Riera de l’Om – Cascades del Goleró – Cova d’en Salvi

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a Rupit i Pruit, Osona
• Altres toponímies:
  • Riera de l'Om
  • Cascades del Goleró
  • Salts del Goleró
• Punt de sortida: Pla / Coll de Maià
  
• Població més propera: Els Hostalets d'en Bas / Rupit
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 459059
    
  • Y: 4654061
    
• Horaris TOTALS amb un cotxe:
  • Temps aproximació: 10'
  • Temps de descens: 1h30'
  • Temps de retorn: 35'*

* Sense visitar la Cova d'en Salvi

• Dificultat: v3-a1-II
• Ràpel més llarg: 25/27 mts.*
  *Tot i que en dúiem més per si un cas, hem fet el barranc amb una corda de 50
• Corda: 2x30
• Cartografia:
  • Collsacabra - Vall de Sau - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya
• Bibliografia:
  • Descenso de Cañones - Girona (TOMO II) - Eduardo Gómez
• Observacions:
  • Preveure un protector de corda d'almenys 50 cm. i un de més petit si es vol gestionar els fregaments.

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Circulant per la C-63 o C-57 en la rotonda on s'encreuen amb la C-152 prendrem direcció sud cap als Hostalets i Sant Esteve d'en Bas.

Abandonarem la carretera al primer trencall a la dreta per prendre la C-153 cap a els Hostalets d'en Bas però sense prendre el trencall del poble. Seguirem aquesta carretera que va tornant-se més i més sinuosa en direcció a Rupit fins al canvi de comarca amb La Selva al coll de Condreu on prendrem el trencall a l'esquerra cap al Santuari del Far.

Podriem aparcar al coll mateix, i seguir l'aproximació a peu per un camí i finca privada passant entremig de les cases, però creiem que és millor seguir amb el cotxe fins just abans del Coll de Malla, on hi ha un aparcament prou generós a la dreta, just abans d'una pista que davalla cap als prats, també per la dreta.

APROXIMACIÓ A LA RIERA DE L'OM O LES CASCADES DE GOLERÓ

De l'extrem de l'aparcament estant, trobarem una pista en mal estat que davalla cap a uns prats enormes tot seguint una petita torrentera, la seguirem fins a una cruïlla de camins on hi ha un pas per creuar el "vailet". Als amplíssims prats de l'altre cantó, troabrem un viarany o sender que el creua pel mig, semblaria ben bé un camí de les vaques, però ens conduirà de manera inequívoca a una portella per creuar un altre vailet. Ja gairebé al final dels prats i intuïnt que arribem a l'inici del descens, observarem com en un punt on hi ha un cartell de senderisme, per la nostra esquerra arriba el camí de retorn.

Nosaltres però seguirem recte fins a la rasa, que se'ns farà evident davant nostre i iniciarem el descens cap a l'esquerra.

EL DESCENS DE LA RIERA DE L'OM O LES CASCADES DE GOLERÓ

El nostre descens comença per un llit de torrent ample i obert, guiant els nostres passos per damunt d'enormes lloses de roca.

El primer ressalt destacable desemboca a un toll d'aigua estancat que desgrimparem i evitarem per l'esquerra, a continuació, un més que tímid encaixonament amb un fons de toll estancat que evitem per l'esquerra ens insinua un més que possible salt en condicions aquàtiques.

Seguim i trobem un nou ressalt on de nou, marques evidents que en algun moment o altre l'indret s'inunda i forma un bonic toll.

Res més a destacar fins a albirar la primera vertical, que cercarem equipada a l'esquerra, amb un passamà opcional si creiem necessari afegir seguretat en l'accés a la reunió.

El ràpel, com tot el barranc, es troba molt ben equipat, amb dos químics i anella més un tercer sense anella.

Una vintena escassa de metres més avall, un toll sec, però amb marques que de nou ens evidencien que aquest barranc amb aigua ha de guanyar, segurament multiplicar, la seva bellesa i segur que també interès esportiu.

