu metres novament d'un natural i alguna desgrimpada ens separen de trobar el camí, val a dir que abans segons la ressenya del llibre hauríem d'haver trobat un darrer ràpel d'11 metres a la dreta, l'hem desgrimpat amb compte ja que no hem vist instal·lació de cap mena.
Retorn del barranc del Sallent de Betrans / Enllaç o aproximació al Sallent de Grau
Identificarem el camí perquè observarem una grapa metàl·lica que ajuda els senderistes a creuar el torrent. Prendrem el camí a la dreta, i ben aviat ens trobarem creuant el torrent de Grau, seguirem el camí que per moments pujarà sense pausa i va a cercar el Camí Ral d'Olot a Vic connectant un i altre just a la font de les Marrades, on en un rètol podrem llegir el relat del viatge entre Manlleu i Olot, de la mà de Josep Pla, reproduïnt paraules de Rafael Puget. Sens dubte resseguir encara que sigui aquest curt tram del camí ral és una experiencia ben bonica, més encara si deixem volar la imaginació a altres temps.
Però tornant al que ens ocupa, prendrem el camí Ral a la dreta per seguir ascendint, ara de forma més suau i amena fins a l'Hostal del Grau, on novament, un rètol ens en fa cinc cèntims de la història que acaparen aquestes parets. Vorejarem la finca de l'Hostal per davallar cap al Torrent de l'Hostalot, que es correspon també al descens del Sallent del Grau.
EL DESCENS DEL SALLENT DE GRAU
Començarem caminant pel marge esquerre del barranc per evitar alguns tolls, ja que avui no anem preparats per mullar-nos. Ben aviat accedirem al llit del torrent per caminar per damunt la roca tan característica de l'indret, fins després d'una desgrimpada trobar una vira del barranc cap a l'esquerra, formant un ample passadís que aboca, de forma inequívoca al primer ràpel del barranc del Sallent de Grau.
A mesura que ens apropem a la capçalera observarem com des d'uns arbres a l'esquerra, s'inicia un passamà ja equipat amb corda fixa i que davalla pel marge esquerre per aquest bonic balcó cap a la capçalera del ràpel més llarg del barranc del Grau. Val a dir també que a la dreta hi ha algunes instal·lacions amb aparença poc sòlida.
La capçalera del ràpel de 50 metres es troba equipada amb dos parabolts amb anella molt nous i una antiga instal·lació amb cadena més envellida i oxidada.
Comencem el ràpel, esquivant un esbarzer que hi ha just al petit balcó on es troba la instal·lació i seguim davallant cap a una petitíssima lleixa on creixen dos petits arbres. Uns metres per sota d'aquests, el ràpel esdevindrà volat fins a fer terra en una primera feixa. Sense desfer-nos de la corda, seguirem davallant a la feixa de sota.
A partir d'aquí el nostre descens no es correspon amb el que podeu trobar descrit tant en ressenyes antigues com noves, ja que hem anat improvisant, us ho relatem tal com ho hem fet, però feu el descens com creieu més oportú i segur per a vosaltres.
En aquesta feixa, suposadament caldria buscar un pont de roca sota d'uns blocs, però que no trobem, més tard, contrastant amb ressenyes més noves, observem com se suposa que es pot rapelar des d'un arbre a la dreta. En el nostre cas i com que el barranc es trobava sec, decidim de desgrimpar, i cercar, ara si, un natural que malgrat que molt envellit, es troba instal·lat a la dreta, amb el qual rapelem els 12 metres d'un mur molt vertical.
Altra vegada, desgrimpem amb compte la següent feixa per cercar un arbre a l'esquerra del qual rapelem els primers 15 metres, però que en condicions aquàtiques convindrà de llençar ben bé 20 o 25 metres per baixar amb seguretat.
La següent feixa l'esquivarem per un petit pas a l'esquerra, trobant-nos ja al final d'una llarga successió de graons de roca de diferents dimensions, és interessant i bonic alhora tombar-nos enrere per observar la totalitat del barranc, des del primer ràpel fins als nostres peus.
Ara ja només ens resta el darrer ràpel, que trobarem d'un natural força centrat, d'uns quinze metres i que cau just al camí que vé del Sallent de Betrans i que hem utilitzat abans.
Retorn del barranc del Sallent de Grau
Com haurem fet amb el Sallent de Betrans, prendrem el camí a la dreta, remuntarem fins al Camí Ral i d'allí a l'Hostal del Grau. Si ho volem, en una corba molt marcada a la dreta surt un senderó que duu a les Mines dels Bandolers (vegeu notes històriques al final d'aquesta pàgina).
Des de l'Hostal del Grau, podem davallar de nou al torrent homònim per tornar a pujar a la carretera.
Nosaltres, equívocament, hem pres la pista que duu cap a la carretera fent massa volta tot i que amb ben poc desnivell, així que queda al gust de cadascú com completar el retorn al cotxe.
Ressenya del Sallents de Betrans i de Grau
Mapa i track per a GPS
Descarrega el Track GPS
ATENCIÓ: Com sempre, marquem el tram de descens sobre mapa per evitar punts errants per manca de senyal o errors de GPS.
Sobre la Mina dels Bandolers
FONT: https://espeleobloc.blogspot.com/2011/10/la-mina-dels-bandolers.html
Encara els més vells de la contrada recorden que en dies de fires i mercats importants hi havia vigilància per part de les autoritats del país. A tocar el camí i penjat a les penyes hi ha la mina dels Bandolers. Aquest nom ja indica per si sol la inseguretat del Grau per part dels negociants i pagesos que acudien als mercats i fires dels pobles veïns.
Aquesta mina és un gran call natural d’uns 50 metres de llarg per un i mig d’amplada i una altura de 2 a 4 metres. Avui es troba destapada, però fins no fa pas gaire temps estava coberta per una teulada natural feta de terra, branques, arrels i mates que en feien un seguríssim amagatall.
Doncs bé, aquest era el lloc escollit per una colla de bandolers per als seus assalts i escomeses. La justícia, ajudada pels camperols, havien organitzat moltes batudes per caçar els malfactors, però cap no havia donat resultats positius, ja que els lladres s’escapolien com per art del diable fent-se esmunyedissos quan menys ho esperaven.
Així va passar molt de temps fins que es va poder esbrinar que una pastora que guardava el ramat de la masia del Coll de Pruit, amistançada amb un dels bandolers, era la lloca, o sigui, la que informava els bandits de tot el que passava i es deia per la contrada. Un bon dia es va agafar la pastora com a sospitosa. La varen fer cantar i explicà el secret de com els bandolers es feien fonedissos, descobrint així el lloc de l’amagatall. Això permeté atrapar, si no tots, sí alguns d’ells, i sense gastar gaires embuts foren penjats d’una de les grosses bigues del menjador-sala de l’Hostal del Grau, anomenada des de llavors, la biga dels Penjats."
0 Comentaris