Corredor Vermicelle a Cambradase

• Activitat: Esquí de Muntanya / Raquetes de Neu
• Punt de sortida: Estació d'Esquí d'Eina 2600
• Població més propera: Eina
• Distància: 10,93 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1004 metres
• Temps: 4h 49 minuts bo i aproximant-nos a veure les condicions de la via Mèu
• Dificultat: PD 30º a 45º
• Cartografia:
  • Bourg-Madamme, Mont Louis, Col de la Perche (IGN 2250ET 1:25.000)
• Bibliografia:
  • Corredores del Pirineo - Carançà, Núria, Ulldeter
• Material recomanable: Opcionalment, si anem peixos o és la nostra primera, material d'assegurar

Poca cosa hi ha a descriure de l'aproximació al famós circ de Cambradase, sortirem des de la part alta de l'aparcament a mig esfaltar i prendrem la pista que en surt al final de tot, ja amb els esquis als peus.

Ens dirigirem sense pressa però sense encantar-nos cap al Pla, on s'uneixen les estacions d'Eyne 2600 i la de Sant Pere dels Forcats. Des d'aquí les vistes al circ comencen a ser interessants, i seguirem pujant per la dreta del Tele-esqui del Pla, fins assolir-ne la cota alta.

Arribats en aquest punt, seguirem pel bosc, tendint a la banda esquerra de la vall, i guanyant alçada fins a arribar al circ, on veurem imponents les parets que conformen el circ de Cambradase i tot el reguitzell de línies, obertes i per obrir que recórren aquestes altes parets.

Ens dirigirem al con d'entrada de la canal Vermicelle, amb la intenció d'anar a veure com està la via Mèu, i si es deixa, fer-la.
Remuntarem, feixucs, l'alt con d'accés a la Vermicelle i a la base d'aquesta, a la seva banda esquerra i damunt d'uns petits pins, canviarem esquis per grampons i piolet, cordes a punt i tot el material penjant de l'arnés.

Remuntem el clàssic corredor Vermicelle fins que aquest fa un petit tomb a l'esquerra, indret on, evident, trobem el con d'entrada a la via Mèu, tot ell, per sorpresa nostra, carregat de neu "sucre", totalment inconsistent i sense possibilitat de polet-tracció.

A la vista i per damunt nostre, el primer ressalt, tot en mixte. Pugem una mica més i instal·lem algun pitó amb la intenció de muntar reunió, però mentres dura l'operació ja comencem a decidir que avui no serà el dia de la via Mèu.

En uns minuts xerrant, serrem les dents, fem baixar algun penjament per no trobar-ho en condicions i decidim deixar la via per un dia que ens permeti disfrutar-la més, i ens conformem amb acabar sortint pel corredor Vermicelle, amb la intenció de baixar l'ampla pala que hi ha a l'esquerra del sector de la Carol-Line.

Així doncs, tornem a la Vermicelle i la remuntem sense encordar-nos, seguint una traça molt generosa, pràcticament podríem parlar d'una escala que recorre el corredor Vermicelle de cap a cap.
D'aquest clàssic corredor hi ha poca cosa a destacar, oscil·la entre els 30 i 45º d'inclinació, i en bones condicions ni tant sols són imprescindibles els piolets per a progressar; de fet, no són poques les ocasions en que hem vist qui fa servir aquest corredor per a baixar esquiant.

Un cop dalt, ens treiem els grampons, i canviem els piolets per bastons, doncs la carena es troba completament pelada i ens dirigim cap al cim de Cambradase. Un cop a la carena del cim, prenem el camí que el flanqueja per sota, directe a la collada que busquem; passem per la sortida de la Carol-Line i en pocs metres ens trobarem al capdamunt d'una gran pala, que ja des de bon matí ens feia deler, i que malgrat les nombroses visites, encara no havíem esquiat mai.

A partir d'aquí, la davallada té poc secret, cal anar baixant l'ampla pala tendint a la dreta per cercar l'ample corredor en que acaba la pala, i d'aquí, enllaçar amb la base del circ de Cambradase i seguir baixant desfent el camí de pujada. Arribats a les pistes, això si, ens oblidarem del camí del bosc que hem emprat per pujar, i baixarem còmodament esquiant per les pistes fins a Eyne 2600.

Una repetició més de la Vermicelle al cabàs, i un altre dels incomptables dies que hem tret a passejar quilos i quilos de material, per tornar a casa sense haver-lo pogut utilitzar. Caldrà esperar a millors condicions.