Barranco Chico o de Cotorroñera

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a la Vall de Benasque
• Altres toponímies: Barranco Chico, Barranco de Cotorroñera
• Punt de sortida: Plaça a l'entrada de Llire (Lliri)
• Població més propera: Llire - Lliri
• Combinació de cotxes: poc útil
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 295823
    
  • Y: 4712065
    
• Horaris amb un sol cotxe
  • Temps aproximació: 20'
  • Temps de descens: 1h30'
  • Temps de retorn: 10'
• Dificultat: v3-a2-III
• Ràpel més llarg: 15 mts.
  
• Cartografia:
  • Turbón - Alto Valle de Isábena - 1:25.000 (Ed. Alpina)
• Bibliografia:
  • Valle de Benasque, descenso de barrancos - Iván Rodriguez - Torices Gamarra (Ed. Desnivel)
• Corda: 2x20
  
• Observacions: Molta precaució a les relliscades, és l'única pega del barranc, instal·lacions correctes (algun parabolt balla)

NOTA: Amb tota la modèstia del món, aconsellem seguir la descripció que aportem aquí per a l'accés i el retorn del barranc, ja que per desgràcia, almenys en el cas del Barranco Chico, el pas del temps no ha estat amable amb les descripcions de la guia ressenyada a la bibliografia, havent quedat obsoletes, vista la realitat actual de camins i senyals.

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Posant com a punt de partida la localitat de Castejón de Sos, ens dirigirem per la N-260 a El Pont de Suert i restarem atents aproximadament al cap d'un quilòmetre als senyals indicadors, que ens marquen que a l'esquerra surt una carretera cap a Liri, uns cinc quilòmetres carretera amunt arribarem al poble, i ens rebrà amb una gran plaça amb uns aparcaments a l'esquerra. Si hi ha lloc, podem aparcar aquí, si no, carrer amunt, trobarem una corba a la dreta amb forta pujada, i seguidament una corba a l'esquerra, on hi veurem, a la dreta, un aparcament més.

APROXIMACIÓ AL BARRANCO CHICO

Si hem aparcat a la plaça a l'entrada de Llire, seguirem fins a l'aparcament superior, passant per davant de l'alberg, fent una bona pujada, trobant primer la corba cap a la dreta i seguidament la corba a l'esquerra, on hi ha a la dreta un aparcament, i també uns contenidors. A l'extrem de la corba, surt una pista que ens portarà a passar per sota d'un parell de bordes, i després baixar al barranco Gordo o de Racuáns, havent deixat enrere un trencall cap a una borda.

Creuarem el barranco Gordo i seguirem per la pista trobant-nos just després del barranco un dels punts blancs que suposadament i segons la guia es seguien l'any 2011 per a l'accés al Barranco de Cotorroñera.

La pista comença a pujar fins a creuar un torrent pràcticament imperceptible, sec, i poc format per seguir vorejant la muntanya cap al sud.

En una corba molt característica cap a l'esquerra, just per damunt de la sortida de la gorja (poc visible), ens toparem amb uns prats pels quals transcorre un sender, que primer molt planer, però que a poc a poc perdrà alçada en direcció evident al barranco de Cotorroñera.

No tardarem massa en arribar al llit del barranc, primer molt obert, però evidenciant-nos ben aviat, unes ganes terribles d'engorjar-se, i a fe de Déu que ho farà!

EL DESCENS DEL BARRANCO CHICO

Un cop equipats començarem a recórrer el llit dret del riu per un petit caminet que es troba prou fressat, però que ben aviat ens retornarà a la llera del barranc; un parell de ressalts que no superarem sense endur-nos algun cop de cul a terra, avisant-nos de com pot arribar a patinar la pedra d'aquest barranc, ens conduiran al primer dels sis ràpels d'aquest breu però preciós barranc.

Dos parabolts amb anella a la dreta del barranc, un xic exposats d'arribar-hi, ens permetran davallar els primers cinc metres verticals de barranc, esquivant en bona part l'actiu, tot i que si ho voleu, es pot sucar a plaer. Creuarem un tram d'una desena de metres, amb un xic de vegetació de ribera, per arribar a un primer ressalt, que podem davallar amb compte com un tobogan, sempre amb cura, ja que la recepció és força violenta, doncs el toll ens cobreix amb prou feines fins als genolls.

A aquest primer ressalt el seguirà un segon, més baix, però que haurem de superar igualment amb compte, perquè tampoc és massa profund el toll que ens espera a la base.

Serà a partir d'aquí que el barranc es precipita i els ràpels que ens queden per fer se succeiran gairebé sense pausa, a la dreta, i flanquejant un bloc, ens trobarem un passamà instal·lat en fix que ens duu, un metre escàs més enllà a la capçalera del segon ràpel,  equipat amb dos parabolts, un d'ells amb anella i unificats per la llaçada final del passamà.

Aquest ràpel baixa absolutament per fora de l'aigua, i ens deixa a pocs metres del següent i tercer ràpel, una preciosa vertical, d'una dotzena de metres i que per sota d'un bloc encastat molt característic aprofundeix encara més en aquesta preciosa i rogenca gorja. Avui el barranc baixa pletòric, i l'aigua brolla per ambdós costats del bloc de la capçalera, donant encara més interès al barranc.

Immediatament després, sense perdre el temps, el barranc ens proposa el ràpel més bonic del barranc, instal·lat a l'esquerra i amb uns dotze metres d'alçada, un canaló estret supera un parell de pendents, concentrant i fent brollar l'aigua de forma vistosa, especialment a la sortida al toll de la base, on l'aigua repica amb força a la paret.

Sembla, que serà en aquest punt on caldrà parar més atenció els dies de cabal alt (tenim un possible desviador a la dreta, alçat a la paret pels dies de cabal alt); avui, però, tot i que el barranc baixa esplèndid, només ens hem de preocupar de gaudir-lo al màxim, i rapelar bocabadats amb els colors de les parets que ens envolten i ens fan sentir petits, poca cosa, i tan vulnerables en un indret tan inhòspit però bonic com és aquest.

El barranc virarà a esquerra i a dreta, fent-nos superar un petit ressalt més i ens proposarà una nova vertical, la més alta del barranc, bonica i també amb una sortida força acanalada.

Si la fem d'una tirada, com és el cas, cal comptar amb uns quinze metres de corda, però cal comptar també que els dies de cabal, tenim l'opció de reinstal·lar uns dos metres per sota la instal·lació de la capçalera, podent evitar en bona part el cabal. Avui, però hem vingut a gaudir de valent d'un cabal òptim del barranco Chico, així que la fem d'una sola tirada des de dalt de tot.

Superat aquest darrer ràpel, el cinquè, serem fora de la gorja, però ens caldrà caminar unes desenes de metres per arribar a un nou ressalt, l'últim ràpel, d'uns set o vuit metres, que patina com una mala cosa, i que ens deixa just abans de la incorporació de l'afluent esquerre, el barranco des Alasets.

Ben aviat ens semblarà intuir un camí molt fressat a la dreta, però compte, encara ens queden uns 400 metres riu avall fins a deixar ben enrere les parets que a un costat o altre, però sobretot al dret, ens acompanyaran fins a la sortida.

Serà en un punt molt característic, on el barranc s'obre de sobte, havent deixat les parets enrere, i dos pollancres enormes s'alcen a l'esquerra del barranc, on trobarem un rètol de fusta que indica el camí a Lliri, que surt per la dreta del barranc.

Retorn del Barranco Chico o de Cotorroñera

Prenent el camí que duu a Llire - Lliri, només haurem de seguir-lo, primer ascendent, i després força planer, passant per la vora d'uns terrers rogents i arribant a una pista formigonada que puja cap al poble. Poc menys de deu minuts ens seran suficients per arribar de nou al cotxe.