Barranquisme a Còrsega, Piscia in Alba

• Activitat: Barranquisme
• Punt de sortida: Carretera d'Olivese a col de la Vaccia
• Població més propera: Olivese
• Combinació de cotxes: SI (no si se surt per l'escapatòria)
• Distància d'aproximació: 1,44 km
• Longitud del barranc: 2,5km segons la ressenya
• Temps de descens: 3h per al tram practicat
• Temps total emprat: 4h15'
• Dificultat: Dificultat mitja. V5A2III
• Cartografia:
  • Zicavo IGN 1:25.000 (4253OT)
• Bibliografia:
  • Corse, Paradis du Canyoning
• Material recomanable: Cordes: 2x60

El Piscia in Alba és un torrent fruit d’una gran conca de captació molt sensible a les pluges, tal i com comprovarem, avui el terreny està amarat d’aigua i tot el que caigui, ens vindrà de pet al torrent.

A la carretera que surt d’Olivese cap a Bains-de-Guitera, en un estat força precari tot sigui dit, creuarem en un pont el torrent que baixa del salt del Piscia in Alba, punt on deixarem el cotxe tant ben aparcat com poguem (petit aparcament a mà esquerra passat el pont) i des d’on podrem veure el cabal que porta el riu.
Al disposar de dos cotxes, agafem l’altre i ens dirigim de nou cap a Olivese i d’allà estant prenem la carretera direcció Col de la Vaccia on en una corva just després d’un petit aparcament a la dreta baixarem per un sender a buscar el que a les guies surt com a aqüeducte, que no és altra cosa que un tub de captació d’aigua del torrent que anem a davallar. El prendrem a mà dreta, per damunt seu, transcórre un camí que en uns 20 minuts ens portarà a veure el curs d’aigua, punt on entrarem; alerta però, que en aquest barranc la roca en dies humits rellisca molt, avui n’és un, el dia és humit, amb boira baixa i la previsió amenaça amb pluges, amb tot, prenem la decisió d’entrar i seguir fins allà on poguem controlar la situació.

Comencem a baixar pel curs desgrimpant tot allò que podem fins arribar a un primer rapel, suposem que el que marca a la guia com a 6mts, penjant d’una trista anella, l’accés a la qual és delicat i pot valdre la pena assegurar. Aquest ens deixa en un toll que immediatament ens porta a un nou rapel (12mts aprox) des d’un arbre a mà esquerra.

Amb algun salt petit i alguna desgrimpada delicada de la qual no trobem instal·lacions per baixar assegurats, arribem a la capçalera de la vertical principal, un spit amb una placa lluent ens marca l’inici d’un passamà que ens planta al primer dels fraccionaments d’aquesta bonica vertical, que fa passar una mica de nervis; està plovent.

D’aquí estant farem un petit rapel d’uns 10 metres que ens durà al primer dels rapels que componen aquesta llarga vertical. Un descens de 30 metres que en principi ens haurien de dur a la riba dreta del saltant i d’allà davallar els 120 restants en dos fraccionats de 60.

Baixa el Marc primer, als pocs metres de rapel i en una repisa cal penjar-se la bossa de l’arnés doncs tocarà posar-nos sota l’actiu d’aigua i ens podria tombar. Passa a la riba dreta, una instal·lació precària en un arbre; retorna a la riba esquerra on troba una petita reunió que permet davallar per fora de l’actiu. En aquest lapse de temps, des de la capçalera del 30 ja comença a notar-se la crescuda del torrent, l’aigua baixa amb més força i per llocs on fa uns minuts no arribava. Baixo de segon, a l’entrar al tram de l’actiu no es veu absolutament res i cal baixar palpant la roca amb els peus. Amb una mica de nervis s’arriba a la reunió del primer 60. D’aquí podem davallar amb precaució de no caure de nou a l’actiu, baixant per un pla inclinat fins a una repisa amb un petit passamà i una reunió per a despenjar-nos dels darrers 60 metres de nou, per fora de l’actiu del torrent.

Baixem, baixo i no sense alguna enganxada amb els nusos de les cordes de recuperar arribem als peus del saltant del Piscia in Alba, ara ja, començant a prendre una tonalitat marró. Pleguem les cordes i valorem sortir per on puguem; un cop parlat decidim seguir sempre i quant no fem cap pas que ens impedeixi el retorn enrere, baixem pel torrent evitant la corrent d’aigua en tot moment pel tram de 20’ de marxa que ressenya la guia, despenjant-nos d’algun arbre en corda doble per l’impossibilitat d’encarar algunes desgrimpades amb l’aigua que baixa.

Finalment, arribarem a la capçalera de la segona vertical en importància, els 40 metres, aquí la instal·lació ens obliga a baixar per l’actiu de l’aigua, que resulta impracticable amb el cabal actual. Valorem instal·lar passamans a la banda esquerra de la conca, però finalment decidim renunciar al barranc i retornem enrere fins un afluent esquerre, que anem remuntant amb paciència. En breu arribarem a un caos de blocs fruit d’una esllavissada recent i remuntem mica en mica la canal arran de cingle (dret en sentit de pujada) trobant carboneres, que ens confirmen que l’indret té bona sortida, seguim pujant fins a trobar algunes vaines de cartutx de caça, arribant a un pas del porc. D’aquí estant seguim amunt, trobarem restes del que podríen ser cabanes dels carboners; arribem a la carena, ens desviem un moment fins veure de nou i per complet el salt d’aigua del Piscia in Alba. D’aquí reprenem la carena i desfem un xic el camí en sentit oposat fins a cercar un coll que hem vist des de la carena (on també hem trobat cobertura i hem pogut consultar mapes via satèlit). Anem trobant i seguint intuitivament un entramat de camins buscant trobar de nou l’aqüeducte que ens ha servit d’accés. Finalment, trobem un sender poc marcat, però que es nota la molèstia que algú, molt possiblement els caçadors, s’han pres de desbrossaar. El seguim, i en poc, molt poc, ens porta a l’aqüeducte i d’aquí a la carretera és un pensament. Arribem a la curva on hem començat al matí, i començem a baixar cap al poble; de la carretera estant, veiem de nou el punt on hem trobat l’aqüeducte al matí, ara ronca, sorollós de l’aigua que duu, senyal que la cosa va passada de rosca.

Com va sent tònica habitual, és més que recomanable dur material d’instal·lació/reinstal·lació i un bon feix de bagues i maillons per a sortir del pas de qualsevol imprevist amb les capçaleres, totes elles, molt precàries, en cas contrari, caldrà confiar en cordinos de qui sap quin any i amb quina vida, per no parlar del metall.

Font: Corse Canyons