Afluent del Torrent de Sant Romà, Cercs

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme al Berguedà
• Altres toponímies: Torrent del Polvorí Vell
• Punt de sortida: Polvorí Vell de Sant Corneli de Cercs
• Població més propera: Cercs
• Combinació de cotxes: SI, molt útil
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 405576
  • Y: 4670615
• Temps aproximació: 5'
• Temps de descens: 1h
• Temps de retorn: 10' *segons opció
• Dificultat: v3-a1-I
• Ràpel més llarg: 27 mts.
  
• Cartografia:
  • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Canyons i Cavitats de l'Alt Berguedà - 1:25.000 (Ed. Piolet)
• Corda: 2x50
  
• Observacions:
  • EQUIPAMENT normal, naturals
  • Imprescindibles cordinos i maillons o anelles per substitució.
    • Es podria equipar amb ancoratges artificials.
  • Recomanables tisores de podar, malgrat que no és indispensable per progressar.

* Malgrat que ressenyarem la nostra experiència, i que aquesta ha acabat remuntant part del torrent de Sant Romà fins a la seva sortida, en èpoques de pluja, o senzillament si un no vol exposar-se a grimpades molt delicades, pot ser recomanable acabar el barranc seguint el Torrent de Sant Romà fins a la Mina la Consolació per sortir allí a la carretera (possiblement molt vestit).

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Circulant per la C-16 en direcció nord, vorejant per sota la central Tèrmica de Cercs trobarem el trencall que puja s St. Josep, St. Corneli i Fígols per la carretera BV-4025 i que prendrem en sentit ascendent per deixar el primer vehicle just damunt de la colònia Sant Josep, a l'aparcament que hi ha a l'entrada de la mina i just abans d'una corba a la dreta molt pròxima al Torrent de Sant Romà.

Amb el segon vehicle seguirem la carretera fins a Sant Corneli, on agafarem el trencall que duu al Museu de les Mines de Cercs.

Passarem per davant de la gran esplanada que hi ha davant del museu per seguir cap al camp de tir i després el Polvorí Vell on aparcarem just a la corba on hi ha el talús de roques que l'oculta.

És imprescindible que aparquem bé, i siguem discrets per no causar molèsties a ningú.

APROXIMACIÓ AL TORRENT DEL POLVORÍ VELL

Amb tota la voluntat que no es noti el nostre pas, prendrem la curta carretera que duu al polvorí vell de Sant Corneli de Cercs, passarem el cadenat que en barra el pas quan no s'hi està treballant i quan siguem amb vista a la porta d'accés al recinte, fixarem els nostres passos en direcció al talús de roques que aguanten el terreny, baixarem per aquest, amb compte perquè hi ha molts blocs inestables i seguirem cap al sud, a l'altre extrem inferior del polvorí, cercant la millor manera d'accedir al llit del barranc o afluent del Torrent de Sant Romà.

Un cop arribats al llit, començarem a seguir-lo per on ens resulti més còmode segons l'època i la situació de la vegetació; en el nostre cas, ens ha resultat molt útil de seguir el torrent, en la major part del temps i fins a arribar al primer ràpel, pel marge esquerre del barranc, on la boixeda, desgraciadament morta, es ha facilitat el pas.

EL DESCENS DE L'AFLUENT DEL TORRENT DE SANT ROMÀ

Després de caminar, no pas poca distància per dins i fora del llit del torrent, toparem amb els primers ressalts que desgrimparem amb compte, ja que l'altíssima humitat de l'ambient, de tant obac com és el torrent, afavoreix la vida de gran quantitat de molses, líquens i demès espècies que habiten damunt les roques i que fan difícil progressar sense relliscar.

Val a dir que a aquest descens li ha costat d'arrencar, però un cop passats els primers ressalts i arribats a la primera vertical d'entitat, aquest barranc es precipita sense massa pauses i de forma molt directa cap al Torrent de Sant Romà.

Així doncs, i sense fer-nos pregar, comencem a descriure el primer ressalt, d'uns quinze metres i que trobem instal·lat a la dreta en un natural a la dreta; comença amb un petit encaixonament i al cap d'un parell de metres verticals ja s'obre i continua en forma de rampa de roques. Hem reforçat la instal·lació amb una cinta plana doblada, però com en gairebé totes les verticals, si haguéssim dut el taladre podríem haver instal·lat a la roca amb ancoratges artificials.

Al final de la rampa rocosa, una petita cornisa manté l'alçada cap a uns arbres, mentre que si seguim davallant no trobarem la següent reunió.

Així doncs, si seguim la cornisa herbosa arribarem a un conjunt d'arbres i arbustos on hi ha la següent instal·lació, la capçalera del ràpel de 27 metres, principal interès d'aquest descens.

Substituïm la corda per una de nova, doblant-la i reassegurant-la als arbres, i hi mantenim l'argolla bicromatada preexistent.

El ràpel, davalla per un petit circ, molt encaixonat i prou interessant.

No caminarem pas gaire, i superarem un parell de ressalts de poca alçada abans no arribarem al següent ràpel, el tercer, que trobarem muntant en un roure al centre del torrent; malgrat que la corda mostra senyals d'envelliment la donem per bona, no la canviem i fem el ràpel que salva dos ressalts.

Seguirem el curs del barranc del Polvorí Vell bo i superant un parell de ressalts més fins a trobar, ara a l'esquerra en un roure, la següent instal·lació, aquesta més tocada.

Decidim no substituir-la per com n'és d'innecessària, ja que podem llaçar directament a l'arbre, baixar i recuperar sense problemes sense haver de menester cap instal·lació del natural. Aquest ràpel, d'uns tretze metres és prou bonic, vertical i rocós.

Només un ressalt destacable ens separa del darrer ràpel, altre cop d'un roure, però a la dreta, i d'uns disset metres d'alçada. Llacem de nou el roure directament amb la corda davant l'escassa utilitat i el precari estat de la instal·lació que penja d'aquest arbre.

Aquest darrer ràpel, poc vertical, més aviat una rampa de roca, ens situa a tocar del Torrent de Sant Romà, on acaba el nostre descens, però no l'aventura.

Retorn del Torrent del Polvorí Vell

En el nostre cas, ja que el Torrent de Sant Romà es trobava completament sec des de fa setmanes, l'hem remuntat fins la seva sortida, punt on teníem el cotxe. S'identifica la sortida del torrent de Sant Romà per trobar una tímida estretor, amb un gran pneumàtic a l'esquerra, just després del qual cal buscar un camí a l'esquerra (dreta en sentit ascendent) que ens condueix a la carretera.

** Si el Torrent de Sant Romà duu aigua, o preferim no remuntar-lo, en trobar aquest, hem de seguir-lo descendint fins arribar a la mina la Consolació, on podrem sortir de nou a la carretera.