Barranquisme a Jordània, Wadi Hudeira

• Activitat: Barranquisme/Trekking Aquàtic
• Punt de sortida: Monument als màrtirs del Sud
• Població més propera: Per a serveis, Karak
• Combinació de cotxes: no és necessària
• Distància d'aproximació: 730mts
• Longitud del barranc: 3030mts aprox
• Temps aproximació: 8'
• Temps d'ascens: 55'
• Temps de descens + retorn: 1h6' 
• Temps total emprat: 2h1'
• Dificultat: Dificultat baixa, amb cabal fort pot canviar per complet, impedint amb força probabilitat remuntar el darrer ressalt.
• Categoria v1a1IV
• Ràpel més llarg: sense ràpels
  
• Cartografia/Bibliografia:
  
  • Jordan - Walks, Treks, Caves, Climbs and Canyons (Ed. Cicerone)
• Material recomanable: el segon ressalt està equipat per al seu descens, una corda d'uns 10 metres pot ser útil per baixar-lo

Accés a la zona:
Baixant en direcció per la carretera que uneix Amman amb el Sud, la carretera del Mar Mort, passarem la petita localitat de Mazraah, on hi ha el trencant cap a Al-Karak fins a arribar a una planta de potassa (Jordan Bromine Co. Ltd.), al cap de poc, també a la dreta, veurem un monument als màrtirs de l'exèrcit àrab.
Podem deixar el cotxe aquí, i a l'altra banda de la carretera ja veurem la ferida que el barranc ha fet a les muntanyes.

EL BARRANC WADI NUMEIRA

No és fàcil descriure aquest barranc, almenys, no com descrivim habitualment els barrancs, doncs aquest ens ha deparat nombroses sorpreses, començant pel fet que el barranc es fa de baixada i de pujada, així que, podríem dir que l'aproximació la fem pel propi barranc ?

En tot cas, el Wadi Numeira, ens va cridar l'atenció per ser un barranc molt accessible (massa!), de curta durada i amb aigua, a banda d'estar entre els més ben valorats a Jordània segons Descente-Canyon.

Anem al barranc, creuem la carretera i ens dirigim cap a les muntanyes amb la vista fixada a la gran esquerda que forma el barranc. En la mateixa direcció, un campament Beduí a la llera del torrent, allà on hi ha aigua, hi ha beduins, doncs on hi ha aigua, hi ha vida.

Creuem el campament mirant de no emprenyar massa i ens n'anem directe al riu, ja de lluny, veiem que a la sortida (o entrada segons es miri) hi ha unes dones amb canalla que juga a l'aigua, i és clar, de tant accessible com és el torrent, és plè de porqueria, sobretot, plàstics, res d'estranyar en aquest país, però la sorpresa grossa encara està per arribar, i no tardarà massa.

Seguim dirigint-nos cap a l'entrada del barranc amb la vista encara fixada amb les altives parets que s'hi aixequen a banda i banda, amb les seves formes estranyes, i les tonalitats rogenques, típiques de la pedra del sud de Jordània. A poc a poc, anem endinsant-nos al barranc i comencem a sentir música, i veiem un cotxe, aparcat damunt les pedres del torrent, i uns joves fent una barbacoa.

És clar, és divendres, i quin lloc millor per anar-se a amagar de la intensa calor del setembre Jordà ?

Seguim remuntant el riu, un gran bloc encastat entre les parets ens obre les portes del barranc, però les senyals de presencia humana no paren d'augmentar, restes i restes de fogueres, plàstics, pel de camell i tot tipus de porqueria arreu, el panorama és francament lamentable si mirem al terra, res a veure amb el que ens meravella la vista si aixequem els ulls, enormes parets a escassos metres l'una de l'altra custodien amb enorme gelosia aquest profund torrent.

En general, el barranc no és pas gaire sinuós, si bé presenta tres trams molt ben encaixonats, amb algun tram més obert entremig, seguim pujant i ens trobem canalla que està encenent un foc, preparant-se també per una barbacoa. Un d'ells s'anima i ens acompanya un bon tros, fins que arribarem al primer ressalt, on un munt de pedres ajuden a superar-lo en el sentit ascendent. Poc després, ens creuarem amb una parella més de joves, amics del que ens acompanyava, i aquí ja ens abandonen; més endavant, trobarem una parella italiana a qui els dos joves anteriors havien ajudat a superar el ressalt, seguirem amb ells fins al darrer tram encaixonat, on hi ha el segon i últim ressalt (en sentit ascendent), que en realitat en són dos, d'un metre aproximat cadascun.

Si el cabal és suau, com va ser en el nostre cas, es molt senzill remuntar aquests dos ressalts, però en cas de cabal més alt, potser no podríem remuntar-los.
Després d'aquest darrer ressalt, el barranc continua molt encaixonat, però de seguida s'obre tot tombant a la dreta.

Decidim fer ja mitja volta, i baixar; l'espectacle que ens espera a la baixada és encara millor (o pitjor) que el de la pujada.
Baixant baixant doncs desfem el primer ressalt i seguim davallant, fascinats dels canvis de colors que la llum del sol que entra enmig de la fonda esquerda provoca, fins a desfer el segon ressalt (primer en sentit ascendent), superats doncs els dos primers estrets, trobem ja rastres que els cotxes han arribat fins aquí, i d'aquí, fins a la sortida del barranc, ens espera ben bé una mitja horeta de barranquisme surrealista, talment com si ens haguéssim pres la millor de les drogues sintètiques.

El tram final del Wadi Hudeira serà doncs, una mescla d'olors de menjar, fum de barbacoa, sorolls, crits, música, brutícia, mil i una invitacions a seure a dinar amb la tropa de torn, més d'una quinzena de cotxes al tram mig/baix del barranc, i incomptables demandes de retrats al personal que habita aquest fresc barranc.

Esportivament, l'activitat queda força devaluada per la massificació del barranc, si bé paisatgísticament és al·lucinant (si no mirem al terra, que és ple de merda, és clar). Sensorialment, però, és una activitat al·lucinant, els colors i les formes sinuoses de les altes parets del barranc són espectaculars, i per espectacular, el xou de divendres de cap de setmana àrab a l'interior del barranc, cap mania, cotxes cap endins !

No n'hi ha, de fet, tampoc és necessari doncs es tracta d'un trekking aquàtic molt senzill, llevat de dos ressalts d'1 i 2 metres aproximadament.
En sentit descendent, el primer que trobarem és el ressalt de 2/3 metres, està equipat a la paret esquerra, a un metre aproximat de la vertical. Una corda de 10 metres hauria de ser suficient.