Barranco de Ramastué

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a la Vall de Benasque
• Altres toponímies: No en coneixem
• Punt de sortida: Aparcament autocaravanes Castejón de Sos
• Població més propera: Castejón de Sos
• Combinació de cotxes: possible
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 294395
    
  • Y: 4712249
    
• Horaris amb un sol cotxe
  • Temps aproximació: 1h20'
  • Temps de descens: 2h
  • Temps de retorn: 30'
• Dificultat: v3-a2-III
• Ràpel més llarg: 15 mts.
  
• Cartografia:
  • Turbón - Alto Valle de Isábena - 1:25.000 (Ed. Alpina)
• Bibliografia:
  • Valle de Benasque, descenso de barrancos - Iván Rodriguez - Torices Gamarra (Ed. Desnivel)
• Corda: 2x20
  
• Observacions: Aconsellable una corda vella per si cal substituïr algun passamà. En general molt envellits.

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Si arribem a Castejón de Sos per la carretera N-260, trobarem l'entrada al poble just passat el quilòmetre 386 bo i circulant en direcció Nord (Benasque).

Creuarem el riu Ésera i arribarem a una rotonda on obviarem la sortida cap al poble de Castejón de Sos i també cap a la Vall d'Aran per prendre la següent sortida, cap al camp de futbol, i l'àrea d'autocaravanes de Castejón de Sos.

Arribats a l'àrea d'autocaravanes, podem aparcar i preparar-nos.

NOTA: Alternativament, també ens podem dirigir al cementiri de Castejón de Sos, a poc més de cinc minuts a peu de l'aparcament d'autocaravanes.

APROXIMACIÓ AL BARRANCO DE RAMASTUÉ

Començarem caminant per la pista asfaltada que marxa per la dreta de l'aparcament d'autocaravanes i que creua uns prats enormes en direcció al Cementiri municipal de Castejón de Sos, el passarem per la vora, tombant cap a l'esquerra i començant a seguir el PR HU-88, que segueix primer com a pista, passant per diverses Bordes i esdevenir sender quan creuem el Barranco de Liri, i més enllà, el nostre, el Barranco de Ramastué.

Seguirem el PR, també conegut com "el Camino del Solano" i començarem a remuntar Las Costeras, on descobrim el perquè del nom que rep el PR. Una pujada constant, i a plena solana amb poques o cap ombra, pujarem fins a El Tozal en direcció al poblet de Sos, trobarem l'església de Santa Lucía, després pel Tozal i el seu mirador, i seguirem la carena, per en acabat remuntar un xic més per preciosos i antics senders fins que aquests baixen directament fins a creuar de nou el Barranco de Ramastué, punt on ja ens podrem equipar.

EL DESCENS DEL BARRANCO DE RAMASTUÉ

Al barranco de Ramastué li costarà d'arrencar; i és que començarem transitant per un llarg i monòton tram de riu obert amb alguns ressalts sense importància, i cercant sempre els rastres de camins que voregen la llera del barranc evitant així transitar per dins el riu i causar un impacte absolutament innecessari.

Diversos ressalts, entre els quals ben bé tres petits tobogans ens conduiran al primer dels ràpels, com tots, prou ben equipat en dos parabolts amb anelles i que ens permetrà de baixar la primera dotzena de metres verticals del barranco de Ramastué, començant a intuir com a poc a poc aquest, vol endinsar-se en el primer dels dos trams engorjats perfectament delimitats i separats per un petit tram obert.

Superat el primer dels ràpels, només un ressalt curt ens separa del següent ràpel, on cercarem a l'esquerra la instal·lació per superar amb seguretat el que semblaria un tobogan, però que és un ràpel d'uns sis metres.

Continuarem el barranc per un breu tram a peu, on superarem un curt tobogan i un parell de ressalts, per, ara si, entrar de valent a la gorja tan característica que dona gran part de l'interès al barranc. Un passamà a l'esquerra ens permet accedir amb seguretat a la capçalera d'un nou ràpel d'uns 14 metres on ja trobem la primera i fràgil colada de tosca, que divideix el cabal per dos canals, el de l'esquerra hidrogràfica, pel que ens toca baixar, força encaixonat, tot sigui dit.

Ens trobem ja tal com hem dit en una part interessantíssima del barranc, i només hem de caminar una desena de metres per arribar al que ha estat a parer nostre un dels ràpels més macos del barranco de Ramastué.

Cercarem la instal·lació al centre, en un gran bloc encastat, una instal·lació que amb una sortida de ràpel un xic enrarida, ens permetrà baixar uns quinze metres observant altre cop una preciosa colada de tosca a la dreta del barranc per on l'aigua baixa, evitant nosaltres en gran part l'aigua.

L'indret és una gorja perfectament excavada, i ens trobem en una tolla a la sortida de la qual encara ens restarà un nou ràpel de sis metres, que hem de buscar instal·lat a la dreta, en dos parabolts molt oxidats, superant una nova colada de tosca que mesura al voltant de sis metres.

Una desena de metres més enllà i seguint amb la successió de ràpels més intensa del barranco de Ramastué, trobarem a l'esquerra un passamà que ens aboca a un nou ràpel, ara d'uns nou metres que identificarem pels blocs de pedra que hi ha a la sortida de la recepció del ràpel i que formen un minúscul ressalt d'escassos dos metres on immediatament després ja podem cercar a la paret de la dreta la nova instal·lació, altre cop dos parabolts amb anella i superant una altra vertical d'escassos nou metres i que enllaça sense pausa amb el passamà del següent ràpel, d'uns deu metres i que posa punt final a la primera gorja. Aquest ràpel, tot i no destacar per la seva alçada, sí que ho fa per la seva bellesa donat el seu tret característic de marcar el final del primer engorjat del Barranco de Ramastué.

Així doncs, en un tram més obert, però força breu, superarem un tobogan petit i caminarem uns metres buscant a una llosa de roca a terra i a la dreta hidrogràfica del barranc, un parabolt i un químic, ambdós amb anella que serveixen per rapelar els tretze metres que tenim sota els peus, altre cop en un ambient de tosques i agradablement assolellat donat l'espai obert en què ens trobem.

Seguirem, per posar-nos ara a l'ombra dels arbres que ocupen l'espai a banda i banda del barranc i caminarem unes desenes de metres fins a trobar una successió de ressalts en forma de petit caos de blocs, on podem desgrimpar, sent una opció força delicada, però també podem cercar una instal·lació en un arbre a l'esquerra del barranc i així poder baixar aquest tram de forma segura gràcies a la corda.

Passat aquest obstacle trobarem a la dreta un petit passamà i la instal·lació per endinsar-nos decididament al segon tram engorjat del barranco de Ramastué, gràcies a un ràpel de deu metres que supera una altra colada de tosca, preciosa i igualment delicada que totes les anteriors i les que vindran.

Caminarem pel barranc, cercant passos fora de l'aigua fins a arribar a un nou ràpel, instal·lat al final d'un passamà a l'esquerra i a la vertical on cau l'aigua, per un preciós ràpel d'uns quinze metres, on caldrà allargar la corda aquests quinze metres precisament per superar unes rampes que hi ha a la base d'un ràpel que també a parer nostre, és dels més bonics del barranc.

Seguirem el curs del nostre descens del Barranco de Ramastué per superar algun ressalt a la base d'una curiosíssima colada de tosca a la banda esquerra del barranc i topar-nos amb una desgrimpada molt delicada que, tot i no trobar-se instal·lada, farem amb la corda bo i llaçant un arbre al marge esquerre del barranc.

Superat aquest ressalt, seguirem fins a trobar-nos el passamà i la instal·lació a l'esquerra per superar el darrer ràpel, uns tretze metres, altre cop molt bonics i que posen punt i final alhora a aquest segon tram engorjat del barranc de Ramastué, i també a l'interès del descens, a partir d'aquí ens posarem al marge esquerre del barranc per trobar un caminet que ens durà al cap d'un centenar llarg de metres fins a la pista de retorn.

Retorn del Barranco de Ramastué 

Situats a la pista que creua el barranc, ens dirigirem per aquesta cap a la dreta per tombar a l'esquerra al cap d'un centenar de metres, on recordarem l'indret, ja que és el mateix camí que hem fet en l'aproximació.

Només haurem de desfer aquest camí per retornar al cotxe.