Espeleologia al Berguedà: la Bòfia de Boixedera

És tant cert que a la vida mai es pot dir que se sap tot com que ens hem endut una bona sorpresa en la darrera visita que hem fet a la Bòfia de Boixedera.
Després d'entrar-hi des de petits, i anys i panys acompanyant-hi clients com a guia, en aquesta ocasió hem decidit revisitar-la amb la intenció d'explorar a fons la Galeria del Riuet, així com diversos forats que no apareixen ressenyats a la complerta topografia que se'n va fer el 2008.

Així doncs, aprofitem en aquesta ocasió, que no entrem a la Bòfia de Boixedera per a treballar, sinó que acompanyem a un amic, el Joan, a la seva primera visita a una cavitat, i amb l'avinantesa, ens treurem del damunt alguns dubtes, i, per sorpresa nostra, ens en carregarem de nous dins el cap, així que encara hi haurem de tornar. Dedicarem doncs més de dues hores recorrent les entranyes de la sala de l'Honor sense treure'n l'aigua clara del tot.

Avui, doncs, escric una entrada al nostre blog de les que realment em fan gràcia, descriure racons nous d'un indret que pensava conèixer com l'habitació de casa meu. Les fotos que hi posem avui doncs, no són les d'una visita convencional, sinó les que he tret del vídeo que s'ha gravat durant la visita, relacionades amb número amb els diferents forats que es volen descriure en l'explicació escrita.

Índex dels continguts:

Fitxa

  • Activitat: Espeleologia
  • Sinònims: Bòfia de Sant Jaume, Bòfia de Boixedera dels Bancs
  • Punt de sortida: Casa Gomira
  • Població més propera: Montmajor / L'Espunyola (segons d'on es vingui)
  • Distància d'aproximació: 790mts
  • Tipus de cavitat: Cova
  • Litologia: Calcàries
  • Coordenades UTM (ETRS89)
    • Boca
      • 31T
      • X: 391140
      • Y: 4658047
  • Descens dins la cavitat: -37
  • Temps d'exploració: de 2 a 4 hores, segons el que es vulgui visitar
  • Dificultat: Fàcil a Moderada: podem graduar-ne la dificultat segons el que decidim visitar. No requereix de material tècnic.
  • Cartografia:
    • Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
    • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija (Ed. Alpina) 1:25.000
  • Bibliografia:
    • Catàleg Espeleològic de Catalunya, Vol. 3
    • Pràctica Antrópica y Paleopatología en la Cueva de Boixadera dels Bancs (Montmajor, Barcelona) - Guerrero Sala, L; Solé Muntané, J.

Descripció de la ruta

La descripció de la Bòfia de Boixedera bé que podria començar amb la típica frase de "què podem dir de la Bòfia que no se sàpiga ja" doncs se'n té constància des de temps immemorials, i fins-hi tot d'excavacions en el seu petit jaciment arqueològic des de primers del segle XX, per bé que tot el que hem vist ha estat transitat del dret i del revés, si que és cert que hi ha una bona quantitat de forats i petites galeries inferiors a la sala de l'Honor que no apareixen ressenyades enlloc i que avui nosaltres hem transitat de nou intentant buscar-los connexions.

A grans trets, la Bòfia de Boixedera té dues entrades practicables que connecten al cap de molt pocs metres: una de principal i evident, la primera que trobem, ampla com per a passar-hi dret, i una segona, uns metres més al Nord, que és més estreta i vertical.
S'accedeixi per on s'accedeixi, cal davallar la rampa d'entrada fins a arribar a la primera bifurcació, on tenim un ressalt a l'esquerra i un altre un xic més alt a la dreta.

A esquerra, trobem la petita gatera que ens durà a la sala del Bany de la Princesa o les Nimfes segons qui us ho expliqui, i al final a la famosa i preciosa Sala de les Campanes, darrerament seca, qui sap si per efecte d'obrir camins d'una tala del bosc relativament recent.

A la dreta, un pas estret però de bon passar ens deixa a la part superior de la sala de l'Honor, la part superior d'aquesta té el sostre prou baix com perquè no hi passem drets, a escassos metres de l'entrada, però, la sala es fa molt i molt gran, i hi haurem de baixar per una rampa plena de fang.
La sala de l'Honor és molt gran, molt ampla, i molt llarga; el seu terra és un complet caos de blocs, fins a arribar al final, a la Plaça de les Bruixes, on unes formacions espectaculars, els gours, ens meravellaran la vista, especialment si hi venim en època humida i l'aigua ocupa l'espai que ella mateixa ha anat creant. Aquí al final hi ha la famosa gatera del gat de Busa, que, a vegades seca, a vegades inundada gira a l'esquerra i posa el punt i final a la cavitat en uns dos metres.

Si tornem a la base de la rampa d'accés a la sala de l'Honor, mirant al Sud, trobarem l'entrada a la Galeria de la Gerontocràcia, segurament la part menys visitada de la Bòfia de Boixedera pel seu caràcter caòtic així com també pel risc de caiguda que suposa; això és perquè al llarg dels seus vora 40 metres, la galeria consta d'uns tres pisos que connecten múltiples vegades a través de forats que a voltes es troben generosament voltats de fang.
Al fons, i a la base d'aquesta galeria, a través d'estrets forats, podrem trobar uns petits gours, on veurem els primers rastres del riuet que travessa la Bòfia de Boixedera.

Aquesta és doncs una descripció general i poc detallada de la Bòfia de Boixedera, diguem-ne que aquesta podria ser la típica visita comercial amb gent que vol una iniciació a l'espeleologia. En alguns casos, si la gent s'ha quedat amb ganes de més després de la gatera de la sala de les campanes, ens podem animar amb una de les travesses, que creua la sala de l'Honor de NO a NE, amb passos estrets i en els que calen canvis de posició en petits espais.

És aquí doncs, on comença la nostra distracció d'aquesta darrera visita a la Bòfia de Boixedera.
Coneixem el pouet que hi ha a la capçalera de la rampa d'accés a la sala de l'Honor, i la galeria NO-NE que la creua, i només les he connectades, per error, en una ocasió i no he tornat a trobar-ho més (tampoc serà el cas d'avui). Però siguem endreçats, ho farem des de la plaça de les Bruixes, cap enfora.

Just quan comencem a remuntar la rampa amb el caos de blocs, hi ha dos forats estretots que ens permeten baixar fins al riuet, i veure uns petits i bonics gours, dins una petita galeria (1), que potser fa 2 o 3 metres escassos, sembla tenir un sentit O-E o viceversa (oju, tampoc ho hem mirat amb brúixola). Les entrades són estretes però de bon transitar, i a la base hi ha una petita sala on hi cabem ajupits.

Si seguim remuntant la sala de l'Honor, a la nostra esquerra veurem unes lloses trencades amb una gran esquerda en forma de rampa. A la seva part mitja-baixa, hi trobarem un estret forat que porta a una altra petita galeria (2), un xic més important que l'anterior, tal com hi entrem, un altre petit pas ens deixa en una saleta molt petita, on la galeria es bifurca a dreta i esquerra.
A l'esquerra sortim direcció la Plaça de les Bruixes, a través d'un pas molt estret i incòmode per damunt d'una aresta de roca que molesta força si no ens posicionem bé al forat. Un cop passada la dificultat, ens deixa en un estret passadís entre la paret de la cova i una gran llesca caiguda.
A la dreta, ascendim per damunt d'una concreció de tosca, que ens portarà en sentit ascendent a un curt passadís de parets ben entallades, gairebé al fons d'aquest passadís hi trobem una esquerda a l'esquerra, i un forat alçat a la dreta, que és el que dóna continuitat cap a la sortida. Passat un metre del forat, ens podem posar drets per una estretor vertical que ens durà de nou a la sala de l'Honor, just a la part alta d'una gran làmina inclinada, a mitja sala.

Si ascendim un xic més, a la paret NO de la Sala de l'Honor, trobarem la galeria (3) que hem esmentat abans que la creua de NO a NE. Aquesta galeria és la que ja coneixíem, i la que tenia més números de connectar amb la Galeria del Riuet (4). De fet, fa molts anys, recordo haver entrat pel forat NO de la Sala de l'Honor i haver sortit pel pou de la Galeria del Riuet. Avui però, no ho hem trobat.

Finalment, tornem a la part superior de la rampa d'accés a la Sala de l'Honor, on hi ha el petit pou que davalla a la galeria del Riuet (4). Aquesta galeria, degudament senyalada a la topografia del 2008, creua també de NO a NE la sala de l'Honor de la Bòfia de Boixedera, i en la seva part més baixa, ja quan començem a remuntar per a sortir, creuem per damunt del riuet, en uns bonics gours per on davalla l'aigua. En aquest indret, després de fortes pluges, l'aigua pot baixar amb una força considerable; en aquesta ocasió, però, només baixa un filet d'aigua. Sigui com sigui, per a fer la galeria del Riuet poden ser recomanables les botes d'aigua, si bé amb destresa es pot evitar la mullena.

En resum, hem fet un total de nou forats a la sala de l'Honor, sense trobar la manera de conectar, almenys, la Galeria del riuet amb la galeria 3.
La 2 i la 3 semblen ja més difícils de poder connectar, per no parlar de la minúscula 1, curtíssima i llunyana a la resta.

Topografia

Font: Espeleoíndex

Mapa i track per a GPS

Arxius de descàrrega

Descarrega el track fent click dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Format GPX

Casa Gomira

Sala de l'Honor

Damunt del gran gour a la Plaça de les Bruixes

El forat del gat, a la plaça de les bruixes

La sala de les campanes

(1). Petits gours a la petita galeria

(1). El Joan sortint de la petita galeria

(2). Vista del forat d'entrada

(2). La sortida esquerra direcció la Plaça de les Bruixes

(2). Detall del passadís cap a la sortida dreta, al fons a la dreta d'aquest, a la part superior, el forat que li dona continuitat.

(2). Passant pel forat

(3). La galeria del riuet, en alguns trams és prou gran per cabre-hi drets

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *