Barranquisme a la Garrotxa, el barranc de les Canals i el barranc de Sant Aniol

• Activitat: Barranquisme a la Garrotxa
• Punt de sortida: Aparcament de Sadernes
• Població més propera: Sadernes (per a serveis, Montagut)
• Combinació de cotxes: poc pràctica per a fer els dos barrancs
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • Les Canals:
    • X: 465580
    • Y: 4685913
  • Sant Aniol:
    • X: 467374
    • Y: 4686657
• Temps amb un sol cotxe:
  • Aproximació: 2h 30' fins al Barranc de les Canals
  • Descens de les Canals: 2h 40'
  • Fescens del barranc de Sant Aniol: 2h
  • Retorn: 1h 30' des del Salt del Brull, a un ritme ràpid
  • Temps total emprat: 9h55'
• Dificultat:
  • Sant Aniol: v4 a5 IV
  • Les Canals: v3 a3 III
• Ràpel més llarg:
  • Les Canals: 19 metres
  • Sant Aniol: 45 metres
    
• Cartografia:
  • Alta Garrotxa - 1:25.000 (Ed. Alpina)
• Bibliografia:
  • Tour de l'Europe en Canyon - Les plus belles descentes - Stéphane Coté (Caracal) - Autoeditat
  • Barrancs, Torrents, Canyons i Cavitats del Pirineu de Girona - Autoeditat 2015 (descatalogat)
  • Descenso de Cañones - Girona (TOMO I) - Autoeditat Eduardo Gómez
• Material recomanable:
  • Barranc de Sant Aniol: equipament correcte
  • Torrent de la Comella o Barranc de les Canals: instal·lacions variades, és molt recomanable dur un mínim de material d'instal·lar per si un cas.

CONTRACTA UN GUIA DE BARRANCS

Accés a la zona:
Vinguem d'on vinguem, caldrà dirigir-nos a la població de Montagut, i desviar-nos fins Sadernes, on ens veurem obligats a deixar el vehicle, per regulació de l'accés al parc. Si bé hi ha alguns aparcaments habilitats més endavant, no hem investigat com ens ho hem de fer per a poder-hi accedir, tot i ser un dimecres quansevol, i no trobar-nos amb un indret saturat com sembla ser que és costum.

APROXIMACIÓ COMUNA

Per a ambdós barrancs, haurem de prendre la pista que mena a Sant Aniol d'Aguja, una ermita rehabilitada i amb una hostatgeria encara en obres de rehabilitació.

La pista ens durà, bo i seguint el riu i creuant-lo per un bonic pont per arribar a l'antiga Hostatgeria de Ca La Bruta, remuntant i remuntant, fins a uns planells prop de Sant Aniol, on poc després, i just abans d'arribar a l'ermita de Sant Aniol d'Agujua, prendre un desviament ascendent a la dreta, que creua antigues feixes ara remenades pel porc i de camí perdedor, fins, seguint les marques, arribar al Collet de Clarioles, on, aquí si, se separen els camins per accedir als dos barrancs de la zona, ara és l'hora de decidir si volem fer el
Barranc de les Canals
Barranc de Sant Aniol

BARRANC DE LES CANALS
O TORRENT DE LA COMELLA

APROXIMACIÓ
des del Collet de Clarioles

Seguim el camí que planejant surt en direcció NE, que seguint una tendència lleugerament ascendent ens durà fins les Canals, on n'enfilarem una, amb un camí prou fressat i ben dret, que remunta de cop la majoria del desnivell.
D'aquí estant, el camí es fa més planer i ens durà sense confusió a l'inici del barranc, passant per la font del Sant.

DESCENS DEL BARRANC DE LES CANALS

Amb aigua, el barranc de les Canals resulta un descens divertit i que se'ns farà curt tot i la seva longitud, tot i que de ben segur, tampoc decepcionarà si el trobem sec, doncs paisatgísticament és molt bonic; format per una gorja molt bonica en el seu conjunt, on la feinada de l'aigua amb el pas dels anys es deixa veure de forma generosa.

Entrant al riu per on el camí creua el seu curs, ens queden uns minuts riu avall fins a trobar les primeres instal·lacions, havent passat primer per un afluent que vé per l'esquerra; la primera instal·lació que trobarem és un passamà amb cable, i ancoratges de ferreteria, al llarg del barranc trobarem nombroses instal·lacions més o menys creatives, per dir-ho d'alguna manera, i fins-hi tot restes d'instal·lacions completament kamikazes, amb tacs per a penjar quadres a la paret de casa. A dir també que alguns químics no estan ben instal·lats, doncs sobresurten en excés, i que hi ha alguna reunió a punt de trencar-se. Amb tot, podem dir que el barranc està sobreequipat, permetent-nos en bona mesura, escollir la millor instal·lació.

El barranc comença amb un petit salt (rapelable) i en breu trobarem el primer rapel de certa importància (9/10mts).

Seguint aigues avall trobarem algun salt, fins a arribar a una successió de ràpels (12, 3, i 6mts) fins a arribar a la marmita trampa, que té instal·lacions a banda i banda per esquivar-la si la trobéssim seca i no hi hagués la corda per a sortir-ne. Sembla que ha de ser saltable, doncs hem llegit que fa uns 7m de fondària, però no ho hem comprovat.

Després de la marmita trampa, el barranc s'obre una mica, i caminem uns metres fins a trobar la següent instal·lació, una anella d'un cordino i un spit, és aquí on també veurem tres forats amb els tacs per a penjar quadres.

Fet aquest rapel, caminarem uns 60 metres més per trobar un altre rapel de 12 mts.

Seguirem de nou per un tram obert, on sembla haver-hi una escapatòria a la dreta i arribarem a la capçalera d'un nou ràpel a l'esquerra, que ens deixa a una marmita de la que a la dreta surt un passamà, aquest passamà s'inicia en una capçalera de químics, però també podem anar fins al final del passamà on trobarem una capçalera amb spits.

A la base d'aquest rapel, el barranc s'eixuga, les tolles són plenes d'aigua neta, però no hi ha aigua, doncs s'escola tota.
Seguirem caminant un bon tros fins arribar al final d'una rampa allargassada, a l'esquerra de la qual penja el següent rapel, de 12 metres per, a continuació, trobar un altre rapel de 9 metres, instal·lat a la dreta que ens deixa a una gran tolla d'aigua i que saltem sense cap problema.

Al cap d'uns metres caminant, arribarem al rapel més alt del barranc, el que ens deixa a la marmita foradada. Trobarem una primera instal·lació a l'esquerra, que ens dóna el rapel de 19 metres, i si volguéssim, una segona instal·lació (ambdues amb químics), uns metres més avall.

Sortint de la marmita foradada ens queda una altra caminada fins a arribar el darrer rapel, de 15 metres, i on l'aigua torna a aparèixer de sota terra, a les parts intermitges i baixes del saltant.

Arribats aquí, només ens queda caminar uns metres riu avall, amb compte de trobar la fita que indica el camí de sortida, a la dreta del torrent.

RETORN DEL BARRANC DE LES CANALS
fins al Collet de Clarioles

Deixant el torrent enrere, comença un retorn una mica perdedor, si bé no és pas llarg (hi dedicarem uns 25 minuts), el camí enfila a través d'un seguit de feixes, molt remenades pels porcs, passant per un parell d'edificis en runes, l'antic mas del Forn.
Passada una rasa seca, cal estar atents, doncs hem de prendre un camí molt fresat que puja cap al Collet.

NOTA: En cas que no volguéssiu seguir la combinada de barrancs que aquí expliqueu, heu de prendre el camí que hem fet servir per a pujar fins al collet, i desfer-lo fins al cotxe.

En tot moment ens serà de gran utilitat seguir les fites de pedra, doncs tal i com hem dit el camí no és pas massa clar.

BARRANC DE SANT ANIOL

APROXIMACIÓ
des del Collet de Clarioles

En general el camí de l'aproximació al barranc de Sant Aniol es troba ben senyalitzat amb marques grogues; des del Collet de Clarioles, el camí surt a l'esquerra tal i com hi arribem des de Sant Aniol, puja dret i a voltes feixuc, portant-nos per paratges vertiginosos resseguint feixes naturals, i caminant ran de cingle en força ocasions, amb algun pas, perquè no dir-ho estret i força aeri. Seguint el camí, costes amunt, en més d'una ocasió ens trobarem escales, i algunes pendents en les que podem haver de necessitar d'ajudar-nos amb les mans, així com també una grimpada d'uns 5 metres, que això si, no suposa cap impediment. Finalment, arriba el moment en que el camí es torna més planer i creua uns petits prats, l'anem seguint, i en el moment més evident, saltem cap al barranc (també podríem seguir el camí fins a arribar-hi).

DESCENS DEL BARRANC DE SANT ANIOL

El barranc de Sant Aniol se'ns farà curt, no ens deixarà indiferents, però ens quedarà curtet, doncs és molt continu, no ofereix massa pausa, i l'entorn és immillorable i les seves aigües són terriblement cristal·lines. En moltes descripcions que vàrem llegir, indiquen un primer salt d'uns tres metres per a començar-nos a posar en solfa amb el barranc de Sant Aniol, nosaltres, o ens l'hem saltat, o ni tant sols el recordem, siguem sincers.

Després del primer tram obert, molt curtet, trobem a l'esquerra un passamà que s'inicia en un arbre, i que ens deixa en un primer rapel de 9mts, seguit d'un ressaltet que baixem sense complicacions.

Aqui se succeeixen diferents rapels, un primer de 6/3 metres i un segon  de 8, per seguir amb una successió de 8, 6 i 7 metres, tots ells amb aparença de ser saltables, però no ho hem comprovat, al ser el primer cop que hi passàvem. Després d'aquests, i amb un petit tram intermig, arribem a un rapel de 10mts que davalla una bona colada de tosca, amb quatre gambades, aquest sí que el saltem sense problemes (amb el cul un xic estret, això si).

Després d'aquest salt i amb el cap ben despert per la refrescada, arribem al ràpel més alt del barranc de Sant Aniol, la gran colada de tosca, el Salt de la Capa, de fins a 45 metres segons la via que escollim. Per la dreta surt un passamà, amb una corda connectada a la capçalera de 45 mts, que és l'opció que escollim per ser la més neta de recuperar.
A l'esquerra, hi ha un primer rapel d'uns 10 metres segons ressenya, que ens deixa en un altre de 30. Sembla però que aquesta segona opció fa de més mal recuperar la corda.

Després d'aquest impressionant ràpel, bé és cert que hi ha la pitjor part del barranc, un petit tram de caos, amb algunes desgrimpades que podriem considerar delicades.

Pel camí al salt del Brull, trobarem un altre rapel de 6mts (saltable) i un ràpel preciós de 15 metres per una colada de tosca estroncada en la seva base, a conseqüència dels moviments d'aigua de la tolla de sota en èpoques de crescudes. Aquest ràpel, ens deixa en una tolla d'aigua completament cristal·lina, sens dubte, un dels racons més bonics del barranc, que convida a parar-se una estona al sol, i banyar-se.

Després d'aquesta agradable sorpresa, ens queda la darrera que ens amaga el barranc de Sant Aniol, el Salt del Brull. Una preciosa cascada d'un total de 40 metres, amb un primer rapel de 30 que ens deixa en una marmita penjant, de la qual surt el darrer ràpel de 10 metres.
Val a dir que aquest és el punt més delicat del barranc en cas de cabal alt, i sembla ser que fins-hi tot hi ha hagut algun accident fatal.

RETORN DEL BARRANC DE SANT ANIOL
fins al COTXE

Des de la base del Salt del Brull, seguirem el riu per la dreta fins a trobar la gran tolla del Gorg Blau, just abans i després d'aquest, surt a mà dreta i ascendent un camí que ens porta a l'ermita de Sant Aniol, des d'on creuarem el riu i prendrem el camí de retorn al cotxe, que és el mateix per on hem vingut a primera hora del matí.

Acabarem sortint gairebé trotant direcció al cotxe, acabarem l'activitat esfarinats, després de gairebé 10 hores sense pràcticament pausa, però havent completat una activitat tant de barranquisme, com pel propi senderisme que fem, per recordar (i a fe de déu que l'endemà ens n'enrecordavem).

Font: Barrancs, Torrents, Canyons i Cavitats del Pirineu de Girona

NOTA: Ens hem près la llibertat d'afegir algunes anotacions que vam prendre sobre la ressenya original per a completar-les un xic més, en especial la de les Canals. Recordeu que SEMPRE cal comprovar els salts abans de fer-los. N'hi ha més, però no els vam comprovar i hem preferit no posar-los-hi.

ATENCIÓ: El tram de barranc ha estat modificat sobre mapa per eliminar els punts errants per falta de senyal de GPS. Preneu-lo com a mera referència per a la localització del barranc, l'aproximació i retorn, si que han estat enregistrades amb GPS.