Cuyalaret (2.289mts)

• Activitat: Esquí de Muntanya / Raquetes de Neu
• Punt de sortida: Aparcament Espace Portalet
• Població més propera: Formigal
• Distància: 6,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 632 metres
• Temps: 2:57 hores
• Dificultat: Fàcil En el darrer tram d'ascens al cim, podem necessitar ganivetes/grampons si la neu es troba molt ventada.
• Cartografia:
  • Ossau - Vallée d'Aspe (IGN 1547OT 1:25.000)
• Material recomanable: Ganivetes o grampons, segons les condicions de la neu, ens poden ser de gran utilitat en l'atac al cim.

Resulta, amb el permís del Peyreguet, que el Cuyalaret és un dels clàssics d'esquí de muntanya de la zona.
La seva dificultat reduïda, la seva orientació, i la rapidesa amb que es pot completar l'activitat, el fan una bona opció per aquells dies en que el rellotge no juga al nostre favor.

D'amples pales amb pendents suaus, el Cuyalaret resulta ser un cim ideal per a començar amb l'esquí de muntanya.
Fa un dia ventat, ja des del cotxe veiem com "fumegen" les muntanyes, fet que ens fa variar lleugerament el plantejament inicial.

La nostra intenció era la d'arribar al cim per l'aresta dreta del barranc de Portalet, sortint des del petit aparcament de la cabana de l'Araille, aquesta opció, malgrat tenir més desnivell, ofereix una ruta per un terreny un xic més esquiable, amb aquest vent, però, decidim encarar l'activitat a recer de les muntanyes frontereres, per la fondalada que ressegueix l'esquerra del barranc.

Així doncs, sortirem de l'aparcament i creuarem el petit turó que ens amaga les vistes a la vall, per a calçar-nos els esquís en pocs metres.
La ruta en sí, té poca cosa a explicar, la major part del temps avançarem en direcció sud-oest amb el cim del Cuyalaret a la vista, durant tota l'estona, a la nostra esquerra, ens acompanyarà també l'espectacular Campana d'Anéou. Només en alguns trams molt concrets, ens veurem obligats a fer vàries diagonals per evitar encarar el pendent de forma massa directa, i arribarem al cim del Cuyalaret pràcticament sense ni tant sols adonar-nos-en.

No ens hi podem distreure gaire al cim doncs el vent bufa amb força, amb tot però, si que perdem uns minuts bocabadats amb les vistes, en especial a la cara nord del pic d'Anayet.

Ens preparem per a la baixada, i hem de dir que ens sorprèn, al pujar semblava que potser ens trobaríem amb algunes transicions amb pells de foca al tram final, però amb una petita remada hem pogut fer tota la baixada sense posar les pells, les seves pales amples i de pendents suaus, amb algun tram de canal estreta fa que la baixada sigui d'allò més plaent i divertida.

El recorregut escollit doncs és molt més esquiable del que créiem, a la vegada que és molt millor per a dies molt ventats, o després de dies molt ventats. Una parella de noies que ens hem trobat al cim, ens han confirmat que afrontar l'itinerari per l'aresta en dies ventats, fa que es gaudeixi poc de l'itinerari pel vent, i per les capes de neu dura que queden a la vista.

Retornem al cotxe contents de poder acabar aquestes mini-vacances a la vall de Tena amb una curta però bonica esquiada