Cami Vertical de la Lluna Plena (el retorn de la Cresta del Sol de tota la Vida)
ALERTA, RECENTMENT S'HAN SERRAT ALGUNS ELEMENTS D'AQUEST ITINERARI
Vagi per endavant que aquí hi trobareu una ressenya poc habitual al nostre blog, i és que bo i volguent fer una visita a una instal·lació tan recent com és el suposat "Camí Vertical de la Lluna Plena", i que, per coneixedors de la zona sabem que aixecarà polseguera, no ens ha quedat la crítica constructiva que haguéssim volgut fer d'aquest camí equipat, ja que en essència es tracta de la passarel·la dels caçadors de tota la vida, i el propi retorn de la via "Cresta del Sol", salvant-se'n únicament el tram final, que podria donar un final un xic més rodó a la via, però que s'ha equipat de forma matussera i amb material ja rovellat en el moment de la seva col·locació, reiterant-nos en el pensament que només l'ego pot justificar que algú ens vulgui fer passar per camí equipat una martingala com aquesta.
I és que és tal l'esperpent, l'apropiació d'elements preexistents, els cops de taladre a cop d'ego i l'adjudicació indeguda de nous topònims a un indret fins ara salvatge.
Un "camí vertical" que ens fa pensar més en la pèrdua de l'altruisme muntanyenc, i tantes altres coses que ens han grinyolat dins durant el recorregut d'aquest indret tan bonic, abans feréstec, i ara carregat de ferralla innecessària.
Així doncs, sens dubte el millor de tot és l'indret que visitem, i el pitjor, la parafernàlia innecessària amb la qual s'ha vestit un recorregut que ja es feia abans de l'arribada dels taladres i la pasta química.
Índex dels continguts:
Fitxa tècnica del camí de Retorn de la Cresta del Sol
- Activitat: Camí Vertical de la Lluna Plena (Guixers)
- Punt de sortida: Aparcament prop de la Rasa de la Valiella
- Població més propera: Sant Llorenç de Morunys
- Distància: 900 metres
- Desnivell: 200 metres
- Temps ferrada: 1h
- Temps de descens: 1h
- Temps aproximació: 15 a 20'
- Temps retorn 10'
- Dificultat: K4
- Cartografia/Bibliografia:
- Material recomanable:
- Cordes 2x35 o 1x70 molt aconsellable
- Dissipador, tot i que poc útil
Alerta amb algunes ressenyes que indiquen que el primer ràpel és de 30 no està de més dur dues cordes de 35 o una de 70 perquè s'arriba massa just amb la de 60.
Accés i aproximació al camí equipat de retorn de la Cresta del Sol
Per accedir al camí vertical de la Lluna Plena, com s'ha rebatejat en ocasió d'aquesta andròmina, ho farem per la carretera C-462.
Si venim de Solsona, ens fixarem un cop passades les Cases de Posada, i els tres tunels posteriors, en la fondalada de la Rasa de la Valiella, on trobarem una corba a l'esquerra amb un ample aparcament a la dreta i una pista que en surt. Entre els p.k.18 i 19.
Si en canvi venim de Sant Llorenç de Morunys, un cop passat un túnel, el pont de ferro i un altre túnel, ens fixarem a l'esquerra amb el mateix aparcament descrit anteriorment.
Aproximació al Camí Vertical de La Lluna Plena
Un cop a punt tinguem el cotxe ben aparcat, començarem a caminar seguint la pista forestal que remunta seguint el torrent, no hem de patir ni parar atenció a res fins arribats en un clar al bosc on la pista segueix recte però també un trencall tomba a l'esquerra remuntant cap a les runes de la Valiella.
Abans d'arribar a les restes de la casa, tombarem a la dreta en una bifurcació molt clara, seguirem pujant fins que davallant lleugerament la pista esdevé un camí, més endavant encara en un altre clar al bosc, la pista tomba a l'esquerra i s'encara amb les parets, topant-nos amb una bifurcació, en prendrem la de baix, que condueix de manera inconfusible a les grapes de plàstic i la passarel·la dels caçadors de tota la vida.
EL CAMÍ DE RETORN DE LA CRESTA DEL SOL, O COM ARA EN VOLEN DIR CAMÍ VERTICAL DE LA LLUNA PLENA
L'autoanomenat Camí Vertical de la Lluna Plena comença com ha acabat tota la vida el retorn de la vida de la Cresta del Sol, amb les grapes plastificades que els caçadors ja hi havien instal·lat fa anys, i al capdamunt d'aquest petit tram, una passarel·la que ens obliga a fer un gir de 90 graus en la nostra progressió i que ara s'ha batejat amb els noms Dario - Olman. Passarel·la dels caçadors, diguin el que diguin.
Seguim, i seguim el cable rovellat per encarar una grimpada a la qual s'hi han afegit travesses de fusta per la gent que no pugui grimpar aquest tram, ja veureu com riuran al tram de cadenes acotat com a K4! Alguna corda i més travesses de fusta. Al capdamunt, el camí tomba a la dreta per damunt d'algunes travesses acompanyades de troncs a mig podrir, al final una petita lleixa per la qual progressarem sense problemes fins a confluir amb la torrentera, i on veurem la instal·lació del sisè ràpel de baixada.
Seguirem caminant, pel clot de l'Artiller, amb una estesa de fites que fa por, i de tantes com n'hi ha, serà fàcil que ens confonguem i arribem "al barranquet" típic del retorn de la Cresta del Sol, i per on també baixarem, corresponent al R4.
Cercarem però més avall un petit canaló que han anomenat, Pas de la Ayuta. Un canaló amb un cable de vida i unes micro grapes on gairebé no ens passen els dits i que ens ajuden a progressar amb certa "oposició" doncs és ben útil tenir dues parets a manera de xemeneia.
Seguirem progressant i arribarem al que resulta que ara es diu el pas de la Sonia, el tram de K4, un tram curt, vertical i dur. Un pas que podria ser ben assequible amb grapes, és un tram a mig camí entre via ferrada i la típica canal montserratina on cal ensenyar bíceps. Compte a més a la part alta, doncs si aneu en grup apedregareu al personal que tingueu per sota. Això si, a la part alta hi trobareu una reunió de dos parabolts amb cadena i doble anella per poder assegurar al personatge de torn que ha hagut de menester les travesses de més avall per grimpar, i ara no tingui nassos de superar el pas (recomanable una bona microtraxion).
Sortirem d'aquest tram cap a l'esquerra cercant els passos més evidents i les marques de boixos tallats, remuntarem el canaló per passar per sota el bloc encastat i encararem ja el tram final (o inicial segons es miri) del retorn de la Cresta del Sol, on ara s'han instal·lat unes cordes fixes a la canal que remunta fins al coll entre la cresta i el Puit de la Manubia, per qui no sàpiga grimpar.
Arribats al collet, comença el que a parer nostre és l'únic tram "autèntic" de tot aquest tinglado, un tram acotat com a K3, on trobarem tot de ferregots rovellats i un cable de vida que a mesura que avançem també es converteix en un cadenat rovellat lligat directament sobre els graons i que acaba tornant-se de nou en cable, igualment estacat als graons i coronant el Puit de la Manubia.
El descens del Camí Vertical de la Lluna Plena fent sis ràpels
Arribats a dalt, ens toparem amb unes vistes espectaculars de bona part de la Vall de Lord, la Fàbrica Knauf i l'embassament de la Llosa del Cavall a més d'una bona perspectiva de la cara nord de la Serra de Busa, és per això que haurà pagat la pena arribar fins aquí, per res més.
Toca baixar, i el recorregut ens proposa una successió de sis ràpels que descriurem a continuació.
El primer doncs (R1) és des de dalt de tot del Puit de la Manúbia instal·lat amb dos parabolts amb cadena i anelles, més un tros de cable, alerta, que el trobareu ressenyat com a ràpel de 30 metres, i us pot faltar corda.
En una petita lleixa, uns 31/32 metres per sota, hi trobem una segona instal·lació (R2), de nou, dos parabolts units per cadena amb dues anelles, i un trosset, ara més xic de cable per lligar-hi els components del grup.
De R3 i R4 poc que cal parlar-ne, doncs el primer es baixa a peu per una rampa rocosa de conglomerat descompost, i el segon (R4) que trobarem a terra i lleugerament a la dreta, el podem desgrimpar per un petit canaló amb arbres.
Superat R4, reprendrem el camí de pujada, ara en sentit descendent, fins a trobar "el barranquet" típic de la baixada de la cresta del Sol, i que ara s'ha equipat (R5) en una sabina a l'esquerra amb un cable, i el que sembla una reunió Raumer tallada, si mai n'heu vista una entendreu el que volem dir.
Aquest ràpel que amb traça també es pot desgrimpar (tot i que és exposat) ens deixa en el punt divisori on hem hagut de cercar el "pas de la Ayuta".
De nou, toca caminar en sentit descendent pel camí fins a retrobar el cable del flanqueig, a tocar de la torrentera i buscarem la instal·lació de R6, d'uns 25 metres d'alçada i que cau damunt d'uns indret on es fa evident que s'hi han podat grans esbarzers, i és clar, hi tornaran a créixer, així que valoreu-ho abans.
Retorn del Camí Vertical de la Lluna Plena
Si hem tingut la sort de poder fer el darrer ràpel de 25 metres sense aterrar enmig d'una gran bardissa, ens trobarem a l'inici del camí, així que només ens caldrà prendre el sender que comença davant nostre i seguir el que hem fet a primera hora per retornar al cotxe sense problemes.
Mapa i track per a GPS
Arxius de descàrrega
NOTA: Hem mantingut el track tal i com ha sortit del rellotge GPS.
5 Comentaris
Això no és una ressenya, es un decàleg d’odi envers una equipació que no us agrada. Miro la vostra pàgina de Relleus i veig que feu activitats per la zona, perquè tant mal rotllo amb aquest nou recorregut?. Han serrat grapes i tret cable de vida del primer pas equipat, es veu que no sou els únics que no els agrada.
Hola Josep què tal?
Sense ganes d’estendre més mal rotllo, d’odi no n’hi ha gens, és un blog personal, i s’hi troba l’opinió personal d’una cosa muntada amb mal material des del primer dia, no sóc ningú per a jutjar què fa i deixa de fer la gent, però anar a clavar ferros rovellats a les parets per equipar un pas que tota la vida s’ha fet a peu i grimpant no sembla de rebut.
Hem afegit el teu advertiment de material serrat a la ressenya perquè ningú hi prengui mal.
Gràcies pel teu comentari!
Hola, sense ànim d’entrar en polèmiques que està ben fet o mal fet, ja que no és la meva guerra, us aconsellaria que acabéssiu de treure les grapes que queden ja que avui hem estat intentant fer aquest recorregut i en trobar-nos al tram en qüestió hem decidit anar pujant en artificial improvisat.
Ja gairebé a dalt hem decidit desistir i baixar-nos ja que el grup en general no ho veia clar.
Després de pensant-ho una mica m’he adonat que això li passarà a més gent i la veritat és que te la jugues prou si com et comento no preveus el material adequat per trobar-te un llarg d’artifo.
Crec que seria millor desequipar-ho del tot per evitar accidents i possibles reclamacions de responsabilitat… No sé si m’hi explico.
Hola Coco Loco!
Ostres, crec que t’expliques perfectament, però m’espanta una mica el teu comentari, una cosa és exposar públicament l’opinió d’una cosa que no m’agrada com he fet, i una de ben diferent és anar i treure part o tot el material.
Doncs algú ha hagut de signar al guarda-rail del pàrquing en nom vostre.
A mi tot això m’és igual el tema és que el tram desequipat és un parany perillós per a inconscients.
Però bé, com ja comento, a mi tota aquesta pel·lícula m’és igual… només que he sentit l’obligació moral de compartir-ho per si algú es fa mal
Noticies recents
Categories
El nostre Facebook