Ferrata delle Trincee, les Dolomites

• Activitat: Vies ferrades a Itàlia
• Punt de sortida: Passo di Fedaia
• Població més propera: Ponti
• Temps aproximació: 1h30'
• Temps de recorregut: 2h30'
• Temps de retorn: 1h
• Dificultat: Mitja
  
• Cartografia:
  • Dolomites - Foglio 2 - Ed. Kompass - 1:35.000
• Material recomanat: Preveure un frontal pel tram final de túnels, la llanterna del telèfon pot ser insuficient i gaudireu més de l'experiència.

Si bé en temporada es pot iniciar la ferrada des d’Arabba pujant amb remuntadors fins al Rifiugio Gorza, la nostra opció, i de fet a l’octubre no n’hem tingut altra, doncs els remuntadors estàn tancats, ha estat pujar a peu, i per tant, ens hem dirigit al Passo di Fedaia, a tocar de l’embassament que rep el mateix nom “Lago di Fedaia”

APROXIMACIÓ I ALTERNATIVA D'ENTRADA A LA FERRATA DELLE TRINCEE

Per tal d’accedir a la via ferrada delle Trincee, hem remuntat la pista que creua per sobre el túnel artificial que hi ha al Passo de Fedaia i que puja pel que a l’hivern són pistes d’esquí fins al Rifugio Padon. Si ens hi fixem bé, a les altes parets que coronen la muntanya de davant nostre, s’hi poden observar algunes obertures de les galeries que recorrerem durant el recorregut de la ferrada.

Arribats al Rifugio Padon, tot passant per la terrassa d’aquest prendrem el sender 680 o Sentiero Geologico Arabba, que segueix més o menys per una cota inferior una línia de trinxeres tot passant entre blocs de roca d’aparença totalment volcànica i ens condueix sense confusions a l’inici de la ferrada, on remunta tot fent un zig-zag poc definit al capdamunt del qual ja trobarem l’inici de la ferrada.

Si pel contrari com ha estat el nostre cas, volem evitar el tram inicial on rau la major part de la dificultat de la ferrada, hom pot intuir un camí molt poc marcat que busca la paret dreta de l’ampla canal que es forma al coll que forma la primera agulla de la muntanya i el cim més alt anomenat Mésola.

En aquest punt, podem pujar l’agulla més alta per una ferrada molt equipada, o prendre un sender construït per l’exèrcit Austrohongarès per seguir amb el recorregut de la Ferrata delle Trincee.

EL RECORREGUT DE LA FERRATA DELLE TRINCEE

Superada doncs l’entrada, sempre més exigent i difícil, remuntarem per un ample camí empedrat fet per facilitar el transport de materials per la carena, i de seguida arribarem a un primer terraplè a la dreta, on hi ha una cova, i una primera gran vista a la Marmolada, que va ser la posició Italiana (enemiga).

La ferrada, però continua a l’esquerra, per una cornisa molt fàcil de recórrer, on ja observem que el recorregut que fem avui dia, no és ben igual al que es feia durant la guerra, doncs s’hi observen clares restes d’haver-hi hagut una passarel·la de fusta, fent molt més fàcil l’anar i venir.

Val a dir que tot i evitar la dificultosa entrada a la ferrada, el visitant sense experiència pot trobar que el tomb al Mésola que fa la ferrada és molt vertiginós, doncs hi ha passos molt aeris sense massa ajudes on posar peus i mans més enllà del cable, en moltes ocasions.

Acabat aquest tram, nosaltres prenem un còmode sender que ens duu a un coll, on hi ha la majoria de restes d’edificacions al vessant que dona a la Marmolada, també hi intuïm una escapatòria que no comprovem, però ens sembla molt evident.

Sense perdre massa temps amb les runes i les petites galeries de l’indret, seguim amb la ferrada còmodament pel camí que recorre l’aresta de la muntanya, només interromput per algunes desgrimpades sense dificultats.

Arribarem a una canal molt marcada, on un rètol ens indicarà el Bivacco Ernesto Bontadini, i per seguir caldrà remuntar un pas vertical, però que no presenta grans dificultats, doncs la roca ens ofereix bones preses per mans i peus.

Seguirem la carena i després d’un petit descens, creuarem a l’altre vessant de la muntanya a través d’un túnel artificial excavat pels soldats.

A l’altre cantó, la ferrada segueix alternant un caminet a peu de paret amb algun tram més “ferratero” a voltes més vertical, i d’altres més plaent.

Poc més a destacar llevat d’algunes galeries, fins a arribar a la galeria final, on sense un lot o frontal ens pot ser difícil avançar, doncs té un punt laberíntic, amb algunes sales mig inundades per les filtracions, moltes boques de sortida amb vistes a la Marmolada, i una preciosa sortida al Bivacco Ernesto Bontadini, un racó meravellós des del qual només ens quedarà baixar de la muntanya.

Retorn de la Ferrata delle Trincee

Des del Bivacco Ernesto Bontadini, ja veurem a baix la part alta d’un telecadira amb dos canons, un de neu, i un d’antic de la guerra, ens hi dirigirem de dret per una baixada ben fressada i amb força graons, i d’allí, només haurem de tornar al cotxe desfent el camí del matí.

NOTA: Si no es vol fer la ferrada, però sí que es troba interessant només visitar les galeries de la guerra, podeu remuntar sense més complicacions que la fatiga fins al Bivacco Ernesto Bontadini, i entrar a les galeries des d’allí mateix, la ruta serà d’anar i tornar pel mateix camí, però ben segur que agradarà, doncs tant el bivac com les galeries mereixen la visita, a més de les vistes, que són impossibles de millorar.

ATENCIÓ: Per evitar punts errants, el tram de la ferrada ha estat traçat sobre mapa, així doncs preneu-lo només com a referència visual.