Barranc de les Encantades de Lanós o Lanoux

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a la Cerdanya
• Altres toponímies: Barranc de Lanó - Barranc de Lanoux - Canyon de Lanoux - Rec de Lanós
• Punt de sortida: Aparcament de l'antic telefèric de Lanoux
• Població més propera: Portè
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 409334
    
  • Y: 4712754
    
• Horaris amb un sol cotxe
  • Temps aproximació: 1h
  • Temps de descens: 1h30 a 2h
  • Temps de retorn: 25'
• Dificultat: v3-a3-III
• Ràpel més llarg: 11 mts.
  
• Cartografia:
  • IGN - Bourg-Madame - Col de Puymorens - Pic Carlit - 2249 OT - 1:25.000
• Bibliografia:
  • Laberints de Roca i Aigua - Xavier Culleré i Bergés
• Corda: 2x25
  
• Observacions: Res destacable més enllà de prendre compte amb les relliscades

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Des de Puigcerdà ens dirigirem a La Tor de Querol per la carretera N-20 que ens durà al poblet de Porta, i trobarem més enllà el desviament per creuar el coll pel tunel (amb peatge) o bé pel coll mateix, seguint la carretera antiga, direcció també a Pas de la Casa. Prendrem el trencall a la dreta cap al poble de Portè. Just abans de Portè, immediatament després d'haver creuat el riu, trobarem a mà dreta un trencall indicant la "Route des Lacs" i que duu directament al pàrquing de la Vall de Font Viva (Vallée du Font Vive). Si volem aparcar al darrer dels aparcaments, just on comença l'aproximació a peu, a l'indret de l'antic telefèric de Lanós, haurem d'abonar una taxa de 5€ per vehicle, sigui quina sigui la quantitat d'ocupants que hi vagin.

Nosaltres paguem aquesta taxa, i aparquem just davant l'edifici de l'antic telefèric de Lanoux.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DE LES ENCANTADES O DE LANOUX

Des de l'aparcament del final de la carretera, punt on s'arriba a les antigues instal·lacions del telefèric de Lanós, que ajudà al proveïment de materials per a la construcció de la presa homònima que embassa les aigües del riu que descendirem, prendrem un camí en direcció al riu, creuant-lo de seguida per una palanca de fusta, seguint un sender marcat amb pintura groga i conegut com a Camí dels Enginyers o també de les Encantades.

El camí és molt evident i ben senyalitzat, de bon caminar i en el seu tram inicial presenta un desnivell agradable d'assumir, fins i tot carregats amb el material per al descens de barrancs.

De seguida aquest camí enfilarà riu (i vall) amunt, en direcció les Caunyes, Coma Joan, i més enllà, la presa de Lanoux, i qui vulgui aventurar-se, també fins al cim del Carlit.

Aquest segueix com hem dit, fàcil i de bon seguir, fins a la intersecció entre els camins que van o venen del Llac de Font Vives i el de la Presa (Barrage en francès) de Lanó.

Prendrem el sender que duu al llac de Font Vives per apropar-nos al riu, i uns metres per sobre d'aquest, ja veient l'aigua, prendrem un camí que deixa el sender marcat i remunta el riu molt i molt proper a aquest, cercant sempre els passos més evidents fins a trobar-nos en un atzucac, just davant la cascada més bonica del barranc, on és fàcil perdre el camí, que remunta per la rasa situada més a la nostra dreta (mirant riu amunt) i que supera el monticle que tenim davant, cercant el pas més "dèbil" d'aquest turonet i així un cop dalt el monticle tombar per una espècie de passadís natural que tomba a l'esquerra cap al riu i davallar de seguida cap a la llera del barranc de Lanós.

EL DESCENS DEL BARRANC DE LANÓS

Comencem caminant per un llit obert superant algun ressalt amb compte de no relliscar i arribarem ben aviat al primer tram de gorja, preciós i que ens permet de rapelar creuant un imponent pont de roca que gairebé sembla que sifona però que també es pot desgrimpar per un pas equipat per la dreta. L'aigua és freda com el dimoni.

El següent ràpel el farem des de l'esquerra, curt però preciós, ens deixa en una marmita de mitjanes dimensions on caldrà nadar per sortir-ne a través d'una petita estretor.

La gorja en aquest punt s'obre, i les seves parets perden altura, i arribem a una preciós salt d'aigua amb un natural molt degradat a l'esquerra, que baixaria per l'actiu, i un passamà ben equipat a la dreta i que ens ofereix un parell o tres de capçaleres de les quals baixar. Decidim fer el ràpel des de la instal·lació que hi ha al final del passamà, punt on podem baixar amb la corda fins a un petit replà de roca que hi ha uns metres per sota i fer un salt al toll d'aigua, profund i generós.

Sortim del toll desgrimpant amb molt de compte el següent ressalt, acabant caient a l'aigua, sent imprescindible flexionar de valent les cames per tal de no prendre mal. És impossible no tombar-nos enrere per meravellar-nos de com és de preciós l'indret on ens trobem, cal sentir-nos afortunats de poder ser on som.

El següent obstacle el trobarem caminant només una desena de metres, podent fer un passamà i rapelar, o bé saltar des de dalt de tot a un toll no massa gran, però que no presenta problemes.

Seguirem riu avall superant diversos ressalts sense dificultats destacables, amb algun passamà equipat per passar per fora l'aigua en algun punt on la força de l'aigua pot arribar a resultar problemàtica els dies de fort cabal.

Opcionalment en aquesta secció del barranc podriem sortir del riu i seguir a peu pels caminets que hi ha a la vora, nosaltres, desconeixedors del descens decidim avui seguir pel riu a fi de no perdre'ns res.

Seguirem pel barranc, trobant alguns salts, algun d'ells molt bonic des d'uns rocs a l'esquerra (havent de flexionar força) i fins a arribar a un tram molt obert, on un camí creua el riu per una passarel·la de fusta. Aquí si, prendrem un sender que segueix el riu per la seva esquerra, i no tornarem a entrar fins al cap d'uns quatre-cents metres, on de seguida trobarem un ràpel instal·lat a terra, al centre del llit del riu, i molt seguit d'aquest, baixarem de nou amb la corda des d'una paret que trobem a l'esquerra del barranc per arribar a un passamà i que ens duu al darrer ràpel, instal·lat a l'esquerra, al final del dit passamà, en una visera rocosa.

D'aquí estant, només ens quedarà progressar fins al darrer obstacle, que podem superar saltant, si ho fem des de l'aigua, uns cinc metres, però per la dreta, ens podem enfilar a uns rocs per fer un salt de prop de deu metres.

Un cop fora de l'aigua, observarem com diverses allaus han omplert la continuació de troncs i malesa, fent impracticable el barranc, així doncs, sortirem per l'esquerra del barranc, per un camí molt ben definit, arribant de seguida al camí de retorn.

Retorn del barranc de les Encantades

Un cop fora de la llera del riu, només hem de prendre el camí (o camins, perquè en podem trobar un parell) que segueixen el riu en sentit descendent per la seva esquerra hidrogràfica i retornar així a l'aparcament on hem deixat el cotxe.

Podeu trobar l'única ressenya que coneixem a la pàgina 217 del llibre Laberints de Roca i Aigua de Xavier Culleré i Bergés.