GORGUES DEL LLECH

Barranquisme a la Catalunya Nord, les Gorgues del Llec

Fa anys que fem barrancs, i fa anys que ens mirem d'apropar cada any a fer, almenys una vegada, les divertidíssimes Gorgues del Llech.

També és clar que parlem i parlem, i pensem sobre la possibilitat de combinar el Llech amb altres barrancs bonics a la zona, barrancs que no hem fet i que tenen també força nomenada. Aprofitem així el darrer cap de setmana abans de començar la feinada de la temporada d'estiu per a apropar-nos de nou a la Catalunya nord, al Llanguedoc-Rosselló a fer algun dels barrancs als que el Llech els fa ombra.

Després d'haver fet en aquesta ocasió els barrancs Mas Cal Sant i el gorg de les Anelles, per a posar la cirereta al cap de setmana no ens podem estar de visitar el Llech, i aprofitant doncs que l'hem fet recentment, en fem la nostra ressenya al blog de Relleus.

 

Índex dels continguts:

Fitxa

  • Activitat: Barranquisme / Senderisme
  • Punt de sortida: Coll de Forn
  • Població més propera: Villerach
  • Combinació de cotxes: no és necessària
  • Distància d'aproximació: 1,25km
  • Longitud del barranc: 1,77km
  • Temps aproximació: 23'
  • Temps de descens: 2h34' amb gent no habituada als barrancs, el temps es pot escurçar ben bé a la meitat
  • Temps de retorn: 24'
  • Temps total emprat: 3h21'
  • Dificultat: Dificultat mitja sense massa complicacions si s'està acostumat als barrancs
    • Alguns salts, tobogans com la llançadora, o la rentadora amb cabal alt poden impressionar a qui no hi està acostumat
  • Ràpel més llarg: 15mts
  • Cartografia:
    • 2349ET Canigou - 1:25.000 (IGN Francès)
  • Material recomanable:Res a destacar

Punts de referència

Punt de referència Temps parcial Temps total km
Coll de Forn 00:00 00:00 0
Sender Descens 11' 11' 0,88
Entrada Barranc 12' 23' 1,25
Sortida Barranc 2h34'  2h57 3,02
Coll de Forn 24'  3h21' 4

Descripció de la ruta

Accés a la zona:
Venint de Puigcerdà, passarem per fora Prada i a la rotonda que hi ha a l'altra banda de la vila, prendrem la segona sortida, en direcció LOS MASOS i VILLERACH.

Passarem per la Sacristie i després per Villerach, travessant aquest últim, buscant el darrer carrer que es torna en pista forestal i que seguirem, sense pèrdua ja fins a Coll de Forn, on es fa evident que cal deixar el cotxe.

Aproximació:
De Coll de Forn, seguirem la pista amunt, fins que arribats en una corba molt evident a la dreta, just abans que la pista faci la volta a una gran fondalada de la muntanya, hem de saltar carena avall per l'esquerra de la corba. Habitualment sol haver-hi fites o algun tipus de senyalització.

EL BARRANC DE LES GORGUES DEL LLECH

No hi ha dubte, les gorgues del Llech representen el barranc més divertit que coneixem, i procurem acostar-nos-hi almenys una vegada l'any.

El barranc comença amb un salt delicat en que cal impulsar-se endavant, el salt és d'uns 5 metres, però pot evitar-se amb corda per l'esquerra, fent un ràpel des de la mateixa pedra d'on fem el salt.

Després d'alguns ressalts i tobogans, podem passar-nos-ho genial amb el gran tobogan de 8 metres, que pot fer respecte a qui visita el Llech per primera vegada. Des del mateix toll a la base del tobogan, tenim dues opcions, a la dreta, un passamà ens treu de l'actiu, i ens permet fer un ràpel en sec, d'uns 15 metres.
L'opció més divertida però, si el cabal és adeqüat, és equipar la capçalera esquerra per l'actiu i deixar intencionadament la corda curta perquè se'ns acabi a mig ràpel i caiguem a l'aigua. Els més atrevits salten tot fent tobogan, però això ja són altres històries.

Seguim el riu i de seguida trobarem un passamà, amb la pedra molt "sobada", així que haurem d'estar atents a no deixar-hi ni els genolls ni les dents en una patinada. Aquest passamà ens duu a un cap de roc, des d'on podem fer un salt d'uns 10 mts, o seguir el passamà i amb un altre passamà sortir un trosset per sota del cap del roc i saltar uns 8 mts. Alternativament també qui no sigui fan dels salts, pot seguir pel passamà fins a creuar el roc i baixar al toll de la base del salt.

A continuació, un altre tobogan, no pas curt, doncs les ressenyes apunten a uns 7 metres continuant per alguns ressalts, un petit tobogan i el barranc es desinfla momentàniament, passant un petit caos de rocs, i entrant de nou en un passadís on hem d'anar amb compte, doncs després de tombar a la dreta trobarem el que sembla un evident tobogan, però que amaga el trenca-tíbies, habitualment senyalitzat amb pintura a la paret de la dreta.
Aquí hem de desgrimpar per fora de l'aigua, evitant el que a priori semblaria la manera més senzilla de baixar.

