Dobrushës canyon, Albània

• Activitat: Barranquisme a Albània
• Altres toponímies:
  • No en coneixem altra
• Punt de sortida: vegeu accés
  • Enllaç Google Maps
• Població més propera: Bogovë
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 431363
  • Y: 4491031
• Temps amb combinació de cotxes:
  • Temps aproximació: 1h / 1h 30'
  • Temps de descens: 3h 30'
  • Temps de retorn: 10'
• Dificultat: v4a3III
• Ràpel més llarg: 55 mts.
  
• Corda: 2x60
• Cartografia:
  • Soviet Military ~ 1980 - 1:50.000 (Consultables a l'APP Russian Topo Maps)
• Bibliografia:
  • Albania Canyoning - Pascal Van Duin
• Observacions:
  • Equipament bo, amb tot, a Albània preveure sempre material de reposició

Circularem des de Berat cap a Bogovë on abans de creuar el riu prendrem el trencall a l'esquerra per carretera asfaltada fins a una planta envasadora d'aigua de la marca Bogova Roi.

Just davant d'aquesta planta surt una pista cap a l'esquerra que puja a les pedreres molt evidents que han canviat per complet la fesomia de la muntanya que tenim damunt.

Aproximadament 1,2 quilòmetres pista amunt i en una corba tancadíssima cap a l'esquerra observarem una pista que continua recte i descendent. Seguirem aquesta pista una mica més de 500 metres fins a arribar a uns espais molt evidents que permeten aparcar a dreta i esquerra.

APROXIMACIÓ AL DOBRUSHËS

Seguirem la pista per on hem arribat observant com de seguida esdevé sender i davalla a un pont de ferro sobre el barranc, el creuarem i seguirem el camí, força bo però que a trams es desdibuixa damunt de lloses de roca i guanyarem la carena per seguir-la fins a un petit collet a l'alçada d'un pal de la línia elèctrica.

Aquí el més directe seria seguir la línia elèctrica cap a un petit rierol i continuar el més a prop possible de la línia fins a arribar a l'accés.

En el nostre cas, ens hem desviat per la dreta del coll, seguint un corriol molt evident i ombrívol que remunta cap al poblet de Dobrushë on, just arribats a les primeres cases, tombarem per la pista o camí de l'esquerra que entre els camps pren direcció cap a les pedreres per camí bo, passant per sota el que sembla un cementiri. El camí dessota el cementiri en endavant planeja i és ample, passarem per la dreta d'unes edificacions en runes i a tocar del barranc baixarem per sota la línia elèctrica arribant a un espai pedregós on tombarem a la dreta per arribar a l'inici del barranc.

EL DESCENS DEL DOBRUSHËS

Iniciem el descens en un espai obert, però que de seguida canviarà, cedint el protagonisme a la roca, que tot i que no ens privarà d'unes vistes espatarrants, formarà tímids passadissos amb els primers tolls on refrescar-nos després de la llarga aproximació.

Algun petit tobogan i un bonic salt des de l'esquerra seran seguits d'un entorn de nou més obert, igualment protagonitzat per la pedra, amb algun salt i un patit passadís que ens condueix al primer ràpel, instal·lat a l'esquerra, per on també podríem arribar a evitar-lo, però, quin sentit tindria obviar aquest preciós ràpel d'uns 30 metres?

Seguim el descens gaudint d'una enorme diversitat d'espais i entorns fins a topar-nos amb el següent ràpel d'uns 15 metres instal·lat a la dreta.

Continuarem, ara ja per una gorja de mitjanes dimensions per cercar un nou ràpel que conforma una mena de essa i que ve seguida del que sembla un tobogan, però que valorem no fer, ja que té una llastra a la dreta i sota l'aigua on podriem prendre mal.

Continuarem per bonics passadissos fins a arribar a un salt molt evident que podrem fer si prenem una lleixa de roca a la dreta, compte, però, que cal no saltar endavant, ja que podem tocar la paret.

Sortim pel passadís, assegurant amb corda una desgrimpada en forma de rampa. Els ressalts se succeeixen i farem un ràpel ben sinuós instal·lat a l'esquerra i del qual no veurem el final, que deixarem a mig fer per acabar-lo desgrimpant i no arriscar-nos a tenir problemes amb la recuperació de cordes.

Seguirem per un ràpel que ronda els trenta metres i que ens deixa just abans de l'arc de roca, on a la dreta cercarem l'inici d'un passamà per accedir a la següent capçalera, molt exposada. Malgrat que la vertical és superior als 20 metres, amb una corda de 30 en doble ens resulta suficient com per arribar a un replà i acabar de desgrimpar i seguir amb el nostre descens.

El barranc s'obre momentàniament per dona pas a un nou i llarg ràpel, segons ressenya d'uns 34 metres, que comença en rampa i acaba guanyant verticalitat al seu tram final, caient a una ampla tolla de poquíssima profunditat.

Caminarem fins a trobar un nou obstacle, un salt clar d'uns 6 o 7 metres, més si cerquem una punta rocosa a la dreta.

Seguim el descens, amb salts, ressalts i algun tobogan fins que ens topem, de sobte, amb una meravellosa balconada oberta al curs principal de la vall. Als nostres peus, una vertical que ronda els 60 metres d'alçada, fraccionada en un primer ràpel des de l'esquerra i d'uns quinze metres segons ressenya, per cercar, altre cop a l'esquerra i fora l'aigua al principi, la darrera part del ràpel, uns 42 metres d'espectacular descens, tot plegat, molt estètic.

Gairebé de forma immediata trobem un ràpel de set metres a la dreta i alguns ressalts ens condueixen a la confluència amb l'afluent dret, sec.

El tram que segueix és ben lúdic, tobogans i salts recorrent un passadís més o menys estret segons el punt, sempre vestit d'un verd intens. Endevinarem el següent ràpel perquè, equipat a l'esquerra, supera una rampa inclinada per acabar a un toll on s'endevinen, evidents, les graves que impedeixen fer tobogan.

Seguirem i trobarem alguns ressalts i salts més, no masses, fins a endevinar, molt evident, el camí i la cova de la surgència, on podem recórrer una mica més d'un centenar de metres.

Uns tres-cents metres riu avall, endevinarem la passarel·la de ferro que hem creuat a primera hora. Ara, però, la creuarem per sota i ens enfilarem a la lleixa rocosa de la dreta per saltar amb compte de no relliscar i rebre un cop de cul o de costelles, al toll generós format artificiosament per una captació d'aigua, que malauradament ens eixuga el barranc per uns moments.

Ens dirigirem a la petitíssima presa que asseca el torrent per fer un nou ràpel d'uns 50 metres, a la base del qual cercarem el darrer ràpel, que erròniament està topografiat amb una alçada de 14 metres, i ben bé ronda la vintena.

Només ens resta de fer un salt evident d'uns 6 o 7 metres per cloure el nostre descens bo i arribant a la confluència amb el barranc de Bogovë.

Retorn del barranc de Dobrushës

Acabat el barranc, a la confluència del Dobrushës amb el Bogovë, prendrem la pista uns metres per trobar un sender que remunta cap a les casetes de la captació d'aigua.

Vorejarem aquestes casetes per l'esquerra (en sentit ascendent), amb compte si hi ha el gos, ja que gasta males puces.

Per sobre les casetes de la captació trobarem un caminet que ens duu al pont de ferro on, tombant a l'esquerra seguirem el camí cap al cotxe.

Podeu trobar el croquis d'aquest barranc al llibre de Pascal Van Duin, Albania Canyoning.