Barranc d’Esqueis de Ravionet

• Activitat: Barranquisme a la Selva
• Altres toponímies:
  • Salt de les Artigues
• Població més propera: la Cellera de Ter
• Combinació de cotxes: possible i útil
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 463285
  • Y: 4649903
• Horaris TOTALS amb un cotxe:
  • Temps aproximació: 2h
  • Temps de descens: 2h 15'
  • Temps de retorn: 10'
• Dificultat: v5-a1-IV
• Ràpel més llarg: 55 mts
  
• Corda: 2x60
• Cartografia:
  • Collsacabra - Vall de Sau - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • El mapa alpina no indica la totalitat de la pista de pujada
  • Open Topo Map (cliqueu per obrir l'enllaç)
• Bibliografia:
  • Sense referències
• Observacions:
  • Obligades tisores de podar i guants
  • Molt recomanable un protector de corda, botes i escarpins, corre un fil d'aigua tot l'any i haureu de fer filigranes per evitar alguns tolls.
  • Suposadament reequipat, és així en els ràpels més llargs, però enmig hi trobareu passamans de naturals precaris i espits ben rovellats. Preveieu cordinos de reposició i qui sap si algun punt d'ancoratge per si un cas.
  • Llegiu bé l'aproximació aquí descrita, ja que no tota ella és de bon caminar.

BUSQUES UN GUIA DE BARRANCS?

Fruit més de cabòries i elucubracions pròpies que no pas d'haver parlat amb algun pagès o habitant de la zona que ens ho hagi confirmat, suposem i creiem que la toponímia escollida i manllevada del proper turó Esqueis de Ravionet ha de ser forçosament errònia. Primerament, si ens fixem en els mapes de la zona veure com arreu, dels torrents se'n diu "sot", i el que manlleva el nom de la casa de Ravionet és el que baixa just per darrere d'aquesta. Si cerquem més en diversos mapes, trobarem com el salt principal del barranc pren el nom de la masia que hi ha a la capçalera, el Salt de les Artigues. A més un cop fet el descens, dins aquest hem pogut observar restes de dos camins ben ferms que creuaven el Sot, ben segur connectant les masies de les Artigues i Can Llavor, a dreta i esquerra del Sot.

Així pensem, tot i que com diem no en tenim cap certesa i això és més un divertiment que no pas un estudi rigorós, que una toponimia correcta de l'indret hauria de ser quelcom més semblant a Sot de les Artigues que no pas el Barranc dels Esqueis de Ravionet, ja que un esquei, a més, no té res a veure amb una rasa, sinó que és un turó cantellut, com en són les pedres i roques de la zona.

Però bé, ara que ja ens hem esplaiat, posem-nos a parlar del barranc i com arribar-hi!

Accés al Barranc d'Esqueis de Ravionet

Com que ben probablement accedirem a la zona des del Sud, prendrem com a referència la vila d'Anglès, on arribarem tant si venim de Girona com de les comarques més al sud o també en el nostre cas, de la Catalunya central.

Circularem per la C-63 cap al Nord, passant per La Cellera de Ter i el nucli del Pasteral, on haurem d'estar ben al cas, ja que passada la darrera casa albirarem al fons el pont que creua el Ter, però abans, a la dreta, un trencall que duu al Pantà de Susqueda.

Seguirem aquesta carretera, ben segur l'antiga carretera, i passarem per sota del pont de la nova per anar a creuar el Ter per un pont més menut, en vistes a la presa del Pasteral. Passat el pont, tombarem a l'esquerra.

Seguirem aquesta petita carretera amb compte si és dia laborable, ja que hi ha dues graveres importants i la circulació de camions pot sorprendre'ns.

Seguirem fins al trencall de la segona gravera, l'identificarem per tenir un rètol ben gros on diu GRANETS I PORFITS.

Aquí aparcarem amb moltíssima cura, ja que hem de garantir que els camions que venen i van de la gravera puguin maniobrar amb comoditat, recordem que nosaltres estem en temps de lleure, i ells treballant.

Aproximació al Barranc d'Esqueis de Ravionet

NOTA PRÈVIA: Si voleu fer aquest descens amb combinació de cotxes, a posteriori hem trobat un track a wikiloc que en descriu l'accés (enllaç de Summit Lover).

De casa estant, havent estudiat diversos mapes per saber quina era la millor (o la menys dolenta) opció per pujar a la capçalera del barranc, vam observar que hi ha dos camins, un a la dreta hidrogràfica, el que hem escollit, però també un rastre de pista, a trams rastre de sender per l'esquerra hidrogràfica i que per ortofoto sembla presentar un estat molt pitjor a la pista de la dreta.

Atès que la casa més propera a la capçalera són les Artigues, i les nostres cabòries amb la toponímia, suposàvem que la casa havia tingut estreta relació amb aquest sot o torrent, així que ha d'existir algun camí o rastre d'aquest que connecti la casa amb el barranc, així que escollim la pista de la dreta hidrogràfica i així ho descriurem.

Comencem doncs a caminar en direcció a la Gravera, procurarem ser discrets, ja que a priori no se'ns permet de passar per l'indret. Creuarem part de la gravera cercant una pista que remunta a l'esquerra abans d'arribar al torrent. La pista en el seu tram inicial es troba en un estat perfecte de conservació, i fa algunes marrades a esquerra i a dreta, bo i guanyant alçada ràpidament fins que tombarà a l'esquerra i mantindrà la cota, amb lleugera pujada durant una llarga marrada. De mica en mica observarem com la pista es degrada i la vegetació fa acte de presència. Sortosament, hi ha un pas força net gràcies al qual avançem sense problemes, tot i que de forma pausada, ja que ens anem entretenint a tallar encara més branques a fi de posar el nostre granet de sorra en mantenir el pas net.

Farem una corba molt marcada a l'esquerra, i de nou el camí fa una llarga marrada mantenint cota, pujant lleugerament. Aquí volem aconsellar a qui es guiï per aquestes línies, que en trobar uns punts verds que suggereixen abandonar el camí cap a la dreta per fer un bosc a través, que ho feu, ja que el pas serà net fins que la pista vagi paral·lela al Sot de Ravionet, allà us trobareu amb un autèntic tap d'esbarzers, on com observareu al track, ens hem obert pas pel marge dret i hem anat a cercar la pista uns 20 metres per sobre nostre. Si ho feu en el punt on les marques verdes us ho indiquen, remuntareu per la carena i enllaçareu amb la corba de sobre.

Aquest és l'únic pas conflictiu que presenta aquesta pista fins a arribar a les Artigues, superat això, seguirem per la pista amb un pas prou còmode i generós, que cal que seguim mantenint a cop de tisora.

Ja a la part alta del nostre camí, observarem com la pista millora a causa d'una recent rompuda al bosc, i per uns minuts podrem guardar les tisores i fixar-nos en la pista que prenem, ja que l'entramat de pistes i camins pot resultar un xic laberíntic. D'entrada la premissa ha de ser seguir ascendint sempre, així a la primera cruïlla prendrem el camí que puja, lleugerament a la dreta, i a la següent, de nou cap a la dreta i en sentit ascendent. A la pròxima cruïlla tombarem a l'esquerra, per bé que si seguíssim recte retornaríem a la pista una mica més amunt i fent volta. La següent cruïlla doncs, l'obviarem i seguirem recte, doncs per la dreta se'ns incorpora la pista de la cruïlla anterior. Sense més cruïlles ni parar de pujar, arribarem a l'antiga masia de les Artigues.

Ben segur que aquesta casa havia d'haver estat important, doncs les llindes de les finestres presenten un treball de pedra prou elaborat! Ens entretenim a observar els interiors de la casa en runes, la cuina, la fresquera, el forn i el que resta de la llar de foc.

Seguirem el nostre camí cap a l'inici del descens, primer per la pista que ens ha dut fins aquí, però ben aviat, se'ns farà molt evident un ample rastre de sender que baixa per la dreta de la pista. El sender és ple de rocs caiguts dels marges, però en el seu tram inicial és de molt bon transitar, ho és però, fins que ens aboca fora del bosc net que hem travessat, quan s'obre la clariana, els arbustos s'apoderen de l'espai del camí i avançar es fa més dificultós, per bé que seguirem veient evidències que sóm damunt d'un camí. Caldrà procurar no perdre alçada, i si seguiu estrictament el track que publiquem notareu com en algun moment vam perdre massa alçada i vam deixar el rastre de camí confosos entre la fulleraca. Convé procurar de seguir sense perdre massa desnivell i sortirem a un altre espai de feixes antigues i un sotabosc més net. Al final d'aquestes, cercarem un espai rocallós que ens permet d'accedir al barranc amb certa comoditat. Tot plegat, escassos 100 metres de mal caminar.

De tot el camí d'aproximació, el que menys hem pogut netejar, ja que les tisores de podar no donen abast amb brancada tant gruixuda han estat aquests darrers metres d'accés al barranc.

Val a dir també que aquest seria també l'accés més lògic al barranc combinant cotxes, ja que un viarany ressegueix la carena del Serrat de les Artigues, i que connecta directe amb el poble de Sant Martí Sacalm, així no només seguiríem el camí més llògic i curt, sinó que enlloc d'haver obert un camí del no res des de la llera esquerra, hauriem recuperat un antic sender.

EL DESCENS DEL BARRANC D'ESQUEIS DE RAVIONET

L'inici del descens francament fa plantejar-se l'opció de tornar per on hem vingut, ja que es troba força vestit en alguns trams, i el pas més net és sempre el que va per la llera del torrent, amb tolls plens d'aigua on ens mullarem els peus.

Un cop convençuts que no ens enretirem i prosseguim amb el descens començarem a avançar procurant en diverses ocasions de no mullar-nos els peus, ja que no havíem previst aquest fet.

L'inici és una progressió a trams prou feixuga per un llit del riu mig vestit, per bé que no és pas massa difícil d'avançar.

El primer ràpel el trobarem just al capdamunt d'una rampa rocosa que ben bé es podria desgrimpar, observarem a banda i banda del barranc dos murs de pedra que ben segur sustentaven un camí que venia de la casa de les Artigues. El ràpel el trobarem muntat d'un arbre a la dreta, força endarrerit, però preferim muntar en una petita alzina just al vèrtex del terreny, a l'esquerra del curs del torrent.

Continuarem progressant pel barranc fins a trobar el següent ràpel, punt on el suposat reequipament que s'anuncia en algunes ressenyes grinyola com una frontissa rovellada, un parabolt mal expandit amb un maillon molt prim, reenviat a una savina morta, amb dues baules de cadena per on amb penes i treballs passa la corda de 10 mm. Amb tot, el conjunt és segur. A la base d'aquests prop de quinze metres ens hi espera un toll d'aigua evitable. També restes de murs de pedra seca, qui podria imaginar els ancestres de la zona cultivant en aquest indret on nosaltres ara només podem moure'ns torrent avall de tupida com n'és la bardissa que ocupa el sotabosc.

El barranc segueix i no tardarem massa en intuir una vertical important. L'aproximació a aquesta es fa per un particular passamà ja equipat a l'esquerra, on observarem un abalakov a la roca fet amb el taladre, i, aquí si, una reunió ben renovada i un xic incòmoda on només es pot estar una persona. Sóm davant del ràpel de 30 metres, i hi trobarem un fregament força important en el punt on el ràpel es posa més vertical. Res que no es pugui solventar amb un protector de corda.

El proper ràpel el trobem d'immediat, un passamà a l'esquerra que s'inicia en un arbust que inspira poca confiança ens condueix a un monopunt amb anella que ens permet de davallar aquests deu metres que vindràn seguits d'un nou passamà muntat en un abalakov a la roca i que ens condueix a un altre ràpel d'una desena de metres.

Un petit tram a peu ens duu a retrobar-nos amb les verticals, primer però, caldrà arribar-hi emprant un passamà muntat sobre espits ben rovellats, el darrer dels quals amb maillon i anella per rapelar, res massa rellevant tenint en compte que només rapelarem uns cinc metres per accedir a la següent capçalera, ara a la dreta, dos parabolts, un d'ells amb anella, més un tercer molt separat d'aquests, però més proper a la vertical. Malgrat trobar-se completament sec, el ràpel és ben bonic, i això que el millor encara resta ocult barranc avall.

I és que després d'una desgrimpada molt delicada, que amb aigua pot esdevenir un còmode tobogan, arribarem a una petita, ampla, però molt bonica gorja penjada a uns 70 metres del terra, tot un balcó privilegiat amb el riu Ter com a protagonista davant dels nostres ulls. El bonic tram que fa unes setmanes baixàvem amb kayak.

Anem a pams per descriure aquest tram, doncs haurem de començar despenjant-nos unss metres, vora quinze, per arribar a la instal·lació del gran ràpel de 55 metres del barranc.

Recomanem baixar en doble, o muntar la corda amb molta cura en aquest punt, ja que la recuperació se us pot complicar. Compte també amb no voler anar directes a una reunió amb cordinos que podem veure en sortir, força metres avall sota una visera de roca i en una repisa prou còmoda. La millor reunió per aquest ràpel la trobem també al marge dret del barranc, així que haurem de desviar-nos lleugerament a l'esquerra (mirant de cara a la paret) per poder arribar a una reunió sota uns arbres (res de pèndols, com hem trobat ressenyat). Tot i que està reenviada als arbres, la instal·lació per si sola ja ofereix prou seguretat, i des d'aquí podrem fer tot el ràpel al complet.

Val la pena destacar que en cas de tenir algun problema amb les cordes, hi ha dues reunions més (que hàgim vist) i que per bé no les recomanariem d'inici, poden servir per a un pla B. La primera, ja mencionada força malmesa, però de tres punts, situada uns 10/15 metres per sota la que hem utilitzat nosaltres per a fer els 55 metres. Més una tercera, una trentena de metres avall, digna de museu, dos parabolts amb un roscapedra central units per cadena i una enorme anella per la corda, la trobareu força desplaçada cap al marge dret del barranc.

Caldrà que seguim per un barranc que ja evidencia anar-se acabant, trobant un nou ràpel d'un natural a la dreta per davallar els següents quinze metres.

D'aquí en endavant, per bé que la ressenya indica dos ràpels més, només hem trobat un ressalt molt delicat sota uns arbres caiguts, i ja després d'un (per sort) brevíssim tram d'esbarzers ben empolsinats per la presència tant propera de la gravera, hem sortit per l'esquerra del barranc, ja que acaba sobtadament a la gravera havent modificat per complet el llit del barranc.

RETORN DEL BARRANC D'ESQUEIS DE RAVIONET

De forma curosa i discreta, procurant no estorbar la maquinària que treballa i sobretot no prendre mal, seguirem la gran pista que hi ha a l'esquerra del torrent, i que en sentit descendent ens tornarà a l'entrada de la gravera i al cotxe.

ATENCIÓ: El tram corresponent al barranc ha estat traçat sobre mapa per evitar punts errants derivats de la manca de senyal de GPS. La resta és l'enregistrament de l'aproximació i retorn tal com ens l'ha servit el GPS.