Barranc Aigua de Llinars o d’Aiguadora

• Activitat: Barranquisme
• Punt de sortida: Nucli de Llinars (Castellar del Riu)
• Població més propera: Nucli de Llinars (Castellar del Riu)
• Distància d'aproximació: 740 mts
  LA PISTA ESTÀ SEMPRE TANCADA, PREVEURE APROXIMACIÓ PER SORRIBES (1h a peu)
• Descens del barranc: 2800 m aprox
• Temps de descens: 2h30' per a tres persones
• Dificultat: v3 a2 II - Fàcil, habitualment poca aigua, en el nostre cas, valia la pena evitar l'aigua en alguns rapels
• Cartografia:
  • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija (Ed. Alpina 1:25000)
• Bibliografia:
  • Barrancs del Solsonès (Gorgs 2011)
• Material recomanable: Corda de 30 mts, recomanable dur material per equipar per si un cas.

Realitzem el descens d'aquest barranc sabent que tenim molts números que ens enganxi la nit dins l'engorjat, i així serà.

Habitualment, accedirem al barranc pel camí que mena a la casa Grossa, sortint del nucli de Llinars, allà on s'acaba l'asfalt (Sorribes), prendrem el camí amb marques grogues que surt enfront de la masia. Anirem seguint el camí fins, abans d'arribar a la casa, prendre un camí a dreta marcat amb una "X" que baixa dret cap a l'engorjat. Alternativament si no trobem aquest camí o el passem de llarg, és bo saber que arribats a la casa Grossa, si seguim a Nord, baixarem també al curs del riu. Cal preveure una hora per realitzar l'aproximació.

En aquesta ocasió, però, pel fet que anem justos de temps, i tenint la possibilitat d'accedir a la clau que obre la tanca de la pista forestal que puja pel marge fluvial esquerra del riu, arribarem amb cotxe a 700 metres del curs d'aigua, tots ells de baixada, reduint l'aproximació d'una hora, a uns 10/15 minuts.

Descens: Comencem just en l'indret on una pista travessa el riu, i resseguint-lo per la llera, evitant posar-nos dins l'aigua de tan tèrbola que és, arribarem a l'indret on el riu gira sobtadament a l'esquerra on trobarem ja la primera instal·lació per a rapelar un petit ressalt. De seguida ens hem fet una idea de com anirà el barranc, si bé alguns del grup ja l'han baixat amb anterioritat. Aigües tèrboles, sense veure on poses els peus, equipació justa i caos, molts caos de blocs i força fang.

Paisatgísticament, però, el barranc és ben bonic, amb alguns trams centrals prou encaixonats, i tot el curs, en general ben excavat entre enormes cingleres.

Seguim amb el descens economitzant temps i desgrimpant tot allò que es pugui sense corda, alguns d'ells un xic delicats, i muntem, en total, 4 ràpels que considerem que val la pena assegurar, ja sigui pel perill de la desgrimpada o perquè no és viable desgrimpar pel doll d'aigua que baixa.

De tots, possiblement el més delicat és el ràpel de 13 mts (últim) on hem d'evitar baixar pel salt d'aigua de la força que té, i hem de fer un flanqueig a l'esquerra, per una pedra tot exposant-nos a un pèndol perillós en cas de patinar. Un cop el primer l'ha realitzat, assegura als altres des de baix.

Malgrat que s'hi ressenyen, no hem realitzat cap salt al no poder veure mai el fons de les tolles, i no poder perdre temps en comprovar-les perquè anem tard.

La sortida la podem trobar quan topem amb una gran llosa al mig del riu que ben bé sembla una presa artificial, a partir d'aquí, cal prestar atenció al marge esquerre on trobarem un camí que ens durà de nou a la carretera de Llinars, on podem haver deixat un cotxe si hem fet combinada, si no, tocarà remuntar la carretera fins a Sorribes. En cas que ens despistem i ens saltem el caminet al marge esquerre, seguint el curs del riu toparem amb un pont, caldrà agafar-lo a mà esquerra per retornar.

Finalment sortim del barranc pels volts de les 10 de la nit, havent-ne realitzat ben bé una hora a les fosques.
Hem estat tres hores, entre la curta aproximació i el descens del barranc, parant només a col·locar-nos els frontals, així doncs cal preveure temps suficient per a realitzar el descens, també és important prestar atenció a la progressió en els trams de riu obert, doncs si no veiem el fons el risc d'esquinç augmenta i molt.

En resum, un barranc bonic pel paisatge que l'envolta i trams engorjats amb prou ambient, en general fàcil pel que a la tècnica respecta, però que és físic i feixuc pels grans trams de caos de blocs que hi trobem.

Font de la topo: Barrancs del Solsonès (Gorgs 2011)