Ja hem iniciat el descens, i compte, no deixeu de gaudir-lo, ja que els ràpels s'encadenen un darrere l'altre sense treva. I és que un cop fora del vas del toll sec, ens trobarem en una altra balconada rocosa, i novament cercarem la instal·lació a l'esquerra, davallant pel punt més dèbil on la roca ha cedit a la insistència de l'aigua formant un canaló.

Altra vegada, dos químics amb anella i un tercer sense, no ens hem fixat en si hi havia possibilitat de passamà, però ben segur que alguna opció ha d'existir, ja que aquesta aproximació en condicions aquàtiques si que pot comprometre la seguretat sense l'ús de cordes.

L'entorn esdevé a cada ràpel més espectacular, que n'és de bemparit el Collsacabra! Superats els vint-i-cinc metres d'aquest ràpel, ens trobarem en una nova balconada rocosa, però aquesta és escalonada, i hem de dirigir-nos de nou a l'esquerra, on trobarem alguns químics per ajudar-nos a davallar els ressalts si hi trobem aigua, ja que per encadenar un ràpel amb l'altre requereix més corda que 25 metres.

Com diem, altra vegada a l'esquerra trobem el tercer dels quatre ràpels que hem de fer, de nou també amb químics i mesurant uns vint-i-tres metres segons ressenya. El ràpel presenta un bon fregament només en sortir de la reunió, i més avall un altre de més important, i acaba tot ell en volat, caient entre uns arbres a la següent lleixa de roca. Res problemàtic, menys encara si duem protectors de corda.

Prosseguirem i cercarem el següent i últim ràpel, ara a la dreta, en un bloc no massa gran.

Altra vegada químics, i un cop més un fregament a escassos metres de la reunió, i un segon important una desena de metres més avall. Segons la ressenya, aquest darrer ràpel mesura 27 metres, tot i que nosaltres amb una corda de 50 metres hem fet sense problemes. Amb tot, sempre recomanem dur més corda de la necessària per si un cas, i aquest era també el nostre cas.
A la base d'aquest ràpel podem donar per acabat el descens, però no l'aventura!

Retorn de les Cascades de Goleró o la Riera de l'Om.

Just a la base del darrer ràpel i per l'esquerra, trobarem unes pintures blaves que senyalen cap a on cau un caos de blocs mitjans que mica en mica ens dóna senyals d'haver estat un possible brollador d'aigua, desaiguant la cova d'en Salvi, on arribem en dos minuts remuntant pels blocs i el sender que hi mena.

Si decidim no visitar la cova d'en Salvi, per la dreta de la boca continua un camí, que va estant més o menys marcat, creua una torrentera i es troba amb un bon camí empedrat que caldrà prendre a l'esquerra i en sentit ascendent. Després de caminar costes amunt sense massa problemes passarem unes baranes que semblarien voler fer de mirador al Salt del Goleró, i seguirem fins als prats, on trobem el cartell de senderisme i el camí d'aproximació. El prendrem a la dreta, i la resta ja és desfer els passos que hem traçat a primera hora.

LA COVA D'EN SALVI

Amb aquesta toponímia impostada, com ha passat amb tantíssimes altres cavitats, és com molta gent coneix la Cova del Goleró, toponímia més antiga i estesa per les contrades, però també podent trobar la Cova del Carnús, o de l'Om, com en el cas de la Riera i mas propers.

El cas però és que aquesta cavitat allargassada es troba de retorn del nostre descens, i prou mereix la visita, allargant i completant l'aventura en bona mesura, i sobretot, a gust de cadascú. Entrant per la seva boca rectangular resseguirem una generosa galeria que comença molt seca i va esdevenint més humida i relliscosa, i que en funció de les ganes d'aventura que tinguem, podem arribar a superar dos sifons, fins arribar a un tercer al qual a dia d'avui encara no se li ha trobat continuitat.

La cavitat en total té un recorregut d'uns 330 metres.

Font: Blog BarranCa't cal destacar que hi ha alguns ancoratges més per fer passamans o davallar alguns ressalts que poden ser útils quan corre l'aigua. El primer ràpel segur, i entre el segon i el tercer si no volem allargar tant la corda.