Barranc de Gavarra

El barranc de Gavarra és considerat el barranc amb més recorregut del Principat de Catalunya.
Molt ben format i excavat a la roca, de dimensions extraordinàries i amb llargues estretors i fins-hi tot alguna zona de foscos, consta d'una innumerable successió de petits rapels i desgrimpades que demanden d'una bona agilitat amb les cordes; fet que fa recomanable evitar entrar al barranc de Gavarra en grups numerosos, doncs el temps de descens se'ns pot disparar excessivament.

L'aigua, és complicada de trobar de cap a cap, si bé després de bones pluges n'hi trobarem, en aquesta ocasió nosaltres només n'hi hem trobat a la darrera hora de descens, aproximadament i, és clar, al tramm que hem baixat pel riu Rialb, sens dubte un final molt agradable.

La nota negativa del barranc és el retorn; llarg i feixuc, també perdedor si no coneixem els topants, com ha estat el nostre cas.

Encarem la jornada d'avui amb el Marcel, el David i el Joan.

Fitxa

  • Activitat: Barranquisme
  • Punt de sortida: Corral de Plan de Brucs
  • Població més propera: Gavarra (Coll de Nargó)
  • Combinació de cotxes: possible, imprescindible tot terreny i conèixer bé la zona
  • Distància d'aproximació: 5'28 km des de Gavarra (700mts des de la Borda)
  • Distància de retorn: 6,44 km fins la Borda (11km aprox fins a Gavarra)
  • Descens del barranc: 380m aprox
  • Temps de descens: 5/6h per a quatre persones
  • Temps total emprat: 9h13'
  • Dificultat: Tècnicament fàcil, habitualment sec; REQUEREIX UNA GRAN FORMA FÍSICA
  • Cartografia:
    • Cartografia de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  • Bibliografia:
    • 50 Barrancos del Pirineo (Ed. Desnivel)
  • Material recomanable: 2 cordes de 20mts seran suficients. Preveure molta aigua i també menjar per a la llarga jornada.

Punts de referència

Punt de referència

Temps parcial

Temps total

Km.

Gavarra / Borda (amb cotxe)

24'

24'

4'57'
Inici del barranc

16'

40'

5'28km

Final del Rialb

5h12'

5h52'

10,28'

Borda (cotxe)

3h21'

9h13'

16,72

 

Descripció de la ruta

Si cerquem per internet informació sobre el barranc de Gavarra trobarem descrites tres opcions diferents per apropar-nos al barranc.
Tenim l'opció de combinar cotxes sempre i quant disposem de dos tot terrenys que no és el nostre cas; la segona opció, és la d'aparcar a l'entrada del poble de Gavarra i prendre el camí que surt a l'esquerra, pràcticament en direcció oposada a la que hem arribat per carretera, i deixar enrere Gavarra per anar fins la borda ensorrada i d'allà davallar fins al barranc de Gavarra. La darrera opció, i la que hem pres després de parlar amb un veí del poble que ens informa del bon estat de la pista, és seguir la pista que hem dit fins a la borda, però amb cotxe, fet que ens estalvia de ben cert una hora d'anada i tornada.

Aparcats a la borda, agafem tots els trastos i comencem a descendir cap al barranc de Gavarra a envistes del poble homònim.
Baixem per un rastre de sender escassament fitat i que perdem a estones i tornem a trobar, fins que ja gairebé a la llera del barranc un camí ben marcat creua la vessant en perpendicular baixant fins al barranc.

No ens equipem encara, doncs no hem estat de sort i, malgrat haver llegit que el barranc duia aigua de cap a cap fa dos dies, aquesta ja només circula pel sistema kàrstic que hi ha sota la grava del barranc de Gavarra. Avancem caminant per la llera seca del barranc fins a trobar-nos amb una tolla plena d'aigua, saltable com la majoria quan hi ha aigua (alerta amb els troncs al fons de les tolles). Cometem l'error de posar-nos el neoprè al complet i ja no ens el treurem més, fet que ens provoca una ràpida deshidratació.

Seguim endavant per la successió de petits rapels i ressalts que podem desgrimpar sempre i quant sigui segur, en cas contrari, no dubtem a muntar corda. Algun rapel llarg sense veure'n la base (15m), coves i estretors seran la tònica general d'aquest barranc, a resaltar el tram de foscos abans d'arribar a la confluència amb el Barranc de Carreu, que per desgràcia també es troba sec. Aquests foscos, ben excavats i d'altes parets recorden en bona mesura als grans barrancs de la Serra de Guara; ben mirat, fa estona que el barranc ens recorda als grans de Guara.

Just després de la confluència amb el Barranc de Carreu (on per cert, hi ha la única escapatòria del barranc, a mà esquerra), trobarem una tolla (ràpel de 8 saltable) i seguirem per un llarg passadís, a trams més obert, a trams més engorjat, i d'aigua molt neta, com indica la nombrosa presència de fauna a l'aigua, especialment de tritons.

En general però, aquest darrer tram del barranc consta d'una bona successió de ressalts, molts d'ells en sec difícilment desgrimpables, situats en un entorn immillorable de passadissos més o menys estrets, i amb l'afegit que a mesura que avancem, el nivell freàtic va pujant, i acabem amb un tram d'una hora aproximada amb la companyia d'una aigua freda com el gel. A destacar del darrer tram, la successió d'estrets passadissos inundats que fan que el barranc acabi de regalar-nos la cirereta.

La nota dolenta del barranc, i ja havíem llegit que és el problema principal quan aquest es troba sec, són un porc, un voltor i un cabirol que trobem als últims 50 metres de barranc just abans de confluir amb el Rialb, la pudor és insuportable, per sort, no són dins de cap marmita i no hem de nedar en aigües putrefactes.

Arribats doncs al Rialb, contemplem que baixa alegre, però sense presentar problemes. S'han acabat els ràpels, així que ens traiem els arnesos i tot allò que sigui susceptible d'enganxar-se i comencem un preciós descens pel riu Rialb, sens dubte, un altre regal als sentits, una aigua cristal·lina, no massa freda i que en els trams més profunds ens portarà, deixant-nos dur per la corrent.

Un primer tram perfectament encaixonat, que a l'obrir-se ens ofereix una sortida a l'esquerra. Si tenim temps, val la pena quedar-nos al riu i seguir avall, per baixar a la dreta a través d'uns túnels fruit de les formacions de tosca, preciosos i que acaben en un petit salt a l'escuma d'un saltant d'aigua.
Més endavant, un passadís de "ràpids" i al final d'aquests, ja divisem el famós túnel del Rialb. Just al creuar-lo, podem abandonar el riu quan aquest s'obre, i si encara ens queden ganes d'aigua, fer alguns salts a la fonda tolla que hi ha.

Ens canviem i precipitadament, segurament massa perquè no trobem el camí evident, sortim del barranc i enfilem costes amunt i grimpem una petita muralla rocosa per la banda d'uns arbres i trobem el camí que ens permetria retornar a la primera de les sortides que hem anomenat del Rialb i repetir el tram dels túnels. Si la prenem a la dreta, creuarem la rasa i just en veure que el camí baixa cap al riu (molt segurament el que hauríem d'haver pres de bones a primeres) podem seguir recte (a la dreta si pugéssim pel camí) seguint un rastre de caminet que mica en mica va guanyant alçada, i a trams sembla marcat amb marques blanques. Perdent-lo i retrobant-lo arribem a uns plans on hi ha una pista forestal en no massa bones condicions i que comença també guanyant alçada fins a una altra pista, aquesta sembla repassada de fa poc, la prendrem a la dreta i la seguirem bona estona deixant-la només a mà esquerra per un bon pujador just quan a davant veiem la tanca d'una plantació de tòfones. Seguirem de nou aquesta pista fins que veurem que vol baixar per creuar una rasa, aquí l'abandonarem pel rastre de pista/sender que puja per l'esquerra de la rasa tot acabant per damunt de la codina i trobant de nou una pista ja més marcada que ens durà fins a la carena del serrat anomenat de les Tres Creus. Només ens restarà anar-la seguint sense prendre trencalls secundaris i al cap d'una bona caminada i ben esfarnegats arribarem de nou al cotxe, que ens estalvia de nou, una hora de retorn fins al poble de Gavarra.

Sens dubte el barranc de Gavarra és un barranc espectacular, hom diu que difícil de trobar en condicions hidrològiques adequades, ho hem trobat a faltar.
Val a dir que per l'esforç físic que representa és un barranc que podríem considerar de col·leccionista i possiblement no massa repetit, doncs els camins en general són poc fressats i l'orientació a la zona no és del tot senzilla (com sol passar a vegades, potser hi ha maneres més evidents de fer-ho i nosaltres no les hem sabut trobar).
En tot cas però, és un barranc espectacular i de grandíssim recorregut que prou fan merèixer la pena l'esforç del dur retorn.

 

Croquis

 

Mapa i track per a GPS

Arxius de descàrrega

ATENCIÓ: Track traçat sobre mapa per evitar els punts errants de l'original degut als trams engorjats.

Descarrega el track fent click dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Format GPX

Gavarra (Coll de Nargó)

La borda i les cases de Cal Rella des d'on iniciem l'aproximació

El primer tram ben eixut

Algunes tolles són encara plenes d'aigua

Ràpel de 15m

Estretors amb aigua escassa

La zona de foscos, molt ben formada

Salt després del Barranc de Carreu

Amb aigua molts es podrien saltar, com aquest

Tot per no muntar la corda

Passadissos inundats al tram final

Se succeeixen els trams "oberts" i els encaixonats

De desgrimpar també n'hi ha un tip

Trobem molta fauna, viva, i també morta

Algun tram de passadissos més oberts al final

Confluència amb el riu Rialb

¿Vols compartir-ho?
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *