Esquí de muntanya, el Puigmal per Err

Ens retrobem amb en Pep després d'anys i panys sense veure'ns, i decidits a esfarinar-nos una mica les cames, enfilem, no gaire d'hora, cap al cantó nord-català del Puigmal, prop de la població d'Err.

Per mi és la primera visita a aquesta vall i vessant de la coneguda muntanya, en Pep, comenta que ja ho ha visitat vàries ocasions abans.

La neu comença avall, fet que ens obliga a sumar força quilòmetres a la ruta, doncs hem d'aparcar a Ctozé, base de l'estació Puigmal 2600.
Som-hi doncs !

Fitxa

  • Activitat: Esquí de Muntanya / Raquetes de Neu
  • Punt de sortida: Aparcament Err-Puigmal 2600
  • Població més propera: Err
  • Distància: 14'7 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1066 metres
  • Temps: 7 hores 11 minuts a un ritme suau
  • Dificultat: Moderat distància considerable i força desnivell
  • Cartografia:
    • Bourg-Madamme, Mont Louis, Col de la Perche (IGN 2250ET 1:25.000)
  • Material recomanable: Ganivetes o grampons, segons les condicions de la neu.

Punts de referència

Punt de referència Temps parcial Temps total Km.
Cotzé 00:00 00:00 0
Pas sobre la ribera d'Er 1h6' 1h6' 3,63km
Clot de la Pastera 3h31' 4h37' 6,19km
Cim Puigmal 1h28' 6h5' 7,44km
Cotzé 1h6' 7h11' 14,7km

Descripció de la ruta

Qui no ha fet una o vàries vegades el Puigmal ?
A mi em mancava el cantó nord-català així que en aquesta ocasió hi saltem de dret.

Sortim des de Cotzé amb els esquís als peus, i comença una llarga aproximació, uns tres quilòmetres i mig fins que abandonem la carretera sota la neu i ens endinsem muntanyes enllà. Per si no fós prou, la neu està terriblement dura, i sembla talment com si hi hagués passat un regiment militar, nombroses petjades fan penosa la progressió, obligant a encarrilar-nos en una minça traça d'esquís que ressegueix la pista per un voral.

Encara força frescos, en una hora més o menys, arribem on es creua la ribera d'Err, just en el punt on acaba la línia elèctrica, la pista tomba i puja a la dreta bruscament, a més de trobar-hi la darrera construcció. Nosaltres decidim pujar per darrere la casa i anar flanquejant, que no acaba de ser bona idea per l'estat de la neu, i que més endavant ens induïrà a un petit error en la ruta.

Aquí, acabada la ruta ens sembla que el terreny més factible per a progressar és resseguir la riba dreta de la ribera d'Err, i buscar la cruïlla de camins als mapes, i encarar de dret cap al coll de les Clotxes. Sembla almenys millor camí que no pas el llarg flanqueig que hem fet, especialment si aquest es troba glaçat, doncs una relliscada aquí ens aboca a un bon remull a la rasa, i ben segur un ram de faves amb els rocs que hi ha.

Just on als mapes hi indica una confluència de camins (Aiguaneix), ens dirigim decidits costes amunt amb una orientació sud, sud-est, però superada la primera pala, enlloc de flanquejar a l'est, seguim remuntant per un petit circ que forma la muntanya, més que circ, podem parlar d'una ampla canal que mena al coll de les Clotxes; ja fa estona que hem reduït i molt la marxa, la neu està molt glaçada i hem d'assegurar bé cadascuna de les passes que fem. Mica en mica intentarem tendir a l'esquerra, per sortir d'aquesta canal i arribar al clot de la Pastera, un indret inconfusible.

A partir d'aquí, amb el permís de la pala final d'atac al cim, el terreny esdevé molt més transitable, sense tanta pendent i ens permet abaixar lleugerament la guàrdia i avançar tot fent petar la xerrada, això si, cercant una mica el pas entre roques que el vent ha deixat al descobert.

En breu arribarem sota el cim, però ens queda encara superar la pala que ens en separa, també terriblement glaçada i que ens torna a posar als dos en màxima atenció, doncs una relliscada pot portar-nos massa maldecaps. Com sempre, la recepta és clara, tots els sentits en alerta, temps i paciència fins a superar la pala i celebrar que hem tingut temps d'arribar dalt malgrat la lenta marxa !

Fa un vent glaçat, però no ens impedeix de cruspir-nos els entrepans amb dues queixalades d'esmolada com tenim la gana i preparar-nos per una baixada que tot i la neu glaçada, xalarem com la canalla de les ganes que en tenim.

La baixada la farem envoltats d'un temperi eixordador dels cantells lliscant i fressant el gel, però la gaudirem com qui baixa per neu pols, qui no es conforma és perquè no vol. En qüestió d'una horeta ens plantarem de nou al cotxe, havent desfet tot el camí que tant de temps ens ha pres per a fer-lo.

Sens dubte és una vall que val i molt la pena de visitar, ens ha resultat una sortida molt solitària en un dimarts de mitjan febrer, i unes vistes senzillament espectaculars.

Altimetría

Mapa i track GPX

Arxius de descàrrega

Descarrega el track fent click dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Format GPX

 

 

Err

L'inici per la pista no és cap cosa, però les vistes a la vall són motivadores

S'acaba el resseguir pista, ens endinsem a la muntanya !

Enrere va quedant l'estació d'esqui, i va apareixent un bon tros de Pirineu enllà

Bo i pujant, un ja s'imagina lliscant aquestes dolçes pales nevades (i glaçades, tot sigui dit)

A la carena, el vent i la calor han fet feina de valent

A la pala prèvia al cim hi hem de posar tots els sentits de dura com n'és la neu

Ferros, és sinònim de cim

La imatge de l'arribada al cim és per quedar bocabadat

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *