Barranc de l’Estret de Pinyana

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a l'Alta Ribagorça
• Altres toponímies: Barranc estret de l'Estany Obert, Barranc de Pinyana, Riu de Cadolla
• Punt de sortida: Cadolla - Pinyana
• Població més propera: Senterada - La Pobla de Segur, per a serveis
• Combinació de cotxes: possible estalviant 3km.
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 325542
    
  • Y: 4688267
    
• Horaris amb un sol cotxe
  • Temps aproximació: 1h15'
  • Temps de descens: 1h
  • Temps de retorn: 15'
• Dificultat: v2-a3-III
• Ràpel més llarg: 15 mts.
  
• Cartografia:
  • ICGC - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
• Bibliografia:
  • Cañones y barrancos de la Ribagorza - Javier Guerrero (Ed. Prames)
• Corda: 2x15
  
• Observacions: Les instal·lacions permeten entrar al barranc amb força cabal.

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Des de la Pobla de Segur, si anem en direcció nord per la N-260 i cap a El Pont de Suert, arribarem al bonic poble de Senterada on conflueixen els rius Sarroca i Flamisell.

Si seguim la direcció cap a El Pont de Suert, prendrem el carrer que passa per l’esquerra del Restaurant Casa Leonardo, i abans de creuar el pont que passa per damunt del riu Sarroca, prendrem a l’esquerra la carretereta asfaltada que duu a Cérvoles, Burguet, i sobretot a Naens, Cadolla i a Pinyana més enllà. Fins al poblet de Naens la pista és asfaltada, i ens aboca al cor d’aquest petit poble, on hi trobarem una plaça amb uns safareigs, a l’esquerra, prou ben indicat, caldrà que cerquem la pista sense asfaltar que surt just per damunt per aquests safareigs.

Continuarem per aquesta pista que és perfectament transitable amb un turisme normal gaudint de l’entorn d’aquesta preciosa vall fins a Cadolla on passat per damunt de quatre cases, buscarem l’aparcament. Nosaltres ho fem en una corba cap a la dreta que creua un torrent sec, just després del torrent hi veurem una casa, a 2022 en obres.

APROXIMACIÓ A L'ESTRET DE PINYANA

Un cop tinguem tot el material a punt començarem a caminar seguint la pista que va cap a Pinyana, tot i que en algunes ocasions trobarem rètols indicadors d’un suposat sender que va de Cadolla a Pinyana, el cas és que aquest a vegades es veu tallat bruscament per la pista, obligant-nos a superar algun marge d’uns dos metres per poder seguir caminant, així que preferim seguir per la pista. Aquesta remunta amb un desnivell progressiu però sense massa pausa, i s’aproparà a la sortida dels estrets, on sentirem lleument el brogit de l’aigua brollant pel riu de Cadolla. Pista amunt, poc a destacar, només el fet, força irrellevant, que en arribar a un petit grauet, on trobarem una enorme pedra característica a la nostra dreta, i on també per la dreta, s’incorpora de nou l’abans dit sender de Cadolla a Pinyana, aquí si, les marques grogues remunten per un antic camí de ferradura que ens ve de gust de seguir, més encara, sabedors que som just abans de la gran llaçada final de la pista; amb tot, però, tant alternar pista i sender, com seguir únicament la pista, varien escassos minuts el temps d’aproximació, i, tot sigui dit de passada, la pista és més plaent al presentar-nos uns desnivells més suaus.

Arribats a Pinyana és on les coses es poden complicar un xic per a qui no s’orienti bé a la muntanya, malgrat que no té cap secret.

Entrarem al nucli de Pinyana pel costat de l’església, on a vegades podem trobar una tanca que convé deixar tancada si així l'hem trobada. Un cop al poble, veurem a la nostra dreta com marxa un carreró que primer en suau baixada, i després més planer, ens duu a sortir del poble i deixar Pinyana a la nostra esquena. Seguirem aquest sender que a voltes presenta més aviat un aspecte de camí de vaques fins a passar just per damunt del que sembla ser una captació d’aigua i trobar, sender enllà, un monòlit amb una capelleta i un sant a dins.

En aquest punt, el camí de ferradura sembla que continua de forma evident endavant, però el trobem força embrossat, i  el més recomanable és prendre el petit sender de vaques (poc evident) que continua gairebé paral·lel per l’esquerra i que remunta un petitíssim, gairebé imperceptible turonet per després llançar-nos, prats avall cap al riu de Cadolla buscant sempre el pas més evident, i observant també com el camí de ferradura, a la nostra dreta, també tomba cap al riu.

En el nostre descens bosc a través cap al riu de Cadolla i buscant l’accés als Estrets de Pinyana, saltarem de feixa en feixa fins a arribar als planells a tocar del riu, que seguirem primer pel marge esquerre, creuarem just quan aquest fa un ample gir a la dreta per sota del poble de Pinyana, passarem el petit bosc de pollancres que es forma a l’interior de la corba que fa el torrent per trobar-nos les runes del que podria haver estat un antic molí, de nou, al peu del barranc.

Unes desenes de metres més endavant ens equiparem, doncs la successió de ressalts ens fa evident que tard o d’hora començarem a anar amb els peus dins l’aigua.

EL DESCENS DELS ESTRETS DE PINYANA

Començarem caminant pel llit del riu Cadolla, que és el protagonista del descens dels Estrets de Pinyana, evitant l’aigua quan ens sigui possible en un principi de barranc força desangelat en quant a esportivitat, però que ens introduirà a poc a poc en aquest paratge d’enorme bellesa paisatgística i tan isolat com n’és la vall on ens trobem. Una primera successió de petits ressalts ens conduiran a un gir a la dreta del barranc, punt on, sobretot per la dreta, les parets es començaran a alçar a banda i banda del barranc de l’Estany Obert, tot i que la vegetació de ribera segueix fent acte de presència dins el llit del riu.

Pràcticament, sense ni tan sols temps de pestanyejar, el barranc tomba a l’esquerra, per, superat un curt ressalt, tombar a la dreta de nou i, ara si, encaixonar-se més i més.

Les parets a banda i banda ara ja són infranquejables, i la de la dreta s’abraona damunt el barranc formant una vistosa visera rocosa després de la qual trobem un ressalt on, si el cabal no és molt alt podrem baixar en forma de tobogan deixant-nos caure des del punt més baix possible i flexionant moltíssim les cames per no prendre mal.

Un petit i curiós pas entre la paret, un gran bloc encastat i un petit bloc que fa que el conjunt conformi una porta per on passar ajupits ens conduirà al primer ràpel, instal·lat després d’un passamà, a l’esquerra del barranc.

L’indret no pot ser més bonic, ens trobem davant d’una vertical d’una dotzena de metres, per la dreta de la qual davalla l’aigua per un canaló perfectament excavat cap a un toll profund, ubicat al fons d’una estreta gorja perfectament excavada. En sortirem nedant, i és precisament a la sortida d’aquesta tolla on trobem, a la dreta, una instal·lació que ens pot servir en cas de cabal alt per superar el següent ressalt, que en condicions normals no reverteix cap mena de perill, però que amb cabals alts ens pot escopir directament cap a un bloc enfonsat sota l’aigua. Qui sap, si també amb el cabal alt, aquesta instal·lació podria servir-nos per a muntar un ràpel guiat per evitar caure a la gorga, si és que aquesta forma moviments d’aigua, que prou podria ben ser.

Nosaltres seguirem, i amb la brevetat i immediatesa que caracteritza els bonics Estrets de l’Estany Obert, superat el petit ressalt per sortir de la gorja del primer ràpel trobarem ja el segon ràpel, d’uns sis metres, i que, un cop l’hem comprovat sembla que es pot saltar, però decidim no fer-ho, ja que la zona des d’on hem de saltar rellisca moltíssim, i és perillós.

Així doncs, instal·lem la corda a la dreta, i baixem aquests sis metres.

Superat aquest segon ràpel, el barranc fa una essa per a després d’aquesta tombar de nou a l’esquerra per, a través d’un nou ressalt d’un parell de metres escassos i que equipem per rapelar perquè no ens refiem de desgrimpar, els Estrets de Pinyana s’engorjen, de nou, fortament, gairebé creant una zona de foscos.

Pocs metres ens separen de la primera i allargassada tolla a la qual podem saltar i nedar a plaer, en sortirem i caminarem pocs metres fins que els estrets viren a l’esquerra de nou, per, superats uns ressalts poc destacables, trobarem una nova tolla, altre cop allargassada que marca el punt i final dels Estrets de Pinyana o de l’Estany Obert.

Caldrà, però, que pacientment seguim baixant pel riu de Cadolla, però sense perdre l’ocasió de tombar la mirada enrere, per observar les precioses parets que conformen la sortida dels Estrets de Pinyana, on sobretot a la paret del marge esquerre del riu, observarem diversos forats, un d’ells, amb un tronc encastat horitzontalment, talment com si fos obra de l’ésser humà, un fet que hem observat a altres zones amb forats i baumes a les parets, però que, a causa de la dificultat d’accedir-hi, seguim sense comprendre com aquests troncs encastats talment com si haguessin aguantat una corriola han arribat en aquests indrets.

Però tornant al barranc, que encara no hem acabat, seguirem pel riu parant atenció a la paret de la nostra esquerra. Quan s’acabi la paret rocosa, veurem (si es conserva) una fita en un bloc al centre del riu. Aquí tendirem a l’esquerra, i amb un cabal normal, caminarem per una part seca del llit del riu, i amb més intuïció que certesa, cercarem un caminot que ens duu a uns grans prats.

Retorn de l'Estret de l'Estany Obert

A l’altra punta d’aquests prats, hi trobarem entre argelagues un camí que remunta sense massa desnivell cap a uns clars del bosc, i força perdedor, ens conduirà entre boscos però també creuant unes pastures i sense perdre gairebé mai desnivell, cap a la pista de Cadolla a Pinyana, arribats a la pista, la seguirem a la dreta i en sentit descendent fins a arribar al punt on hem deixat el cotxe. Si la orientació a la muntanya no és el nostre fort, és preferible de seguir el track per tenir referències ben fiables.