Aviat trobarem un roc al que ens hem d'enfilar, i caminant amb compte fins la punta, fer un salt d'uns 5 metres, i després un altre roc encastat amb un altre saltet.

Seguit d'això, vé el que potser és el tram més interessant del barranc, una gorja a la qual entrem pel tobogan de la rentadora, on hem de treure'ns tot el material que duem a la dreta de l'arnés, protegir-nos el colze dret i mirar amb el cap a l'esquerra, doncs el tobogan fa corba a l'esquerra i ens podríem donar algun cop, d'aquí aquestes precaucions.

Alternativament però, hi ha un passamà a la dreta que ens permet esquivar-la.

Després de la rentadora, un petit tobogan, o salt de 5 metres des del roc esquerra, ens acompanyen fins una nova sorpresa, el millor dels tobogans del Llech, la llançadora, un tobogan d'uns 11 metres del qual només en veiem els primers metres, i que es talla en sec bo i llançant-nos al buit des d'uns 5 metres.

Si algú del grup no se'n veu capaç, un passamà complicadot per l'esquerra ens ajuda a superar aquest obstacle.

Després de la llançadora, un ample tobogan en forma de S ens permet llençar-nos-hi en grups, amb el cabal adeqüat resulta prou ben divertit i ens deixa davant la capçalera del darrer ràpel.

Uns 15 metres de rapel molt bonic, sobretot si podem fer-lo per l'actiu, i el cabal d'aigua és important.

D'aquí estant, ens queden tres obstacles més, tobogans o salts fins al final del barranc.

A ressenyar que resulta divertit, al darrer salt, posar-nos a l'esquerra de l'actiu, i creuar-lo corrents en perpendicular, intentar córrer per la paret de la dreta del riu i deixar-nos caure a l'aigua.

A la base d'aquest ja trobarem el camí que surt a l'esquerra. Podríem continuar uns metres més avall, però considerem que no aporta res més que un extra de desnivell al retorn.

Retorn:
Acabat el barranc ens guardarem prou de treure'ns el material al riu mateix, doncs l'arnés ens serà molt útil per a progressar amb seguretat fins fora de la llera del riu, hi ha un passamà instal·lat fins a un replà, on llavors si, podem canviar-nos per a enfrontar-nos a la pujada, en general ben senyalitzada i que ens durà a la part superior de l'aparcament de Coll de Forn.

Croquis

GORGUES DEL LLECH
Font: Internet

Mapa i track per a GPS

Arxius de descàrrega

ATENCIÓ: El track original contempla només l'aproximació i el retorn, el barranc ha estat traçat sobre mapa.

Descarrega el track fent click dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Format GPX

Coll de Forn
GORGUES DEL LLECH

Primer salt en que cal superar el sortint de pedra de la dreta

GORGUES DEL LLECH

El tobogan de 8, impressiona el primer cop

Gorgues del Llech

El mateix tobogan de 8mts en primera persona

gorgues del llech

Primer ràpel obligat, on podem deixar la corda curta si baixem per l'actiu

gorgues del llech

Salt de 10 metres, possible 8 per més avall

gorgues del llech

Un altre bon tobogan (7m)

gorgues del llech

Alguns salts intermitjos per tornar a engorjar-nos de valent

El tobogan que ens llança dins la rentadora

gorgues del llech

Tobogan previ a la llançadora

gorgues del llech

Part superior de la llançadora, a l'esquerra el passamà que l'evita

gorgues del llech

Quan la llençadora t'expulsa

gorgues del llech

El tobogan amb forma d'essa

gorgues del llech

L'últim ràpel (15m)

gorgues del llech

Intentant córrer per la paret, al darrer salt de tots

2 Comentaris

  • Bueno… que dire, aquesta va ser la meva primera experiencia fent barranquismel i a mes els.meus «amics» ni tans sols em van avisar a què anàvem, el vaig fer, vaja si el vaig fer, salts tobogans i rapel… pero alguns cops ho vaig fer literalment plorant de por… va ser tota una experiencia, ara que la recordo em sento molt orgullosa d’haverla fet encara que llavors va ser una mica putada

    Cristina Vinyes,
    • Hola Cristina!
      Carai quina experiència, moltes gràcies per compartir-la.
      Si que és veritat que tots els i les barranquistes tenim el Llec com un parc aquàtic, i és una situació molt habitual que gent hi va amb aquesta idea a fer el seu primer barranc acaba sobrepassada per les sensacions que el barranc del Llech ens dona a la nostra visita.

      No en tinguis cap dubte que n’has d’estar d’orgullosa, a més de contenta d’haver fet un dels millors descensos de barrancs que tenim a Catalunya!
      Gràcies de nou pel teu comentari!

      relleus,
  • L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *