Barranquisme a Jordània, Wadi Karak

• Activitat: Barranquisme
• Punt de sortida: Mumiya
• Població més propera: Mumiya (per a serveis, Karak o Mazra')
• Combinació de cotxes: imprescindible
• Distància d'aproximació: 4,2km
• Longitud del barranc: 9 km
• Temps aproximació: 34'
• Temps de descens: 4h35'
• Temps de retorn:  31'
• Temps total emprat: 7h13' *
• Dificultat: Dificultat mitja, requereix bona forma física, podem trobar-nos també havent de reequipar
• Categoria v3a1IV
• Ràpel més llarg: 25 (segurament una mica menys, ens ha sobrat força corda de 55)
  
• Cartografia/Bibliografia
  • Jordan - Walks, Treks, Caves, Climbs and Canyons (Ed. Cicerone)
  • Trekking and Canyoning in the Jordanian Dead Sea Rift (Ed. Desert Breeze Press)
• Material recomanable: material d'instal·lació imprescindible: cordinos, maillons i algun spit. Un total de 6 rapels (que en poden ser cinc si enllacem els dos primers)

*Comprovareu que la suma dels temps no correspon al temps total emprat que indiquem, això és degut a que inclou el total, des que comencem a moure'ns per l'activitat, anar des d'on hem deixat el cotxe de retorn fins la carretera, pujar a Mumiya, fer l'aproximació, realitzar el descens i retornar fins al cotxe.
També inclou vint-i-sis minuts perduts al bosc de ribera que hi ha just abans de l'entrada correcta, doncs en una primera ocasió, ens vam precipitar a l'entrar al barranc.

* El retorn són 2,53 km, però es pot escurçar ben bé a 690mts, ja que vàrem aparcar força lluny del riu, doncs no ens vam fiar d'aparcar dins la tanca que limita la zona inundable del "pantà" del Karak. Al dia següent, però, vàrem comprovar que ni es tanca la porta, ni ningú ho controla.

Combinació de cotxes:
Baixant en direcció per la carretera que uneix Amman amb el Sud, la carretera del Mar Mort, passarem la petita localitat de Khirbat al Qasr, on trobarem un trencant a mà esquerra, just després d'una doble pilona de llum, i abans d'una lleugera pujada. Prenent aquest trencant, que de seguida es bifurca de seguida, seguirem per la dreta, fins un encreuament amb un cartell blau que ens fa girar a l'esquerra per un carrer que fa pujada.
Dalt de tot del carrer ,veurem que a l'esquerra hi ha un camí també asfaltat, que voreja la vessant de la muntanya tot planejant, acompanyant just per sota un tub metàl·lic, que condueix l'aigua al poble.
Seguint aquesta carretera fins al final, veurem que passem per la presa del pantà, i més enllà, trobarem a la vora del riu just després de passar la tanca del pantà, un parell de casetes on podem aparcar.

Per arribar a Mumiya, cal desfer el camí i tornar a la carretera del Mar Mort, per seguir fins a Mazra'a, on després d'un semàfor, a mà esquerra, surt la carretera que duu a Karak. Mumiya és el primer nucli destacable que trobarem pujant de Mazra'a.
Prendrem el carrer asfaltat que es llança muntanya avall just després d'una parada d'autobusos completament oxidada, just sobre la mesquita del poble.

Baixant carrer avall, per sota la mesquita, tombarem a l'esquerra, passant enmig d'unes cases i un cobert que ens queda a l'esquerra, seguirem el camí, dret i força directe cap al barranc. Seguirem la pista principal, encara asfaltada, seguint el sentit comú de baixar al barranc i tendir a l'esquerra, fins un encreuament, on un camí marxa avall i a la dreta, i l'altre planer, recte, prendrem aquest darrer, planeja, seguint el sentit de les aigües del barranc, seguint un petit canal que va per l'esquerra. Aviat la petita carretera es tornarà a llançar costes avall, cercant el barranc de manera ben sinuosa, amb moltes ziga-zagues; en breu ja veurem la casa solitària on s'acaba l'asfalt, damunt l'espès bosc de ribera del Wadi Karak.

Arribats a la casa aïllada, a pocs metres per sobre el barranc, la petita carretera asfaltada es torna en pista, un camí en mal estat que segueix baixant sinuós cap al barranc travessant plantacions de fruiters. Per sota la casa trobarem el darrer creuament de pistes, cal prendre el de l'esquerra, que va en la direcció de les aigües del barranc, i que queda pràcticament tallat en un marge que veurem trepitjat, i que ens permet baixar a la llera del riu Karak.

Compte doncs, sobretot, a no prendre a la dreta el darrer trencant, doncs ens deixa just abans d'uns estrets, previs al riu de ribera que veiem des de la casa, i que es torna impenetrable. Nosaltres hi vàrem perdre gairebé 30' i vam haver de sortir per uns marges força drets per acabar anant a parar al camí bo.

EL BARRANC WADI KARAK

Entrem al Wadi Karak en el punt on unes roques blanques estrenyen el pas a l'aigua formant una petita cascada de no més d'un metre.
Al cap de ben poc, trobarem una cascada considerable, seguida d'una segona més baixa que evitarem per una desgrimpada fàcil per la dreta.

Han passat uns sis minuts dins el barranc i ja som a la cascada de 60 metres, la vertical més alta del barranc. Les instal·lacions que queden senceres, són correctes, només falta un maillon en un dels parabolts, totes elles són a l'esquerra del riu.
Com que no anem sobrats de corda, i evitar qualsevol contratemps, decidim anar pas a pas i fer els tres ràpels, sense enllaçar els dos primers.
El primer, d'uns deu metres, és lleugerament volat, i baixa evitant l'actiu, tot deixant-nos en un toll ple de grava.
El segon, també d'uns deu metres, té un únic parabolt a l'esquerra, en una petita repisa inclinada que rellisca molt. Al terra, n'hi ha un altre, segurament per assegurar l'accés a la instal·lació.
Arribarem al tercer ràpel, i emocionats com anem, no recordem que hi ha una instal·lació a la dreta, retirada uns 10 metres de la vertical, i anem directes a una reunió directa a la vertical; l'accés a aquesta, és molt delicat, hi ha una petit replà per posar els peus, fent-la còmode, però l'accés patina molt, i ens aboca al buit.

Un cop baixats els 20/25 metres del darrer tram de cascada, recollim cordes en un planell espectacular, envoltat d'altives parets, amb algun rastre de foguera, segurament, hi han arribat baixant per la canal que veiem a l'esquerra hidrogràfica.

Seguim caminant, i no passaran gaires minuts fins que l'aigua s'en va per dins un bosc molt espès. Ens preocupem, acabem de començar, i tornem a tenir la mateixa situació que quan ens hem precipitat amb l'accés, si la tònica general del barranc és de bosc de ribera tant espès, ja podem buscar una sortida, doncs resulta molt desagradable. Sortosament, a la banda esquerra del riu, hi ha uns blocs de pedra molt grans, d'un dels quals es pot rapelar.
És un únic parabolt, mal instal·lat, i doblegat, neguitosos per si riu avall trobarem més bosc o no, remenem el parabolt, li donem cops, l'estrevem a cops de peu amb una cinta, i ens hi acabem penjant, són uns 6 metres escassos de ràpel.

A continuació ens espera una llarga caminada pel barranc, de moment relativament obert i amb un llit molt vestit, fins que després d'una hora i trenta minuts dins el Wadi Karak trobem els primers estrets, tornant-se a obrir un xic més en alguna ocasió fins que dues hores i quinze minuts després d'haver entrat al barranc toparem de nou amb ràpels, són els dos darrers, separats de ben pocs metres, cadascun d'ells no fa més de 8 metres d'alçada, oferint-nos l'opció el primer de baixar per l'actiu o fora d'aquest. El següent i últim ràpel, només ofereix l'opció de baixar per fora de l'actiu.

En algun tram, no recordem si abans o després dels darrers ràpels, hi ha un punt on cal baixar en forma de tobogan sec per damunt d'un bloc. La maniobra pot ser perillosa, doncs torçar-nos el turmell aquí no és gens bona idea. És ideal que el primer baixi ajudat pel segon, i el segon ajudat pel primer.

Seguirem, ara conscients que només ens resta caminar pel barranc, gaudir plenament del que ens ofereix als sentits; de nou, apareixen força senyals del pas de persones del país, les típiques fonts Jordanes que hi ha a tots els barrancs, són els caps de les ampolles, la part on hi ha el broc, posades de tal forma que canalitzen l'aigua que brolla de les parets, per a què se'n pugui beure.
El següent punt remarcable el trobarem al cap d'uns deu o quinze minuts després dels darrers ràpels, una petita cova al marge esquerra del riu i, poc després, un immens bloc de pedra, encastat enmig de les parets a força metres d'alçada.

Sense perdre el pas alegre que hem dut fins ara uns cinc minuts més, anem barranc avall gaudint de l'espectacle de la naturalesa, veient algun dels molts afluents que té el Wadi Karak fins que el barranc fa una corba a la dreta i, sorpresa, al fons de l'estret, veiem la famosa cascada de 60 metres, amb el seu jardí de palmeres penjant a la capçalera, amb grans colades de tosca penjant.
Realment, aquest racó és impressionant, i aquí si, ens prenem uns minuts a gaudir de l'espectacle que tenim davant els ulls.

Seguirem riu avall, seguirem gaudint de la vida i els colors que tenim, de tants dies a Jordània gairebé havíem oblidat el color verd !

Al cap d'unes tres hores i quinze minuts dins del barranc, les parets van perdent alçada de forma evident, a la vegada que es van separant.
Serà al cap de quatre hores més o menys dins el barranc que toparem amb un bloc mitjà on hi ha unes inscripcions en un idioma que no sabem reconèixer, d'aquí estant, només ens queden uns quinze minuts de marxa, alguns ressalts i un curt caos de blocs per arribar a la presa que desvia tota l'aigua del Wadi Karak.

Aquí s'acaba l'aigua i per tant el barranc, ens banyem una mica a la bassa que queda darrere la presa, i prenem la llera seca del riu, fins a entreveure les dues construccions al final de la carretera asfaltada on tenim el cotxe de retorn, just damunt d'uns murs de contenció fets amb gàbies plenes de còdols. Serà aquí on deixem el Wadi Karak. Si ens despistéssim, però, just quan quedem en vistes a la presa gran del pantà, de nova construcció, trobarem a mà dreta la pista que baixa a la llera del riu des de la carretera per accedir a la presa petita que desvia l'aigua.

En general doncs, el Wadi Karak és un barranc espectacular per l'entorn que acull, però cal dir també que la seva discontinuïtat especialment en els trams on trobem més vegetació de la que seria desitjable, es fa un xic feixuc. Amb tot, val la pena per l'espectacle que ofereix, una bona opció si es viatja a Jordània amb la capacitat de dur al damunt el material de barrancs, o es tenen els diners per a pagar un guia local, a preus tant o més cars que els europeus.

Si no es pot viatjar amb tenda d'acampada, és ben cert que hi ha vàries opcions com dormir dins el cotxe, o fer bivac, però també pot ser una bona solució, l'allotjament que ofereix l'associació Al Numeira (que organitza sortides a netejar el Wadi Numeira/Hudeira, i quina feinada tenen!). Aquest establiment, a peu de carretera el trobarem just després del trencant que agafem per anar a la sortida del Wadi Karak, anant cap a Mazra'a, a la dreta de la carretera amb un rètol rodó i ben gros on es llegeix LOCAL FOOD. També val la pena dir que si hi aneu i els comenteu que voleu fer el Wadi Karak, com va ser el nostre cas, un dels nois es va entossudir que ens havíem de posar en contacte amb una associació com la seva que cuidava del Karak, i que si volíem ens hi guiarien. Havent-li comentat que no calia, que teniem el material propi i experiència suficient, va seguir insistint en que els havíem de trucar, que segurament a canvi de pocs diners, ens donarien el permís per anar-hi.
No us enganyarem, per sort, no van agafar el telèfon, ni al moment d'escriure aquestes línies, no han respost els whatsapps que el noi els va enviar des del meu telèfon. No vàrem pagar. De fet, el Wadi Karak és fora de qualsevol de les reserves que la RSCN té escampades per Jordània, per tant, res fa pensar que pugui estar subjecte a cap regulació.

També ens remou la consciència (s'ha de dir tot) d'haver-nos despenjat de dos monopunts, un d'ells en mal estat, pels nervis i les ganes d'avançar i esgarrapar temps d'arreu per acabar d'hora, bo i portant el material suficient per equipar amb espits gairebé de nou tot el barranc. És una temeritat, com ho seria també entrar a qualsevol barranc de Jordània que requereixi l'ús de cordes, sense un mínim de material per equipar.
Coses del moment, al final només vam posar maillons allà on n'hi faltaven.

Una altra cosa que vista l'experiència canviaríem, és deixar el cotxe directament al final de la carretera asfaltada, dins el recinte del pantà, no ens va semblar en absolut que ningú ens hagués de dir res, de fet, ni tant sols hi ha cap rètol indicador. Realment, la mitja horeta de més per anar a buscar el cotxe va ser infernal, la calor Jordana és un factor a tenir en compte alhora d'afrontar qualsevol activitat, és per això que és altament recomanable començar-les de nit, o a trenc d'alba.

Agraïr també la informació facilitada per barranquistas.com qui va fer una visita fa anys al país, i que ens va ajudar bonament a recollir informació sobre el barranc facilitant-nos la que es recull a la guia Trekking and Canyoning in the Jordanian Dead Sea Rift, tant difícil d'aconseguir, i que no ens ha arribat encara.

No n'hi ha. El resum de les 4 verticals que trobarem és el següent:

Primera vertical (el saltant d'aigua)
R1: 10mts* - 2 parabolt esquerra
R2: 10mts*- 1 parabolt esquerra, accés delicat
R3: 25mts - instal·lació a uns 10mts de la vertical a la dreta
també ofereix una instal·lació just a la dreta de la vertical, amb 3 parabolts, accés delicat, 1 parabolt a l'esquerra per assegurar-lo

*Es poden enllaçar

Segona vertical (blocs a l'esquerra, en el primer tram boscós després del saltant d'aigua, veurem dos jardins de palmeres penjant de la paret dreta)
a 10 minuts del primer saltant d'aigua
R4: 6mts - 1 parabolt en molt mal estat

Tercera vertical (gran bloc al centre)
a unes 2h10' de la segona vertical
R5: 8mts
- inst. dta. per l'actiu cinta en pont de roca
- inst. esq. fora actiu 2 parabolts

Quarta vertical (gran bloc al centre)
consecutiva a la tercera vertical
R6: 8mts - 2 parabolt a l'esquerra, fora de l'actiu