Barranquisme: Material personal i col·lectiu

Introducció

Si bé pot semblar una cosa senzilla i fàcil, fer una llista del material bàsic que cal dur a nivell personal i col·lectiu alhora d'afrontar el descens de barrancs, no és tasca senzilla, doncs, a banda de l'innumerable relació de material, models, marques i prestacions, cadascú té la seva pròpia costum, fruit de la seva experiència i aprenentatge.

Amb tot, en aquestes línies, ens atrevim a suggerir de manera més o menys clara, el que al nostre entendre són uns mínims per a qualsevol barranquista, entenent és clar que cadascú tindrà les seves manies, i qui preferirà fer ús de tècniques de fortuna enlloc de carregar molts dels elements auxiliars que descriurem, com pot ser per exemple, ús del nus de Machard enlloc dels bloquejadors.

Cal doncs prendre's aquesta llista com a mera referència amb la qual pensem que anirem ben equipats per encarar una gran majoria de barrancs en condicions normals, així doncs per exemple, no hi trobarem aquí una llista orientada a endinsar-nos en un descens en condicions hivernals.

Material personal de barrancs

Casc

Com a ideal, val la pena utilitzar un casc que a més, tingui una mica de visera, això ens pot ser útil quan descendim per l’actiu, doncs sempre ens formarà una petita càmara d’aire davant les vies respiratòries; val a dir que la majoria de cascs en tenen.
És important comprovar que compleixin la norma de muntanya EN12492 i/o UIAA106.

 

Xiulet

En barrancs aqüàtics, en especial els que duen cabals alts, pot ser impossible comunicar-nos per veu, i en ocasions concretes, la comunicació visual per codis tampoc és possible, així doncs el xiulet és el nostre millor aliat.
És vital, però, que tots els membres del grup en coneguin el codi, o acordar-ne un a l’inici de l’activitat.

 

Arnés de barrancs

És important d’assegurar-nos, si l’arnés no és específic de barrancs, que aquest tingui un punt d’ancoratge alt, que ens quedi per damunt del melic, per evitar que l’aigua ens faci donar la volta i quedar cap per avall en un descens per l’actiu.

N’hi ha incomptables models al mercat, de menys a més complets passant fins als que requereixen d’un mosquetó semi-circular per a tancar-los i com a punt d’ancoratge; aquests darreres són perfectes per a l’ús del bloquejador ventral.

 

Arnés de pit

Malgrat no ser imprescindible doncs en podem arribar a improvitzar un, és un complement idòni per a l’ús del bloquejador ventral.

 

Bagues ancoratge

Com en la majoria del material, trobarem al mercat infinitat de tipus i models de bagues d’ancoratge, fins-hi tot en podem trobar de regulables.

D’altra banda, cal no oblidar mai la possiblitat de fer-nos nosaltres mateixos les bagues d’ancoratge, tenint en compte que sempre han de ser asimètrics, una mida de referència són 25/30cm per la baga curta i 45/50cm per la baga llarga (a adaptar segons estatura i gust de cadascú), cal confeccionar-los sempre amb corda dinàmica d’ús en simple, per bé que amb tant poca corda, poca cosa dissiparà. Sempre han de poder suportar una caiguda de factor 2.
És recomanable dur-hi mosquetons de seguretat.

 

Mosquetons

Fa de mal dir quin és el mínim i quants mosquetons de cada mena cal dur en un barranc, per bé que tots estarem d’acord que dur-ne de variats és una molt bona opció.

No en farem aquí una gran relació dels tipus de mosquetons que hi ha, però si que cal tenir en compte, la utilitat que té cadascun dels tipus de mosquetons, i portar els que combinen bé amb els nostres coneixements tècnics.

Al nostre parer, els següents quatre tipus de mosquetó són els elementals a conèixer, i els que no poden faltar al nostre arnés, llevat, del tipus K:

  • Tipus “pera” o HMS (tipus H)
    El seu nom ja deriva de l’acrònim del mig-cabestany* en alemany. És, al nostre entendre, un imprescindible al nostre arnés, doncs ens permet l’ús de tècniques de fortuna on interaccionen mosquetó i nusos.
  • Mosquetó asimètric (tipus D)
    Acostumen a suportar grans càrregues, i estan perfectament adaptats als útils de progressió, així com per a diferents maniobres. L’ideal és dur-ne alguns, a ser possible, de seguretat.
    També en durem d’aquest tipus, sense seguretat per a penjar accessoris, com ara per a penjar-nos la bossa a l’arnés.
  • Mosquetons ovalats o paralels (tipus X)
    Són ideals per a un ús correcte de les politges o el shunt. També són útils per a la tècnica del nus “cor”, aquest és també un tipus de mosquetó molt polivalent.
  • Mosquetons tipus Q
    Popularment coneguts com a maillons, molt útils per a configurar instal·lacions des de punts naturals, o reemplaçar o substituïr-ne de vells o quan manca alguna anella a la instal·lació.
  • Mosquetons de via ferrada (tipus K)
    Mosquetons de gran obertura i tanca automàtica, ideals per a caps d’ancoratge.
    Hi ha però, qui els troba massa grans, i prefereix substituïr-los per un asimètric amb o sense seguretat.

    *El nus de mig-cabestany, és popularment conegut com a nus dinàmic.

Vuits (davallador)

Altre cop, hi ha una gran infinitat de models al mercat i no entrarem a discutir, ni tant sols a esmentar si el nou Giro, o el Pirana o qualsevol altre davallador modern és millor per tal o qual prestació que ens ofereix.

Per al descens, cadascú té les seves preferències, per al muntatge d’instal·lacions desembragables, un vuit de tota la vida, o a tot estirar un vuit doble si anem en grups grans, compleixen a la perfecció la funció, o, alternativament a tot això, senzillament un HMS amb un nus dinàmic bloquejat.

Jo en duc sempre 3, un per al descens, l’altre per a les instal·lacions, i un tercer de recanvi per si, per alguna eventualitat en perdem un.

 

Ganivet

Tant si és per tallar llangonissa, com per tallar la corda en un cas extrem, sempre que barregem cordes i aigua, hem de tenir-ne una a mà. Si a més volem que aquesta compleixi a la perfecció la seva funció, l’ideal és que no sigui llisa, sinó que sigui irregular o dentada.

Hi ha gent a qui li pot semblar absurd, però, què fareu si a algun company o companya de cabells llargs se li enreden dins el vuit ?

 

Combinació de Neoprè (gruix a adaptar segons època de l’any i barranc)

Recomanable dues peces, peto i jaqueta amb caputxa.

Sempre hi podem afegir, per exemple, una armilla sense mànigues, o de màniga curta de 3mm sota la jaqueta.

 

Guants i escarpins

Són les zones més distals del cos, pel que seràn les que patiran més els efectes del fred.
Per bé que els guants són menys usats que els escarpins, doncs perdem mobilitat i tacte als dits, i això disminueix la nostra traça amb l’ús de cordes i material, els escarpins si que esdevenen un element imprescindible en la pràctica totalitat dels barranquistes.
Com en els vestits de neoprè, trobarem al mercat guants i escarpins de diferents materials i gruixos, que ens oferiràn més o menys tacte, així com també altres prestacions com més o menys resistència a l’abrasió.

 

Botes

Com tot en la vida, trobarem partidaris de tot, podem trobar gent que ens defensarà que no val la pena gastar-se diners en unes botes específiques de barranquisme, altres, ens diràn que si que paga la pena.
Habitualment, però, tot barranquista acaba prenent la decisió de començar a estalviar per unes botes de barrancs al cap de pocs descensos, doncs la diferència en addherència, bé fa que pagui la pena el preu. Com en tot, en trobarem de diferents tipus, habitualment, hi ha una relació oposada, a més addherència, menys durabilitat, ja que la goma de la sola és més tova.

 

Motxilla

Sense caure en la bogeria de comprar compulsivament motxilles, en la mesura del possible adaptarem la capacitat de la motxilla en funció, és clar, del material a transportar.

Generalment, hi hem de poder transportar el bidó, l’arnés amb tot el material dur, la corda i el neoprè. Uns 35/40L acostumen a ser suficients, depèn també del disseny de la motxilla.

Alhora de comprar una motxilla hem de tenir en compte diferents factors com ara la relació entre evacuació de l’aigua i durabilitat, així com també de confort, doncs per exemple, alguns retorns llargs, amb el material moll a la motxilla poden acabar resultant en unes espatlles plenes de butllofes si la motxilla no té un mínim de disseny pel que al confort es refereix. També és molt útil que tinguin alguns elements interns on lligar els caps de la corda.

 

Bloquejadors i Politges

  • Bloquejador tipus “Basic”
    Bloquejador de mà, ideal per ajudar-nos a estirar una corda enganxada, o remuntar-la si fós el cas, útil en fi, per a nombroses aplicacions.
  • Bloquejador pit tipus “croll”
    Ens ajudarà en gran manera a remuntar les cordes, així com també en algunes maniobres d’autorescat.
  • Politges normals i amb bloquejador
    Considerem que pot ser útil, especialment si preveiem alguna recuperació difícil, o que haurem de muntar una tirolina o ràpel guiat, transportar amb nosaltres una politja amb bloquejador, i una politja normal per als polipasts. En trobarem de diferents tipus, preus i rendiments al mercat.

 

Anell de cinta 120cm (pedal)

Molt útil com a pedal per al bloquejador de mà.

 

2mts de cordino de 6 per a prusik, machard, etc.

Per bé que n’existeixen de compra i que compleixen normatives, és bo dur-ne, fins-hi tot també de 8mm de diàmetre o cinta plana si preveiem que haurem d’instal·lar en naturals, o unir punts en algunes capçaleres. No poden faltar-ne al nostre arnés quan anem a repetir barrancs popularment anomenats “de col·leccionista” doncs per les seves poques repeticions acostumen a presentar instal·lacions en mal estat, o gran quantitat d’aquestes que pengen d’elements naturals.

 

Maillons 7mm

Si bé ja hem parlat del maillon al moment de parlar de mosquetons, creiem que és bo remarcar-los a banda, i just després de parlar dels cordinos i cinta plana, doncs són imprescindibles per confeccionar instal·lacions en elements naturals o reparar-ne de malmeses. Si hem d’abandonar un mosquetó, val més posar-hi un maillon, oi ?

 

Bidó estanc (3 o 6L)

Generalment un pot de plàstic dur amb tapa estanca, ens permet a la vegada transportar material sec, que no volem que es mulli, i atorga certa flotabilitat extra a la motxilla.

Creiem que no hi pot faltar:

  • Manta tèrmica + encenedor i espelma o Esbit/fogonet
    En aquest cas anomenem tant l'esbit com el fogonet, no pensant en la situació d'una llarga activitat en la que cal cuinar, sinó en proporcionar-nos escalfor en cas de qualsevol imprevist que ens obligui a restar immobils, i eventualment escalfar aigua per recuperar escalfor corporal, per això és bona idea afegir també una tassa metàl·lica.
    Ja que hi sóm posats, també val la pena ressenyar que actualment la majoria de mantes tèrmiques que trobarem al mercat són primes, entorn de les 12µm, rondant un preu d'entre 2 i 3€. Per uns 6/7€ en podem trobar de 38µm, molt més resistents a les inclemències. Si cal muntar un punt calent col·lectiu en un dia de vent, aquest aspecte pot marcar una diferència de confort, i per tant de seguretat, força important. Alternativament hom pot trobar al mercat altres opcions, de preus més elevats, tot i que la majoria d'ells, és clar, ofereixen encara més garanties de confort i seguretat.
  • Frontal
    Si pot ser resistent a l’aigua molt millor.
  • Menjar
    Adaptarem el tipus i quantitats a la durada i duresa del barranc.
  • Farmaciola
    És important portar almenys el medicament personal que pugui necessitar, així com un mínim per a curar talls o immobilitzar mínimament alguna part del cos.
  • Ulleres busseig
    Molt útils quan ens cau la càmera de fer fotos dins un toll més o menys profund 😉
  • Telèfon
    És aconsellable dur-lo en mode avió o apagat perquè no gasti bateria, parlant de bateria, cal carregar-la bé abans de començar l’activitat.
    Cal recordar també, que si bé no sempre tindrem cobertura amb la nostra companyia, el telèfon 112 és viable sempre i quan hi hagi cobertura d’alguna companyia.
  • Roba seca per al retorn
    Servirà també per embolicar el telèfon/GPS perquè no rebin tants cops dins el pot.

 

Aigua

No són recomanables les cantimplores toves tipus Running, doncs poden rebentar i quedar-nos sense aigua per beure.
Alternativament, si el barranc no té contaminació química, pot ser útil l’adquisició d’un filtre portàtil tipus Lifestraw.

Material col·lectiu de barrancs

Protectors de corda

Si la informació del barranc ens informa de fregaments, o és un barranc desconegut pot ser útil portar-ne per evitar risc de trencament de la corda.

 

Topo i mapes de la zona o GPS

Si bé en barrancs coneguts pot perdre tot el sentit, són útils, i gairebé imprescindibles quan ens disposem a realitzar els nostres primers descensos en barrancs desconeguts. El GPS no ens sembla una bona opció o almenys no és bo que sigui la nostra única eina d’orientació, doncs qualsevol inconvenient amb l’aigua ens el pot inutilitzar, parlant d'inutilitzar, és pràctic tenir una petita màquina de plastificar a casa, per les topos.

Cal destacar que els barrancs són un entorn canviant, i que si bé la topografia és una bona referència, cal comprovar sempre els salts i tobogans, doncs l’aigua pot amagar trampes ocultes resulta d’alguna riuada.

 

Cordes

Sense entrar en l’inacabable llista de característiques que les diferents marques li confereixen a les seves cordes, fibres, flotabilitat, elongació, lliscament de la camisa, etc. Si que val la pena parlar de les cordes emprades en el món del barranquisme.

En condicions generals, emprarem sempre cordes seimestàtiques, doncs la seva poca elongació redueix el risc de trencar-se o de major desgast per fregaments, a banda de resultar més còmodes que les dinàmiques si les hem de remuntar o estirar quan se’ns han enganxat.

Tot i que n’hi ha algun tipus més, destacarem dos tipus de cordes a utilitzar bo i centrant-nos en les semiestàtiques:

  • Corda semiestàtica tipus A:
    En funció d’on consultem, es considera tipus A tota corda a partir de 9,5mm de diàmetre. Ofereixen major resistència, fent-les ideals per a principiants, i treball en grup o, el que vé a ser pràcticament el mateix, un ús més intensiu.
  • Corda semiestàtica tipus B:
    Més emprades en expedicions i grans barrancs, reservades a barranquistes més experimentats, el seu reduït diàmetre (de 8,5 a 9,5mm) els confereix un pes més reduït, factor a tenir en compte en grans activitats.

Corda emergència

Què passa si en algun ràpel a mig barranc hem de tallar la corda, o pel que sigui no podem recuperar-la ? Com afrontarem els següents ràpels ?
Aquesta és una qüestió que pocs barranquistes tenim en compte o que obviem de manera voluntària per tal d’estalviar pes.

Una molt bona opció en aquests casos i gràcies a l’evolució de la tècnica de material, és dur amb nosaltres un Beal Escaper, i una corda tipus L (cordino arreu menys a França) d’una longitud igual al ràpel més llarg.
RECORDEU, però, que llevat de l’Estat francès, les cordes tipus L no estan considerades com a cordes de progressió enlloc.

 

Material substitució / equipar

Sempre i quan no tinguem l’absoluta certesa que les instal·lacions d’un barranc es troben en perfecte estat, el millor serà ser un xic desconfiats, i preveure possibles eventualitats com pugui ser instal·lacions amb cordes i cordinos envellides, manca d’anelles o maillons, o capçaleres malmeses per una riuada o per un lladregot, etc.

Així doncs, pot ser útil portar uns mínims com pot ser:

  • Placa d’emergència per a parabolts. En coneixem únicament les de KopdeGas.
    Alternativament podem dur alguna placa i femelles per al cargol.
  • Maillons de 7 o 9 (ja esmentats)
  • Cinta plana i/o cordino de 7 o 8 de diàmetre. O bé anells de corda.
  • Massa i espitador
  • Espits+ cons i plaques per espits
  • Clau

 

Si ens movem en terreny d’absoluta aventura, o sortim en unes condicions límit com ara aigües vives, cal dur una corda de rescat, si a més, preveiem condicions que ens fan esperar un possible abandó en condicions extremes, pot ser bo preveure un mínim material d’escalada per a sortir com i per on poguem com ara una corda dinàmica, cintes, ungles, assegurances flotants, etc.

Conclusions

Com és fàcil d’imaginar, si li demanem a tres, deu o cinc-mil barranquistes la seva llista d’indispensables, possiblement no en trobarem dues d’iguals.

A més, darrerament ha proliferat en bona mesura el barranquisme hivernal, que comporta noves precaucions i adaptar lleugerament la llista de material a les condicions hivernals, en les quals no ens hem centrat en absolut aquí.

Així doncs, aquesta n’és la nostra versió, si algun lector o lectora hi troba a faltar alguna cosa, agraïrem els comentaris, perquè en aquest món, s’aprèn de tot i de tothom.

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *