Corredor Vermicelle a Cambradase

Sortim, deleruts d'alpinisme en un hivern, el del 2020 que no acaba de ser hivern i que s'està fent etern, a l'espera del fred que trenqui amb els interminables anticiclons que han predominat durant tot el que portem d'estació, llevat, és clar, de la llevantada Glòria, gràcies a la qual, almenys, podem gaudir d'algunes esquiades, i ens permet somiar que amb l'arribada del fred, una gran quantitat de corredors quedaran en bones condicions.

En aquesta ocasió sortim amb en Martí amb l'objectiu de fer la via Mèu, que comença pràcticament a mig corredor Vermicelle de Cambradase.

No cal ser gaire espavilat, veient el títol d'aquest escrit, per saber que la cosa no va anar com pensàvem, i vam haver d'acabar conformant-nos amb l'enèsima repetició del corredor Vermicelle. Això si, l'esquiada per la pala que uneix el circ de Cambradase i la cota 2708, prèvia al Puig de l'Home Mort no ens la treu ningú.

Fitxa

Punts de referència

Punt de referència Temps parcial Temps total Km.
Eyne 2600 00:00 00:00 0
El Pla 22' 22' 1'26km
Cap del TS el Pla 25' 47' 2'32km
Entrada Vermicelle 1h15' 2h2' 5,25km
Sortida Vermicelle 1h33' 3h35' 5,26km ?¿
Pala de baixada 39' 4h14' 6,16km
Eyne 2600 35' 4h49' 10,93km

Descripció de la ruta

Poca cosa hi ha a descriure de l'aproximació al famós circ de Cambradase, sortirem des de la part alta de l'aparcament a mig esfaltar i prendrem la pista que en surt al final de tot, ja amb els esquis als peus.

Ens dirigirem sense pressa però sense encantar-nos cap al Pla, on s'uneixen les estacions d'Eyne 2600 i la de Sant Pere dels Forcats. Des d'aquí les vistes al circ comencen a ser interessants, i seguirem pujant per la dreta del Tele-esqui del Pla, fins assolir-ne la cota alta.

Arribats en aquest punt, seguirem pel bosc, tendint a la banda esquerra de la vall, i guanyant alçada fins a arribar al circ, on veurem imponents les parets que conformen el circ de Cambradase i tot el reguitzell de línies, obertes i per obrir que recórren aquestes altes parets.

Ens dirigirem al con d'entrada de la canal Vermicelle, amb la intenció d'anar a veure com està la via Mèu, i si es deixa, fer-la.
Remuntarem, feixucs, l'alt con d'accés a la Vermicelle i a la base d'aquesta, a la seva banda esquerra i damunt d'uns petits pins, canviarem esquis per grampons i piolet, cordes a punt i tot el material penjant de l'arnés.

Remuntem el clàssic corredor Vermicelle fins que aquest fa un petit tomb a l'esquerra, indret on, evident, trobem el con d'entrada a la via Mèu, tot ell, per sorpresa nostra, carregat de neu "sucre", totalment inconsistent i sense possibilitat de polet-tracció.

A la vista i per damunt nostre, el primer ressalt, tot en mixte. Pugem una mica més i instal·lem algun pitó amb la intenció de muntar reunió, però mentres dura l'operació ja comencem a decidir que avui no serà el dia de la via Mèu.

En uns minuts xerrant, serrem les dents, fem baixar algun penjament per no trobar-ho en condicions i decidim deixar la via per un dia que ens permeti disfrutar-la més, i ens conformem amb acabar sortint pel corredor Vermicelle, amb la intenció de baixar l'ampla pala que hi ha a l'esquerra del sector de la Carol-Line.

Així doncs, tornem a la Vermicelle i la remuntem sense encordar-nos, seguint una traça molt generosa, pràcticament podríem parlar d'una escala que recorre el corredor Vermicelle de cap a cap.
D'aquest clàssic corredor hi ha poca cosa a destacar, oscil·la entre els 30 i 45º d'inclinació, i en bones condicions ni tant sols són imprescindibles els piolets per a progressar; de fet, no són poques les ocasions en que hem vist qui fa servir aquest corredor per a baixar esquiant.

Un cop dalt, ens treiem els grampons, i canviem els piolets per bastons, doncs la carena es troba completament pelada i ens dirigim cap al cim de Cambradase. Un cop a la carena del cim, prenem el camí que el flanqueja per sota, directe a la collada que busquem; passem per la sortida de la Carol-Line i en pocs metres ens trobarem al capdamunt d'una gran pala, que ja des de bon matí ens feia deler, i que malgrat les nombroses visites, encara no havíem esquiat mai.

A partir d'aquí, la davallada té poc secret, cal anar baixant l'ampla pala tendint a la dreta per cercar l'ample corredor en que acaba la pala, i d'aquí, enllaçar amb la base del circ de Cambradase i seguir baixant desfent el camí de pujada. Arribats a les pistes, això si, ens oblidarem del camí del bosc que hem emprat per pujar, i baixarem còmodament esquiant per les pistes fins a Eyne 2600.

Una repetició més de la Vermicelle al cabàs, i un altre dels incomptables dies que hem tret a passejar quilos i quilos de material, per tornar a casa sense haver-lo pogut utilitzar. Caldrà esperar a millors condicions.

Mapa i track GPX

Arxius de descàrrega

Descarrega el track fent click dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Format GPX

 

 

 

Eyne 2600

Arribada al Pla

En Martí en vistes a tot el circ

A l'esquerra, l'entrada a la Via Mèu, a la dreta la continuació de la Vermicelle

El contrast entre l'ambient alpí i la plana Cerdana com a teló de fons és interessant

En Martí progressant pel corredor Vermicelle

Arribant a la sortida del corredor

La carena fins al cim està completament pelada

Vistes a l'ampla pala que hem baixat

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *