canyoning Ariege Marc

Barranc de Marc, descens hivernal

Sortim amb en Pere a endinsar-nos en la preciosa vall de Vic de Sòs (Vicdessos en francès), un indret magnífic a Occitània, concretament al departament de l'Arieja.

Aquesta preciosa vall al vessant francès de la Pica d'Estats, i al nord de la frontera Andorrana ens brinda una infinitat d'oportunitats per a la pràctica del barranquisme, i nosaltres hi arribem amb la intenció de fer un descens de barrancs hivernal, doncs sóm a principis de febrer d'un hivern que a casa nostra ha estat sec, però més generós en aquestes contrades.

Així doncs, renunciem al descens del barranc de l'Artiga, per la gran quantitat de neu, que per postres, s'està desfent a causa de les elevades temperatures. Ens aproparem al barranc de Marc, més curt, a una cota més baixa i amb unes instal·lacions que permeten esquivar l'aigua gairebé en tot moment, doncs el cabal és important.

Índex dels continguts:

Fitxa tècnica del barranc de Marc

  • Activitat: Barranquisme a la Vall de Vicdessos
  • Altres toponímies: Riu Artigue
  • Punt de sortida: Llogaret de Marc
  • Població més propera: Ausat (Auzat)
  • Combinació de cotxes: Gens útil
  • Temps aproximació: 15'
  • Temps de descens: 2h en condicions hivernals
  • Temps de retorn: Immediat
  • Dificultat: v3-a3-II
  • Ràpel més llarg: 20 mts.
  • Cartografia:
    • Vicdessos - Pique d'Estats - Pic du M0ntcalm - 2178OT (IGN Francès - 1:25.000)
  • Corda: 2x25
  • Observacions: Compte amb el cabal a la cascada de 20 metres, valorar evitar l'actiu.

Accés i aproximació al barranc de Marc

Ubicats ja a França, a la zona de Portè i Pimorens, ja sigui pel coll, o pel túnel prendrem la carretera N-20 en sentit nord fins a Tarascon d'Ariejam i a l'entrada d'aquest bonic poble prendrem a l'esquerra el trencall que per la carretera D8 ens duu als pobles de Vicdessos i Auzat.

Seguirem aquesta carretera fins a arribar a Marc, on hi ha una corba molt tancada a l'esquerra, just a tocar d'un pont que creua el barranc. Amb compte de no molestar, podem deixar el cotxe aquí.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DE MARC

Un cop estiguem preparats per començar, prendrem el sender que remunta el barranc per la seva dreta hidrogràfica, el camí puja decidit però sense fer-se feixuc, i remunta fins a la carretera que va fins al fons de la vall, que ens serviria per anar al barranc de l'Artiga.

Seguirem la carretera fins a superar el tram engorjat del barranc, i cercarem l'entrada més evident a la llera del riu.

EL DESCENS DEL BARRANC DE MARC

L'inici del tram que correspon al Barranc de Marc baixant pel riu Artigue és obert, i no presenta més inconvenient que algunes acumulacions de restes vegetals al mig del barranc, i és clar, al ser hivern, alguna relliscada si trobem gel a les vores i les pedres per les quals progressem.

El barranc fa algunes corbes, i es comencen a alçar les parets del tram engorjat, just sota la carretera, de la qual en veiem els murs que la sostenen, també precioses argenteries glaçades ens acompanyaran durant el descens, fet a tenir en compte, doncs degut a les altes temperatures del dia, algunes han caigut provocant-nos algun ensurt sense conseqüències. Restem bocabadats del preciós indret que conforma aquest barranc i passarem per sota un bloc molt característic on el barranc tomba a l'esquerra per a arribar al primer ràpel, on l'alt cabal ens dona els primers problemes a causa de la gran quantitat d'aigua.

Decidim provar de baixar per l'actiu, i poder valorar així la possibilitat de fer, o no, la gran cascada també per l'actiu.

Tot i que el descens d'aquest primer i curt ràpel no ens presenta massa inconvenients tot i la força de l'aigua, si que ens costa sortir nedant del toll de la base a causa dels moviments d'aigua, i això que arribem a tocar amb els peus a terra!

D'altra banda, la força de l'aigua tensa tant la corda que l'arriba a col·locar entre pedres de tal manera que ens resulta impossible recuperar la corda, per sort, podem creuar el riu per la tirolina que tenim a continuació, i remuntar el marge esquerre del riu (no sense dificultats) i arribar de nou a la capçalera del ràpel per desencallar la corda, i baixar de nou però per fora l'actiu evitant, ara si, el problema de la força de l'aigua.

Amb la lliçó apresa, doncs, descartem la gran cascada per l'actiu i creuem la tirolina per cercar la reunió més allunyada del salt d'aigua, que brolla  tot concentrant l'aigua en un punt molt concret. Trobarem, com en tot el barranc, múltiples opcions en forma de les més diverses instal·lacions, i optem per la més allunyada, instal·lada en uns arbres i amb un cable fix que en protegeix l'accés d'una possible caiguda. Davallarem al toll allargassat de la base del salt d'aigua amb aquest bonic ràpel que esdevé volat.

Seguirem el barranc de Marc per buscar la següent instal·lació a l'esquerra, al llavi superior d'una petita bauma, podrem així baixar aquest petit ressalt amb els peus a l'actiu i seguim constatant l'enorme força que té l'aigua.

De nou, i a la capçalera d'un nou repte hidrològic, trobem una preciosa i altíssima argenteria a l'esquerra del barranc que ens deixa bocabadats. Identificarem l'indret pel rètol que adverteix de l'alt risc de saltar des de la riba esquerra, doncs a la base del salt d'aigua hi ha moltes pedres, que s'evidencien només en observar el comportament de l'aigua en caure al toll de la base d'aquest salt. Rapelarem per la dreta aquest ràpel de 10 metres evitant tant com ens és possible l'actiu, que tot i ser més dispers que en el salt de 20 metres, aquí segueix tenint una força incontrolable.

El lloc no pot ser més bonic, un preciós i allargassat passadís d'aigua, amb altives parets carregades de caramells de gel en retrocés, alguns dels quals van caient dins el barranc al nostre pas, és aquí on cal prendre més precaució, doncs és obligat passar-hi per sota, amb el risc que algun d'ells ens impacti.

Al final d'aquest passadís de roca i aigua el barranc de Marc vira a l'esquerra i les seves aigües cauen per un llarg tobogan que rellisca molt, i que, amb l'enorme força de l'aigua ens és impossible de superar amb seguretat sense l'ajuda de la corda, que podem instal·lar en un parabolt que hi ha al començament del tobogan.

A partir d'aquí el barranc s'obre i els obstacles que ens resten son ben pocs, ja amb algunes edificacions del poblet de Marc a la vista, i també el pont que creua el barranc, superarem un nou ressalt amb la corda instal·lada a la dreta, punt on també podem fer un petit salt des d'una llengua rocosa a sota el pont.

El descens del barranc de Marc acaba a sota un pont que duu a una finca privada, i sortirem per la dreta, amb l'opció de saltar a l'aigua des de la dreta, sota el pont.

Un rètol a l'inici del pont recalca el fet que es tracta d'una instal·lació privada i es prohibeix utilitzar el pont per saltar, així que cal fer el salt des de sota el pont tal i com hem indicat abans, només respectant l'entorn i la gent dels indrets per on transcorren els nostres apreciats barrancs en podrem seguir gaudint durant anys i anys.

Retorn del Barranc de Marc

Seguint un senderó que hi ha a la dreta del barranc i que s'inicia just abans d'un petit ressalt, podrem sortir a la carretera on tenim el cotxe.

Ressenya del barranc de Marc

barranquisme hivernal a l'ariege
Font: Speleo Canyon Ariege

Mapa i track per a GPS

Descarrega el Track GPS

Descarregar el track per a GPSATENCIÓ: Com sempre, marquem el tram de descens sobre mapa per evitar punts errants per manca de senyal o errors de GPS.

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *