Barranquisme a la Catalunya Nord, el barranc del Mas Cal Sant

• Activitat: Barranquisme / Senderisme
• Punt de sortida: Petit "collet" amb curva molt tancada i una casa
• Població més propera: Reiners (Reynès)
• Combinació de cotxes: no és necessària
• Distància d'aproximació: 1,97km
• Longitud del barranc: 3,87km molt discontinus amb trams llargs de riera
• Temps aproximació: 35'
• Temps de descens: 3h20' incloent temps per a equipar-nos i desequipar-nos i a ritme lent
• Temps de retorn: 14'
• Temps total emprat: 4h9'
• Dificultat: Dificultat mitja/alta, en funció del cabal caldrà evitar alguns rapels, exigència física
• Ràpel més llarg: 25mts
  
• Cartografia:
  • 2449OT CÉRET - 1:25.000 (IGN Francès)
• Material recomanable:Res a destacar, en general molt ben equipat

Accés a la zona:
Venint de Prats de Molló, com va ser el nostre cas, ens hem de dirigir direcció a la costa (Ceret/el Boló) fins, just a l'entrada de la Forja de Reiners, veurem un aparcament molt gran a mà dreta i un trencant amb un petit rètol que indica en francès Reynes Village, és per aquí per on ens desviarem, sempre és clar en direcció a Reiners (Reynés).

Arribats al petit poble de muntanya, trobarem una gran plaça de llambordins on tombarem a l'esquerra, per pura lògica, en direcció a la muntanya.
Remuntarem seguint la carretera fins sortir de l'urbanització més tupida de cases i seguirem fins trobar una cas sola, a l'esquerra d'una corba molt tancada.
Reconeixerem la corba per ser tant tancada, per la casa solitària que hi ha així com també per la pista de terra que en surt a l'esquerra, a més per l'aparcament que hi ha al seu interior, on hi cap un cotxe i on hi ha també vàries bústies. Aquí, o un trosset més amunt mirarem de deixar el cotxe.

Aproximació:
Des del cotxe estant, seguirem remuntant la carretera fins a arribar en molt pocs minuts a una desviació a l'esquerra, ben fornida de bústies, la reconeixerem també perquè un senyal prohibeix el pas a vehicles, excepte veïns, a més d'indicar la casa del Roc (le Roc), que és la següent referència.
Prendrem doncs aquesta desviació a l'esquerra i seguirem fins passar la casa del Roc, just després d'aquesta, veurem a l'esquerra una petita teulada on guarden el cotxe i almenys en el dia que nosaltres vàrem fer el barranc, un cartell que indica el camí al barranc "Canyon Rando", prendrem aquest camí que sense ser massa feixuc puja i puja sense pèrdua fins a una bifurcació, on nosaltres tirarem a l'esquerra, ja per a planejar i començar a baixar al barranc.

EL BARRANC DE MAS CAL SANT O CALSAN

Arribats a la llera del torrent, ens equipem i seguim les seves aigües per un tram obert, amb força vegetació i algun ressaltet i tobogan que poc a poc ens van ensenyant la roca per damunt la qual transitarem.

Arribem al primer ràpel, de 9 metres, (segurament saltable o tobogan tot i que no l'hem comprovat (només trobareu ressenyats els que hem comprovat)), per, seguidament enllaçar amb un altre ràpel de 7 metres, que ens deixa en una tolla amb una paret lleugerament baumada.

A la ressenya no ho hem apuntat en tots, però de memòria, diríem que la majoria de capçaleres del primer tram (fins a la primera escapatòria) instal·lació per equipar passamans per accedir a les capçaleres.

Seguim, i veiem com el barranc es va engorjant, transitem un petit tram de ressalts senzills fins a arribar en un nou rapel de 6 metres, saltable, seguit d'un tram d'uns 20 metres, un xic més obert i amb vegetació, que ens duu a un rapel d'11 metres, equipat a esquerra i dreta, a la base del qual hi ha un petit tobogan d'uns 3 metres que ens deixa ja en una tolla que ens connectarà de seguida amb el que per a nosaltres és el ràpel més interessant del barranc.

Un llarg passadís* amb aigua ens duu a través d'un parell de ressalts fins al darrer bloc encastat, damunt del qual hi ha la reunió per a baixar la famosa Goulotte o esquerda del Mas Cal Sant, una reunió amb diferents instal·lacions per a muntar la capçalera, que ens permetrà davallar una estretor on hi cap una persona justa, d'uns 20 metres de llargada**.

* El passadís té un passamà fixe per la dreta, que ens permet arribar a la capçalera evitant l'aigua, però també té instal·lacions per l'esquerra, per instal·lar nosaltres un passamà per arribar a una capçalera que ens permet esquivar el ràpel per l'esquerda. Cal valorar el cabal del barranc per triar bé per on baixem.

** Un comentari que volíem fer, és que la majoria d'informacions que havíem trobat del barranc demanaven un mínim de 30 metres de corda en simple (60 recuperant corda) per a fer el barranc de Mas Calsan. Essent la goulotte el ràpel més llarg del barranc, hem pogut comprovar com amb la corda de 40 en doble ens arribava justa i clavada per a fer aquest ràpel. Amb tot i això, pensant en que en dies de cabal més alt, recuperar la corda des de la base mateix d'un ràpel pot no resultar-nos còmode, i no volent provocar cap mena d'incident, hem preferit ressenyar el ràpel amb una llargada de 25mts.

Seguint amb la descripció, la base de la goulotte, és una tolla alçada sobre un rapel de 15 metres, rampat, que ens deixa en un caos de blocs, hi ha un petit passamà per accedir a la capçalera instal·lada a l'esquerra d'aquest.

Després d'aquests dos rapels, teníem alguna indicació que trobaríem dues escapatòries, tot i que explicat així, no és ben precís del tot.
Després del ràpel de 15mts, hem de superar un petit caos de rocs, per un tram obert de riera fins a arribar a dues figueres, una a cada banda de la rasa i a l'esquerra d'aquí veurem un camí molt i molt evident, empedrat, que és la primera escapatòria, sense abandonar el barranc, arribarem de nou en un indret on la roca viva aflora, i hem de desgrimpar per l'esquerra, fins a un bloc encastat, on trobarem una reunió per fer un petit ràpel de 4 mts (desgrimpable) per arribar a un passadís d'aigua que ens torna a conduir a un llarg tram de riera, on si parem un mínim d'atenció, començarem a veure a banda i banda murs d'antigues feixes, així fins a arribar al punt on trobarem un gran bloc molt característic a la dreta de la riera, darrere del qual, entre la vegetació s'hi veu un edifici en runes. Aquí la riera tomba a la dreta, i en els darrers metres abans de tornar a fer servir la corda, trobarem en un arbre al mig de la rasa una marca rosa que indica la segona escapatòria a l'esquerra.

A uns 20 metres de l'escapatòria, comença de nou el barranc, un ràpel de 3, desgrimpable, ens deixa a l'inici dels passamans a dreta i esquerra per arribar a la instal·lació d'un bonic ràpel de 14 metres, que ve seguit d'un rapel o salt de 6 metres després del qual, sembla que el barranc s'hagi d'acabar, doncs afrontem un llarg tram de riera, de nou.

La paciència té els seus fruits, doncs arribem a un altre rapel, d'uns 15 metres, rampat i curvat, gairebé podríem parlar d'un tobogan que cal baixar encordat, que ens condueix a una bonica tolla embaumada, a partir de la qual comença una curta successió de ressalts/tobogans/salts molt curtets, un darrer tobogan d'uns 2 metres ens deixa en una tolla allargassada des d'on intuïm ja el collet on tenim el cotxe, a més de la darrera successió de rapels, més encaixonada, tots ells molt bonics malgrat que curts. El primer d'ells, un ràpel de 6 metres, seguit d'un altre de 7 per, amb un de 8, arribar a un toll alçat on veiem una antiga presa que desviava l'aigua a l'esquerra per una canalització ara malmesa. És aquí on trobem la capçalera del darrer ràpel, uns 19 metres de rampa fins a una ampla tolla d'aigua, d'on surt un camí molt evident, el retorn.

Retorn:
Malgrat que des del darrer toll, el camí sembla molt i molt evident, de seguida ens toparem amb una tanca i un cartell de propietat privada, on no sembla que hi haguem de ser mica benvinguts. Uns metres enrere, si ens hi fixem, un rastre de corriol, surt a l'esquerra remuntant la vessant de la muntanya, podem mirar d'anar seguint aquest rastre de corriol, que és molt poc fressat, amb la tranquil·litat de saber que, anem per on anem, si seguim remuntant les costes, sempre trobarem el camí, que a la part alta, creua el pendent de forma perpendicular.

Arribats al camí, tant sols ens queda seguir-lo a l'esquerra, fins a arribar a les primeres cases, l'única cosa a ressenyar és que quan el camí es torna pista, hi ha una única bifurcació que ens pot fer dubtar, però que hem de prendre a la dreta per a seguir pujant fins al coll on tenim el cotxe.

El barranc de Mas Cal Sant o Calsan, és un barranc doncs que amb el cabal adequat no presenta cap problema ni ens demana tècniques més enllà d'una progressió autònoma. És llarg, així que si que es pot considerar vàlid per a la iniciació, però cal tenir en compte l'esforç físic que comporta.
Si li hem de trobar una pega a aquest bonic barranc, és la seva discontinuïtat, pels llargs trams de riera que separen les zones amb verticals.