Avenc de la Falconera, sortint per la via Chani

• Activitat: Espeleologia / Escalada
• Punt de sortida: Aparcament exterior Port Garraf
• Població més propera: Garraf (Sitges)
• Distància: 1,91 quilòmetres
• Alçada via Chani: 130 metres
• Temps: 3:43 hores
• Dificultat: Moderada, via molt poc equipada
• Cartografia:
  • Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
• Material recomanable: Joc de friends variats

Comencem a caminar des de l'aparcament del Port de Garraf, en direcció a un petit tunel que travessa a l'altre cantó de la Falconera.
Segons diu el Marc, podríem aparcar al Pas de la Mala Dona, vora la carretera de les Costes del Garraf, però avui hi ha una immensa grua fent obres i haurem de sortir d'aquí estant.

Caminant per darrer la muntanya, entre aquesta i la carretera de les costes, una antiga pedrera i una pista que la creua ens mena aviat a un Coll on trencarem a l'esquerra per a anar a cercar l'inici de l'avenc, en una canal molt evident que salta cap al mar.

Les instal·lacions principals, totes elles, ben reequipades de fa ben poc i en un estat perfecte.
Ens despengem en un primer ràpel molt vertical de 20 metres que ens deixa a un replà on podríem escollir sortir en un ràpel volat per fora la finestra de l'avenc de la Falconera, o entrar, com escollim nosaltres, pel forat de l'avenc de la Falconera en un ràpel de 40 metres que ens deixa doncs, en un pla inclinat cap al mar creuat per una corda que ens farà de fil de vida i que condueix a la Via Chani, l'opció escollida per a sortir d'aquí, doncs no hem deixat cap ràpel fix per a remuntar les cordes.

La via Chani, segons les ressenyes, pot tenir més o menys llargs en funció de com s'encari; nosaltres si no ens falla la memòria en vam fer un total de cinc, contant el flanqueig inicial amb el que comença la via; aquest flanqueig és fàcil i està protegit amb algun parabolt. Arribarem a la primera reunió, còmoda, i al peu d'una llastra de pedra on comença l'escalada sempre tendint a la dreta i amb un parell de passos delicats (V); trobarem alguns pitons menjats per la corrosió, però no els farem pas un lleig; la reunió la muntarem on hi trobarem una estesa de burils, i dos bons parabolts, just damunt una gran llastra de pedra que ens dóna comoditat, però que amenaça de caure al mar algun dia d'aquests.

En el següent llarg, n'enllaçarem dos (segons les ressenyes que mirem) amb una tirada directa fins a la reunió que hi ha passat el bosquet; també ofereix la possibilitat d'encarar la darrera part (accés al bosquet) per la dreta o l'esquerra del desplom rogenc.

Fa una estona que el vent ens porta gotes d'aigua, i a voltes plou de forma tímida, així que l'escalada es comença a tornar més desagradable i fins a cert punt, més insegura per la mullena.

El llarg comença aparentment fàcil amb algun pas malxinat, i pren la seva màxima dificultat (V) a la placa rugosa que ens convida a sortir dessota el desplom rogenc fins encarar la canal que ens duu al bosquet. Alguna tibada d'A0 se'ns escapa. Es munta reunió vora la paret, ja a la part superior del bosquet, pensant en encarar ja l'altre llarg sense canviar la reunió.

Al següent llarg, discutim si encarar-lo per l'esquerda dreta o esquerra, encarem la dreta, però de seguida ens passem a la esquerra per més assequible i de bon protegir; la mullena és important i patinem bastant, així que és difícil valorar la dificultat dels passos en condicions normals; recordem un parell de passos complicats. Bo i serrant les dents sortim i arribem a la reunió, plantant-nos sota els dos darrers llargs (IV i III respectivament) que enllaçarem en un de sol.

Malgrat la pluja haurà estat una molt bona combinada amb unes vistes sempre diferents pel blau del mar.