Barranquisme al Berguedà, el Clot de Foubes o barranc de l’Espunyola

• Activitat: Barranquisme
• Punt de sortida: Sants Metges
• Població més propera: l'Espunyola (el Berguedà)
• Altres toponímies: Rasa de la Casanova de Foubes, Torrent de Foubes, Torrent de l'Espunyola
• Combinació de cotxes: no cal
• Distància d'aproximació: 1,45 km
• Longitud del barranc: 800 mts. aprox.
• Temps aproximació: 29'
• Temps de descens: 2h04'
• Temps de retorn: 16'
• Temps total emprat: 2h49'
• Dificultat: Dificultat mitjana
• Ràpel més llarg: +/- 19 mts (ràpel de 25 opcional a l'inici)
  
• Cartografia:
  • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Canyons i Cavitats de l'Alt Berguedà - 1:50.000 (Ed. Piolet)
• Corda: 2x20 (1x40) Sempre que evitem el primer ràpel de la presa dels pantans de l'Espunyola, de poc interès
  
• Observacions: Imprescindible portar un mínim de material d'equipar, barranc amb equipament d'exploració: espits, naturals precaris i parabolts.

Arribarem a Sants Metges per la carretera que C-26 que uneix la ciutat de Berga amb Montmajor i que va fins a Cardona. Passat el nucli de l'Espunyola, estarem atents després de l'ajuntament doncs la carretera emprèn una recta amb un important canvi de rasant a l'inici de la qual trobarem un important trencall a la dreta (en sentit Cardona). Si prenem aquest trencant pavimentat amb formigó, de seguida veurem que ens dirigim a una església i a un antic nucli habitat (Sants Metges) damunt d'una codina, aparcarem al costat de l'església amb molt de comte de no destorbar.

Des d'aquí començarem l'aproximació al barranc de la Rasa de la Casanova de Foubes buscant al Nord-Est de l'església el cementiri del nucli, i al davant d'aquest, arran de la paret de l'entrada començarem a pujar, bosc a través, costes amunt amb l'única condició de traçar sempre la perpendicular al pendent de la muntanya, en direcció al Cingle de Malla.

Uns 300 metres després d'haver començat, arribarem a una pista (si tenim punteria a uns dipòsits) que prendrem a la dreta i sempre en sentit ascendent per a pujar fins als Pantans de l'Espunyola, dues preses consecutives que ens indiquen l'inici del barranc.

DESCRIPCIÓ DEL DESCENS DEL TORRENT DEL CLOT DE FOUBES

Per accedir a la llera de la Rasa de la Casanova de Foubes, o el Clot de Foubes tenim dues opcions:

La primera és cercar el ràpel que penja de la barana que culmina la presa dels pantans de l'Espunyola, que amb els seus 25 metres ens deixa a la base d'aquesta, en una olla rocosa, baumada per la dreta hidrogràfica i que insinua un preciós saltant d'aigua que abans de les preses devia haver-hi.

Si aquesta opció no ens convenç, doncs la barana d'on penja tampoc és cap meravella, optarem per retrocedir entre deu i vint metres pista avall, molt atents a un reguer que baixa cap al llit del torrent de l'Espunyola, que baixarem amb molt de compte, en especial en aquesta ocasió, és plena tardor i el terra patina molt, ja que és ple de fulles dels arbres que es van despullant a l'espera del fred hivern.

Arribats a la llera del torrent de l'Espunyola o Clot de Foubes, un túnel entre blocs encastats com tants que en trobarem ens deixa en un petit ressalt d'uns 6 metres, difícil en aparença però que se supera sense massa complicacions, menys encara si ens anem ajudant i que ens deixa en una mena de passadís obert inundat d'aigua que podem esquivar per l'esquerra.

En general el torrent es troba molt calcificat amb molta tosca arreu, fet que afavoreix l'adherència de les nostres botes al terreny, tot i que això no ens ha de fer baixar la guàrdia, doncs tot sovint tenim ensurts a les parts més humides.

Després d'alguns ressalts més arribarem al primer dels ràpels, indicats a la ressenya amb 12 metres d'alçada dels que dubtem que passi de 10, els darrers dels quals són volats. La instal·lació consta d'un espit amb placa que sembla artesanal i un parabolt, units amb un feix de cintes i cordinos passats directament per les xapes.

Arribats a la base d'aquest primer ràpel que insinua un toll d'aigua d'uns tres pams de profunditat en època de pluges, seguirem de nou per bonics passos per dessota de grans blocs de pedra, on comencem a endevinar marques d'aigua de torrentades prou potents arribant als dos metres d'alçada en algunes marques. A trams, la roca es troba també prou erosionada com per a imaginar una riera de cabal perenne abans la construcció dels pantans de l'Espunyola.

Resseguint el torrent entre grans blocs de pedra conglomerada arribarem al segon dels ràpels, molt estètic, tot i que amb una instal·lació que ens obliga a prendre cura de les cordes pel fregament que s'hi produeix. Aquí, a més apareix una pixarada d'aigua que ens refresca en el descens. Aquest ràpel està instal·lat en dos espits amb xapes artesanals, com el del primer, però aquestes tenen mallons (porteu-ne, per si un cas) i ens deixa enmig d'un gran espai entre enormes blocs de pedres conglomerades.

Superat l'espectacular ràpel, ens toparem amb diferents ressalts que ens condueixen de forma inequívoca a un ràpel de quatre metres, que farem des d'un natural molt precari a l'esquerra, i que podem tramitar per la banda dreta, habitualment molt coberta d'esbarzers.

Passat aquest, hauríem de topar-nos amb següent ràpel, de nou de 4 metres i equipat amb dos parabolts, però per algun motiu ni el veiem i seguim bo i desgrimpant pel torrent fins al proper dels ràpels, d'uns 6 metres des d'un arbre i que ens deixa a la base d'una petita bauma. Tot plegat precedeix un tram de molts blocs que superarem de la millor manera possible, cercant sempre els passos més còmodes i les desgrimpades més fàcils. Arribarem en un punt molt característic del torrent del Clot de Foubes en què una paret de roca s'alçarà a la nostra dreta, indret on s'aprecia una possible escapatòria (el barranc ens n'ha ofert en tot el seu recorregut). Descendint uns pocs metres trobarem també rastre humà en forma de captacions d'aigua, i poc després un camí molt evident que creua de forma perpendicular el torrent de l'Espunyola.

Recomanem tant a qui visiti el Clot de Foubes per primera vegada com a qui el repeteixi que prengui el camí a la dreta, i retorni còmodament al cotxe.

Altrament, si decidim seguir barranc avall, ens trobarem amb un darrer tram menys concorregut i per tant més vestit, on els esbarzers han pres el terreny que els ha semblat necessari, i que a base d'esgarrinxades hauríem de topar-nos amb un ràpel natural a la dreta i un últim d'un únic parabolt a l'esquerra.

En el nostre cas, ni tan sols veiem el ràpel natural a la dreta, qui sap si l'hem desgrimpat, o l'hem evitat per algun pas alternatiu com el barranc ens n'ha ofert tota l'estona. Passat el darrer ràpel, d'un sol parabolt a l'esquerra i amb tendència a la dreta (i que desbrossem a cop de podall), veurem com el barranc de sobte ens barra el pas, sense oferir-nos cap manera evident de continuar avall, punt on buscarem a la dreta hidrogràfica, en uns planells i un preciós alzinar vora del torrent de l'Espunyola, que a manera de camí que ressegueix el barranc aigües avall, ens portarà de nou al cotxe.

Retorn del barranc del Clot de Foubes:

Tot i que recomanem altament abandonar el torrent quan aquest es creua amb un sender molt evident amb marques grogues, i prendre aquest a la dreta per tornar al cotxe, l'opció de seguir pel barranc ens permet prendre la sortida a la dreta, després del ràpel d'un únic parabolt a l'esquerra, estarem atents, puix que en un punt el barranc sembla impedir-nos la continuïtat, i serà aquí on hem de buscar als planells de la dreta, sota un preciós alzinar, el camí de retorn, que en arribar a una cruïlla seguirem a la dreta (l'esquerra segueix el torrent cap a l'ajuntament de l'Espunyola). A mesura que ens apropem a Sants Metges de l'Espunyola, trobarem vailets i el camí es torna perdedor, però podem prendre la direcció Oest per retrobar-nos amb el petit nucli de cases on tenim el cotxe.