Barranc del Salt del Ripol o Torrent de Casadevall

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a Rupit i Pruit, Osona
• Altres toponímies:
  • Torrent de Ripol
  • Rec del Ripol
  • Torrent de Casadevall / Casadavall
    
• Punt de sortida: Aparcament Salt de Sallent de Rupit
• Població més propera: Rupit
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 458151
  • Y: 4652319
• Horaris TOTALS amb un cotxe:
  • Temps aproximació: 40'
  • Temps de descens: 1h30'
  • Temps de retorn: 45'
• Dificultat: v5-a1-I
• Ràpel més llarg: 80 mts.
  
• Corda: 2x90
• Cartografia:
  • Collsacabra - Vall de Sau - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya
• Bibliografia:
  • Descenso de Cañones - Girona (TOMO II) - Eduardo Gómez
• Observacions:
  • Preveure un protector de corda d'almenys 50 cm. si volem baixar sense patir mica pels fregaments a la capçalera de R80.
  • Un pedal ens pot ser útil per sortir d'algunes reunions.
  • Descens només realitzable prèvia autorització segons ordenança de 2021

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Sigui des de Manlleu o de Roda de Ter estant ens dirigirem cap a l'Esquirol per passar l'Àrea de Servei del Cabrerès, just a l'entrada del poble i passar-la de llarg.

Obviarem l'entrada al poble, i la passarem de llarg, seguint circulant per la C-153 i sense prendre cap mena de trencall fins a veure el primer rètol que ens adverteix de la nostra arribada a Rupit, creuarem un torrent i després d'una llarga corba cap a la dreta trobarem el trencall que duu a Rupit per la carretera BV-5208.

Arribats al poble tindrem un gran aparcament a la dreta i per sota nostre, i una plaça més petita a l'esquerra, arribarem a un trencall que prendrem a la dreta bo i deixant a la nostra esquerra l'oficina de turisme.

Circularem per aquest carrer empedrat i estret fins a sortir d'aquest poble tan bucòlic, el bonic empedrat esdevindrà paviment de formigó i no agafarem cap trencall fins que en sortir d'entre els arbres als plans de damunt de les cingleres, quedant-nos una petita casa a l'esquerra i al bell mig d'una llarga corba a la dreta, prendrem un trencant descendent per l'esquerra i sense senyalitzar. No tardarem pas massa a trobar-ne un altre de trencall, aquí haurem de prendre de nou el de l'esquerra que marxa planer, sense pavimentar, i que de seguida fa una corba a l'esquerra vorejant un camp. A l'altra banda d'aquest camp, trobarem l'aparcament, que és més un tram molt ample de la mateixa pista.

APROXIMACIÓ AL SALT DEL RIPOL O TORRENT DE CASADEVALL

Seguirem a peu per la pista, que és descendent fins al Salt de Sallent de Rupit, un altre preciós descens de barrancs de la zona i punt de moltíssima afluència en èpoques turístiques degut a la incommensurable bellesa de l'indret.

Passarem de llarg el Salt de Sallent i ara ja de pujada seguirem la pista passant un tall a la cinglera i fins que aquesta pista presenta una bifurcació molt evident que ens condueix inequívocament a un altre dels bonics descens de la zona, el Torrent del Gravet. Passat l'accés a aquest bonic barranc seguirem pel sender que recorre més o menys proper a la cinglera i que ens durà als planells de pastura del Roc Gros, ja amb vista a les cases del Castellet, Can Miquel i Casadevall.

Passarem per sota el Castellet i a tocar de Can Miquel, i passada aquesta darrere, ens dirigirem a la rasa per la pista i entrarem al barranc o Rec del Ripol just en el punt on un pont el creua.

EL DESCENS DEL SALT DEL RIPOL O TORRENT DE CASADEVALL

Començarem a progressar per sota el pont i superant un parell de ressalts sense massa importància i no tardarem pas massa a albirar una vertiginosa vertical, venim avisats, tres ràpels, i cada vol que recuperem la corda, un nou ràpel encara més espectacular que l'anterior. Sense trobar un suposat ancoratge a l'esquerra que ens hauria de permetre d'arribar a la primera instal·lació amb compte, ens hi aproparem amb cautela.

La reunió del primer ràpel sembla haver estat reforçada recentment, dos parabolts amb anella semblen ser el que ja hi havia, però a un d'ells se li ha afegit un altre parabolt amb una cadena i un maillon al final, que s'atansa a un dels dos primers per a reforçar-lo. La idea ens sembla curiosa però encertada, ja que tenim dos punts sobre els quals la corda actua com un de sol, facilitant una recuperació que per les característiques del ràpel es podria preveure complicada. Res més lluny de la realitat, comencem el ràpel, de seguida ens posem al vèrtex de la roca i l'ambient vertical esdevé inqüestionable, d'aquells que ens posen en una curiosa, agradable i plaent tensió per a fer les coses ben fetes a tants metres del terra.

Seguim davallant aquest primer ràpel, cercant la instal·lació del següent. Just passat el vèrtex de roca ens toparem amb un químic; més avall, d'instal·lacions n'hi trobarem per donar i per vendre, aparentment, de l'original se n'ha trencat un espit, i al càncam que hi restava s'hi ha afegit un parabolt amb anella, units per un cordino també amb anella.

A la dreta d'aquesta instal·lació, una de més nova, que sembla posada de fa ben poc, dos parabolts units per cadena, i encara més a la dreta, una reunió de químics units per cadena, instal·lada a parer nostre massa a prop de l'aresta d'una visera rocosa. Aquesta darrera és la més còmoda de totes, però optem per la que ens sembla més nova, dels dos parabolts perquè com diem, la de químics ens sembla instal·lada massa a prop de l'aresta de roca. Cadascú amb les seves manies a més de 100 metres del terra.

Per sota nostra observem la instal·lació, amb moltíssims punts, i respirem alleugerits, ja que la ressenya original que teníem del llibre d'Eduardo Gómez parlava d'un pèndol de set metres per poder accedir a la instal·lació. Res més lluny de la realitat, no haurem de jugar a gronxar-nos per arribar a la instal·lació, que es troba a uns 30 metres de la que ja ens queda per damunt del nostre cap.

La dita instal·lació es troba just damunt d'una lleixa rocosa molt i molt còmoda on tocarem de peus rapelant sense fer res més des de la reunió de dalt, sense fer pèndol és cert que no arribem amb el braç a la reunió, però no ens queda ni a un metre, n'hi haurà prou d'esperar a tocar de peus a la paret (la lleixa de roca) i amb aquesta ajuda arribar a la reunió.

De nou i per sorpresa nostra, instal·lats còmodament en una reunió ubicada en un preciós balcó de roca a uns 80 metres del terra, observem com als sis ancoratges antics, se n'hi ha afegit un de nou, encara amb la pols d'haver perforat la pedra, i unit a un dels altres amb cadena. Si mirem avall, se'ns planteja el dubte si la tosca serà massa abrasiva per la nostra corda de 8,5, i si amb el petit protector que portem en tindrem prou per a salvar aquest obstacle amb seguretat. També més avall, observem una "i grega" que cerca evitar el fregament de la roca amb la paret just quan el ràpel esdevé absolutament volat.

Així doncs, comencem aquest preciós ràpel, procurem de col·locar el protector de corda i seguim davallant cap a la "i grega", col·loquem la corda per evitar el fregament i abans de seguir davallant, oh, sorpresa! A la nostra dreta una nova instal·lació de químics units per cadena i anella, de nou al vèrtex que ens permetria de reinstal·lar i fer el ràpel sense cap mena de fregament ni ús de la "i grega". Calculem que aquesta instal·lació deixaria el ràpel entorn els 65 metres escurçant així en bona manera la corda necessària per escometre aquest descens.

Com que no coneixíem aquesta realitat, seguim amb el pla inicial, fer el descens per la línia més semblant possible a l'original que seguiren Edu Gómez, Albert Campo i Xavier Izquierdo l'any 1995 en el primer descens d'aquest bonic salt.

El ràpel, i l'entorn, o ambdós, qui sap què n'és més, són preciosos, i fan que aquestes tantes desenes de metres que ens separen de tocar de peus a terra no se'ns facin llargs en absolut.

Cal parar atenció a la recuperació, ja que tenim col·locada la corda en una Y on s'hi poden enganxar en baixar tant el protector com, sobretot, el 8 o qualsevol element que hàgim emprat per a la instal·lació de la corda.

A la base, un bon espedreguer just damunt un ressalt d'uns cinc metres que evitarem per l'esquerra, tant serà així, que ja ni rependrem el torrent, seguirem per fora d'aquest a la seva esquerra fins trobar la pista o camí de retorn.

Retorn del Torrent de Casadevall o Salt del Ripol

Prendrem el camí, molt evident i sense pèrdua de cap mena fins a la sortida del Torrent del Gravet, aquí pararem atenció de no remuntar per cap feixa, doncs el camí va lleugerament en descens, seguirem i obviarem el primer trencall a la dreta que sembla menar a un grau. Si seguim pel camí de sota caminarem llargament fins trobar una nova bifurcació amb una fita i una marca groga, la prendrem a la dreta i en sentit ascendent per superar el Grau o Escaleta de la Donada, retorn comú amb el Torrent del Gravet i també del Salt de Sallent.

Un cop superada l'Escaleta de la Donada ens trobarem de nou damunt la cinglera, seguirem cap al mirador del Salt de Sallent i d'aquí, desfarem el camí que ja coneixem d'abans fins al cotxe.

Si el temps ens ho permet, modificarem la ressenya amb tots els elements de més que hem trobat en el nostre descens, doncs pensem que aquesta que es troba a docuwiki ha quedat força obsoleta.